#interpretació

[surroundedbytheworld]

D'antuvi jutgem la situació del nostre grup (de qualsevol mena) des de l'interior, des d'una actitud de participació i interès, tenint una inuïció (una visió contemplativa) de les fonts inspiradores de la comunitat particular a què pertanyem. Però jutgem els altres des de l'exterior, a partir de llurs fruits heterogenis i sense distincions. Deduïm el que són d'allò que fan (segons, naturalment, els nostres criteris de judici), atribuint llurs accions a llur grup particular, cultura o religió. Quan jutgem el nostre grup, considerem els seus valors positius com a criteri decisiu d'interpretació; jutgem el que som no pas partint del que fem sino d'allò que creiem que som.

– Raimon Panikkar, La nova innocència (1998), p. 407

[tinovalduvieco]

Organitzat per l'Associacíó Amics del Patrimoni Històric de Calella , una nova conferència a Can Saleta sobre l' Història del teatre a Calella a càrrec de Carme Horta,M.Rosa Serra i Dolors Vives com representació de les moltes persones que han donat vida cultural durant molts anys a una de les entitats més importants de la ciutat.

Calella.Maresme 28-07-2023

©Tino Valduvieco

[sefaradweb]

Besalú, vila jueva

🇪🇸 Besalú, situada al sureste de la Garrotxa, fue un importante enclave de la comunidad judía en la Edad Media. Esta comunidad, que habitó en la villa desde el siglo IX hasta el siglo XV, floreció especialmente en los siglos XII, XIII y XIV, cuando la comunidad se independizó de la de Girona. La judería se situaba cerca del río Fluvià, con la sinagoga en la Plaza de los Judíos, construida en 1264 tras un privilegio otorgado por el rey Jaime I. A lo largo de la ruta, se pueden ver lugares como el micvé, uno de los pocos baños de purificación del siglo XII que se conservan en Europa, y diversas mezuzás, que dan testimonio de la presencia judía. La comunidad se enfrentó a crecientes tensiones a finales del siglo XIV, lo que resultó en conversiones y expulsiones, un preludio a la expulsión definitiva en 1492 bajo los Reyes Católicos.

🇺🇸 Besalú, located in the southeast of Garrotxa, was a key Jewish enclave during the Middle Ages. This community, which lived in the town from the 9th to the 15th century, flourished particularly in the 12th, 13th, and 14th centuries, when it became independent from Girona’s Jewish community. The Jewish quarter was situated near the Fluvià River, with the synagogue in the Plaza de los Judíos, built in 1264 after a privilege granted by King James I. Along the route, visitors can see landmarks like the mikveh, one of the few 12th-century purification baths preserved in Europe, and various mezuzahs, testifying to the Jewish presence. Growing tensions in the late 14th century led to conversions and expulsions, foreshadowing the 1492 expulsion by the Catholic Monarchs.

[no-passaran]

First human representations of the Tartessian culture have been found!

They've found 5 reliefs of faces in the Casas del Turuñuelo archaeological site, likely dating to the 5th century BC.

It is the first time that figurative human representations have been found in a site of the Tartessian culture, which until today was thought to be aniconic, which means that we thought it doesn't represent divinities, only representing them through sacred stones and animal and vegetal motifs.

Two of them represent female faces, one is a warrior with a helmet, and the other is likely a male face, but archaeologists still have to analyze it. They're richly adorned with jewels whose style has been identified in Tartessian jewelry found in other Tartessian sites of southern Iberia such as Cancho Roano.

Archaeologists of the CSIC team who found it are celebrating this extraordinary find and will quickly start to work on what this means for what we knew about Tartessians.

[scentedchildnacho]

Watch "Concert d'aniversari de les Facultats de Filosofia i Lletres i Traducció i Interpretació - Part 1/2" on YouTube

[lescroniques]

L'HUC garanteix la comunicació per a pacients sords a urgències

Claudia Morín / eldia.es Arturo Jiménez / eldia.es La interpretació de llengua de signes sempre ha estat la vocació de Jésica Velázquez. Gràcies a la passió amb què ella i les seves companyes fan aquesta feina, pacients sords com Domingo Hernández ja poden anar acompanyats d’una intèrpreta a les seves consultes a l’Hospital Universitari de Canàries (HUC). Aquest avenç ha estat possible gràcies…

[cpmgomis]

📢Info Activitats Extraescolars:

Un grup d'alumnat i professorat del Conservatori van poder gaudir ahir de la interpretació de l'Orquestra Simfònica de Madrid i el cor Intermezzo de la 9ª Simfonia de Ludwig van Beethoven, en el concert a benefici d'afectats per la DANA realitzat al Palau de la Música de València

[objecteiespai]

Conversa amb Richard Sennett, un dels intel·lectuals més influents de les últimes dècades, arran de la publicació del seu darrer llibre L’intèrpret. Art, vida i política.

«El món enter és com un escenari, homes i dones no són més que actors»

William Shakespeare, Al vostre gust

Inspirat per la cèlebre idea de Shakespeare que el món és un escenari, Sennett explora al llibre L’intèrpret. Art, vida i política (Arcàdia, 2024) l’impuls humà cap a la interpretació. La seva noció d’aquest fenomen transcendeix el teatre i les arts escèniques, impregna tots els aspectes de la vida social i abasta, també, els rituals religiosos, els escenaris polítics, les àgores urbanes i els actes quotidians que realitzem com a part de la nostra interacció social.

Partint de la seva experiència com a violoncel·lista professional, en aquesta conversa amb el director teatral Xavier Albertí, Sennett s’endinsa en la història cultural i política de les representacions humanes i analitza el caràcter complex i ambigu de l’art d’interpretació: les expressions escèniques poden ser perilloses, però, segons Sennett, també poden dignificar la vida política i col·lectiva.

Participants: Richard Sennett, Xavier Albertí

recuperar a l’#ArxiuCCCB clicant a l’enllaç del perfil o a cccb.org/multimedia/arxiu

L’intèrpret

Art, vida i política

Richard Sennett

Amb aquest assaig, Richard Sennett es proposa analitzar la incidència de les arts escèniques en la societat. Parteix de la seva experiència com a músic professional i dels seus anys de formació per endinsar-se en la història cultural i política de les representacions, dels rituals socials i religiosos, i reflexionar sobre les relacions que s’estableixen en l’esfera pública i privada amb l’expressivitat humana a través del cos.

Ombres, màscares, indumentàries i gestos es conjuguen a l’escenari (ja sigui un espai obert o tancat) per fer arribar a l’espectador allò que l’intèrpret representa sense necessitat de la paraula. Les expressions escèniques poden ser ambigües i perilloses, però també tenen la capacitat d’elevar i dignificar la política i la vida quotidiana; poden fer-nos més permeables i oberts als altres, més civilitzats.

L’intèrpret d’aquest assaig és algú que es dedica a la música, al teatre o a la dansa, però també que busca feina, ven begudes a la cantonada, té cura dels malalts, ensenya en una escola o fa política. «El món enter és com un escenari; / homes i dones no són més que actors», diu Jaques a Al vostre gust, de William Shakespeare, i Sennett no ho desmenteix.

Ressenyes

Entrevista de Rafa de Miguel a Ideas d’El País, 29 de setembre de 2024.

Ressenya de Rafa de Miguel a El País, 29 de setembre de 2024.

Ressenya de José de Montfort a The Objective, 29 de setembre de 2024.

Entrevista de Quim Aranda a l’Ara, 22 de setembre de 2024.

Ressenya de Carme Miró a Sonograma, 29 d’octubre de 2024.

Ressenya de la Sílvia Perelló al blog de La Central, 23 de novembre de 2024.

[timriva-blog]

Neolosfera: interpretació f

Primera documentació: 14/09/2013 Tipus semàntic Contextos De fet, la interpretació que va fer del llenguatge dels signes ha estat una de les anècdotes del funeral, a més de les fotos de Barack Obama i David Cameron amb la primera ministra de Dinamarca, Helle Thorning-Schmidt, i que, suposadament, van molestar Michelle Obama. [El Periódico, 12/12/2013] Per la ponent del comitè, la liberal…

[tastatast]

Adéu, Monsieur Guérard. 

És un moment enormement trist per a la gastronomia, en Michel Guérard s'ha mort.

Amb la teva mort, Monsieur Guérard:

Sento tristesa perquè es tanca una època daurada, incomparable i irrepetible.

Sento preocupació per les noves generacions que no podran menjar la teva cuina i pels nous referents que aquests tindran.

Sento incertesa pel que ens depara el futur sense un públic que hagi pogut conèixer què és l’excel·lència, una paraula que darrerament utilitzem en va, com si a cada cantonada hi hagués un restaurant que l’oferís.

Sento que la teva mort simbolitza la fi d’una gran cuina, d’una alta restauració, d’una alta artesania, d’una educació i unes bones maneres que actualment no trobo. Avui, em sento una mica més desemparada. Avui, els aficionats a la gastronomia quedem una mica orfes d’aquest verdader savoir faire que només en cuiners com tu he trobat.

Sento molta pena.

Però em vull resignar a pensar que tot plegat s'ha acabat i que s'ha quedat en una cuina d'autrefois perquè amb la teva mort, monsieur Guérard:

També sento melancolia i enyorança dels grans àpats passats a Les Prés d’Eugénie.

Sento agraïment per l’educació gustativa i estètica que ens vas oferir.

Sento l’olor de la Rissole feuilletée de tendre pigeonneau au foie gras grillé et farce fine, com si es tractés d'una interpretació dels cèl·lebres pâtés chauds del passat, amb aquell exquisit acompanyament en servei de plata, l'embeurrée de chou à la truffe.

Sovint penso en aquella bola tan delicada, bella i apetitosa, el Zéphyr de truffe "Surprise Exquise" comme un nuage sur une délicate vichyssoise. Va ser talment així, una sorpresa exquisida, com un núvol màgic, com estar al cel.

Em vénen al cap les textures de l’Oeuf poule à la coque, au caviar Grand Cru Cristal Kaviari affiné 180 jous servit amb el chaud-froid de pomme de terre sous la cendre.

Vull intentar no oblidar la sedosa cremositat de l’Oreiller moelleux de mousserons et de morilles aux asperges de pays

Vull intentar recordar eternament el teu Demi-hommard rôti, légèrement fumé à la cheminée oignon confit au four.

Sempre més somiaré amb la Bécasse au fumet de Pomerol.

I pel que fa a les postres… El 1958 ja vas ser MOF de pastisseria! M’esforçaré a no oblidar mai el Soufflé céleste à la poire, sorbet passion, per saber com ha de ser un suflé. I el Gâteau mollet du Marquis de Béchemel et la glace fondue à la rhubarbe, oh, mon dieu! Un compromís sensual entre un soufflé i una crème renversée, una mena de beixamel dolça.

Un maître de l’estètica del gust i del bon gust estètic.

Tot plegat m’ha fet pensar en les hispàniques, que venien a “fer dieta” o, més aviat, a beure whisky i Champagne al teu hotelàs d’Eugénie-les-Bains.

M’ha fet pensar amb en Ferran Adrià i en Fermí Puig practicant les teves receptes quan estaven a la mili i en com se les enginyaven per reproduir receptes com l’Hure de saumon.

Avui també he pensat en les tan exteses campanes de fum (que ara associem a El Celler de Can Roca, qui les va portar de la brasa a la taula) i en el teu l’Hommard fumée a la cloche.

Penso en tots els amics (de qui no revelaré els noms per intimitat seva) amb qui he pogut recordar els grans plats que menjàvem a casa teva, sentint-nos afortunats i sentint complicitat per coincidir en gustos i opinió vers la teva extraordinària singularitat.

L’última vegada que et vaig veure era el maig del 2017, quan celebraves 40 anys de les 3 estrelles i, tot i tenir 84 anys, se’t veia viu, àgil, despert, amb una mirada plena d’il·lusió (fins i tot un punt naïf), plena d’energia i vitalitat. Ja no cuinaves, però trobo que avui no és el moment de treure els draps bruts. El teu acolliment seguia sent excepcional, elegant i exquisit com la teva cuina. Ens feies sentir a gust, feliços i, tot i l’ull de la cara que valia el teu restaurant, ens feies sentir satisfets. Eres proper i divertit, alegre i positiu, brillaves.

Per poc coneixedors que siguem molts dels teus clients, és impossible no ser conscient de la teva fabulosament sublim cuina i sentir una profunda admiració per tot el que vas aportar.

Un dels pares de la Nouvelle Cuisine, una cuina que 50 anys després encara està a l’ordre del dia.

Un pioner, un precursor visionari que ja imaginaves les nostres aspiracions de benestar amb la teva cuisine minceur que ja oferies el 1975.

Aquesta tarda he anat a la meva humil biblioteca gastronòmica i he obert els teus llibres de Robert Laffont que tant em van costar aconseguir!

Aquesta tarda he mirat fotografies del que vaig menjar a la teva meravellosa Ferme aux Grives. 

Aquesta tarda t’he recordat presentant el teu programa de televisió La Grande Cocotte, concretament d’un capítol que he mirat diverses vegades, amb en Roger Verger cuinant la Soupe au pistou.

Sent alumne de llegendes culinàries com en Fernand Point i en Jean Delaveyne, el teu llegat és incalculable.

Només mencionant alguns dels teus deixebles o cuiners que van passar per casa teva, es pot intuir la magnitud de la teva influència: Michel Troisgros, Alain Ducasse, Jacques Chibois, Arnaud Donckele, Alexandre Couillon, Max Alajmo, Daniel Boulud i, fins i tot, en Martín Berasategui i en Paco Pérez, entre tants i tants altres.

Caram, que tot un Pierre Gagnaire es considera el teu fill espiritual!

Merci beaucoup, Monsieur Guérard.

Descansi en pau.

Carola Sitjas i Bosch.

______________________________________________________________

Traducción automática del artículo en castellano

Automatic translation of the article into English

[elfinaldelcamino]

L'últim dia de la Lluïsa Cunillé

FITXA ARTÍSTICA

Text: Lluïsa Cunillé

Direcció: Xavier Albertí

Interpretació: Alejandro Bordanove

Música: Andante sostenuto de la Sonata DV 960 de Schubert

Interpretació musical: Xavier Albertí

Il·luminació: Xavier Albertí

Una coproducció de Festival GREC i Sala Atrium

Aplaudiments en l'aniversari de l'Alejandro Bordanove! 🎂👏

[jaumesclub]

🎵#Tocamela #189 🎵 Benvinguts a un nou episodi de "Toca-me-la en català", el show musical que ens farà riure, cantar i ballarugar! 🎶🤩 Prepareu-vos per una vetllada plena de versions úniques i divertides de les millors cançons internacionals adaptades al català! 🎶🎉 Repertori d'avui:   00:00:00 Presentació i xerrada 00:08:25 🧠🎶 Comencem amb La Trinca que  ens descontrolarà les neurones amb una cançó políticament incorrecte! 😄💡 00:16:15 🚿🎵 Becky G ens porta el ritme més refrescant, amb "Shower" però aquesta vegada, amb ritme català! Dutxa!!!🚿🎶 00:20:55 💤🎶 No podia faltar una dosi de dolços somnis amb "Sweet dreams" d'Eurythmics, per fi en versió catalana! 💫😴 00:32:30 💑🎵 The Tyets ens ofereixen una dosi de xafarderies amb "Coti x Coti", la sardana reggaetó que ho peta!!!💕🌟 00:36:05 🌍🎵 "So far away" de Dire Straits, ara en català és "Tant lluny", un viatge emocional de desencontres amorosos! 🌠🎶 00:40:55 ☀️🎵 Johnny Cash amb "You are my sunshine" ens recordarà que "Tu ets el meu solet" amb una melodia entranyable i càlida! 🌞🎶 00:45:30 💞🎵 Ella Fitzgerald i Louis Armstrong ens deixaran amb el cor tovet amb el clàssic "They can't take that away from me",  "No m'ho podran prendre"! Una balada inoblidable! 💖🎶 00:52:20 🌊🎵 Can't help falling in love with you és ara: "No puc evitar enamorar-me de tu", la mítica balada d'Elvis Presley, una cançó d'amor única! 💔💘 00:56:55 💃🎵 El ritme contagiant de "Don't leave me this way" és ara "No em deixis així", i amb la música dels Communards, ara en català, ens farà ballar sense parar! 💃🎶 01:05:05 🏜️🎵 Raphaella Carrá ens porta al sud per poder fer bé l'amor amb una versió que ens farà bellugar sense parar! 😂🎉 01:09:25 💔🎵 "Serà perquè t'estimo" de Ricchi e poveri, ara en català, ens farà emocionar amb una aquesta romàntica cançó pop! 💕🎶 01:13:10 😍🎵 Rocío Durcal ens farà sentir estimats amb "Em fas patxoca" (Me gustas mucho), i en Jau ens porta una interpretació plena de passió i sentiment! 💗🎶 01:16:50 🔥🎵 "Sed de venganza" dels Niños del Brasil, ara en català, ens transmetrà una força i una energia inigualables! 💥🎶 01:22:30 🌠🎵 Repetim "Tant lluny" de Dire Straits, perquè aquesta cançó ens envolta amb la seva màgia única! 🌠🎶 01:27:20 💖🎵 Eros Ramazzotti ens farà sentir "La cosa més bella" amb una melodia captivadora i romàntica! 💕🎶 01:33:10 🎵🎶 Betty Missiego ens emocionarà amb "Su canción", una cançó alegre amb un toc de nostàlgia i tendresa! 🌟💫 01:37:30 💃🎵 "Els mossos volen donar canya" basada en "Girls just wanna have fun" de Cindy Lauper, ens farà ballar i riure amb una lletra basada en la vida real! 😄🎉 01:41:38 🚀🎵 "Starman" de David Bowie ens portarà a un viatge espacial ple de misteri i aventures! 🌌🎶 01:46:14 💔🎵 I acabem amb Billie Ocean, que ens recordarà que "L'amor fa mal sense tu", amb una cançó ben marxosa que tocarà el nostre cor! 💔💘   No us perdeu aquesta nit de música, emoció i diversió amb "Toca-me-la en català"! Subscriviu-vos i deixeu-vos emportar per aquesta experiència única! 🎶🤩🎉 https://youtu.be/cAkSzYOMkes

[sefaradweb]

Carrer del Portalet

🇪🇸 El Portalet es una calle empedrada en Besalú que se originó cerca del monasterio de Sant Pere, descendiendo entre el antiguo Hospital de Sant Julià y la casa de la familia Astruc. Se trata de una de las calles más antiguas de la localidad, construida entre los siglos IX y X. A lo largo de la historia, ha recibido varios nombres, pero el actual hace referencia a un antiguo portal de la muralla que se encontraba en el extremo más cercano al río Fluvià, conectando el pueblo con el camino que seguía el curso del río.

🇺🇸 El Portalet is a cobbled street in Besalú that originated near the Sant Pere Monastery, descending between the old Hospital of Sant Julià and the Astruc family's house. It is one of the town's oldest streets, built between the 9th and 10th centuries. Over the course of history, it has had various names, but its current name refers to an old gate in the town's wall, located at the end closest to the Fluvià River, connecting the town with the path that followed the river's course.

[actuastudio]

TALLER ACTING CAMERA🎬 -nivell inicial. Curs intensiu d'interpretació davant la càmera per a cinema i tv. Aprendrem les tècniques bàsiques del llenguatge cinematogràfic, experimentarem i investigarem els aspectes claus a l'hora de crear un personatge de forma natural davant de la càmera. #acting #cinema #iniciació #taller #interpretació (at Actua Studio - Escola d'Interpretació teatral i audiovisual) https://www.instagram.com/p/BqAAGJ4lMni/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=10bopbfuonjpk

[lescroniques]

Benidorm Fest: la intèrpret de signes Noemí expressa el seu desig de ser mare d'un fill sord

Mar Muñiz / elmundo.es La Noemí García Fernández té 27 anys i és sorda de naixement. Fa unes setmanes va sorprendre el públic per la seva interpretació en llengua de signes de les cançons del Benidorm Fest, el certamen en què la cantant Melody va ser triada com a representant espanyola per a Eurovisió. El seu treball, ple d’expressivitat i entrega, va complir el propòsit d’apropar la música a…