#joel creava

[medusasdad]

[dosnietz]

Brum Brum

No van ser els mals hàbits del pastisser el que el van portar a perdre la pastisseria. Tota la gent del carrer Grassot apreciava al Joel, o si més no la seva reposteria. Per la festa major del barri, amb l’ajuda de la dona i les dues filles, preparava centenars de crosants que repartia entre tota la mainada, i també entre els pares i mares d’esperit lleuger. A partir de les vuit del vespre, xapada la pastisseria, al Joel se’l podia veure caminant carrer avall. A aquella hora solia creuar amb el petit Toni, de cal Perelló, que anava cap a classe de piano. Aquell nen era probablement l'únic en tot el carrer que no entrava mai a la pastisseria. Mirava amb desconfiança al Joel, la qual cosa l’irritava. El petit Toni, menut, pur, infant, era l’únic ésser prou sensible com per penetrar en la greixosa façana del farsant i desxifrar els tèrbols colors amb què el Joel pintava els seus pensaments. Aquest doble reconeixement entre dos éssers tan antagònics creava una tensió rica, única i personalitzada, tan natural com l'odi que es professen un gat i un gos. Es fotien fàstic i per això optaven per conviure en silenci i distància. En qualsevol cas, tot quedava oblidat un parell de carrers més avall, on es dedicava a perdre monedes a la màquina escurabutxaques del bar Hilton, un bar de xinos. No es podia afirmar que l’exposició constant de cara al públic, la vacuitat del gest repetit o la manca de qualsevol il·lusió vital el tinguessin traumatizat, però bé era cert que, després d’haver perdut uns quants calers i ja assegut amb una copa de birra a la mà, la seva figura, ja totalment divorciada de la del pastisser carismàtic, es transformava en la visió que només els ulls del petit Toni podien veure: la d'una massa fosca, amenaçant, envoltada d’un silenci profund que només ell, entre sorolls de monedes fent clinc-clinc i una tele amb telecinco a tot volum, podia escoltar.

El pes de tots els crosants se li apilaven sobre les parpelles, que tot i això no cedien del tot. No cedien perquè una força misteriosa empenyia en la direcció oposada. Aquesta força era constant, lleugera, extremadament precisa, tan calculada com la temperatura a la que cremava el forn de la pastisseria.

Dintre seu tenia un pensament que es concretava en un dubte, el qual a voltes callava, però hi havia moments en què, desesperat, reclamava resolució immediata. Un es pregunta: no és entre la pressió executora que genera el desig immoral, i la conseqüent repressió exercida per la raó, on es genera tota la locura, però també tota la genialitat?

La realitat era que aquell home volia velocitat. La seva vida era estàtica, reclusa. Desitjava tenir el valor per agafar una moto i baixar el carrer ràpid, molt ràpid. Un dia va decidir treure’s el carnet de moto. La verdadera bogeria és el reconeixement que una suma de circumstàncies, partint totes elles del caos, puguin conduir a un home a prendre una decisió en un moment concret, i no en un altre. Va aconseguir treure’s el carnet, i es va comprar una Suzuki molt guapa. El primer dia de tenir-la, va esperar a que es fes tard per poder complir el seu somni. El sol es va esfumar, el Joel va pujar sobre la moto, i va començar a accelerar carrer avall. Va sentir l’adrenalina. Li va agradar. Ho va tornar a fer, amb la diferència que la segona vegada un nen, el petit Toni de cal Perelló, sortia disparat del portal de casa sense mirar. La moto anava a 80, i el límit permès eren 30. El nen va quedar tetraplègic, però va poder seguir tocant el piano. En Joel va anar a la presó. La indemnització va ser tan gran que la família va haver de vendre el mític negoci. La seva dona va començar a treballar en una altra pastisseria. Les seves filles estaven molt tristes. En Joel estava content, aquell petit fill de puta va rebre el que es mereixa.

[medusasdad]

Luca: well you know what I always say, your not a——

Joel: true bisexual unless you’ve been clinically depressed once in your life

Luca: what? No!

Casper: really? Because I’m pretty sure I’ve heard you say that before

Meg: oh she has definitely has! As early as this morning

[medusasdad]

[medusasdad]

Casper: My face has a lot in common with the sun :D.

Yun: No one likes looking directly at it?

Yura: It gives people cancer?

Eden: It rises at our windows at the crack of dawn?

Is: Red and blotchy?

Joel: Direct exposure often leads to a nasty case of sunburn?

Meg: It needs to stay approximately 92,960,000 miles away from me?

Luca: No one will ever touch it?

Casper: ... :D

[medusasdad]

[medusasdad]

Joel Creava

crippling anxiety

has 3 jobs to pay rent with sister

never tells anyone him problem to not “burden” them

sweet tooth

stares everyone down but is just really scared of them

judgemental (biggest character flaw)

can sing and write songs

proud and supportive

circle glasses, mole beneath eye

salty

really good at maths and english (but mostly maths)

honest, extremely honest

has weird days were he over shares lots of thingd

a bit of a INFJ personality type

organised, but has so many plans and schedules that he doesn’t look or seem organised at all

greek/israeli/moroccan

really dramatic but keeps in under wraps

when laughing crinkly eyes ‘n’ crinkly nose, crooked/wicked smile

takes charge of situations

rambles when nervous if comfortable around you, if not doesn’t speak at all

thinks he’s boring and worthless but is mostly at peace with it :((

can and will spiral about anything! Impossible to calm down!!!

bewildered

voice like Damon Daunno

weird but so quiet no one notices (strange/off putting when you don’t know him, normal and caring (and other) when you know him, super weird when you know know him)

sort of has anorexia- but like... out of habit of not having time and always putting jobs and family life before physical needs

he needs other people - his sisters and brother - to live otherwise he feels he has no purpose. This means he’s pretty much codependent on them. It also means he loves them too much and would do horrible things to himself and others

the horrible things he did was sell child pornography of himself to get money for rent, lock luca in rooms at hours at a time because he didn’t trust her or the world

gets a apprenticeship writing operas, musicals and songs for a composer and professional singer husband and wife

[medusasdad]

Casper: damn Luca your like superwoman!!!

Casper: and Joel, your like, superwoman’s mom!

[medusasdad]

Luca: that’s cool can I bring my werid roommate

Joel: I Raised You!!

[medusasdad]

Luca: Ok I’ll introduce you to my brothers

Luca: This is Joel, the dumb pretty one

Luca: Dani, the dumb sweet one

Luca: And me,

Joel and Dani: The smart one

[medusasdad]

[medusasdad]

Joel: wow being alive is great

Joel: *feels anything*

Joel: no no no no no no no no no no no no no no no n-

[medusasdad]

Humour used by TIP

-Flirty Humour - Yura, Casper

-Pun Humour - Yun, Casper

-Self Depreciating Humour - Joel, Casper

-Offensive/Brutal Truth Humour - Luca, Casper

-Gross Humour - Eden, Casper

-Sarcastic Humour - Meg, Casper

-Action Humour - Is, Casper

[medusasdad]

Casper: Joel, look! There’s a message in my alphabet soup! It says ‘OOOOOOOOOOOOOO!!!’

Joel: ...those are cheerios.

[medusasdad]

Joel: things used to get worse before they got worse and now things are getting better? What? That has never happened before :DDD?!??!

Yura: yeah, that's why the real phrase is "things will get worse before they finally get better"!

[medusasdad]

Eden to Joel: I'll carve our initials into a tree on our first date. Its the most romantic way to prove you have a knife.