#gentrificació

[miquisteps]

😜 #meme #lloguer #habitatge #pis #gentrificació https://www.instagram.com/p/Co_r7iBNQwo/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[cinnabargirl]

Algú em sabria explicar per què hi ha tant de tarat que creu que el projecte de les superilles/peatonalització de Barcelona portarà a una hiper gentrificació de la ciutat i d'on collons surt esta idea??

[angelica4equity]

La gentrificació de Catalunya és atroç.

Neighbours from Girona (Catalonia) talk about gentrification in their home city.

[gentrific-action]

El barrio de Sant Andreu de Barcelona es un nuevo núcleo de gentrificación en la ciudad, después de haber arrasado ya en barrios como Born, Gracia o Poble Nou. En él, encontramos la bonita calle Pons i Gallarza, donde se conservan 8 casitas residenciales de más de 150 años. Sus inquilinos desde hace 2 años están en riesgo de perder sus viviendas ya que un fondo inversor de la ciudad catalana de Vic (Vermonta S.L.) compró las casitas para hacer viviendas de lujo y revenderlas. Desde entonces lo vecinos, lejos de conformarse, están luchando contra la situación. . Próxima manifestación convocada el 19 de octubre en Vic. . *Fotografías de la manifestación en Sant Andreu el pasado 30 de marzo de 2019. . Más info: twitter @veïnesdeponsigallarza https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20171220/433759934521/sant-andreu-pisos-lujo-conflicto-pons-i-gallarza.html . #gentrificacion #gentrificació #barcelona #santandreu #nomarxem #ponsigallarza #habitatge #elitización #vic #manifestacion #barcelonagentrificada #gentrificaction https://www.instagram.com/p/B3M7328IJeC/?igshid=1jdqryuj1huxl

[grupdelecturadeconomia]

Resum primera sessió 25/02/17

Rosa del Grup de Mitja Subversiva ens va compartir una lectura de "Hacia la sobriedad feliz" http://erratanaturae.com/libro/hacia-la-sobriedad-feliz/ a partir de la qual vam poder parlar de la importància del paper de la filosofia en l'economia.

Montse J. ens va definir breument les bases de l'economia del bé comú, i vam discutir els punts de confluència amb l'economia solidària. Montse J. va haver de marxar i després jo vaig compartir els seus llibres per a nen*s bassats en economia del bé comú, que podeu trobar en la web d'educar x transformar, el seu projecte educatiu: http://www.educarxtransformar.com .

Jo (jesús) vaig compartir un recurs per traballar amb estudiants des de les educacions artístiques: el projecte "el recetario" de makea tu vida ajuda a pensar les professions liberals art, disseny, en termes de procomú, interdependència i corresponsabilitat, el trobareu a http://www.makeatuvida.net I un recurs per a registrar els processos de despossessió al territori: el Manual de mapeo colectivo de Iconoclasistas, el trobareu a http://www.iconoclasistas.net

A partir del visionat d'un mapa que Iconoclasistes ja van fer al territori de Barcelona (concretament a la Barceloneta) va començar una discussió sobre turisme i gentrificació.

Per últim, Montse F. ens va mostrar tres videos resultat d’una activitat de contrapublicitat que ha proposat en les seves classes, els podeu trobar a:

https://www.youtube.com/channel/UC6VdGc3wGXH--oEXge_SryQ

La propera sessió està convocada pel 25 de març a les 17h.

Fins llavors!

[marcocallaghan]

When this is no longer a wet neighbourhood 2017

[b-free-fest]

El 14 de setembre, ens vam trobar a les 18 h. davant del museu Krekovic amb un grup de dones del barri de la Soledat i Nou Llevant, a l'activitat "Tu de qui ets, una genealogia de les dones del barri" Isabel Martín ens va proposar fer una passejada amb la qual dibuixaríem juntes una ruta en referència a les narratives personals de les dones del barri, "per saber qui som, hem de saber qui eren les anteriors" explicà, citant a Marcela Lagarde.

Isabel, del col·lectiu Cotidiana de Sevilla, és arquitecta i poeta, abans de començar la caminada ens va regalar uns versos seus musicats, i començarem la ruta en direcció al mar, a través d'un parc infantil amb instal·lacions de joc precintades.

Maria, veïna de Nou Llevant, va proposar la primera parada, de camí ens comentà que formaba part de la Ciutat per qui l'Habita, i que durant el confinament havien fet trobades en xarxa amb diferents col·lectius de ciutats que pateixen els mateixos fenòmens de gentrificació, massificació i turistificació que Palma, com Barcelona, Venècia o Lisboa.

A la primera parada Maria ens explicà que Barri TV va tenir seu a les instal·lacions de la parròquia de Sant Joan d'Àvila a Nou Llevant. La televisió comunitària i autogestionada es va organitzar durant el 15M, amb la col·laboració de diferents professionals dels mitjans i voluntàries.

Zineb, ens sugerí seguir en direcció sud, ella és d'origen magrebí, ens va proposar parar a la delegació d'estrangeria, emplaçament que després de 15 anys la segueix definint com a dona migrant. La Lina, la seva filla de 9 anys, ens ajudà a marcar els punts i parades amb adhesius.

Just davant de l'oficina trobarem el Patronat Obrer de Sant Josep, que ofereix suport a l'estranger, formacions, assessoria i activitats de dinamització social. Vam marcar i definir aquesta parada com un espai de cura cap a les persones del barri.

Seguirem la ruta circular, passant per solars deshabitats, algun contenidor cremat i obres d'equipaments públic que apunten més a una incipient gentrificació que a espais oberts per l'ús veïnal. Caterina, abans d'arribar de nou al nucli d'habitatges, ens explià el passat rural del barri, la zona de la Soledat era coneguda com l'Hort del Ca.

Ja davant l'antiga fàbrica tèxtil Ca'n Ribes, al igual que a Calçats Gomila, altra indústria establerta a la zona, vam parlar sobre el passat manufacturer del barri, on la mà d'obra era principalment femenina. De camí a la parroquia, on férem la darrera parada, vam passar per alguns carrers on els veïns encara seuen a la fresca i cuiden les plantes sobre les voreres.

A la plaça de la parròquia de la Soledat, Caterina ens va explicar que més que un espai sacralitzat es tractava d'un punt de trobada, i Maria afegí que just davant la plaça hi havia una comissaria, que com equipament es va desplaçar del barri d'un dia per un altre, un exemple més del poc interès en mantenir equipaments públic al servei dels veïns.

Van aparèixer més veïnes i vam repartir els adhesius que havien sobrat entre elles, Lina es va quedar un bon manat, que volia repartir entre les seves amigues del cole, abans d'acomiadar-se ens va dir que la ruta li havia ensenyat una cosa: que les dones podien fer moltes coses.

Fotografies de Miquel Julià

[blogrefelet]

Marseille

Amb el turisme i la gentrificació les ciutats perdien la seua ànima i tant es valia que fos Marsella, Barcelona o València… S21

[infhort]

Entrevista amb el col·lectiu Hort Ca la Trava (I)

Context polític i social

El context en el que ens trobem és en el centre de Gràcia, nucli de gentrificació i especulació. Una lluita contra el turisme que destrueix la vida dels barris. Arran d’aquest context decidim okupar. És un projecte que s’inicia amb anterioritat amb l’edifici Ca la Trava, propietat de la llave de oro, on vam decidir crear un espai nou ple de vida i autogestió. A partir d’aquí es va obrir l’espai a les veïnes, amb les seves aportacions, activitats, apostant per un nivell de vida alternatiu.

La llave de oro vol enderrocar l’hort de ca la trava, juntament amb la jahnela, amb motiu de un nou pla urbanístic, de doble sentit, per eixamplar el lloc i fer pisos de luxe, fer travessera de gracia a dos sentits per la circulació dels cotxes i enriquir el carrer com el nivell de vida del barri i les veïnes que hi viuen, expulsant aquestes de les seves cases i perdent el teixit veïnal i social.

L’espai va sorgir arrel de la necessitat d’alliberar espais a Gràcia, ja que trobem una manca d’espais autogestionats, on poder créixer conjuntament. Un cop enderrocat l’edifici vam reokupar el solar, amb l’idea de construir i alliberar l’espai de les mans dels especuladors. Els nostres pilars son basats en un ideal de lluita, resistència, seguir creant vides alternatives en un espai alliberat.

L’objectiu es obrir i construir espais alternatius oberts per les veïnes i no donar pas a la gentrificació.

Dinàmiques, relacions amb la comunitat

Hi ha dos eixos principals; el teixit social i el teixit verd.

Com teixit social és un espai on entendre i concebre els espais i llocs on ens desenvolupem i relacionem, pensar-los i habitar-los diferents, creant xarxa i comunitat, buscar noves dinàmiques, per apropar-nos entre nosaltres i les veïnes, creant una dinàmica participativa, directa. La solidaritat és molt important, per reforçar la cooperativitat i força comunitària. També és un espai interseccional, de gent diversa, de diferents edats; joves, famílies, gent gran, etc, on compartim l’espai i temps. També ve gent de fora, arreu de Barcelona, Catalunya i d’Espanya. Ens trobem en un projecte que atrau a gent de tot arreu del món.

La ciutat manca d’espais verds, allunyant la natura i els productes que consumim, creiem que es una manera de conèixer les plantes i productes, des de el seu inici fins consum, crear un vincle mes proper amb el que ens envolta.

En el cas de construir espais verds en la ciutat, creiem firmament en la construcció d’espais verds per connectar amb la natura i aportar a la ciutat espais de trobada, comunitat, fora de l’espai urbanístic i capitalista. El problema ve de base, es estructural, es important entendre el funcionament de la ciutat, ja que la seva estructura es destinada a la producció i consum constant.

L’objectiu final de l’hort, no només es construir un espai verd si no també amb una voluntat transformadora.

[useless-catalanfacts]

Pots dir una mica sobre la resistència al turisme i com visitar Catalunya de manera ètica? He visitat Catalunya quatre vegades, dues en els últims 5 anys, i vaig decidir fer lo següent: visitar per a participar personalment a la cultura catalana (fer castells) i no simplement per a consumir-la i encara menys per a festejar només; utilitzar un hotel genuí i no pas un AirBnB; i aprendre i parlar català amb la gent. Però els grafitis "Tourists go home" em fan reflexionar. Com es veu el tema avui en cercles progressistes? Hi ha altres coses que es important que faci per a ser respectuós i no causar danys? O és millor/es prefereix que cap turiste no vingui?

El moviment és contra el turisme massiu, que és el que porta problemes com la gentrificació, la pèrdua del petit comerç local, etc. A la gran majoria de llocs, no es busca pas que no vingui ningú, sinó que vinguin menys turistes dels que venen actualment i que els que venen siguin respectuosos i segueixin un model sostenible, com fas tu.

Hi ha zones més afectades i menys, o on es prefereix una cosa o una altra. Hi ha parts rurals del país que intenten promocionar-se com a destí de vacances (de turisme sostenible) perquè els ajudaria econòmicament i així podrien evitar el despoblament, en canvi hi ha altres llocs (sobretot les Illes Balears i Barcelona) que estan al límit, i moltes que estan sent "descobertes" ara pels turistes i possiblement es moguin cap a aquesta segona. A les illes han volgut limitat el nombre de vols que hi arriben, però clar això no entra a les competències del govern balear i de moment el govern espanyol no ha volgut fer-ho ni sembla que ho vulguin fer (font).

Tot i això, jo no diria que hi hagi gaires llocs on es prefereixi que no vingui cap turista. A Eivissa sí que s'està demanant, i a Mallorca es demana a l'estiu. Hi ha grups més o menys radicals sobre el tema dins de les esquerres. Altres llocs també necessiten reduir dràsticament el nombre de turistes. Però alguns calen, perquè a hores d'ara l'economia depèn moltíssim del turisme. El que seria important és que sigui un turisme sostenible i que beneficiï econòmicament als habitants del lloc que porten els serveis, no a grans empreses hoteleres o altres cadenes.

El més important ja ho has fet, que és quedar-se en hotels genuïns certificats i com a tal i mai en AirBnBs o altres plataformes que es basin en treure habitatge als habitants per a convertir-lo en lloguer turístic. També és millor si l'hotel està situat fora del centre de la ciutat.

També consumir, en la mesura del possible, productes i serveis del comerç local en comptes de multinacionals o grans cadenes.

L'altre punt essencial que cal ressaltar és no anar en creuer. Els grans creuers fan moltíssim mal a les ciutats on es queden i al medi ambient en general.

També està genial que hagis après català ☺️ sempre ens fa moltíssima il·lusió quan algú de fora l'aprèn i, sobretot, contribueix molt a l’autoestima dels parlants, que és una de les coses més importants per a la supervivència de la llengua.

L’únic punt amb el que podríem generar més debat és amb el primer que dius. Per una banda, considero molt positiu que hagi sigut un turisme cultural i no un turisme de sortir de festa (que hi ha maneres de fer-ho, però ocasiona moltes molèsties als habitants). Per altra banda, no crec que sigui un “requisit” participar en comptes de només consumir. Òbviament, està molt bé que vulguis participar i sempre seràs benvingut a fer-ho, però no veig que sigui cap problema venir d’espectador. En general, ens beneficia a tots com a país que qui vingui “consumeixi” cultura catalana, ja sigui anar a concerts, el teatre, visites guiades, museus, etc. Així es dona diners i prestigi a aquestes coses, i si hi ha interès podran rebre subvencions i tenir millors condicions. Ara, això no s’aplica a grans festivals massius com el Primavera Sound o el Sònar, que igualment estan basats en un model de turisme massiu i gentrificació.

[gentrific-action]

La #Gentrificación explicada en 6 viñetas.

Foto: Calle Embajadores 49, Lavapiés, Madrid. Mayo 2018

#gentrificaction #gentrificación #gentrification #gentrificació #gentrifizierung #lavapiesgentrificado #lavapiés #calleembajadores #madridnosevende #madridgentrificado #madrid #verdrängung #gegengentrifizierung #gegenverdrängung #holagentrificaction #hotelibislavapies #reclaimyourcity #gentrificationsucks

[kiro-anarka]

Ateneu Llibertari de Gràcia (Barcelona) * ¡Ni Dios, Ni Estado, ni patria, ni patrón, ni partido, ni marido! El Ateneo Libertario en Gracia surge desde un grupo de gente numeroso y heterogéneo, vecinas que ante la necesidad de un espacio libertario común de convivencia, aprendizaje, pensamiento crítico y transformación, nos organizamos para poder llevar a cabo un proyecto que pretende instalar una alternativa, real y comunitaria, de vida social en tiempos de precariedad en la Villa, basada en el apoyo mutuo, las relaciones horizontales y la autogestión. Los ritmos y las relaciones de la ciudad, así como el proceso de gentrificación que estamos sufriendo en todo el distrito de Gracia, nos llevan a entender nuestras vidas y el modo de vivirlas desde una visión dicotómica entre vida pública y vida privada: todo aquello que tiene que ver con la familia, el ocio, los sentimientos, etc., se encuentra en la esfera privada, mientras que lo que está relacionado con el trabajo, la política, la formación, etc. acostumbramos a vivirlo desde la esfera pública. Desde el Ateneo queremos romper esta dicotomía artificial que se empeñan en imponernos, creando un espacio donde nos sentimos cómodos aprendiendo, relacionándonos, debatiendo, disfrutando, y sembrando pensamiento crítico, de una manera natural e intergeneracional como se daba antes en los barrios o se sigue dando en espacios de convivencia más reducidos, como en los pueblos. Pensamos que desde estos espacios comunes, donde podemos desarrollar la mayor parte de actividades de nuestra vida, es más fácil crear una comunidad fuerte y autoorganizada en el apoyo mutuo a fin de hacer frente a la vida de miseria que el capitalismo nos tiene reservada, y crear alternativas de vida más libres y propias. El modelo de Ateneo que construimos es aquel en el que podamos aprender, participar, disfrutar y llevar a cabo prácticas libertad, a la vez que queremos tejer una red en Gracia desde donde articular un proyecto social más grande, donde se aglutinen iniciativas de autoempleo, de educación libre, de sanidad autogestionada, etc., convirtiéndose el Ateneo en el esqueleto desde el que se articulen todos estos proyectos. El nuevo Ateneo Libertario de Gracia se encuentra en la calle Encina 5 y esperamos sea el inicio de una gran red.

L’Ateneu Llibertari a Gràcia sorgeix des d’un grup de gent nombrós i heterogeni, veïnes que davant la necessitat d’un espai llibertari comú de convi­vencia, aprenentatge, pensament crític i transformació, ens organitzem per poder dur a terme un projecte que pretén instal·lar una alternativa, real i comunitaria, de vida social en temps de precarietat a la Vila, basada en el suport mutu, les relacions horitzontals i l’autogestió. Els ritmes i les relacions de la ciutat, així com el procés de gentrificació que estem patint a tot el districte de Gràcia, ens porten a entendre les nostres vides i la manera de viure-les des d’una visió dicotómica entre vida pública i vida privada: tot alió que té a veure amb la familia, l’oci, els sentiments, etc., es troba en l’esfera priva­da, mentre que el que está relacionat amb la feina, la política, la formació, etc. acostumem a viure-ho des de l’esfera pública. Des de l’Ateneu volem trencar aquesta dicotomía artificial que s’empenyen en imposar-nos, tot creant un espai on ens sentim cómodes aprenent, relacionant-nos, debatint, gaudint, i sembrant pensament crític, d’una manera natural i intergene­racional com es donava abans als barris o se segueix donant en espais de convivencia más reduïs, com als pobles. Pensem que des d’aquests espais comuns, on podem desenvolupar la major part d’activitats de la nostra vida, es mes fácil crear una comunitat forta i autoorganitzada en el suport mutu per tal de plantar cara a la vida de miseria que el capitalisme ens té reserva­da, i crear alternatives de vida mes lliures i propies. El model d’Ateneu que construïm es aquell en el qual poguem aprendre, parti­cipar, gaudir i dur a terme practiques llibertáries, albora que volem teixir una xarxa a Gràcia des d’on articular un projecte social ben gran, on s’aglutinin iniciatives d’autoocupació, d’educació lliure, de sanitat autogestionada, etc., esdevenint l’Ate­neu l’esquelet des del qual s’articulin tots aquests projectes. El nou Ateneu Llibertari de Gràcia es troba al carrer Alzina 5 i esperem sigui l’inici d’una gran xarxa.

https://ateneullibertarigracia.wordpress.com/presentacio.

[marcocallaghan]

But how we’ll be able to dominate the beast 2017