#nuvolada

[negreabsolut]

Vespre de tempesta amb esplanada neoclàssica, per Carel Willink.

[negreabsolut]

Vol nocturn.

[placidb]

Grop! 〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰 #tempesta #storm #clouds #tormenta #catalunya #sky #ok_catalunya #nature #meteocat #weather #nubes #celscatalans #catalonia #nuvolada #nuvols #thunder #mediterranean #mediterrani #costabrava #mediterranean #sea #mar #mediterraneo #girona #love #mediterraneansea #empordà #thunderstorm #FxCreatives #xceptionaledits #theuniversalart #visualambassadors #digitalart #enter_imagination #photoshop #creativeoptic #creartmood #photomanipulation #visual_creatorz #theuniversalart #photomontage #thecreativers #TW (at Mediterranean Sea) https://www.instagram.com/p/BxtqUSdiouO/?igshid=n0bk4e9ehd2t

[gsanagustin]

Nuvolada a alta mar #celscatalans #skyporn (en Sant Pol de Mar) https://www.instagram.com/p/COONxu_pOPW/?igshid=7zxyo9o6hr2q

[jord38]

Tarda nuvolada #nuvols #cloudphotography #clouds #blue #sky #skyphotography #meteorology #elberguedà (at Berga) https://www.instagram.com/p/COVu29GBo_h/?igshid=tz3ojwoxxccw

[quatregats]

Okay I'm not publishing this part for reasons of it gets the timeline wrong and there's a few other issues però el publico aquí per qui la vulgui llegir perquè hi ha unes frases que m'han agradat molt:

L’última vegada que li havia vingut al cap el poema, tenia setze anys i estava en camí a Dublin, esperant amb por i ganes la tornada a un país que era seu i que no ho era alhora. El seu padrí, que fins aleshores només havia fet que criticar la universitat reial a Cervera, li havia dit que a Cervera ja s’hi estaria bé, que potser no era Trinity però tampoc hi havia tanta diferència, que al cap d’uns anys podria exercir de metge a Barcelona i poc més li caldria. Trobaràs a faltar la vida d’aquí, li va dir, abans que marxés, però ell, tossut, va insistir. Algun desig de fugida, potser. Ser foraster era el seu estat natural, i amb Cervera, per molt lluny que fos d’aquell paisatge empordanès, no en tenia prou. Sempre recordava els primers mesos a Dublin amb un cert malestar, aquells dies interminables de nuvolada i pluja. En deixar Catalunya, encara guardava el record d’una llar petita, càlida, i fosca, el remor del bestiar al fons i una dona cantussejant mentre preparava el sopar. Oro sé do bheatha a bhaile, oro sé do bheatha a bhaile. Però Dublin no era una tornada a casa. Dublin era gent, soroll, fang. Dublin era la vida precària i desgavellada d’estudiant. Dublin era un altre món, una vida paral·lela, i a vegades, revisant diagrames de cossos espellats, etiquetats amb noms llatins, enyorava el que per a ell havia estat el més proper a una casa, sota el sol càlida i brillant del Mediterrani. El poema, però, li havia vingut al cap quan encara no s’estava conscient del tot de què li esperava a Irlanda. Estava a la proa del vaixell, mirant les gavines. De cop i volta, li va caure a sobre com un gran pes el saber que tornava a no tenir casa. Es va marejar un moment, i només seguint el vol de les gavines va poder recuperar-se l’alè. Aquella nit, a la cabina estreta al fons del vaixell, li va entrar una basarda profunda que no el deixava dormir. Sentia un fervent desig de tornar al padrí, a Ullastret, a la vida que li era tan familiar i còmode. Però ja havia pres la seva decisió; no hi havia camí de tornada. Era llavors quan li venia al cap el poema, i el repetia entre parenostres i avemaries com si fos una pregària més. Al cap i a la fi havia après a estimar Dublin, tal com havia après a estimar Cahersiveen, o Lleida, o París, o el mateix Ullastret. Va arribar a conèixer per memòria tots els seus racons, tots els seus secrets. Dublin era una ciutat que bategava a pols d’un anhel clandestí, que brollava d’idees i conviccions. Dublin era la Mona, també. Era moltes coses: amors perduts, revolucions fallides, móns inabastables. Era casa, com havia estat abans mil llocs, casa que no era casa—casa d’una manera breu, fugaç.

Wrote a fic which I really like the style of writing of but also (1) I have no idea if I got any of Stephen's biographical history correct because I'm notoriously bad at remembering it (I know It's Complicated TM but I keep actively forgetting what little canon there is) and more importantly (2) it doesn't sound like POB's writing :// And I'm wondering whether or not it's worth it to publish

[negreabsolut]

Núvols a la deriva, per Caspar David Friedrich. Oli en llenç, 18'3 x 24'5 cm; c. 1820.

[negreabsolut]

Tempesta elèctrica sobre Barcelona, Principat de Catalunya.

[negreabsolut]

Cavaller medieval del lletsó, per BergionStyle. [font]

[negreabsolut]

[negreabsolut]

El cel en flames. Els déus s'han enfurismat.

[negreabsolut]

El ressò de Déu a través de l'eternitat.

[negreabsolut]

Castell, per P J Lynch.

[negreabsolut]

Nuvolada, castell en ruïnes, i fades invisibles.

[negreabsolut]

Sostre del món 4, per TheSmilingOgre. [font]

[negreabsolut]

Divinitat, per Tobias Roetsch. [font]