#les arenes de picasso
Explore tagged Tumblr posts
filmap · 9 months ago
Text
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
Vermines / Infested SĂ©bastien Vanicek. 2023
Apartment Block Les Arenes de Picasso, 6 Pl. Pablo Picasso, 93160 Noisy-le-Grand, France See in map
See in imdb
114 notes · View notes
pepikhipik · 2 years ago
Text
KolektivnĂ­ sociĂĄlnĂ­ bydlenĂ­ Les Arenes de Picasso
Les ArĂšnes de Picasso je obytnĂĄ budova v Noisy-le-Grand ve Francii. Stavba tĂ©to ikonickĂ© stavby, kterou navrhl ĆĄpanělsko-francouzskĂœ architekt Manuel NĂșñez Yanowsky, byla dokončena v roce 1984. Budovy majĂ­ tvar obrovskĂœch diskĆŻ a drĆŸĂ­ je podstavce s arkĂĄdami.
0 notes
newmic · 2 years ago
Text
Contemporary concrete buildings of Place Picasso public and residential ensemble in Marne la Valee (Paris) by Spanish-French architect Manuel Nunez Yanowsky, les ArĂšnes de Picasso social-housing scheme in Noisy-le-Grand, modern concrete architecture of social housing in France, surrealistic architecture in precast colored reinforced concrete, famous Camembert cheeses building, contemporary European architecture, international heritage of civil engineering, guide to modern architecture in Paris, famous Camembert cheeses,The Architecture of Paris: An Architectural Guide by Andrew Ayers, Le logement social en Seine-Saint-Denis (1850-1999). Most impressive social housing, modern social housing project, modern french architecture, world's most famous architects, sculpture by Miguel Berrocal, works of Manolo Nunez Yanowsky by Philip E.Jodidio, Marc Emery, L'Architecture D'Aujourd'Hui, Connaissance des Arts
**
BĂątiments contemporains en bĂ©ton de l'ensemble public et rĂ©sidentiel de la place Picasso Ă  Marne la VallĂ©e (Paris) de l'architecte franco-espagnol Manuel Nunez Yanowsky, programme de logements sociaux les ArĂšnes de Picasso Ă  Noisy-le-Grand, architecture moderne en bĂ©ton du logement social en France, architecture surrĂ©aliste en bĂ©ton armĂ© colorĂ© prĂ©fabriquĂ©, cĂ©lĂšbre bĂątiment des camemberts, architecture europĂ©enne contemporaine, patrimoine international du gĂ©nie civil, guide de l'architecture moderne Ă  Paris, cĂ©lĂšbres camemberts, The Architecture of Paris: An Architectural Guide by Andrew Ayers, Le logement social fr Seine-Saint-Denis (1850-1999). Logement social le plus impressionnant, projet de logement social moderne, architecture française moderne, architectes les plus cĂ©lĂšbres du monde, sculpture de Miguel Berrocal, Ɠuvres de Manolo Nunez Yanowsky par Philip E.Jodidio, Marc Emery, L'Architecture D'Aujourd'Hui, Connaissance des Arts
1 note · View note
rrondo · 5 years ago
Photo
Tumblr media
«ArÚnes de Picasso» Noisy-le-Grand, France.
35 notes · View notes
retrogeographie · 4 years ago
Photo
Tumblr media
Noisy-le-Grand, les arĂšnes de Picasso.
41 notes · View notes
conformi · 8 years ago
Photo
Tumblr media
Étienne-Louis BoullĂ©e, Projet de cĂ©notaphe Ă  Newton, 1784 VS Manuel Nunez Yanowsky, Les Arenes de Picasso, Noisy-le-Grand, Paris, 1984 (©Philipp Götze)
97 notes · View notes
architecture-anddesign · 6 years ago
Photo
Tumblr media
Les Arenes de Picasso [1080 × 667] [OC]
1 note · View note
lesombresnomades · 5 years ago
Text
Les ombres Ă  Madrid
Tumblr media
Avant de partir en Équateur durant l’étĂ© 2014, nous avons dĂ©cidĂ© de passer une semaine Ă  Madrid durant les vacances de PĂąques 2014 afin de parfaire notre espagnol et d’apprĂ©hender la culture hispanophone.
Nous sommes partis durant la semaine sainte sans l’avoir fait exprĂšs, ce qui a ajoutĂ© un peu de magie Ă  ce voyage.
C’est une ville avec des quartiers trĂšs diversifiĂ©s, de trĂšs beaux parcs et des musĂ©es culturels incontournables.
1- Les places publiques.
Nous dĂ©cidons de commencer notre visite par l’une des plus grandes places de Madrid, la Plaza Major, l’un des lieux emblĂ©matiques de la capitale de l'Espagne. Cette belle place piĂ©tonne est entiĂšrement encadrĂ©e d’arcades et de bĂątiments au style architectural trĂšs Ă©lĂ©gant et uniforme, avec de nombreux restaurants, cafĂ©s et magasins. L'office du tourisme de la ville se trouve Ă©galement sur la place, dans la fameuse Casa de la Panaderia. Enfin, le centre de la place est dĂ©corĂ© d'une belle statue Ă©questre du roi Philippe III. Durant notre sĂ©jour nous y sommes allĂ©s Ă  plusieurs reprises Ă  des heures diffĂ©rentes de la journĂ©e: de nombreuses manifestations se dĂ©roulent sur cette place trĂšs animĂ©e.
Tumblr media
Nous poursuivons par la Puerta del Sol, situĂ©e Ă  quelques pas de lĂ . C’est un passage obligĂ© car c'est ici que convergent plusieurs rues parmi les plus frĂ©quentĂ©es telles que Mayor, Arenal, AlcalĂĄ et Preciados. La place, en forme de demi-cercle, concentre aussi quelques-uns des Ă©lĂ©ments les plus reprĂ©sentatifs de la ville. Nous levons les yeux pour admirer la cĂ©lĂšbre horloge de la Casa de Correos, siĂšge du gouvernement rĂ©gional de la CommunautĂ© de Madrid. La Puerta del Sol abrite aussi, du cĂŽtĂ© de la rue AlcalĂĄ, la statue de l'Ours et de l'Arbousier, qu'on retrouve sur le blason de la ville. C’est une place trĂšs frĂ©quentĂ©e, avec de nombreux touristes et madrilĂšnes, nous sommes impressionnĂ©s par le bruit ambiant et quotidien de cette capitale.
Tumblr media
Nous dĂ©ambulons ensuite jusquïżœïżœïżœĂ  la Plaza de la Villa, petite place pittoresque Ă  taille humaine Ă  l’écart de l’agitation de la ville. Tout autour, nous admirons les façades principales de trois bĂątiments Ă©difiĂ©s Ă  diffĂ©rents siĂšcles. Le plus grand bĂątiment de la place est la Casa de la Villa ou hĂŽtel de ville. Nous sommes Ă©tonnĂ©s de l’absence d’arbre sur ces trois places, qui auraient pu donner de l’ombre, sous cette chaleur.
Tumblr media
A l’heure du dĂ©jeuner nous nous dirigeons vers le marchĂ© San Miguel afin de dĂ©couvrir les spĂ©cialitĂ©s culinaires. Au fil des allĂ©es, nous nous Ă©merveillons devant la gastronomie espagnole (jambons, olives, fruits et lĂ©gumes, tapas...). Les stands proposent pour certains un comptoir pour dĂ©guster sur place. C’est un lieu Ă©lĂ©gant, vivant et parfait pour dĂ©guster des tapas le midi.
Tumblr media
2- Les parcs et jardins.
En sortant du MusĂ©e du Prado, nous dĂ©cidons de dĂ©ambuler dans le jardin botanique qui jouxte ce lieu culturel. Ce n’est pas seulement un jardin ordinaire, ici sont cultivĂ©es de magnifiques essences vĂ©gĂ©tales. Ce jardin royal est rĂ©parti en 3 terrasses. Nous commençons par la terrasse la plus basse prĂ©sente les collections de plantes endĂ©miques, mĂ©dicinales, aromatiques et une belle roseraie.Puis, nous poursuivons par la terrasse des  Ă©coles botaniques prĂ©sente les vĂ©gĂ©taux selon la classification botanique de Karl von LinnĂ©, des plus primitives jusqu'aux plus Ă©voluĂ©es. Nous sommes surpris par les diffĂ©rentes essences qui sont parfaitement Ă©tiquetĂ©es ! Nous finissons par la terrasse supĂ©rieure, plus romantique, qui abrite des serres anciennes et rĂ©centes. Nous avons apprĂ©ciĂ© le calme de cet Ă©crin de verdure.
Tumblr media
AprĂšs cette agrĂ©able dĂ©couverte, nous continuons par le parc du Retiro, situĂ© Ă  proximitĂ©. C’est un parc immense, vĂ©ritable poumon vert de la capitale, avec des milliers d’arbres Ă  l’image de Central Park Ă  New York. Avec cette forte chaleur, l’ombre et l’air frais sous les arbres font le plus grand bien. En poursuivant nous dĂ©couvrons le Palais de Cristal et sa magnifique architecture en structure acier et ses grandes baies vitrĂ©es qui jouent de transparence. Enfin, nous nous dirigeons vers le grand Ă©tang octogonal qui donne Ă  voir des balades en barques, vĂ©ritable scĂšne de loisirs. Tout autour, nous nous amusons Ă  regarder et Ă©couter de nombreuses attractions telles que des musiciens et magiciens...  !
Tumblr media
3- Les musées et monuments.
A Madrid, deux musĂ©es sont incontournables pour les amateurs d’Art. Le premier est le MusĂ©e National Centre d’Art Reina SofĂ­a qui rassemble des Ɠuvres de DalĂ­, MirĂł et Juan Gris. C’est une vĂ©ritable dĂ©couverte des artistes espagnols; nous sommes impressionnĂ©s par la taille du fameux Guernica de Picasso. Nous passons plusieurs heures Ă  admirer ces peintures, plus ou moins connues.
Tumblr media
Le lendemain nous visitons le musĂ©e le plus connu et rĂ©putĂ© de la capitale, le MusĂ©e du Prado dĂšs l’ouverture pour Ă©viter la foule. Ce musĂ©e a plusieurs entrĂ©es, chacune ornĂ©e de statues de peintres espagnols tels que VelĂĄzquez, San Jeronimo, Murillo et Goya. Sa collection d’Ɠuvres se base essentiellement sur des peintures du XVIe au XIXe siĂšcle. Nous dĂ©couvrons des chefs-d’Ɠuvre de grands peintres tels que VelĂĄzquez, El Greco, Rubens, Rembrandt, Nicolas Poussin ou Goya. C’est tout simplement magnifique et Ă©poustouflant de voir autant de chef d’Ɠuvres. Le musĂ©e est tellement immense qu’il faut une grosse journĂ©e si l’on souhaite y dĂ©couvrir toutes les salles.
Tumblr media
A la fin de notre sĂ©jour, nous dĂ©couvrons le Temple de Debod, vĂ©ritable temple Ă©gyptien situĂ© en plein Madrid au cƓur d’un parc et entourĂ© de miroirs d’eau dans lesquels il se reflĂšte. A l’intĂ©rieur, nous sommes Ă©merveillĂ©s par la dĂ©coration d’origine, les hiĂ©roglyphes: un dĂ©paysement total !
Tumblr media
4- Des quartiers colorés et disparates.
Madrid est composés de différents quartiers trÚs typiques et différents les uns des autres.
LavapiĂ©s, situĂ© au sud de la Capitale, est un quartier traditionnel, cosmopolite et multiculturel. Les rues sont Ă©troites, colorĂ©es, bordĂ©es d’échoppes et de galeries d’art. Nous dĂ©ambulons au hasard dans ces rues pleines de vie et de culture. Nous avons l’impression de vivre le quotidien de madrilĂšnes loin de la foule des places publiques. Nous dĂ©couvrons de nombreuses Ɠuvres de street art.
Tumblr media
Malasaña, au nord de Madrid, est un quartier pour les soirĂ©es oĂč se mĂȘlent les restaurants vegan et salons de tattoos, bars Ă  thĂšmes, thĂ©Ăątres de rue et boites de nuit. En nous promenant, nous dĂ©couvrons une population relativement internationale, un joyeux melting-pot dans une ambiance hipster et festive. L’art se lit aussi sur les murs des ruelles, des façades colorĂ©es de ce quartier. Une vĂ©ritable dĂ©couverte, un quartier oïżœïżœ il fait bon vivre et flĂąner !
Tumblr media
A cĂŽtĂ© de Malasaña, nous poursuivons notre promenade dans le petit quartier de Chueca, le quartier gay de la capitale. Nous trouvons aussi bien des boutiques, cafĂ©s, restos, qu’un grand marchĂ© couvert oĂč l’on peut Ă©galement dĂ©guster des tapas ! C’est un quartier mĂȘlant des boutiques de chaĂźnes, et des commerces « branchĂ©s » plus indĂ©pendants ainsi que bon nombre d’établissements pour une petite pause gouter ou tapas ! À l’heure de la sieste, le quartier demeure assez paisible, et s’anime plus en soirĂ©e.
5- La semaine Sainte et les processions.
Alors que nous ne l’avions pas fait exprĂšs, nous nous trouvons Ă  Madrid pour la semaine Sainte. Cela est trĂšs impressionnant car chaque jour, nous admirons des processions rĂ©parties dans l’ensemble de la Ville.
L’atmosphĂšre qui se crĂ©e au son des tambours et des trompettes et les couleurs chatoyantes des costumes est l’un des signes d’identitĂ© de la Semaine Sainte en Espagne. Lors de ces processions, les effigies religieuses sont ornĂ©es de cierges, de fleurs et de chĂąles richement brodĂ©s, puis conduites Ă  travers les endroits les plus pittoresques de la ville. Elles sont portĂ©es sur les Ă©paules des costaleros appartenant aux diffĂ©rentes confrĂ©ries, elles sont accompagnĂ©es tout au long de leur itinĂ©raire par des dizaines de pĂ©nitents vĂȘtus de robes et chapeaux pointus.
Tumblr media
6- Excursion Ă  TolĂšde.
Nous nous rendons Ă  TolĂšde en train pour la journĂ©e. Nous visitons la vieille ville fortifiĂ©e, ses ruelles Ă©troites et dĂ©ambulons dans la rue pavĂ©e principale qui monte jusqu’à l’église San Idelfonso. Il est possible de monter au sommet du clocher, de lĂ , une vue imprenable sur l’ensemble de la ville.
Tumblr media
Puis nous poursuivons jusqu’au monastĂšre San Juan de los Reyes avec son patio arborĂ© qui nous offre un instant de fraicheur pendant cette journĂ©e caniculaire.
Tumblr media
De style gothique cet Ă©difice du XV eme siĂšcle est composĂ© d’une Ă©glise et d’un cloĂźtre Ă  deux Ă©tages.Nous finissons cette journĂ©e par la CathĂ©drale Sainte-Marie de TolĂšde, qui compte parmi les grandes cathĂ©drales gothiques espagnoles. Elle fut construite sur la Grande MosquĂ©e de la ville.
Tumblr media
C’est une trĂšs belle journĂ©e de visite en dehors de Madrid, diffĂ©rente de la capitale par son cĂŽtĂ© mĂ©diĂ©val.
0 notes
philosibies · 6 years ago
Photo
Tumblr media
Les Arenes de Picasso [1080 × 667] [OC] via /r/ArchitecturePorn https://www.reddit.com/r/ArchitecturePorn/comments/b48cq1/les_arenes_de_picasso_1080_667_oc/?utm_source=ifttt
0 notes
tmloti · 6 years ago
Photo
Tumblr media
Coulio Diouf by Yannis Davy Guibinga
https://thephotographicjournal.com/essays/les-arenes-de-picasso/
1 note · View note
art-neutre · 6 years ago
Text
Dominique Fernåndez presenta la seva novel·la sobre Picasso 'El pintor abandonat' | 22 maig
Conferùncia a l'Institut Francùs de Barcelona 22 de maig del 2019 Amb presùncia de l’escriptor Dominique Fernández
El gran novel·lista francĂšs Dominique FernĂĄndez ha rebut guardons com el Premi MĂ©dicis o el Premi Goncourt. Molts dels seus llibres sĂłn relats de viatges, il·lustrats pel fotĂČgraf Ferran Ferranti. La seva nova novel·la El pintor abandonat gira al voltant d'una estada de Pablo Picasso a PerpinyĂ , desprĂ©s que l'abandonĂ©s Françoise Gilot. La trobada amb Dominique dins la mostra FIRE!! serĂ  l'ocasiĂł per parlar de la seva Ă mplia carrera i de l'homosexualitat en la literatura i les arts en general. Dominique Fernandez ens explica un episodi desconegut de la vida del pintor Picasso. Unes setmanes d’abandonament, sense pinzells, sense tela, sense anant. Unes nits i dels dies on es segueix a l’artista desproveĂŻt, afeblit, no tenint per patrimoni mĂ©s que un enigmïżœïżœtic maleter de bosc. Es parla de polĂ­tica, de pintura, d'amors i es presencia la mort a les arenes de CĂ©ret. Es camina sota el sol blanc del Mediterrani, s’evoca els amics desapareguts: Eluard, Matisse, i els grans enginys, ProkĂłfiev, les histĂČries antigues, Stalin i el partit
 L'autor Escriptor, nascut l’any 1929, Dominique FernĂĄndez torna a l’AcadĂ©mie française l’any 2007. Un gran nombre dels seus llibres sĂłn relats de viatge, il·lustrats pel fotĂČgraf Ferrante Ferranti, amb qui ha compartit la seva vida durant 15 anys. Junts, han recorregut el planeta investigant els mĂ©s bonics testimoniatges del patrimoni barroc. Dominique FernĂĄndez comparteix avui el seu temps entre l’escriptura dels seus llibres i la redacciĂł d’articles per als mitjans Quinzaine LittĂ©raire, L’Express, la revista suĂŻssa d’art i de cultura Artpassions o Le Nouvelle Observateur. És, d’altra banda, un gran enamorat de Catalunya, on resideix una gran part de l’any des de fa mĂ©s de 30 anys, entre ArgelĂšs i CĂ©ret. Conferencia amb servei de traducciĂł consecutiva.
Institut français de Barcelona Carrer de Moià, 8 Barcelona, Catalunya
MĂ©s informaciĂł
https://3.bp.blogspot.com/-AwanqRZfgBc/XOQjQIzw_oI/AAAAAAAABDY/rQLO9WwoDqULEEYOGRmLHYNQB-ENaotpACLcBGAs/s640/Domenic%2BFernandez.jpg http://www.artneutre.net/2019/05/dominique-fernandez-presenta-la-seva-novela-el-pintor-abandonat-institut-frances-barcelona.html #Art #Catalunya #Barcelona #PaisValenciĂ  #Balears #Andorra #OccitĂ nia #Alguer #AgendArt #Valencia #Palma
0 notes
virubarman01 · 6 years ago
Text
Todas las mañanas se sentaba en el paseo marĂ­timo a la sombra de unas palmeras. EncendĂ­a su cadenita de mĂșsica, insertaba un pendrive con canciones de los 60 a los 80 y se ponĂ­a a su afĂĄn construyendo pulseras de cuero y collares de colorines al ritmo de Led Zeppelin, Deep Purple, la Credence Clearwater Revival, los Beatles o los Stones. AllĂ­ veĂ­a pasar a los primeros bañistas, a menudo personas mayores, ese batallĂłn de zapadores armados con palos de sombrillas para entablar su batalla diaria con el sol en el arenal frente al mar, estableciendo una cabeza de playa. Una especie de desembarco de NormandĂ­a, pero al revĂ©s.
Él aparentaba vivir de espaldas al mar, pero no era asĂ­ en realidad, de vez en cuando echaba vistazos a las olas y sus sucesos, sobre todo si la canciĂłn de turno acompañaba, no necesariamente de los Beach Boys. AdemĂĄs, en su juventud fue surfero en Mundaka y windsurfero en Tarifa, antes de que la pierna se le quedarĂĄ hecha un cuadro de Picasso contra unas rocas, montando una moto no sobre una tabla.
Entre aquella legiĂłn de sombrilleros sentĂ­a predilecciĂłn por un abuelo muy afable que venĂ­a de Madrid. Siempre se saludaban e intercambiaban impresiones acerca de cĂłmo se presentarĂ­a la jornada en el mar y fuera de Ă©l. El hombre se acercaba a la aĂșn despoblada orilla y plantaba con rapidez y gran pericia la sombrilla, no como muchos otros a los que se les volaba con la mĂĄs leve brisilla. Colocaba las sillas, se desprendĂ­a del polo, las sandalias de cuero y se zambullĂ­a con elegante habilidad en el mar, no cĂłmo tantos otros que entran en Ă©l timoratos o cĂłmo pegĂĄndose con las olas. Daba un considerable nĂșmero de brazadas hasta alcanzar la boya que marcaba el lĂ­mite de la zona de baño y permanecĂ­a por allĂ­ una media hora chapoteando, haciendo el muerto, relajĂĄndose... Disfrutando del mar y el mar disfrutando de Ă©l. La mar goza con los buenos nadadores, con los que la conocen, la aman y la respetan. Luego, regresaba a la orilla con la misma prestancia con la que se habĂ­a alejado de ella. Aquel hombre habĂ­a sido, sin duda, un buen nadador en su juventud. Y lo seguĂ­a siendo. Él sabĂ­a de eso, pues tambiĂ©n lo habĂ­a sido.
CuĂĄndo pasaba por su lado volvĂ­an a saludarse. "Ahora bajarĂĄ mi señora y los hijos", decĂ­a con una sonrisa, " yo me voy a tomarme un cafelito... Si usted gusta...", le ofrecĂ­a aunque rara vez aceptaba por no descuidar su tenderete. Pero las escasas veces que aceptĂł el ofrecimiento sirvieron para conocerse un poco mĂĄs, aunque ese señor no era hombre de muchas palabras, que suelen ser los que tienen una palabra pero buena y vĂĄlida. A no confundir con los que nunca hablan porque nada tienen que decir y cuĂĄndo abren la boca es para meter la pata o chapotear en algĂșn charco. Quiere decirse que no era un charlatĂĄn de feria, pero tampoco un mudo malencarado. Hablaba poco, siempre con amabilidad y con sentido.
Luego se despedían y ya no se volvían a ver hasta el atardecer, cuando el abuelo regresaba tras darse un largo paseo por el pueblo y regresaba a la playa a recoger sombrilla y sillas y, tras un rato enseñando a hacer ranas con los piedras a sus nietos, ""las nuevas adquisiciones", y de ver la despedida del sol tras las montañas, volver a casa, a su terraza antes de dormir. "Por la noche le doy la espalda al mar y contemplo las luces del pueblo arriba, en el monte, y las de los faros de los coches pasando lejos, en la autopista. Cada lucecita encierra una historia distinta, me gusta imaginar algunas en el silencio y la paz de la noche. Luego, un vasito de leche y a la cama", le refirió en una ocasión con su acostumbrada sonrisa. Hay personas que desvelan su bonhomía con sólo tratarles una vez, no son demasiadas la verdad, por eso destacan en estos tiempos superficiales e insípidos. Conviene conservarlas y suponen una amarga pérdida cuando desaparecen.
Ese verano no le habĂ­a visto aĂșn, lo que le extrañó pues el abuelo pasaba medio año en el pueblo, al que ya acudĂ­a cuando aquello era prĂĄcticamente una colonia alemana y Ă©l era de los pocos españoles que habĂ­a podido adquirir uno de aquellos pisos que se vendĂ­an directamente en Alemania, como sucediĂł durante una Ă©poca en no pocas urbanizaciones costeras. Un dĂ­a vio que la sombrilla y las sillas las portaba uno de los hijos, quiĂ©n le refiriĂł que el anciano habĂ­a fallecido. "El abuelo ya no estĂĄ", le dijo con un nudo en la garganta y del mismo modo escueto con que Ă©l lo hubiera hecho.
Lo sintió de veras. Aquella mañana quitó su pendrive de los rockeros y puso piezas de flamenco y copla, que era lo que le gustaba a aquel hombre. Vio desfilar durante días al resto del batallón de veteranos zapadores tomando la playa, pero no era igual. Aquel hombre era especial. De vez en cuando contemplaba a aquella familia en torno a la abuela, con los nietos, "las nuevas adquisiciones", haciendo ranas con las piedras frente al mar, o despidiendo al sol ocultåndose tras las montañas, pero ya no era igual: el abuelo ya no estaba.
Sin embargo, de alguna manera permanecĂ­a allĂ­, en aquella playa. Y algunas mañanas, paraba de confeccionar sus pulseras y se giraba hacia el mar, cuĂĄndo aĂșn nadie se habĂ­a zambullido y creĂ­a ver la figura de un nadador experto, cerca de la boya, dando brazadas o haciendo el muerto entre las olas. Y entonces recordaba su eterna y reconfortante sonrisa. La sonrisa de un hombre de una pieza, de un hombre honrado. De un buen hombre. Mejor cosa no cabe ser en la vida.
Jose Manuel Iglesias Cervantes
Historias de la Playa.
A la memoria de Pepe Molina, una de las mejores personas que he conocido.
0 notes
plusbellerice · 7 years ago
Text
Jour 4: 27 Juin 2018
Today I woke up and had breakfast normale. Then I went to class. 
Photography was fine. We had that quiz and it was so hard I have no idea what I’m doing. She said it was just pour comprendre. But I have nothing to comprehend because I was in one day of class out of 5. So, it was whatever. I really understand the professor quand she talks. I’m so happy! I didn’t think I would like photography as much as I do after 2 days. 
This post is gonna be really long: prepare yourselves to read those of you still with me (Probably just Jonathon - my only real friend). 
Nathan et moi, nous sommes allĂ©s the hotel for our normal coffee. After coffee, it was lunch time. Today, I went to a place called Cuisine de Comptoir. We got to choose from a menu of tartines. Which are large pieces of bread toasted with cheese or whatever you want. There was one named Le Marius and of course I had to eat that because #Theatre. Also because it was just fromage et tomate and it sounded good. As an appetizer, they let you choose between soupe du jour or a salad and I wanted to step out of my comfort zone (since I wasn’t with the tartine) and I chose the soup. It was cold (I know soups can be cold but I had never tried a cold soup before and it threw me off guard) and it kind of tasted like wet wood? I do now know. At least I tried! The tartine was good but the middle was a little soggy. They should have toasted the bread FIRST then put it back in the oven with the ingredients on it. Honestly, I should just be a French chef. 
Here’s a pic. 
Tumblr media
For dessert, I had flan au caramel which was okay but the texture was too much like eggs. The flavor was good though! I also had never had flan before! 
After dejeuner, we had to go to le Fondation Van Gogh for histoire de l’art since our teacher wasn’t there. J’ai iris beaucoup des notes and we had to fill out a sheet of question etc for a grade. Which was a little difficile because there was a lot of French art vocabulary I was not familiar with yet. But I tried. 
Le musĂ©e was a little bit moderne for me. It featured Paul Nash qui etait a British surrealist in the early 1900â€Čs. It was really cool. It said he was in le premiere guerre mondiale and he suffered a lot of PTSD so he painted a lot of things as therapy or as a reflection on the war. He style isn’t my typical favorite thing but I appreciated it and reading about him.
In general, here were paintings that I wrote down the name of because I guess I liked them:
Monticelli: Deux Personnages Sur la Route, la Roche percee - It took me a second trip through the museum before I liked anything of Monticelli’s
Picasso - Vieil homme assis (which was CRAZY I could HEAR the paint being swooshed onto the canvas while looking at it. Not the most pleasant sound but it was so cool) , Les Musiciens (which was interesting. I think they were supposed to be black musicians but they looked like animals almost. I mean obviously they were abstract people but it almost looked like he made them to look like monkeys? I wasn’t sure if he meant that as a commentary on racism or what but it was very interesting.)
Paul Nash - Landscape of the Vernal Equinox III, Battle of Germany, Vision at Evening, The Sunflower Rise. (I don’t remember what painting it was but his leaves seemed crunchy which was cool). 
Utagawa Hiroshige - Le pont Ohashi et Atake sous une averse soudaine. (This I thought was cool because you could see how Asian art inspires Impressionism. Pretty coooool) 
Van Gogh: Crane, Wagons de chemin de fer 
Paintings/Painters I did not like: 
-Calder, Polke, Joan Mitchell, Etel Adnan
The top of the museum was a very nice terrace with a view that overlooked the entire city. Here are some pics 
Tumblr media Tumblr media Tumblr media
I look pretty fat in that photo but it’s mostly because my shirt is dangling oddly on the stage right side. 
After the musee, I went back to my host family’s house and I was very tired so I laid in bed for a while until it was time to go on an excursion with IES that I signed up for to the Theatre Antique etc. OH! My host mom told me that the fondation van gogh used to be a post office. Interesting fact! 
We met at the school at 17h15 and then walked the 20 feet from our building to the Theatre Antique d’Arles. which is the old theatre. We got a tour from a cute old French woman. It was built one century before Jesus. There were columns which hid the actors from the sun and such a grand place to sit. It was amazing. While we were there, there was like 12 little french children practicing for the “spectacle” which is a big 3 hour long show for all the dancers in Arles. It was tomorrow and my host mom was gonna be performing in it! C’est cool. 
Here are some pics of the theatre. 
Tumblr media Tumblr media
I like this one because it shows me dominating the Romans. Battle of the Fittest and I win y’all. 
Tumblr media
I guess I didn’t take good pics but it’s free for students so I’m sure I will go back. 
The tour continued to the Arene d’Arles. It was built the first century after Jesus and kind of copied the Colosseum. The tour guide said it fit around 20,000 people and was like the 10th biggest Roman arena still in existence (I think). Pretty damn big. It was also still functional. There is gonna be a bullfight there in the beginning of July and I WANNA GO. Here are some pics. 
Tumblr media Tumblr media
The view from the top. 
Tumblr media Tumblr media Tumblr media
Un petit oiseau. 
After the tour, I walked home. 
Tumblr media
I just thought this building was pretty.
We had a petit fete that night with my host family. They had 3 friends come over. One from Myanmar, one who was French and lived mostly in China - teaching a photography course - , and one from Cambodia. It was super interesting. The conversation jumped constantly entre l’anglais et le francais because the woman from Cambodia couldn’t speak French but it was very cool being able to hear them talk about politics and stuff. Lots of different opinions. My host mom said that since the election, there has been a big change in the French political conversation. She said she thinks it’s more hostile now than it used to be and it’s uncomfortable. Especially since Macron is supposed to be the middle candidate. But everything is so much more polarized now. 
Also, they asked me about Trump. I knew that was gonna happen I guess better sooner to get it over with.
I wanted to stay up and talk to them some more but I was so tired I came downstairs and fell asleep immediately. Bon nuit. 
0 notes
marcfarraspiera · 7 years ago
Text
LutĂšcia
1. La jubilada amb barret violeta que reia llegint l’Ășltim AstĂšrix al metro.
2. La dona amb cabells egipcis i peto texĂ  que portava una bola del mĂłn i mirava fotografies velles.
3. A ParĂ­s els filĂČsofs semblen estrelles del rock, i les estrelles del rock semblen filĂČsofs.
4. El confit d’ànec amb patates rostides del bistrot Aux Petits Oignons.
5. El cafù La Marine i el terra enrajolat com un tauler d’escacs i les làmpades esfùriques gegants de color ambre, amb vistes al Canal Saint Martin.
6. El passatge des Panoramas, amb els antiquaris i les llibreries de vell.
7. El rastre de MirĂł. Llum, formes i colors.
8. El Boulevard Pereire desert a les vuit del matĂ­ i ple de partits de futbol sense porteries els divendres a la tarda. Els rosers a mig florir i els dos vells rics que hi fan manetes com dos adĂșlters de quinze anys.
9. La terrassa del restaurant MoncƓur, sobre el parc de Belleville i davant la ciutat grisa, immensa, indiferent.
10. La llibreria flotant L’eau et les rĂȘves, al Canal de la Villette.
11. Helena o el mar del verano, de JuliĂĄn Ayesta.
12. La logopeda de L’escafandre i la papallona, en sessió universitària de vespre al Desperado.
13. El taller de Pierre Bourdelle a Montparnasse.
14. El jardĂ­ del Museu de Montmartre, amb vistes a les vinyes i al cabaret rosa de Picasso.
15. El cuscĂșs i el pollastre amb olives de l’algeriĂ  de La Goutte d’Or. I el te de menta amb molt de sucre.
16. El pastís de merenga de La Loire dans la ThéiÚre.
17. Els falĂ fels de la Rue des Roisiers. Els cambrers t’assetgen pel carrer perĂČ val la pena.
18. Els ulls tan grans de NĂŽtre-Dame.
19. La place Dauphine.
20. La línia 6 del metro de l’Étoile a Glaciùre. Brooklyn.
21. El grafit de TintĂ­n i el CapitĂ  Haddock, vestits de vermell, acabats de casar.
22. La botifarra negra amb puré de patates de Le temps des cerises a la Butte aux Cailles.
23. Els petons furtius a la Square des Peupliers.
24. Moustaki i Gainsbourg.
25. La sala ovalada dels nenĂșfars a l’Orangerie.
26. L’estany platejat de les Tuileries.
27. La VictĂČria de SamotrĂ cia.
28. Els vitralls modernistes i el tapĂ­s vermell del bistrot La Renaissance, on Tarantino va reunir MĂ©lanie Laurent i Daniel BrĂŒhl.
29. Portar les visites a La Recyclerie.
30. Les nits a La Limite. Els flirtejos descarats dels macarres, les dones que ballen, i els panxuts amb jaqueta de cuir que s’ho miren i riuen des de la barra.
31. Descobrir de sobte l’esglĂ©sia de la Val-de-GrĂące i recordar les banyeres gegants de la Piazza Farnese.
32. La pluja imparable.
33. El te sota les carpes humides de la Mesquita i els hivernacles humits del Jardin des Plantes.
34. Les cases noucentistes de conte de fades de La Campaigne a Paris.
35. La plaça Édith Piaf, a Bagnolet, i la seva estàtua clamant al cel vandalitzada amb pintura vermella.
36. El Sacre CƓur des de la Place Dalida, pujant des de Lamarck. El nas de Dalida. Dalida cantant Bang Bang. Luigi Tenco i els barbitĂșrics. “Pardonnez-moi, la vie m’est insupportable.”
37. Les col·leccions privades impressionistes i els salons versallescos del Museu Jacquemart-André.
38. "ParĂ­s Ă©s a dues lletres del ParadĂ­s" (Jules Renard)
39. El panteĂł (que encara no he trobat) del fotĂČgraf Francesc Boix, Ășnic testimoni catalĂ  contra els nazis a Nuremberg.
40. El mercat africĂ  de ChĂąteau Rouge. TĂșniques, mangos i peus de porc.
41. La fortor d’alcohol al metro a qualsevol hora.
42. Els campaments de refugiats i sense sostre als afores de ParĂ­s.
43. Els nens sirians descalços sobre l’asfalt. Dotzenes de nens sirians descalços sobre l’asfalt. Potser centenars.
44. La baguet del forn de la Plaça Saint Ferdinand, i els panets de xocolata de l’altre forn de la Plaça Saint Ferdinand.
45. La secciĂł de lĂ ctics del supermercat.
46. Les crisis nacionals de mantega.
47. Les parisenques. Quin estil.
48. Esther Garrel.
49. Les arenes de LutĂšcia, el Coliseu de ParĂ­s.
50. La fruitera xinesa, que sempre em torna malament el canvi (a favor de la casa).
51. Una nit em van convidar a menjar pop. Vaig fer una excepciĂł i vaig beure vi blanc.
52. La flauta mĂ gica a l'Opera Comique.
53. Mateu Orfila, maonÚs insigne, pare de la toxicologia moderna, metge personal del rei de França.
54. Quan els francesos van arribar al Louvre per anunciar la conquesta de Menorca, el primer que va demanar el cardenal Richelieu a l’oficial de l’exùrcit era si les figues de l’illa eren tan bones com es deia. (Desconeixem la resposta de l’oficial).
55. Les rancheras dels mĂșsics del metro, a anys llum dels seus homĂČlegs de Londres.
56. Els partits del Barça que no he vist. Ja no m’importa.
57. Les visites multitudinĂ ries a pisos de nou metres quadrats amb llit plegable i dutxa comunitĂ ria. 700 euros i en negre.
58. Veure nevar un dijous a la nit des de la bugaderia. La meva vida en un programa de cotó a 30°.
59. Els passatges de Bastille.
60. La dona trista que llegia el diari al Pure Cafù asseguda dalt d’un tamboret.
61. El magnat llegendari dels prostíbuls de Montmartre, ulleres negres i anells d’or, perruca i trajo blau impecables. Es feia el milhomes i necessita ajuda per pixar.
62. Vaig conĂšixer una logopeda pianista que viu davant el cafĂš de l’AmĂ©lie i que intercanvia confidĂšncies (i alguna cosa mĂ©s) amb el capellĂ  del barri.
63. Els francesos, igual que els italians i que els anglesos i que molts catalans i que quasi tots els espanyols, no entenen per quĂš volem la independĂšncia.
64. Diuen que els gelats de la Maison Berthillon sĂłn els millors de ParĂ­s perĂČ en realitat sĂłn gel amb colorant i no valen res.
65. La solitud d’agost.
66. Em van regalar una planta preciosa i se m’ha mort.
67. He viscut nou mesos sense armari perĂČ amb un mirall picat que deu valer una fortuna.
68. El campanar de l’esglĂ©sia de Saint Blaise des de la Plaça de la MagnĂČlia, seu del Partit Comunista.
69. La cuina provençal de Chez Janou.
70. El record inesborrable de Marsella i DantĂšs. La sal i el mistral.
71. La Plaça Marc Bloch i totes les obres de la Beckett de Gràcia. I encara no he anat a la nova seu del Poblenou.
72. El village Saint Paul, el meu oasi particular a Le Marais.
73. Les torres medievals de la Rue Charlemagne i la basca socialista de Chez Mademoiselle que ens ho va preguntar tot sobre els ProcĂ©s. Ho vam intentar perĂČ no la vam convĂšncer.
74. L’arquitectura brutalista del barri xinùs.
75. El mural de la Fada electricitat de Raoul Dufy al Museu d’Art Modern de París.
76. El luxe del Faubourg Saint Honoré i el trauma del fiscal Gérard de Villefort.
77. Vam empaperar les portes massisses de la seu de la ComissiĂł Europea i ens en van fer fora. Hi havia mĂ©s gendarmes que manifestants. Vam cantar els Segadors i ningĂș no se sabia la tercera estrofa.
78. Si mai tinc un pis hi penjarĂ© pĂČsters de TintĂ­n comprats als encants. Per començar, dubto entre Els Cigars del FaraĂł i El Lotus Blau.
79. La botiga L’Oiseau de Paradis del Boulevard Saint-Germain.
80. El pĂ­cnic nocturn al bosc de Vincennes.
81. Les albergĂ­nies fregides de Chez Alex, un xinĂšs tan barat que no pot ser.
82. Una sidra a la sala interior de La Palette, a la Rue de Seine.
83. El Moulin Rouge, el Trocadéro, Truffaut i la Shakespeare & Co estan sobrevalorats.
84. Egon Schiele.
85. Si m’haguessin agafat al pis de la Rue Magenta hauria viscut amb una noia rossa que es deia OfĂšlia. Una vegada vaig fer de Hamlet. Encara em sĂ© la primera estrofa del monĂČleg.
86. Foix. “Sóc a París, i entre ermots, a Lladurs.”
87. Les vies del tren a La Chapelle, que esquarteren ParĂ­s.
88. ParĂ­s sĂłn floristeries, forns i formatgeries.
89. L’espina de peix de la Mouzaïa i tots els passatges laterals florits.
90. Algun dia viurem a la Villa LĂ©andre.
91. El camino de Miguel Delibes.
92. Psique reanimada pel petó de Cupido, de Canova.
93. Els diumenges es dina pollastre a l’ast.
94. Per culpa d’un cafĂš a Le MĂ©thode vam perdre un aviĂł.
95. Els funcionaris de correus em posen nerviĂłs. No ens entendrem mai.
96. La lliga francesa Ă©s un frau.
97. ParĂ­s fa somiar. La realitat et desperta.
98. Els parisencs fumen molt, van sempre amb gavardina i a mig pentinar i no cuinen mai.
99. L’aparador de la llibreria de Jourdain.
100. Els arbres grocs del PĂšre Lachaise i les fulles grogues damunt les lĂ pides.
101. El jutge Claude Frollo cantant desesperat davant la llar de foc.
102. Les heures de la façana de l’Hotel Le Pavillon de la Reine a la Place des Vosges.
103. El barri de Batignolles i els bistrots vermells de la Rue des Dames.
104. Les epifanies (forçades, perĂČ necessĂ ries) al Pont Saint-Louis.
105. La tarda al CafĂš Strada de Rue Monge. Una de les cambreres fa pastissos de coco i de xocolata al fons del local amb els auriculars posats.
106. Les cases de colors-pastel-Notting-Hill de la Rue Sainte-Marthe.
107. Arribar amb tren a la Gare du Nord. A l’entrada, hi ha una escultura terrorífica d’un ós vermell amb ales. A la ciutat de Rodin.
108. Els restaurants corsos. Les llonganisses corses. La cervesa corsa. CĂČrsega en general.
109. La versiĂł de Roger Mas de Ma Solitude.
110. El Sena.
111. El meu barri, Gambetta.
0 notes
derfoto · 8 years ago
Photo
Tumblr media
#Repost @conformi_ with @repostapp ・・・ Étienne-Louis BoullĂ©e, Projet de cĂ©notaphe Ă  Newton, 1784 VS Manuel Nunez Yanowsky, Les Arenes de Picasso, Noisy-le-Grand, Paris, 1984 (©Philipp Götze)
0 notes