#lluna nova

[negreabsolut]

Ho sabíeu, que els cicles lunars afecten la creativitat? En els períodes entre una lluna plena i una de nova, la creativitat minva; el màxim del període s'assoleix pels volts del quart minvant. En aquests dies, més propensos a l'introspecció, hom prefereix collir informació i eines que, més endavant, serviran per a crear, activitat que té lloc en el temps entre la lluna nova i la plena, assolint el màxim de creativitat durant el quart creixent.

[useless-catalanfacts]

Some weeks ago I posted the song Coti x coti by The Tyets (a song that mixes urban music and sardana, a traditional Catalan genre). Some of you really liked it, so here's another one you might like!

This is the opposite, while Coti x coti is a modern song where the band incorporated sardana, this is an actual sardana played by a rock band. I don't know when this sardana was composed, but the oldest arrangement I've found of it is from 1912 and it seems like there's at least one older one, with an unknown date.

The rock band Obeses covered this song in 2013. Here's the lyrics in Catalan and the translation to English.

Before starting, two translation notes:

1) the song has references to the expression "més val sol que mal acompanyat" (it's better to be alone than in bad company).

And 2) the title can be translated in different ways. The expression "ben plantat" (masc) or "ben plantada" (fem) would usually be translated as "handsome". It means someone who is well proportionate, usually handsome in a more masculine way (tall with broad shoulders, etc). But it literally it can also mean "well planted", meaning to have deep roots. I will leave it as "the Ben Plantada", and you choose how to interpret it.

És la més bella i la més eixerida No en trobareu enlloc cap de millor És la matrona que ha estat beneïda amb L'aigua del mar i la sang del porró

She's the most beautiful and the liveliest You won't find a better one anywhere She's the matron who has been blessed with the sea's water and the porró's blood [=wine]*

Ja són molts anys però el seu dol no amaina La llarga nit mai no veu l'albada Desperta-la, que té pressa per ser amada

It's been many years already, but her mourning doesn't abate The long night never sees the sunrise Wake her up, for she's in hurry to be loved

(Repeat first stanza)

L'intens dolor ja li esquerda els ossos I a cada pas té els ulls més plorosos Guarim-la ja, amb el foc dels nostres cossos

The intense pain already cracks her bones And, with every step, her eyes get more tearful Let's heal her now, with the fire from our bodies

Qui l'ha vista ja no se'n oblida La recordaran eternament Té una veu tan dolça i delicada Que cada paraula és més plaent

Those who have seen her never forget her They will remember her eternally She has such a sweet and delicate voice That each word is more pleasant

Pretendents de mil contrades Ja desitgen fer-la seva Però ella no els darà cap treva: Es deleix per la llibertat

Suitors from everywhere desire to make her theirs But she won't give them a break: she yearns for freedom.

La Ben Plantada aixeca el cap No hi haurà pas qui li abaixi Sols amb sa mirada fina Tindrà el món enamorat

The Ben Plantada raises her head Nobody will make her lower it With her fine gaze alone She will have the world in love with her.

La Ben Plantada aixeca el cap Prefereix de viure sola Que de mal acompanyada Ja ho ha fet tots aquests anys És la més bella i la més eixerida No en trobareu enlloc cap de millor

The Ben Plantada raises her head She would rather live alone Because she has already lived in bad company all these years. She's the most beautiful and the liveliest You won't find a better one anywhere.

Qui l'ha vista ja no se'n oblida La recordaran eternament Té una veu tan dolça i delicada Que cada paraula és més plaent

Those who have seen her never forget her They will remember her eternally She has such a sweet and delicate voice That each word is more pleasant

Li han promès la vida nova Fins la lluna a dins un cove Però ella no anirà capcota: Sols anhela la llibertat

They have promised her a new life Even the moon in a bucket** [=marvellous impossible things] But she won't look down: She only wants freedom.

La Ben Plantada aixeca el cap No hi haurà pas qui li abaixi Sols amb sa mirada fina Tindrà el món enamorat

The Ben Plantada raises her head Nobody will make her lower it With her fine glance alone She'll have the world in love with her

La Ben Plantada aixeca el cap Prefereix de viure sola Que de mal acompanyada Ja ho ha fet tots aquests anys És la matrona que ha estat beneïda Amb l'aigua del mar i la sang del porró

The Ben Plantada raises her head She would rather live alone Because she has already lived in bad company all these years. She's the matron who has been blessed With the sea's water and the porró's blood.

*a porró is the recipient traditionally used to drink in Catalonia:

**"the moon in a bucket" in Catalan means promising something impossible. It's a reference to the story about someone who saw the moon reflected on their water bucket and thought they could capture it, but when they uncovered the bucket the next morning, the moon wasn't there anymore.

[influencesformyeyes]

LLUNA NOVA

La Lluna i el Sol es troben en conjunció. És l’absència de la llum. És el moment de parar el ritme, sentir la calma i la quietud. L’energia està orientada cap a l’interior i cal donar-se tranquil·litat. S’intensifica la introspecció. Les energies se centren en el món espiritual i els seus dons són la reflexió, la meditació i la concentració.

LLUNA CREIXENT

Creix la llum i la nit guanya claredat. En aquesta fase, es fa evident el dinamisme. Sentim exaltació i alegria. Ens dota de capacitat de concentració per canalitzar les energies que ens porten a la creació. És un moment idoni per emprendre nous projectes. Tenim confiança i ens sentim sociables.

LLUNA PLENA

La Lluna és un mirall que reflecteix tota la llum del Sol. És moment de plenitud i vitalitat. És la incondicionalitat de l’amor, la saviesa de la mare Terra. Les energies són més creatives. La mirada és cap enfora, facilitat de comunicació. Estem oberts a les relacions. Ens dota de percepció per comprendre la unió de tot.

LLUNA MINVANT

El descens de la llum ens duu al món dels misteris. A l’interior de nosaltres mateixos. Creix la intuïció. Sentim un descens de l’energia i una necessitat de valoració interna del nostre estar en el món. Moment per reequilibrar el cos: depurar, eliminar toxines i sembrar els canvis que volem.

[periodisme]

“¿Què direm de la vida intel·lectual? Per a fer-se càrrec del nivell baix a què ha arribat, no hi ha més que veure el nostre periodisme i les nostres llibreries. Fent excepció de poquíssims, no cal cercar en els nostres diaris articles meditats ni tan sols notícies d'interès general. S'omplen de retalls endarrerits, i fins allò que passa a mitja hora de la localitat no ho sabrien si no els ho diguessin des de Madrid. És molt freqüent que des de la cort ens facin saber alguna cosa d'importància ocorreguda dos dies abans a Sants o a Badalona. En punt a notícies telegràfiques de l'estranger, ni se’n resa. Recordem, com a exemple, que sols un diari de Barcelona va fer-nos saber la pujada al poder dels liberals anglesos, i un sol també va donar-nos notícia de l'avalot socialista de Londres. Tots els altres ho copien l'endemà, i prou fan, perquè els lectors no volen més que trapasseries de poca substància i baralles de carreró. Això sí; la nostra premsa ens permet saber d’avançada quin temps farà a cada lluna nova, atès que alguns diaris protegeixen l’astròleg per a donar satisfacció als seus subscriptors, i altres confien la secció —que en diuen científica!— al Saragossà”.

Valentí Almirall, Lo Catalanisme (1866), p. 72

[jaumesclub]

🎉🎲🌕 Benvinguts al capítol 495 d'Un Home 10!  És el Dia Mundial dels Escacs i també celebrem el dia de la lluna, el de les piruletes i el de l'amic!💕🤗  🎬😱 Arriba la màxima emoció a la gran pantalla amb "Barbie i Openheimer"... El BARBENHEIMER ja és aquí! 💃🎉  Repassem també com va anar l'últim debat electoral!🗳️🤯  I per si fos poc, Indiana Jones ens porta a una nova i emocionant "Connexió Cadaqués"l! 🎭🔍 Prepara't per riure, emocionar-te i passar-ho d'allò més bé amb Jau Fibla en aquest programa carregat d'entreteniment i sorpreses! 🎊📺 https://youtu.be/cdTdd5FOP4g

[llardelfoc]

sal

es trenca el cel.

estaves escoltant els ocells. ni t'adones dels últims rajos refugiant-se.

saltant; després de contemplar-te escrutinant a tots els possibles i de saber-te efímera. són salts, un ball a les caigudes d'aigua

i mar. veus espantaocells perennes que t'aparten la mirada. sempre passes per aquí, saps? on només queden cares de lluna.

avui, et sents. i tot crema, iridiscentment. potser són aquestes, les pluges que diuen de l'infinit. "quins d'aquests miralls em quedaré?"

"així m'agrado més." vas a emprovar-te coixins. o potser per a tu són passatgeres, aquestes tempestes. (i els llamps i els colors, totes aquestes coses) aquest moment s'ha fet per tu.

"una corbata nova i a somriure tot un dia." però de ben segur que sempre tornen, si són papallones.

encantat i encantador. del revés. i quan xerrin: escolta, sí, són la música de fons que et pinta les partitures. de tant en tant veus flames kamikazes, però ja et dic que sempre marxen. i et dic moltes coses més.

"avui serà un bon dia." ningú hi pinta, ara, veus? de moment cremo jo.

potser de nit. veus els grans tresors; els teus petits espais on passa tot. la resta són els passatgers, que pinten (de vegades)

els colors de cada dia, una mica aprop i al mig, però sempre marxen

i sempre et fas llum, igualment. hi veus pardals.

[ideaimateria]

La sèrie d’exposicions -En l’era de la post-sequera està dedicada als reptes globals relacionats amb l’aigua. A causa del canvi climàtic i del ràpid creixement demogràfic de la població, l'escassetat d'aigua es converteix en una de les amenaces més grans a la terra al segle XXI.

El programa és una exploració en els diferents dissenys, experiments, solucions i intervencions artístiques a petita i gran escala (bio) que poden contribuir a un futur més ecològic en què els problemes relacionats amb l'aigua siguin un problema del passat. Aquests problemes es contemplen des de quatre angles diferents: escassetat d'aigua, contaminació de l'aigua, molèsties i desertificació de l'aigua. Participants: Atelier Van Lieshout, Maze de Boer, Jolan van der Wiel, Zoro Feigl, Marco Barotti, Robertina Sebjanic, Lennart Lahuis, TeZ i Federico Murgia, Jun Kamei, Formafantasma, Gabriele Diamanti, Creating Water Foundation, Sara Nuytemans, Lola Architects. L’aparador Label, situat també a la ubicació de Campina, ofereix un aparador de nous articles de col·lecció Art & Design. Recolzat per: Transnatural Label,

Jolan van der Wiel a Issey Miyake

Tropic City - Viatge d'una plujaTropic City, el disseny i el projecte de recerca en curs, és un intent d'adoptar els poders del canvi climàtic en lloc de lluitar contra ells. Jólan van der Wiel demostra amb el seu projecte Tropic City que les fortes precipitacions i el ràpid augment de les temperatures poden ser una posició inicial per a enfocaments de disseny innovadors i els tradueix en objectes i solucions arquitectòniques. Quines són les circumstàncies de les ciutats del nord quan es transformen en ciutats tropicals?

https://www.isseymiyake.com/en/news/4453

Marco Barotti

Cloïsses

A la natura, les cloïsses són detectors de contaminants; serveixen de petits sistemes de filtració. Marco Barotti presenta el seu nou treball Clams, una instal·lació de so cinètic desencadenada per la qualitat de l’aigua. Les dades en temps real són transmeses per un sensor i convertides en senyal d'àudio. El senyal d'àudio genera un paisatge sonor en evolució en directe que inicia moviments de les escultures de clam. El so i el moviment s’uneixen per crear una experiència que permet al públic veure i escoltar la qualitat de l’aigua en temps real.

Gabriele Diamanti

Eliodomestico

Gabriele Diamanti

Eliodomestico és un sistema de purificació d’ús privat desenvolupat per a països del tercer món. El sistema funciona amb energia solar i és capaç de purificar cinc litres d’aigua cada dia, fins i tot en les condicions meteorològiques més seques i càlides. El disseny és de codi obert i els artesans locals poden produir aquest sistema de filtratge amb pocs recursos. Es fabrica fàcilment amb materials sostenibles, com la terracota, zinc anoditzat i plàstic reciclat.

Atelier Van Lieshout

Excrementus Megalomanus "Tron, 

torre de guaita, púlpit, pot, capoll, mòdul, nau espacial, virus mutant, organisme viu, artròpode, llibertat, igualtat, fraternitat, pau, pis, tot allò que el seu cor desitgi, orinari, vòmitori, ejaculatori, excrementori, vàter de lavabos, compost per a la gent. ”Quan es visita l’Excrece Megalomanus d’AVL, es deixa enrere la turbulència del festival tot tombant per sobre. Participeu en el procés de reciclatge, mentre us presenteu.

Fundació Creació de l'Aigua

Creació d’Aigua

La Creating Water Foundation ajuda les comunitats de tot el món que no tenen accés a aigua potable. El fogfarm és una instal·lació en què la comunitat local cull la seva pròpia aigua, que també serveix l’agricultura local. Els subministraments d’aigua dolça, que sovint són transportats amb camió, són redundants. La gent pot deixar créixer les seves collites, donant suport a l’economia local i alimentant a la gent de la seva comunitat.

Lennart Lahuis

Guerres de l'Aigua: la sequera, la inundació, la bogeria i la política

Per a la Dutch Design Week 2019, l'artista Lennart Lahuis va crear una nova obra d'aigua inspirada en els temes relacionats amb l'aigua explorats per l'exposició In the Age of Post Dither. La inspiració d’aquest treball específic del lloc és una cita poètica de l’escriptora Diane Raines. Del seu llibre emblemàtic titulat Guerres de l'aigua: la sequera, la inundació, la bogeria i la política de la set. 

Forma Fantasma per a Lobmeyr

Encara

El setanta per cent de la superfície terrestre està formada per aigua, del qual un 2,5 per cent pertany al subministrament d'aigua dolça. En col·laboració amb l'empresa vienesa J. & L. Lobmeyr, Formafantasma va dissenyar una sèrie d'objectes, instruments i eines que puguin purificar l'aigua. Els objectes dissenyats transformen aquesta pràctica de purificació d’aigua en un ritual diari, gairebé religiós. El conjunt d'objectes consisteix en una sorprenent combinació de coure, cristall i carbó vegetal activat.

Juny Kamei

Amfibi

Segons les estimacions, les temperatures globals augmentaran amb 3,2 ° C cap a l'any 2100. Al voltant del 30 per cent de la població mundial, que viu a les zones costaneres i a les grans ciutats urbanes, experimentarà condicions meteorològiques extremes i inundacions. Aquest preocupant desenvolupament va provocar Jun Kamei per iniciar el seu projecte Amphibio. Kamei investiga i desenvolupa roba d’amfibis, que podria permetre als humans respirar sota l’aigua. La inspiració per al disseny i la tecnologia prové d’insectes com la riba del llac Mono

Robertina Šebjanič

Aquatocè

Al projecte artístic Aquatocene, Robertina Šebjanič investiga l'impacte de la contaminació acústica sobre l'ecosistema aquàtic en llacs, rius i mars. Des de 2016, Šebjanič viatja arreu del món per registrar les molèsties acústiques que es troben a les nostres aigües. La seva gran base de dades de sons, que continua creixent, ha posat el punt de partida per a les seves actuacions i instal·lacions audiovisuals en Transnatural. Va recollir sons submarins dels mars al voltant de Vlieland i del riu IJ a Adamdam.

Aigua de lluna

Aigua de lluna

La instal·lació audiovisual està dissenyada per activar les ones Alpha-Theta, de 7Hz a 13 Hz, al cervell del visitant. Es creu que aquest rang d’ones Alpha Theta és òptim per aportar inspiració i possiblement visions. Sabem del poder de la lluna cap a l’aigua, ja que això és tangible relacionat amb les marees. Però l'artista també es compromet amb un complex complex de creences desenvolupades per antigues tradicions filosòfiques al voltant de la Lluna, no tan tangibles com la ciència occidental voldria que fos.

Zoro Feigl

Nemàtiques retorçadesNemàtica retorçada es refereix a la torsió i l'alineació de fils minúsculs (nèmics) en canvi de temperatura. Els nematics s'alineen en diferents configuracions sota canvi de temperatura. Aquest canvi d’orientació induït per la temperatura influeix en la manera de reflectir la llum. Per tant, aquests cristalls líquids poden canviar de color.

Aquesta instal·lació utilitza aquest fenomen per crear una forma canviant de la forma que és el resultat de la interacció entre el cabal i la temperatura en un llenç que gira lentament.

TeZ & Federico Murgia

Laboratori Aquàtic de l’Estat

És un plaer anunciar l'estrena del nou projecte per part de Optofonica Lab. L’Estat Aquàtic és una demostració experimental de les fases de transició de l’element aigua. Els artistes TeZ i Federico Murgia presenten els seus experiments recents en què es revelen estructures ocultes d’aigua mitjançant microscòpia i anàlisi d’imatges de programari. L’objectiu és visualitzar i classificar les diverses morfologies de diferents mostres d’aigua en diferents excursions termodinàmiques.

Maze de Boer

Sota la superfície

Under The Surface és una obra d’estrena i forma part del programa de residències durant el qual Maze de Boer ha desenvolupat una instal·lació específica del lloc per al festival Oerol. Maze de Boer reflexiona sobre el tema de l’aigua (i els seus dilemes) fent-la palpable al lloc.

En apropar-se a la costa nord dels Països Baixos, a la platja es poden trobar centenars de peces de desús en desús.

De Boer es va inspirar en aquesta vista i va decidir crear una instal·lació que respongui a la prohibició de la pesca amb pols.

LOLA Architects Landscape

Els aiguats

Durant més de 2.000 anys, els diques han mantingut els Països Baixos segurs i secs. Poques persones tenen en compte el risc de trencament o inundació de diques. Tot i això, tot és evident: els Països Baixos han suportat infinites inundacions, les cases han estat destrossades i la gent ha mort. Lola mostra un mapa especulatiu d'Holanda d'aquí a 200 anys i un escenari sobre com podríem tractar la pujada del nivell del mar i com podria ser el paisatge.

http://transnatural.org/intheageofpostdrought/

https://www.instagram.com/transnatural_art_design/

[objecteiespai]

Què tenen en comú aquestes pintures

La majoria d'aquestes pintures tenen tres coses en comú:

Fort contrast de valors (llums brillants contra fosques estigues).

Ambigüitat, sobretot a la foscor.

Colors apagats, a excepció de Vincent van Gogh i George Henry.

Consells per pintar la nit

Les escenes nocturnes són complicades pel que fa a la logística. Pintar al lloc és un repte, ja que no hi ha manera de veure clarament el tema, les pintures i la pintura sota la mateixa llum. I les fotos no són tan efectives per capturar colors foscos o subtils. Per tant, per pintar escenes nocturnes de manera eficaç, hauríeu d'aprofitar nombroses fonts d'inspiració: les vostres observacions, qualsevol estudi de color, fotos, quadres famosos i la vostra imaginació.

Considereu què és el que esteu intentant transmetre i impulseu aquestes idees. És la llum de la lluna? Els reflexos sobre l'aigua? Les fosques? Les llums?

No podem pintar amb la llum mateixa. El millor que podem fer és crear la il·lusió de llum mitjançant un ús intel·ligent del contrast de color. Amb les escenes nocturnes, és millor errar pel costat de més contrast que de menys.

Els efectes de soir (també anomenats effets de soir et de matin ) [1] són els efectes de la llum causats per la posta de sol , el crepuscle o la foscor de la tarda o matins . Apareixen amb freqüència en obres de pintors com Vincent van Gogh , [2] Bernhard Fries , [1] Armand Guillaumin , [3] i Camille Corot . [4] [5] Literalment, significa “efectes del vespre” en francès .

Això formava part d'un grup de tècniques utilitzades pels impressionistes com l' empast , en plein air , la teoria del color i els traços gruixuts de pintura a l'oli sobre tela.

L'any 2008, el Museu d'Art Modern va comissariar una exposició important de l'obra d' effets de soir de van Gogh . [2] [6] [7] [8] [9] L'exposició incloïa pintures tan emblemàtiques com The Potato Eaters , The Sower (Van Gogh) , Starry Night Over the Rhone [10] The Starry Night , i The Night Cafe . [2] [6]

aa

aa

View this post on Instagram

A post shared by Maremagnum Barcelona (@maremagnumbcn)

View this post on Instagram

A post shared by Maremagnum Barcelona (@maremagnumbcn)

View this post on Instagram

A post shared by Maremagnum Barcelona (@maremagnumbcn)

View this post on Instagram

A post shared by Maremagnum Barcelona (@maremagnumbcn)

Barcelona Art Públic

Aplicació mòbil per descobrir l'art públic de la ciutat de Barcelona

Guia d'Art Públic de Barcelona. Aplicació 100% offline, no necessita connexió de dades. En català, castellà i anglès.

Catàleg d'escultures i altres peces artístiques de l'espai públic de la ciutat. De cada s'inclou la ubicació, l'autor i l'any de construcció així com cròniques i comentaris d'experts.

Versió iOS

aa

[praza-catalunya]

As “xarpelleres” de Magda Bolumar: cosmos para navegar

Son as telas de saco soporte adoito para as creacións plásticas? E que pensar dunha artista que as emprega para elaborar as súas propias pezas pictóricas? Magda Bolumar creou obras por vieiros non transitados. Camiña e camiñou por entre cores e composicións que remiten a mundos alternativos. Os traballos de Bolumar con esteiras son fiestras para outras dimensións, son tramas coas que conxurar espazos, dominar os tempos.

Lito Caramés

 Bolumar, Sense títol, 1960

Magda Bolumar. Xarpelleres 1960-1980. Galería Marc Domènech

El marc / fa de tambor / per a brodar el sac. / Estén a l’herba llarga / les escombres. Toquen els dies / una perla mansa de gotes / d’aigua. / La randa / és de punt de llum-de-lluna, / el vent se’n va a l’Amor sota / la pluja i la tristesa / salta la seda. Tot això / passant els fils a través / del sac del fons amb / una canya. (Joan Brossa, Al seu gos lavoc, 1965. Poema dedicado a Magda Bolumar).

As creacións de Magda Bolumar son luminosas, telúricas. Sobre papel, sobre tela de saco, a artista de Caldes d’Estrac vai tecendo o seu huipil vitalista: o universo persoal máis aló dos traballos e os días. Ese cosmos de seu alberga intimidades, acolle navíos interestelares; dá pulos ás accións de protesta.

A galería Marc Domènech vén de abrir nas súas salas do Eixample barcelonés unha nova quenda de creacións de Magda Bolumar, unha artista polifacética que (como tantas outras) foi pasando por etapas de recoñecemento público e esquecemento; un guadiana de características ben parecidas ao que tiveron que pasar tantas e tantas mulleres en calquera eido profesional. A galería Marc Domènech leva anos executando un traballo de investigación e unha cronolóxica programación -de 12 anos de duración- co gallo de reivindicar e volver a presentar ao público a unha artista que leva décadas desaparecida. A presente exposición (Magda Bolumar. Xarpelleres 1960-1980) convértese na terceira da serie. Cada dous anos farán outra exposición. A pasada foi Magda Bolumar. Papers. Anys 1960-70 e a seguinte virá sendo Magda Bolumar. Papers. Anys 1990. Así ata chegar á actualidade. Este proxecto de longa tirada artellada pola galería Marc Domènech é a primeira aproximación seria ao coñecemento e á presentación pública da totalidade do quefacer artístico da autora que concibiu a gran xarpellera para a casa coñecida como La Ricarda.

Bolumar, Sense títol, 1969-70

A mostra actual presenta máis de 30 pezas elaboradas sobre tela de saco (xarpelleres), así como outra quenda de creacións sobre papel. As esteiras elaboradas a partir dun material rudimentario como é o cánabo, tamén son artísticas? Tal febra vexetal nunca foi considerada nas esferas artísticas. Pero a partires dos anos 50, e aínda máis nos 60, da pasada centuria, empregouse como signo de protesta, de rebeldía, tal e como se reivindicou desde a arte povera. Este movemento arrinca en Italia e ten como razón de ser o rexeitamento do consumismo; por iso empregarán materiais sen valor comercial (e mesmo performances que rematan en si mesmas) para ir contra a burguesía especuladora.

A creadora Magda Bolumar (Caldes d’Estrac, 1936) iniciou os seus coñecementos de arte na cidade de Mataró. Nesa vila maresmeña e xa nova, cofunda Art Actual -un grupo de novos creadores plásticos- e coñece a artistas senlleiros como Joan Brossa, Tàpies, e demais membros do grupo Dau al Set, entre outros. Desde entón non abandonou a actividade artística, aínda que pasou por varias etapas nas que desapareceu das esferas públicas. Bolumar é dona de seu dun mundo -paralelo, orgánico- polo que viaxa acotío; cosmos de galaxias oníricas que fan dela unha hábil cosmonauta ao tempo que próxima e doméstica. As súas pezas son atrapasoños tribais e escudos contra a mediocridade. Son construcións sólidas, mapas para ir e vir a Orion sen precisar pilotos que manipulen o Falcón Milenario.

Bolumar, Sense títol, 1969-70-b

Magda Bolumar, a segona fila. Joan Ponç, Joan Miró

Jo sempre vaig ser a segona fila, i em sentia còmoda en aquest lloc. A en Moisès li agradaven les reunions, els sopars amb llargues converses sobre art i política. En Moisès era brillant: tenia una intel·ligència superior a la dels altres. Jo, en canvi, vivia la meva intimitat (Entrevista a Magda Bolumar, 2018).

Con 22 anos Bolumar casa co escultor Moises Villèlia, a quen coñecera na escola de Artes e Oficios de Mataró (ambos cofundadores de Art Actual). As creacións de Bolumar preséntanse en moitas exposicións, sendo recoñecidas por outros artistas e mais por críticos como Alexandre Cirici Pellicer. A súa produción a partires das esteiras, dese material tan áspero e deostado, son recoñecidas como creacións que interrogan, que procuran respostas ás grandes preguntas. Bolumar semella atopar nas tramas e nas trenzas inzadas de policromía respostas ao sentido da vida. As súas constelacións viaxan polos tempos, das estrelas ata o esqueleto dun animal morto e abandonado no monte (algo similar seica lle acontecía á magnífica pintora Maruxa Mallo cando viaxaba en bicicleta polas aforas daquel Madrid dos anos 30 -Mallo tamén foi esquecida, mormente por ser muller-).

A artista Bolumar foi apreciada por compañeiros, polos críticos e mais polo público que mercaba as súas obras perante os anos 50 e mais 60. Proba da estima cara ela é o poema que Joan Brossa lle dedicou, reproducido ao comezo deste apartado. Logo vén a maternidade e as viaxes que a parella Bolumar-Villèlia fará a París e mesmo a Ecuador. E nesas vicisitudes vitais a artista desaparece da vida pública, e as súas creacións redúcense moito. No texto antes reproducido a propia Magda Bolumar vén dicir que ela sempre estivo a segona fila. O de sempre; detrás dun gran home... Tales declaracións da creadora dese mundo tan especial e tan seu, semellan froito das dúbidas de se realmente esa relegación, esa resignación, foi decidida con absoluta liberdade, ou se pola contra a situación das mulleres na segunda metade do século XX lle permitían a total autonomía. A Bolumar e a tantas outras mulleres.

Bolumar, Sense títol, 1969-70-c

Un exemplo: nestes meses pódese ver no Museo Gugguenheim de Bilbao a magna exposición Mujeres de la Abstracción (na que perfectamente caben as creacións de Magda Bolumar). Entre as máis de cen artistas hai mulleres como Lee Krasner (casada con Jackson Pollock), como Sonia Terk (Delaunay), como Elaine “de Kooning” (por citar algunhas) que -sendo moi importantes e coñecidas artistas perante un tempo- logo son esquecidas e absorbidas pola fama que se lles dá aos seus homes. Aconteceulle o mesmo a Magda Bolumar? Tamén no Guggenheim está exposta agora unha ampla representación da pintora Alice Neel, unha artista que naceu e viviu case toda a vida en New York. Neel tivo que pagar prezos moi altos por querer ser independente e totalmente autónoma.

Mirando as luminosas e volumétricas xarpelleres de Bolumar é doado botar a vista atrás cara as creacións surrealistas. Todo parece indicar que hai aí referencias oníricas que aproximan a peculiaridade dos seus traballos ás elucubracións de moitos dos artistas do grupo Dau al Set. En concreto, algunhas das esteiras que agora colgan na mostra Magda Bolumar. Xarpelleres 1960-1980 fan choscadelas ás referencias máxicas de Brossa, e mesmo ás composicións de Joan Ponç, o artista coherente coa súa vida, coa súa produción, dono de metarrealidades e de mundos rachadores e rebeldes. O crítico Cirici Pellicer dixo del: Joan Ponç fue la piedra en el agua, que terminó en la Barcelona de 1948, con la mansedumbre del arte domesticado.

Moito se di que os xeitos de traballar de Bolumar entran dentro das liñas da arte informalista, tan practicado nos anos en que ela traballou en Cataluña e logo fóra dela. A combinación de esteiras pintadas con cores fortes, limitadas por trenzas de fíos que fan as veces de liñas dun debuxo que separa unha cor de outra -ou composicións cosmogónicas de vida interestelar ou fósil- remiten tamén ao informalismo. E por que non á arte povera? E aos xogos espaciais e primordiais de Joan Miró? Un bo amigo da parella foi tamén o escultor Àngel Ferrant, aquel que percorreu praias de Galicia á procura de pedras axeitadas que lle permitisen facer, por exemplo, Pescador de Sada.

Bolumar, Sense títol, 1970

Magda Bolumar. Xarpelleres 1960-1980. Art&Crafts. Protesta

Bolumar és una observadora meravellada, com els primers descobridors del firmament. (...) Com si l’artista busqués comprendre el llenguatge de la natura, com si cerqués respostes, de la mateixa manera que els antics les buscaven en la disposició dels estels o en les entranyes dels peixos. Les xarpelleres de Bolumar ens recorden tant eixams d’estrelles com l’esquelet d’un animal. (Bernat Puigdollers, Magda Bolumar: una mirada a l’impossible, 2021, no catálogo da exposición).

A mostra de xarpelleres que paga a pena pasar a ver pola galería Marc Domènech ten a virtude de transportar a cadaquén a mundos distintos, propios, afastados ou familiares. Por unha banda, diríase que Bolumar foi perante anos unha Penélope tecedora e destecedora, que preferiu erguer tramas para a súa intimidade. Bolumar non se dedicou concretamente ás liñas que reivindicaron nos anos 60 e 70 (e posteriores) o tecido como outra das Belas Artes. Pero, con todo, opta polo emprego de materiais que nunca foron artísticos. Nesta liña os seus xeitos de traballo semellan seguir os vieiros que xa a mediados do século XIX marcaron as mulleres e homes de Art&Crafts, a reivindicación da artesanía, das Artes e Oficios fronte ao que sempre se considerou as Belas Artes: as prácticas escultóricas e pictóricas, en boa medida “reservadas” aos homes. A aposta polas artesanías (seguida logo polas prácticas do modernismo) foi no seu tempo un xeito de protesta, de reivindicación daquelas actividades consideradas “menores”. Tiraría por aí Bolumar?, a súa rebeldía ía tamén nas opcións artísticas?

Cómpre recordar que paralelamente a Bolumar outros artistas botaban man das telas de saco como soporte das súas pezas artísticas. Un dos exemplos máis coñecidos é o de Manolo Millares, membro do grupo El Paso, que traballou anos con ese material tan utilitario, e nada artístico. Ben é certo que Millares proxectou sobre as bastas esteiras a súa ira rachándoas e feríndoas: un método máis (xunto coas cores negras) de denunciar a ditadura franquista. Outro tanto fixo Josep Guinovart para seguir mantendo o seu compromiso ético e cívico.

As creacións de Magda Bolumar levan a música dentro. As súas xarpelleres veñen sendo pentagramas onde escoitar-reproducir os sons da natureza, algo esencial no seu vivir. Bolumar está sempre atenta ás proclamas naturais. A música das súas composicións pode lembrar as inspiracións que Vasily Kandinsky atopaba nas notas musicais para transformalas en cores. As cores de Bolumar son vitalistas, contrastadas, vibrantes. Como as corcheas dunha sinfonía. Son cores básicas, primarias e complementarias, que remiten tamén a a outras artistas que practicaron a abstracción; por exemplo a Hilma af Klint, a pintora sueca antecesora da arte abstracta e agora presente no museo Guggenheim. Magda Bolumar non está na mostra Mujeres de la Abstracción, por que non é coñecida fóra de contados círculos?, por que as comisarias son norteamericanas?

As creacións de Bolumar son navíos para navegar os ceos; son compendios esenciais nos que destila a poesía. Unha poesía conceptual, sintética:

Tecer en saco:

notas de son estelar.

E a barca vai.

Magda Bolumar Cherto é unha grande artista, con produción moi persoal. Pero, ao tempo, as súas obras demostran que viviu no seu tempo, que traballou coñecendo o que se xestaba no mundo artístico internacional. As súas xarpelleres sitúana -con voz propia- nas teimas e angustias do seu tempo.

A agarimosa galería Marc Domènech e a exposición Magda Bolumar. Xarpelleres 1960-1980 son merecentes de máis dunha visita. Os mundos a descubrir son moitos.

Lito Caramés

EXPOSICIÓN: Magda Bolumar. Xarpelleres 1960-1980

Galería Marc Domènech

ata o 28 de xaneiro de 2022

[negreabsolut]

[useless-catalanfacts]

Yesterday we were saddened to hear the news that the singer-songwriter Ramon Muntaner (1950-2021) died.

He was part of the 1960s-1970s Nova Cançó movement, the first brave ones to openly sing in the Catalan language and with lyrics against the Spanish fascist dictatorship (1939-1978). Known for his love songs as well as his fight songs, Ramon Muntaner also turned into song the poems of many Catalan authors.

In his memory we share this song he composed for the soundtrack of the film La Plaça del Diamant, based on the novel of the same name (in English, translated as In Diamond Square or The Time of the Doves) by Mercè Rodoreda, about the experiences of a working class Catalan woman during the Civil War and the post-war period. In my opinion, he captured perfectly the essence of the book (which we talked about in this previous post) and, in doing so, of the time it talks about.

Here’s the original lyrics in Catalan and the translation to English:

Tens els ulls plens de paraules, la vida estesa al davant, aparador de joguines cançons fàcils de cantar. Cançó d'un temps de tramvies i carrers mal empedrats; dies de sol i de pluja, barri amunt i barri avall.

Your eyes are full of words, your life laid in front of you [note: “estesa” can mean both laid out or hang up, like wet clothes to dry], a toy shop window, songs easy to sing. Song of a time of trams and badly paved streets; days of sun and rain, up and down the neighbourhood.

Nits de lluna plena, Somnis d'envelat, Bella com una princesa d'algun vell conte d'infants, et veig ballar un vals de punta a la Plaça del Diamant.

Full moon nights, marquee dreams [note: marquees are set during local festivities to dance, in fact the book starts with a celebration in a marquee in Diamond Square, a real square in Barcelona], beautiful like a princess in some old children’s tale, I see you dancing a tiptoe waltz in Diamond Square.

I tu, al terrat, estenent la roba o asseguda cosint sola, amb la tarda, i voltada de baranes, de vent i de blau.

And you, on the terrace, hanging out clothes or sitting down sewing alone with the afternoon and surrounded by handrails, wind and blue.

Sentir que passen els dies com si fos un joc d'atzar: una rosa per Sant Jordi i flors negres per Tots Sants.

Feel that days pass as if it were a game of chance: a rose for Sant Jordi [Catalan tradition of love’s day, read about it here] and black flowers for All Saints [tradition of death’s day, read about it here].

Xerrameca de botigues, coloraines de mercat; olor de sofre i de lluna cada nit de Sant Joan.

Shops’ chatter, market colours, smell of sulphur and moon every Sant Joan’s night [Catalan tradition for summer solstice, read about it here]

Nits de lluna plena, Somnis d'envelat, L'ocell de la jovenesa pren el vol mirall enllà: valsos que van i que vénen a la Plaça del Diamant.

Full moon nights, marquee dreams, the bird of youth takes flight at the other side of the mirror: waltzes that come and go in Diamond Square.

I tu, al terrat, estenent la roba o asseguda cosint sola, amb la tarda, i voltada de baranes, de vent i de blau.

And you, on the terrace, hanging out clothes or sitting down sewing alone with the afternoon and surrounded by handrails, wind and blue.

Llargues tardes de diumenge polsim de lluna als terrats, quietud d'hivern al vespre quan es fa fosc aviat.

Long Sunday afternoons, fine moon dust on the terraces, winter stillness in the evenings when it goes dark early.

Sentor de rosa perduda, claror de vidre entelat, joguina feta malbé, cendra d'ocell estimat.

Smell of lost rose, brightness of misted glass, broken toy, ash of beloved bird.

Nits de lluna plena, somnis d'envelat, i quan la cançó s'acabi una altra en començarà, car tot gira com els valsos de la Plaça del Diamant.

Full moon nights, marquee dreams, and when the song ends another one will start, for everything turns like the waltzes of Diamond Square.

[jacintcasademont]

Ningú no és perfecte 17×34 – Vengadores: Infinity War Aquesta setmana visitarem la lluna de Tità, Nova York, Wakanda i Nivadellir. Ho heu encertat, això és l'especial…

[jaumesclub]

🎵#Tocamela #186 REBENTEM audiències de matinada! Cantarella sense fi! 3 ... Nou show musical!!! 00:00:00 Ja comença!!! (Presentació + intro + comentaris inicials) 00:11:21 Ricchi e Poveri: Serà perchè ti amo! (Serà perquè t'estimo) (adapt. catalana by Jau) 00:21:45 Els Pets: Ulls de color mel (Adaptació catalana de Van Morrison, Brown eyed girl). (Cover) 00:27:20 La mosca tsé-tsé: Para no verte más. (Per no veure't mai més)  (adapt. catalana by Jau) 00:34:39 La comic people (lletra d'en Jau amb la base de: Common people, de Pulp). 00:41:40 Quimi Portet: La rambla (Cover) 00:48:30 Tomeu Penya: Illes dins un riu (Cover) 00:56:18 Sangtraït: El vol de l'home ocell (Cover) 01:01:05 Rick Astley: Never gonna give you up (Mai no et deixaré)  (adapt. catalana by Jau) 01:05:45 Marta Roure: Jugarem a estimar-nos (Cover) 01:10:23 Becky G & Natti Natasha: Sin pijama (Sense pijama) (adapt. catalana by Jau) 01:16:50 Sonia & Selena: Yo quiero bailar (Jo la vull ballar) (adapt. catalana by Jau) 01:23:00 Àlex Casademunt & Bustamante: Dos hombres y un destino (Dos homes i un destí)  (adapt. catalana by Jau) 01:27:50 Betty Missiego: Su canción (La seva cançó) (adapt. catalana by Jau) 01:31:35 Bola de drac GT: Et dono la mà (Cover) 01:35:20 Oasis: Supersonic (adapt. catalana by Jau) 01:41:15 Lleis absurdes dels EEUU (Nova lletra d'en Jau amb la base de "Born in the USA" de Bruce Springsteen). 01:47:00 Elvin Bishop: Fooled around and fell in love (adapt. catalana by Jau) 01:52:00 Karol G: Provenza (adapt. catalana by Jau) 01:56:00 Elvis Presley: Are you lonesome tonight? (Estàs sola en la nit?) (adapt. catalana by Jau) 02:00:00 Johnny Cash: Hurt (Mal) (adapt. catalana by Jau) 02:16:30 Twitch materialista (Nova lletra d'en Jau amb la base de "Material Girl" de Madonna) 02:21:10 Supersticions i maníes (Nova lletra d'en Jau amb la base de "Rasputín" de Boney M) 02:26:45: Quentin Tarantino (Nova lletra d'en Jau amb base de "Girl, you'll be a woman soon" d'Urge Overkill) 02:31:10 Slim Dusty: Waltzing Matilda (Dançaràs valsos Matilda amb mi) (adapt. catalana by Jau) 02:35:40 Soft Cell: Tainted love 02:39:00 The Police: Every breath you take (Cada alé que prens) (adapt. catalana by Jau) 02:44:40 Julieta Venegas: Lento (adapt. catalana by Mononokkeee & Jau) 02:49:45 Kenny Rogers: The gambler (El jugador) (adapt. catalana by Jau) 02:54:45 Hombres G: Indiana (adapt. catalana by Jau) 02:59:25 U2: With or without you (Amb tu o sense) (adapt. catalana by Jau) 03:04:05 Frank Sinatra: Fly me to the moon (Puja'm a la lluna) (adapt. catalana by Jau) 03:09:30 Cake: I will survive (adapt. catalana by Jau) 03:14:00 El doctor Slump!!! 03:15:35 Els barrufets!! 03:17:00 Fly!!! (i comiat) https://www.youtube.com/watch?v=nezARNBFVIo

[naydriel]

Jugant amb els astres

Ella solia sortir de dia. El gegant en flames l’escalfava aleshores. No coneixia altre company, ell hi jugava i s’assegurava que visqués plena. Ella l’estimava, a la pell nua es llegien les seves trobades, runes incandescents d’històries vetustes. Jugaven a construir amb la clarividència que els aportava el seu vincle. Ella despertava cada matí amb la seguretat que el Sol l’escollia, dibuixava immensos paratges que esdevindrien càlids refugis.

Les històries senzilles moren en punts inconnexos, però aquell vincle mai seria qüestió de poca complexitat. A ella l’inundava la curiositat dels felins i no obviava que existia una realitat que mai havia viscut...la nit. Una nit prou clara va abandonar el cau buscant recer en les respostes. A la foscor es sentia vulnerable, petita. Enmig del silenci va trobar el que buscava. Inundava la foscor amb la seva llum, l’omplia de puresa i misticisme. Immòbil i imbuïda de noves sensacions, es preguntava com seria viure il·luminada per aquella nova estranya. S’obria en si mateixa l’experiència paradoxal de la familiaritat i el desconeixement. Però aviat quelcom es va trencar en la seva mirada. Entre sospirs de dol i el cor glaçat, els ulls plorosos presenciaven el joc dels astres. Es coneixien. Jugaven en la immensitat del seu teixit, generaven noves vibracions. Espantada s’amagava rere els arbres, testimonis de la dansa dels gegants radiants. Va marxar fràgil buscant consol en el mar que generava el seu viatge interior.

L’endemà, petits raigs de claror l’acariciaven a través de les escletxes de la seva fortalesa, el Sol la reclamava. Ella ja s’havia rendit. Va mostrar-se nua amb les ferides obertes i li comunicà la seva descoberta. De seguida va notar com una escalfor tendra i renovada la cobria, l’enlluernava conscient mentre tractava els seus danys. Ella, curada, somreia i preguntava amb la curiosa innocència d’un infant. El seu company destapava històries ben semblants a la seva, però plenament diferents. El descobriment paulatí de la Lluna despertava una escalfor desconeguda. Creia impossible que algú hagués sentit res semblant, doncs era digne de ser conegut. A mesura que coneixia les rondalles de la nit, sentia com creixia en ella la seguretat que els seus indrets seguirien sent il·luminats, que el seu company no marxaria, al contrari, que es nodriria de nova llum. I que d’alguna manera ella viuria aquesta llum. I aquesta suposició ningú pot arribar a concebre com la feia vibrar...

L’harmonia del cicle no minvava mai. Dia rere dia, ella vivia l’escalfor del seu vell company amb reminiscències de la nit, on intuïa la llum de la seva amagada companya. La mera evocació de la presència que havia pogut albirar aquella nit i en altres intrèpides exploracions, feia créixer fervorosament la seva curiositat. Com era ella? El Sol l’al·ludia com a semblant, suggeria l’afinitat que existiria entre elles si mai compartien la mateixa claror... Ella, anhelant, no va trigar a aventurar-se altre cop en la foscor. El Sol que, astut, intuïa l’afany de la seva companya, les deixà soles aquella nit. Ella jeia al cau inquieta quan un besllum curiós va convidar-la a mostrar-se. S’esperaven amb tendre vehemència per inundar-se amb nou delit.

Com que aquesta història mai serà qüestió de poca complexitat, els camins dels seus actors insinuen que l’evolució d’aquest espill encara resta per descobrir...

[ideaimateria]

FABRICACIÓ ADDITIVA: CONSTRUINT AL LÍMIT

DIMARTS 27 D'OCTUBRE DE 2020

Algun dia serà possible construir instal·lacions científiques a la Lluna?

Gràcies a la ràpida evolució de la impressió 3D durant l'última dècada, investigadors i arquitectes es plantegen si aquesta tecnologia permetrà crear noves infraestructures o fins i tot assentaments humans en entorns límit on fins ara semblava impossible residir, sigui al nostre satèl·lit o en zones d'interès científic amb un accés molt difícil, envoltades de grans extensions àrides o amb situacions climàtiques adverses...https://cosmocaixa.es/ca/p/fabricacio-additiva-construint-al-limit_a11581118

https://cosmocaixa.es/ca/p/print3d_a11353685

impressió 3D

Matèria i numèric dialoguen ...

programació 3d d'extrusió d'argila Terracota Biennal

artesania postdigital COUDRE.STUDIO.

BCN 3D CERAMICS

Iaac (Institut d'aquitectura avançada de Catalunya)  i fablabbcn, amb els arquitectes, Elisabetta Carnevale,  Edouard Cabay, Alexandre Dubor

Noumena.Architecture @LaMaquina3D Wasp, amb Aldo Sollazzo i Eugenio Bett

ucchi.

https://terracottabiennal.cat/ca/3dc.html

l-artisan-electronique 2010.

Porcellana estratigràfica

Impressió 3D de ceràmica

'Artisan Électronique

Artefactes d’una nova història

Quiosc

LCW desplegable al 100%    disseny de indianen           codi per ruta

The Peddler - per a Barnabé Fillion

http://unfold.be/

Eines Digitals: Modelatge 3D

3D i 4D

La fabricació additiva ja no és una simple eina de prototipatge, sinó un procés de producció potent, automatitzat i flexible on l’usuari final pot estar al centre de l’experiència i formar part del procés de disseny. . Aquest configurador en línia ha estat dissenyat per@concr3dei mostra un gerro que es pot configurar de moltes maneres abans d’enviar-lo a la producció. . Per obtenir més informació sobre això i configurar el vostre propi gerro, feu clic a l'enllaç de la nostra Bio. 🔝🔝

https://app.shapediver.com/ . # 3dprint # 3dprinting #interiordesign #productdesign # grasshopper3d # rhino3d #generative #generativedesign #parametric #parametricdesign #architecture #design #innovation

http://www.dataartisans.org/

https://www.shapediver.com/configurators/

https://www.instagram.com/p/B4s__YrpuV3/

https://www.fad.cat/a-fad/ca/news/4094/artesania-i-innovacio-ara

en relació: 3D i 4D

La impressió 3D ha crescut en sofisticació des de finals dels anys setanta; El membre de TED, Skylar Tibbits, està donant forma al següent desenvolupament, que ell anomena impressió 4D, on la quarta dimensió és el temps. Aquesta tecnologia emergent ens permetrà imprimir objectes que després es remodelaran o s’autoassemblaran amb el pas del temps. Penseu: un cub imprès que es doblega davant dels vostres ulls o un tub imprès capaç de percebre la necessitat d’expandir-se o de contraure’s.

via .ted.skylar_tibbits_the_emergence_of_4d_printing?

4dprinting/

Self-Assembly Lab, MIT

//ideas.ted.com/a-peek-into-the-brave-new-world-of-programmable-materials/

Carbitex TECNOLOGIES

CX6

AFX

DFX

Material Matters: New Materials in Design

[laboratoriedicio]

Andrea Jiménez Sánchez

(Sense Títol)

Aquest procés d’investigació va partir de la figura d’un exvot: una figureta de caràcter religiós, manufacturada a partir d’una planxa metàl·lica gofrada; aquesta en concret representa un nadó. Inspirada per les formes orgàniques i l’expressivitat del metall “abonyegat” vaig dur a terme una sèrie d’experimentacions formals amb relació a la figura de la lluna: el cercle, la dualitat que manifesta en el cel nocturn, els seus cicles, i el seu poder sobre l’aigua, les emocions i els éssers humans. 

El meu cos va ser el protagonista de les estampes finals, tot establint un paral·lelisme amb l’objecte inicial i els conceptes de partida. A més, en el procés de traduir el 3D al 2D vaig veure-hi una oportunitat per aplicar una constricció creativa sorgida del taller d’escriptura. La d’utilitzar un mínim de material. Així, vaig fer ús de la tècnica de la monotípia, d’una manera molt similar al Gyotaku japonès. 

De cara a la presentació vaig col·locar les estampes de manera que imitessin una lluna negra (com la lluna nova d’aquell 24 de gener). Perquè reforcessin diversos significats, com la relació entre els contraris, la reconciliació amb el cos propi, i l’acceptació de les llums i les ombres internes.

3º GAAD

2019-2020