#migdia

[keepingitneutral]

Migdia II, Ulldecona, Tarragona, Spain,

Courtesy: VVAA Studio

[leibal]

Migdia II is a minimalist home located in Tarragona, Spain, designed by VVAA studio. In the heart of Ulldecona, a 19th-century warehouse whispers stories of commerce, industry, and transformation. What began as a testament to the railroad era’s commercial boom – housing everything from local liquor storage to a printing press – has been thoughtfully reimagined as a contemporary residence that honors its industrial DNA while embracing modern domestic life.

[useless-catalanfacts]

Listen on YouTube / Listen on Spotify.

This is a traditional work song from the Valencian Country that used to be sang in the storehouses, with lyrics talking about their working rights. In this recording, it's sang by two of the most recognized Valencian singers of traditional style of the moment: Pep Gimeno "Botifarra" and Noelia Llorens "Titana". Botifarra has learned this song from elderly women and has added one new stanza as homage to them.

As always, here's the original lyrics in Valencian/Catalan and the translation of each stanza in English.

Ja ve l'aire, ja ve l'aire! Ja ve l'aire del migdia I ha vingut un pardalet A portar-nos l'alegria The breeze is arriving, the breeze is arriving! The noon's breeze is arriving And a little bird has come To bring us happiness.

Senyor amo, senyor amo A això no n'hi ha raó Que han tocat les dotze i mitja I encà estem en el muntó! Mister owner, mister owner This is nonsense For [the bells] have rung 12:30 And we're still at the pile!

Ací estan les triadores Fortes com els diamants I les encaixonadores Perles fines encaixant Here are the sorters [women] Strong like diamonds And the packers [women] Fine pearls [when it comes to] encasing.

Allà està el tapador Passa el dia repicant I l'embalador que embala I el carreter carrejant There's the capper [man] Who spends all day pricking And the wrapper [man] who wraps And the cartwright [man] carting.

Ja s'emporten les taronges Ja les duen al vagó Ja se'n va l'amo a València A forrar-se el jaquetó They're already taking away the oranges They're taking them to the coach The master is going to València [the capital city] To get the get his refeer coat lined

Ja ve l'amo, ja ve l'amo Ja ve l'amo dels diners Porta paper, porta plata I calderilla també The master is coming, the master is coming The money's master is coming He brings paper, he brings silver And loose change, too.

Ja se'n van totes les xiques Molt contentes se n'anem Amb el jornalet a casa Que el tinguem ben guanyadet All the girls are leaving We're leaving very happy With our salary [we go] home For we have earned it hard.

Ací estan les perles fines Braç a braç amb els diamants Repicant amb alegria Volem tot: les flors i el pa! Here are the fine pearls Shoulder to shoulder with the diamonds Pealing merrily We want all: the flowers and the bread!

[Repeat the first "ja ve l'amo..." stanza]

Ja ve l'amo, ja ve l'amo Ja ve l'amo dels diners Perquè les hores són nostres Si en vol més que en pague més! Perquè les hores són nostres Si en vol més que en pague més! The master is coming, the master is coming The money's master is coming Because the hours are ours If he wants more of them, he shall pay more of them. Because the hours are ours If he wants more of them, he shall pay more of them.

[lea-heartscxiv]

Jo soc el de la samarreta de màniga curta del drac i el llop, el meu germà Zack és el de la camisa de reixes.

Per molts anys germans Evans!

El dia 18 d'aquest mes va ser el meu aniversari i el meu germà Zack el 19 .

i com cada any hem fet la nostra festa privada amb la família i amics de la família, aquesta va ser al migdia Després a la tarda amb els amics en comú. I de nit cadascun es va fer una festa privada amb els seus amics.

[tanzania2023]

30 de juliol - Stone Town, Zanzíbar

Marxem cap a Stone Town al migdia i dinem al Beach Club, a la zona més pija de la ciutat. Fem la darrera passejada i un cafè / lassi al Coffee House i ens adonem que la ciutat és preciosa i seria espectacular si estigués més ben cuidada. Passem pel mercat, ple de gent i amb olors sospitosos, pels carrers estrets, per la vora del port, entrem al Fort Vell, a hotels de luxe a xafardejar i a moltes botigues.

Dormim al Sulkhan Serviced Apartments, un hotel a prop de l'aeroport amb habitacions enormes. Està al costat d'un camp de futbol on juguen un partit important (van uniformats i hi ha àrbitre) i per entrar a l'hotel hem de passar amb el cotxe per dins del camp. Una mica més i ens fan un passe de gol, però crec que estàvem en fora de joc.

Conduir per aquí es, per cert, suïcida. Cal anar per l'esquerra i amb 300 ulls, que et surt gent, cotxes, bicis, motos, tuc-tucs i carros per tot arreu. I els forats a l'asfalt, sobretot. I les obres.

Sopem 1 poma i quatre anacards a les 8 de la tarda a l'habitació perquè ens hem de llevar a les 2:15 de la matinada per agafar el vol a Istanbul de les 4:40.

[quandmeme]

El día 13 fue Santa Lucia, este poema de Sagarra nos lo enseño mi madre.

Su recuerdo, el de mi madre, me acompaña siempre. 

Romanç de Santa Llúcia

Perquè avui és Santa Llúcia,

dia de l’any gloriós,

pels volts de la Plaça Nova

rondava amb la meva amor.

―Anem tots dos a la fira,

amiga, anem-hi dejorn,

que una mica de muntanya

alegri nostra tristor.

Comprarem grapats de molsa,

i una enramada d’arboç,

i una blanca molinera,

i una ovella i un pastor.

Ho posarem a migdia

dins del nostre menjador,

i abans de seure a la taula

ens ho mirarem tots dos;

que una mica de muntanya

ens faci el menjar més dolç!―

Perquè avui és Santa Llúcia,

dia de l’any gloriós,

tals paraules m’acudien

quan he vist la meva amor.

Josep Maria de Sagarra, 1915.

[canalsart]

Avui dissabte a les dotze del migdia amb la visita comentada de la gravadora Neus Colet de les tècniques dels gravats de Tàpies, queda clausurada la mostra "Tàpies i el pas per Sant Cugat" que s'ha pogut veure durant tres mesos a Canals Galeria d'art.

[fotopam]

Mola quan entra aquest sol de migdia.

[mufibarridelport]

30 minuts de rellotge parat aquí. El terre és de color blau i està brut de quelcom enganxifós. Tothom està una mica enfadat. Arrenca el tren i seguim en direcció a sanvi. M'és igual. M'és igual sanvi, vilanova, sitges. M'he assegut al terre per que volia llegir i al seient on estava tenia dues noies darrere que no callaven (el problema era meu). Fa un bon migdia. El tren fa sorolls extranys. Sembla que no arribarem mai. Pretenc arribar en algun moment abans de les 5 de la tarda. L'home que tinc davant estava dormint i ara mira per la finestra. Un segon home passeja amunt i avall del vagó. Ja ha passat l'estiu i es nota molt, ho noto molt. De vegades sóc una mica fastigós. Necessito practicar les costums de la vida quotidiana per tal de que em surtin millor. Necessito aprendre a digerir millor el menjar i algunes altres coses. Necessito esforçar-me en entendre millor els conceptes bàsics. Necessito canviar-me els mitjons, o bé les sabates. Fa uns mesos vaig intentar agafar la costum d'anar descalç als puestos, però em feien mal els peus i em vaig desencantar una mica. De petit, potser amb uns cinc anys, vaig tenir una etapa en la que només dibuixava asteriscos, asteriscos i prou; estava molt motivat. Necessito aprendre a costruir frases millor (quan parlo, no quan escric). Necessito trobar la fe i l'esma per anar a missa més diumenges dels que vaig. La inexperiència és genial, i jo sempre he sigut un geni.

[ximo220550]

EL CASTILLO DE BARBAZUL

Hola, ahir a migdia, abans de menjar vaig acabar de llegir:

EL CASTILLO DE BARBAZUL (TERRA ALTA III)

TERRA ALTA III

JAVIER CERCAS

Sinopsis de EL CASTILLO DE BARBAZUL (TERRA ALTA III)

Vuelve Melchor Marín para enfrentarse al peor de sus miedos: la desaparición de su hija. Y para comprobar que un hombre solo no basta para defenderse del abuso de los poderosos.

Años después de lo ocurrido en Independencia, Melchor Marín ya no es policía: trabaja como bibliotecario y vive con su hija Cosette, convertida en una adolescente. Un día, Cosette descubre que su padre le ha ocultado cómo murió su madre, y este hecho la confunde y la subleva. Poco después parte de vacaciones a Mallorca, pero no regresa; tampoco contesta los mensajes ni las llamadas de Melchor, quien, convencido de que algo malo ha ocurrido, decide plantarse en la isla en busca de ella. A partir de aquí la novela se adentra en un laberinto absorbente, a la vez siniestro y luminoso, donde Melchor descubre que los seres humanos somos capaces de lo peor, pero también de lo mejor: que vivimos rodeados de violencia, mentiras, abusos de poder y cobardía, pero que también hay gente capaz de jugárselo todo por una causa justa. Astuta y felizmente disfrazada de novela de aventuras, El castillo de Barbazul acaba de desenmascarar las novelas de la Terra Alta como lo que son: el proyecto literario más ambicioso de Javier Cercas.

[guiadecoraciondeandorra]

La Sangria Grill ara tots els DIMECRES TENIM OBERT. Al migdia obrim a partir de les 12. OBERT CADA DIA. Tenim pernil ibèric BEHER possiblement el millor ibéric del mercat, a la Sangria Grill Andorra Restaurant trobareu una qualitat i un servei profesional i exclusiu. #burger #xai #tomahawk #crêpes #lescrepes #lespostres #lespostresxxxxl #lescrepesdepostres #fetalmoment #tomahawksteak #tomahawkribeye #tømahawk #tomahawksteaks #tomahawkXXXXL #flamdecoco #flan #BEHER #iberico #jamoniberico #lasangria #lasangriagrill #lasangria #andorra #andorralovers #andorra #bbq #barbecue #cake #tiramisucake #simmental #carnsbrasa #chuleton #brasa #andorraworld #Tomahawks  #carnspremiumand #bbqtiktok #bbqfood #bbqparty #foodporn #ibericos #beher #beher #fyp #ham #thebest #lesmeilleuers #crêpessalées #crepesnutella #crepestime #lesmillorscrepes #jamonibericobellota #capcut #capcutvelocity #pastisdeformatge

http://dlvr.it/TBBJNN

[communitymanagerandorra]

La Sangria Grill ara tots els DIMECRES TENIM OBERT. Al migdia obrim a partir de les 12.  OBERT CADA DIA.Tenim pernil ibèric BEHER possiblement el millor ibéric del mercat, a la Sangria Grill Andorra Restaurant trobareu una qualitat i un servei profesional i exclusiu. #burger #xai #tomahawk #crêpes #lescrepes #lespostres #lespostresxxxxl #lescrepesdepostres #fetalmoment #tomahawksteak #tomahawkribeye #tømahawk #tomahawksteaks #tomahawkXXXXL #flamdecoco #flan#BEHER #iberico #jamoniberico #lasangria #lasangriagrill #lasangria #andorra #andorralovers #andorra #bbq #barbecue #cake #tiramisucake #simmental #carnsbrasa #chuleton #brasa #andorraworld #Tomahawks  #carnspremiumand #bbqtiktok #bbqfood #bbqparty #foodporn #ibericos #beher #beher #fyp #ham #thebest #lesmeilleuers #crêpessalées #crepesnutella #crepestime #lesmillorscrepes  #jamonibericobellota #capcut #capcutvelocity #pastisdeformatge

La Sangria Grill ara tots els DIMECRES TENIM OBERT. Al migdia obrim a partir de les 12.  OBERT CADA DIA.Tenim pernil ibèric BEHER possiblement el millor ibéric del mercat, a la Sangria Grill Andorra Restaurant trobareu una qualitat i un servei profesional i exclusiu. #burger #xai #tomahawk #crêpes #lescrepes #lespostres #lespostresxxxxl #lescrepesdepostres #fetalmoment #tomahawksteak…

[tinovalduvieco]

Avui a les dotze de migdia amb el Xupinazo ,comencen les feste de Sant Fermin a Pamplona( Iruña ) i demà els tacaments que recent -ment vam tenir l'oprtunitat de veure per mitja de l'obra de l'Escultor Rafael Huerta :( Bilbao 1928 + València 2022 ) Amb el realisme de les figures et fa viure per uns moments les emocions de la realitat.

Pamplona Iruña Maig 2024

©Tino Valduvieco

[translucent-serendipity]

trobant a faltar aquell moment de la meva vida, aquell dia que recordo mig vagament. sempre mirant les parts maques del passat... i intentant gaudir/ser conscient del meu present.

aquests dies m'estan brollant les ganes de dibuixar, i de fer un calendari d'advent d'alguna mena, i de fer regals (manualitats) per gent que estimo, i de llegir sobre temes que puguin aportar reflexions als espais on milito i on visc.

continuo sense saber ben bé on sóc però sé cap a on vull caminar. grau més grau menys.

aquest migdia el bosc, tot i assedegat, estava maquíssim.

[lesfoteses]

Brasil dia 12: fins sempre, Amazones!

Divendres 25 d’agost del 2023

Avui he passat la pitjor nit de totes les nits aquí. M’he anat desvetllant constantment a les 2:30h, 2:47h, a les 3… horrorós. La Laia igual. Hem abaixat el ritme del ventilador i jo he hagut de sortir a fora a pixar perquè el lavabo estava PLE de granotes. Em sento més segura pixant a la intempèrie que dins del wc amb les granotes. He tingut molts malsons i em fa mal tot el cos de la posició. No m’atreveixo a moure’m en aquest llit per por a que em salti una granota o un llangardaix a la boca. Per no parlar de les aranyes, que està fotudament plena d’aranyes també aquesta selva. El terra com que són taulons és una autopista d’entrada i sortida de tots els bitxos haguts i per haver aquí. La Clara creu que no descanso pel permanent estat de tensió en el que viu el meu cos. Compro 100000% la teoria.

A les 5:30h com deia ahir ens hem tornat a enfilar a la canoa i vinga, a veure monos i tucans des del riu. És preciós, realment sort que el que veiem aquí és màgic perquè macho, sinó no compensaria l’angoixa per la fauna. Les vistes no s’assemblen a res del que hagi vist mai fins ara. A mi sempre m’agrada buscar paral·lelismes amb casa (Catalunya), tipo “Ah mira s’assembla al Delta”, o “això em recorda a la plaça de Vic” però aquí a la floresta (com se li diu aquí) res s’assembla ni a casa ni a enlloc més. Bona senyal!

Cosa negativa: la infinitat de mosquits que hi havia voleiant la canoa. Ah i en un moment he notat que em picava l’esquena i era una puça!!! Dios el que faltava nano, l’Arca de Noé. La part bona és que les puces no porten la malària. Espero no pillar polls, tot i que res em sorprendria ja.

Durant l’esmorzar m’ha vingut la caca però em fa tanta angúnia cagar i pixar en aquest lavabo que se m’ha tallat. Quin desastre! Després de jalar hem sortit a caminar per la floresta. La idea era buscar aranyes i taràntules, per sorpresa de ningú i tenint en compte el pànic per les granotes, lo de les aranyes ja ha sigut next level. A cap de les cinc ens feia puta gràcia veure aquestes criatures peludes i perilloses, però hi hem anat! I potser per la calor, la poca il·lusió o tot plegat, l’activitat que havia de durar 3h n’ha durat la meitat. El Leo ens feia seguir-lo pel bosc, la Joana, l’Eli i jo darrera i la Clara i la Laia, súper cagades, al final. La Clara no parava d’anar dient “però un moment, si a cap li fa gràcia veure aranyes, per què no li diem? Per què no ho frenem ara que som a temps? Per què anar a passar-ho malament si cap ho vol?”. Tenia raó i quan li hem dit al Leo, ha canviat l’activitat: s’ha dedicat a explicar-nos i ensenyar-nos les propietats dels arbres així com la manera de fabricar armes i trampes per animals. Una masterclass. Ens ha fet un barret, un tira fletxes, una trampa… i tot amb pals i troncs i fulles que anava recollint. Suàvem moltíssim mentre observàvem com ens fabricava coses. Anàvem dient “oh” “wow” “¿a ver a ver cómo lo haces?” mentre ens regalimava aigua pel sottoteto. En un moment ens pregunta: “teniu set?” i totes “síiii” pensant-nos que ens duria de tornada a les cabanyes a beure llimonada, quan de sobte agafa un arbre, una liana de l’hòstia, i amb el matxet li carda dos talls que la talla i se l’emporta. Llavors ens fa “té, beveu”. No és conya si dic que de la liana ha començat a caure un xorro d’aigua heavy. Jo anava a beure fins que la Clara ha dit “recordeu què ens van dir els del Clínic: res de beure i menjar coses sense netejar abans o bullir”. Total, que ens hem cagat i per por a cagar diarrea la resta dels nostres dies hem declinat l’oferta del Leo tot i estar mortes de set. Ell s’ha fotut tota l’aigua de la liana.

Avui ha estat heavy perquè a les 11:15h ja estàvem entaulades per dinar. Peix fregit, pasta i arròs. El menú de sempre (i boníssim!!). Hem jalat i a migdia ens han fet empaquetar les coses. Avui s’ha acabat la nostra aventura a la selva! Una estada meravellosa!! El que no enyoraré seran les putes granotes, aranyes i dragons. Tenim una mica de ganes de tornar a Manaus, només per dormir i dutxar-nos a gust un dia sense haver de patir pels bitxos!

—-

Cinc hores de cotxe i gairebé trallo a l’arribar a Manaus. Ens ha tornat a portar el conductor simpàtic de l’anada, un tal Vildomur (que no es pronuncia ni s’escriu així) i si preteníem poder dormir, la il·lusió se n’ha anat a la puta merda quan ens ha dit de posar reggaeton a tota hòstia des del primer minut. S’ha cascat un intereogatori de cal Déu sobre el que havíem fet i vist a la floresta. Reconec que m’he fet l’adormida en algun moment de lo cansada que estava. Ah i ell conduia una mica malament… aquí tothom condueix fatal, he de dir. I amb el reggaeton es pensava que ens animaríem però… no exagero si les cançons que posava eren del 2000. Osigui wtf? No els arriben les novetats a Manaus o qué onda? Ni les coneixíem, ni la Clara que n’és fan se les sabia!

Un cop a l’hosal ens hem dutxat per fi en condicions malgrat que ens ha vingut a saludar una panerola gegant que l’Eli ha matat d’un taconasso. Me la suden ja les paneroles, després del que hem viscut.

Per sopar hem optat per un clàssic dels àpats de comiat: una pizzeria. Demà la Clara i jo marxem cap a Brasilia i Sao Paulo, així que tocava dir adéu a la ciutat. Manaus és lletja del cagar, decadent, però després et sorprenen alguns bars, restaurants i racons que t’enamoren. Com el casal on hem anat a fer l’última caipirinha. Estaven fent una jam session, un paio amb flauta travessera i un guitarrista. Aquí hem fet una mica de recap del viatge i ha estat molt bonic.

L’Eli demà al matí haurà d’anar a l’otorrino per lo de l’orella infectada, es veu que la mare del recepcionista és otorrina i li han donat hora per les 7 del matí. Jo a aquella hora espero estar dormint.