Tumgik
#pàmies
Text
Tumblr media
Fachada y balcon de la Casa Antoni Pàmies en Barcelona, Cataluña, ESPAÑA
38 notes · View notes
Text
Tengo una teoría: si te enamoras bajo la lluvia, el amor dura más que si luce el sol.
— Sergi Pàmies
Tumblr media
12 notes · View notes
Text
The Books I Read in 2022
La masonería. Historia e iniciación, por Christian Jacq (1975) [tr. Manuel Serrat Crespo, 2006]
La interculturalitat, per Joaquín Beltrán (2005)
No em deixis mai, per Kazuo Ishiguro (2005) [tr. Xavier Pàmies, 2005]
El Mundo Clásico. Por qué importa, por Neville Morley (2018) [tr. Antonio Guzmán Guerra, 2019]
Mis chistes, mi filosofía, por Slavoj Žižek (2014) [tr. Damià Alou, 2015]
Cómo ser un estoico. Utilizar la filosofía antigua para vivir una vida moderna, por Massimo Pigliucci (2017) [tr. Francisco García Lorenzana, 2018]
Filosofía: ¿Por qué importa?, por Helen Beebee y Michael Rush (2019) [tr. Irene Riaño de Hoz, 2021]
La nova innocència, per Raimon Panikkar (1998)
Silencio, por Shûsaku Endô (1966) [tr. Jaime Fernández y José Miguel Vara, 1988]
1984. La novela gráfica, por George Orwell [historia] y Fido Nesti [ilustración y adaptación] (2020) [tr. Miguel Temprano García, 2013]
Qué es el Tao, por Alan Watts (2000) [tr. David González Raga, 2010]
La autopista, Akira #1, por Katsuhiro Otomo (1984) [tr. E.S. Abulí]
La ciudad de los saqueadores, La leyenda demadre Sarah #1, por Katsuhiro Otomo y Takumi Nagayasu (1990) [tr. Olinda Cordukes, 2008]
La ciudad de los niños, La leyenda demadre Sarah #2, por Katsuhiro Otomo y Takumi Nagayasu (1991) [tr. Olinda Cordukes, 2008]
La ciudad de los ángeles, La leyenda de madre Sarah #3, por Katsuhiro Otomo y Takumi Nagayasu (1993) [tr. Olinda Cordukes, 2008]
La ciudad de la paz (Primera parte), La leyenda de madre Sarah #4, por Katsuhiro Otomo y Takumi Nagayasu (1997) [Olinda Cordukes, 2008]
La ciudad de la paz (Segunda parte), La leyenda de madre Sarah #5, por Katsuhiro Otomo y Takumi Nagayasu (1997) [Olinda Cordukes, 2008]
Blue Like Jazz. Nonreligious Thoughts on Christian Spirituality, by Donald Miller (2003)
La ciudad del futuro (Primera parte), La leyenda de madre Sarah #6, por Katsuhiro Otomo y Takumi Nagayasu (1998) [Olinda Cordukes, 2008]
La ciudad del futuro (Segunda parte), La leyenda de madre Sarah #6, por Katsuhiro Otomo y Takumi Nagayasu (1998) [Olinda Cordukes, 2008]
El despertar, Akira #2, por Katsuhiro Otomo (1985)  [tr. E.S. Abulí, 1999]
Revelaciones, Akira #3, por Katsuhiro Otomo (1985)  [tr. E.S. Abulí, 1999]
El emperador del caos, Akira #4, por Katsuhiro Otomo (1993)  [tr. E.S. Abulí, 2000]
Venganzas, Akira #5, por Katsuhiro Otomo (1990)  [tr. E.S. Abulí, 2000]
Reconstrucción, Akira #6, por Katsuhiro Otomo (1985)  [tr. E.S. Abulí, 2000]
Homo videns. La sociedad teledirigida, por Giovanni Sartori (1997) [tr. Ana Díaz Soler, 1998]
Gilgamesh (c. 2100 – 1200 bce), versión de Stephen Mitchell (2004) [tr. Javier Alonso López, 2008]
Hierba, por Keum Suk Gendry-Kim (2017) [tr. Joo Hasun, 2022]
La vida il·lustrada, per Lisa Aisato (2019) [tr. Anna Jolis Olivé, 2020]
El budisme, per Joan Leita (1991)
The Miseducation of Cameron Post, by Emily M. Danforth (2012)
Flip It Like This!, by David Hayward (2022)
‘The Picture of Dorian Gray’ and Three Stories (‘The Happy Prince’, ‘The Birthday of the Infanta’, ‘Lord Arthur Saville’s Crime’), by Oscar Wilde (c. 1890) [eds. Gary Schmidgall & Peter Raby, 1995/2007]
Lord of the Flies, by William Golding (1954) [introduction by Stephen King, 2011]
The First Christmas: What the Gospels Really Teach Us About Jesus’ Birth, by Marcus J. Borg & John Dominic Crossan (2007)
See other year’s reading lists.
Follow me on Goodreads.
4 notes · View notes
newsssc · 1 month
Text
Miguel Hernández's family urges the Government to annul the proceedings that sentenced the poet to death | News from the Valencian Community
Miguel Hernández’s family urges the Government to annul the summaries that condemned the poet from Orihuela to death and make a declaration of recognition and personal reparation. The request, filed on July 30 before the Secretary of State for Democratic Memory, is based on a proposal by the Hernándezian researcher Joan Pàmies, which has been joined by Miguel Hernández’s daughter-in-law, Lucía…
0 notes
La importancia de los detalles •
Una vida, unas historias, algunos hechos, curiosas anécdotas, las más de las veces que de entrada parecen insignificantes dan pie a Sergi Pàmies (París, 1960) a hilvanar unos cuentos, convirtiendo dichas circunstancias en materia prima para el desarrollo de la ficción, que es lo que el escritor sitúa en el centro de gravedad de su quehacer. — Leer en kaosenlared.net/la-importancia-de-los-detalles/
View On WordPress
0 notes
chungkong-nl · 5 months
Text
Tumblr media
Bring your walls to life. Visit the webshop chungkong.nl today!
The story about the life of the legendary Dutch footballer Johan Cruijff.
Director: Ramón Gieling Stars: Xavier Pitarque, Gemma Folch, Sergi Pàmies
0 notes
grompf3 · 7 months
Text
Les enfants autistes, le chlorite de sodium, le chimiste et l'Université d'État de l'Ohio
Il faut que je vous parle d'un célèbre chimiste portoricain, Gregorio J Placeres, actif aussi en Europe, qui soigne l'autisme.
Parce qu'il paraît que l''autisme ça se soigne.
Si, si.
Et Gregorio J Placeres n'est pas le seul à vous le dire. En Espagne et en Amérique Latine, pas mal de gens vous le diront.
L'autisme ça se soigne donc très bien grâce à une solution de chlorite de sodium, appelée MMS ("Miracle Mineral Supplement" ou "Miracle Mineral Solution").
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
C'est du bullshit ?
Oui. Bien-sûr.
Et du bullshit qui a des conséquences.
Le produit lui-même, bien que très dilué, n'est pas anodin. Le dioxide de chlore c'est une sorte de détergent utilisé pour désinfecter l'eau et des trucs du genre; c'est pas tout-à-fait de l'eau de javel, mais pas loin.
Tumblr media
Et les parents qui s'embarquent dans ces histoires, finissent pas s'enfermer dans une sorte de logique sectaire, avec de forts relents complotistes où il s'agit de ne pas être un mouton asservi à la "médecine officielle" et à "Big Pharma."
Tumblr media
Faites un truc maintenant.
Servez-vous d'un traducteur en ligne et lisez cet article de El Periódico. C'est pas trop long.
Et ils racontent entre autres ce qu'ils ont découvert en s'infiltrant sur le groupe Facebook animé par Gregorio J. Placeres à l'attention des parents d'enfants autistes.
Je vous dis, l'article est assez bref. Lisez le.
Essayez de vous imaginer à la place des pédiatres lorsqu'ils découvrent qu'un de leur petit patient boit régulièrement une sorte d'eau de javel diluée pour "soigner" l'autisme.
Et pour compléter, je précise que le MMS n'est pas le seul remède anti-autisme préconisé par Gregorio J Placeres. Selon lui, quelques gouttes d'urine dans l'oreille sont aussi très salutaires.
Tumblr media
Je devais vous parler de l'Université de l'Ohio. Parce que oui, Gregorio J Placeres a mené des recherches là-bas. Des recherches qui tendent à légitimer ses affirmations sur les bienfaits du MMS (il aurait par ailleurs mis au point une méthode pour améliorer l'administration du produit miracle).
Du moins, c'est ce qu'il raconte et ce qui est indiqué dans des sites web vantant son remède.
Les journalistes de Recacción Médica ont voulu en savoir plus et ont contacté l'Université de l'Ohio ainsi que l'Université d'État de l'Ohio.
Aucune de ces 2 universités n'a trouvé la moindre trace d'un passage de notre marchand d'eau de javel miraculeuse.
Vous me direz que ce n'est pas le pire dans cette histoire.
Mais le CV bidonné, ça va bien avec le reste, non ?
Tumblr media
Pour compléter un fil Twitter, en espagnol, consacré à ce personnage, apparemment assez connu des deux côtés de l'Atlantique.
Et aussi un communiqué d'une association de professionnels actifs dans le domaine de l'autisme, dénonçant les conférences de Gregorio J Placeres associé à un guérisseur espagnol, Josep Pàmies.
0 notes
timriva-blog · 9 months
Text
Publiquen la novel•la inèdita de Teresa Pàmies, «Una noia i un soldat», censurada als 70
La novel·la va ser prohibida taxativament pels censors del règim de Franco Escrit per Oriol Rodríguez La novel·la inèdita de Teresa Pàmies sobre la guerra civil Una noia i un soldat, que va ser censurada fa 50 anys pel franquisme, ha estat publicada finalment per Editorial Adesiara després de ser recuperada per l’assagista Montserrat Bacardí. La publicació d’Una noia i un soldat, la primera…
Tumblr media
View On WordPress
0 notes
entrehojas2023 · 1 year
Text
La isla del doctor Schubert
Tumblr media
«Schubert: una criatura pintada en óleo sobre cobre, un hombre que despierta la sed en quienes lo miran, un personaje de cuyo pecho parte el kilómetro cero de una isla que la intérprete se propuso contar, aunque del intento quedara, apenas, este puñado de sal. Bienvenidos a la isla del doctor Schubert». En este relato de imaginación desbordante y gran belleza, Karina Sainz Borgo mezcla la realidad con lo fantástico y el mito para levantar, con una prosa cuidadísima y muy poética, un mundo nuevo centrado en una isla imaginaria donde habita el doctor Schubert, medio médico y medio aventurero. Esta historia, a la que acompañan las sugerentes ilustraciones de Natàlia Pàmies, conecta conlos grandes libros de aventuras y fantasía de todos los tiempos, de la Odisea, de Homero, a La isla del doctor Moreau (a la que homenajea en el título), de H. G. Wells; La isla del tesoro, de Stevenson, o los relatos más celebrados de Jack London y Emilio Salgari. "El doctor Schubert atravesó el vestíbulo del Savöy con la lentitud de los hombres que capitanean barcos de plata. Se deshizo de su abrigo y ordenó servir una copa de tequila con pólvora a sus invitados. Ante un patio de sillas blancas, el berlinés se abrió paso entre los corrillos. En algunos se detuvo a saludar, en otros relató detalles sobre sus excursiones para sembrar la paz ajena, un tema al que dedica casi toda la jornada y que los cronistas insulares describen como asuntos de expedicionarios. A las siete de una tarde sin campanas, reunidos en aquel local de expendio de libros con nombre de hotel literario, los nobles, rentistas y aristócratas del archipiélago celebraron las historias de su anfitrión. Las gestas del doctor Schubert los diluyeron como a un terrón de azúcar al entrar en contacto con el agua caliente. Se olieron y se buscaron. Enhebrados por la saliva de sus palabras, escucharon hasta hervir. Acabaron besándose de un arponazo. Recién llegada desde el puerto de San Marcos, la intérprete y copista de los cantos de sirena permaneció ajena a los disparos de deseo de los comensales. Ese apetito a quemarropa le resultó magnético, primitivo, delicioso, paralizante. El Adriático no arde, el mar de Schubert sí. Es la hornilla que dibuja una llama azul alrededor de cada isla. Es el deseo que sobrepasa a la desesperación y el fuego que prende en quien lo evoca. Dos noches en la isla eran pocas aún para entender los accidentes que sufren la piel y la razón cuando la brisa sacude los estambres de las flores y las lagartijas se rozan contra el tronco de los árboles. Ante el ojo humano parecen solo sargantanas enredadas unas con otras, pero dentro de sus cuerpos late una bomba de llanto atrasado. En los jardines del doctor Schubert, en las cuevas y arrecifes de su mar balear, lo vivo desea y despedaza. Arrastra e incendia la hebra de cada olivo y el último poro de la piel de los forasteros. A la manera de la leyenda del gigante que llegó desde Argelia para fundar la isla con una cesta de tierra apoyada sobre su cabeza, la intérprete y copista atravesó el vestíbulo del Savöy calzada sobre barcas. Tropezó con el doctor Schubert, que encendía un cigarrillo ayudándose con una carta náutica prendida en fuego. Enceguecida por el resplandor, la intérprete perdió el equilibrio y dejó caer su bolso al suelo. Cincuenta aljófares se esparcieron por las baldosas del Savöy de la misma forma en que la tierra del gigante lo hizo sobre el mar en la vieja leyenda argelina. El berlinés cogió una perla junto a la punta de su zapato y la saboreó para comprobar si la falsa era la joya o la intérprete. Tenían razón los patrones de los pesqueros de San Marcos: su parecido con el capitán Trotta era asombroso. La copista miró las perlas dispersas sobre el suelo. Como si ella misma fuese el hilo del collar, las vio unirse de nuevo a sus pies hasta formar un montículo que Schubert recogió haciendo un cuenco con sus manos. La copista abandonó el Savöy sin despedirse. Buscó un alojamiento con ventanas y pagó por adelantado nueve semanas de estancia. Desplegó un atlas para recomponer los vientos que cruzan el archipiélago, estudió a fondo la vida de Hércules, el soportador de trabajos, y contactó a las ninfas de los ríos y las fuentes que un argentino ciego describió en manuales fantásticos. Quiso saberlo todo de Schubert, la isla y sus náufragos. La primera de sus cuarenta noches de vigilia, una lagartija negra amaneció a los pies de la cama. La guardó en un bote de cristal y la alimentó con sus pestañas. Las arrancó todas para hacerlas crecer con sus insomnios. Desde entonces hasta la primera batalla abisal, no cejó en su intento de contar cuanto habría de ocurrir. En la libreta que sobrevivió a la tormenta final, pueden leerse aún las primeras notas de esos días." Read the full article
0 notes
giacomino1956ca · 1 year
Video
youtube
Piante che curano, Piante proibite (con Josep Pàmies) (sottotitoli in it...
0 notes
severinwoolf · 2 years
Quote
I always have the impression with her that each abyss leads to a new one
Sergi Pàmies, trans. Adrian Nathan West, “Outline of a Lecture For a Hypothetical Conference of Divorcees” from The Art of Wearing a Trench Coat
1 note · View note
tinovalduvieco · 2 years
Photo
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
Últims dos dies (avui 14 i demà 15 ) per veure a càrrec de la Joventut Arttística de Calella L’Estel de Nazaret de Ramon Pàmies al Teatre Orfeó Callelenc.
Calella.Maresme .Gener 2023
©Tino Valduvieco
1 note · View note
hopperslleida · 2 years
Photo
Tumblr media
Demà dissabte a la tarda tindrem el plaer d’escoltar a @inlet.industry amb un set electrònic. INLET INDUSTRY és l’alter ego de música electrònica del compositor experimental i multiinstrumentista Joan Arnau Pàmies. Com a Inlet Industry, Pàmies crea música que barreja elements d’ambient, glitch, synth-pop i techno. També realitza sessions de DJ dinàmiques per a la pista de ball que inclouen música pròpia i temes d’artistes techno contemporanis significatius. Una tarda més, bona música. #djset #electronicmusic #electronicdancemusic #inlet #agendalleida #tardeolleida #tardeo #horabauxa #hoppers #llupolaires #mesqueunacerveseria #cappont #lleida #catalunya (at Hoppers) https://www.instagram.com/p/CnWW5fLt_Y0/?igshid=NGJjMDIxMWI=
0 notes
Text
LA MATERNAL
Año: 022 Duración: 122 min. País:  España Dirección  y guion: Pilar Palomero Fotografía: Julián Elizalde Reparto: Carla Quílez, Àngela Cervantes, Jordan Dumes, Pepe Lorente, Olga Hueso, Rubén Martínez, Gal-la Sabaté, Neus Pàmies Compañías: Inicia Films, BTeam Pictures, RTVE, TV3, Aragon TV, Movistar Plus+ Sinopsis y crítica: Carla tiene 14 años y es una joven algo descontrolada que falta…
View On WordPress
0 notes
youtube
Diente de León la planta que #Monsanto quiere erradicar con Josep Pàmies
#Remedios #naturales que #curan y que no les interesan a las #farmacéuticas por no poderse #Patentar, lo que demuestra que si algo cura, no es lo que buscan las grandes corporaciones farmacéuticas, sino que lo que en realidad buscan es el #beneficio #económico, aunque luego el remedio, de más efectos secundarios que beneficios para la #salud.
Nuevo vídeo en este mismo Canal pero de mi otra plataforma y que encontrarás aquí https://odysee.com/@hedanet:1 en pestaña contenidos.
Inaudito audio de Radio Exterior de España RTVE
0 notes
salvarelsmots · 4 years
Quote
Per mi, la solidaritat antifeixista, la solidaritat proletària no és un concepte abstracte. L'he viscuda. Em consta que és una força impressionant en determinats moments històrics. És una sort haver estat educada en la pràctica dels bells conceptes polítics. Episodis com el que avui evoco constitueixen un llegat més enriquidor que qualsevol fortuna material.
Teresa Pàmies a “La nena d’Astúries”.
51 notes · View notes