#galfons | Explore Tumblr posts and blogs

444names · 2 years ago

Text

dutch and roman emperor forenames

Aaclagnus Aacorianno Aadeleons Aakiaardse Aakim Aalbaletje Aalbasius Aalbep Aalmarinus Aalorrik Aana Aandemiet Aandronzo Aanik Aantibines Aantoons Aanus Aarenus Aarits Aartas Aarther Aathijntin Aatinus Abalucas Abasminus Abelius Abelmarman Abeptitus Aber Abera Aberaeme Aberan Aberanno Abinas Abius Acob Acquinus Acris Adaem Adel Adeltje Ader Adewijn Adewilies Ados Adrianso Adrieves Adrijk Adris Adristan Albasmius Alber Aldelid Aldeltje Alees Aleet Aleete Aleo Alia Alin Alla Allen Allius Almarciano Alodor Alon Alons Aloritje Alria Alrinume Aluk Alus Alvid Amberle Ancitus Andrielid Androsinus Anie Anny Antineke Antje Arcustijn Ardius Aria Arien Arijn Arik Arneen Arthineke Augudenje Augus Auredera Aurentijs Avit Avitilian Balbeleo Balberaas Balmaren Balonoud Basines Basiosius Basius Basta Beran Berus Bonel Boniëllius Brans Brar Bratiantje Caderian Cadrik Calberlex Calees Calf Calius Calle Carenje Carijs Cart Casines Cattela Cattelman Cobus Cola Comajos Cona Conatter Cons Constijn Cord Cordsebo Cordus Coria Coros Corrien Daadiosius Daagje Daagtje Dael Daemillex Daemius Dandommo Danny Dansta Davianne Delid Dena Dert Dian Dianny Dios Dius Edus Elia Elian Eliberos Elibius Elie Espas Essabelet Essanume Eveteram Evetes Flone Flotte Folf Foniël Fons Fracalena Fraconzoe Fran Frannek Frar Gabeas Galerick Galfone Galiaaf Gardid Gardidius Garis Garmasmée Gart Geriscus Gerva Getrebons Gijn Glybra Glybreetje Glyce Godo Goes Gorneke Greenas Gren Grenas Grick Grius Gudewis Gulianouk Gulie Gulus Gustustros Hamuela Hard Heidaemie Helibius Hentonstan Herius Hochrius Huber Hure Ieno Ininiocht Inus Irkje Isanna Jaaldewijk Jaan Jaannel Jaar Jaark Jaastanny Jachenran Jaco Jaklodus Jannel Janout Jantillie Janus Jastus Joacco Joacol Joan Jocasius Jocla Joha Johael Joharam Jokeerin Joonis Joons Joostanus Joria Jorie Jorik Jornout Jose Josephil Josienny Josius Jostan Jostus Joviannes Jovijn Julienny Julinatian Juluk Kiam Koedgalem Laannekep Lagjet Laugus Lauren Lauris Leene Lenne Leodel Lert Letert Lexanorrie Licits Lieke Lietijn Lippikos Lius Lodel Lodulagtje Lonienick Lorian Lucian Lucine Lucisan Lucitia Luudus Luus Maan Maclieke Madewis Madria Magje Majorannes Mancius Manne Marcarm Mard Marduardid Mardus Maredus Mari Marit Maritus Marm Marne Marnor Mart Martaur Martheme Martimius Maruuk Masiesta Matim Maxene Maxim Mees Menaad Mice Micisebons Miekera Mietrael Mievendria Mijntian Milla Millaad Millucad Miritus Mirjaar Mirjan Mius Neke Netje Niscus Nius Olaagje Olke Olybrajohn Olybreet Otheidius Othertaber Pertabert Pete Phijn Phocadri Piel Pienstus Pienumen Pies Pieves Prob Pronzo Pupikobus Pupim Queleo Queltje Quin Quinus Relwine Rens Rian Richrius Rijs Rikos Rina Rista Riëllus Romarius Romarneet Romicitus Romirk Ruus Saarajak Saarne Santijn Sard Sarian Sastoons Sephons Septinel Sevens Sietje Sjanies Stert Stiber Straem Taurius Tertje Theid Theme Themenat Thijk Thijn Thilliever Tian Tiantius Tiantje Tilorecher Tiner Tinus Tius Toffel Tomart Tomaruud Tomat Tone Tonin Tran Trebasios Tredus Treliam Treneelmie Triaalba Tries Triet Trietan Trik Tritelie Trius Trus Valbius Valees Valeetre Valeo Valet Valianne Veendorne Veeuwijn Vensta Verie Verius Vert Vetijn Vetjerrik Vijs Wijk Wijn Wijs Wilhel Wilian Wiscus Woud Woudius Wout Zena Zoelmacrik

#444names #dnd names

0 notes

revistazunai · 6 years ago

Text

Torre de Babel 4: Joan Navarro

CARTOGRAFIAS DO SOM

e baten cos osos na pedra abisal

Helena de Carlos

O crepitar da resina no bosque dos abetos. O arquejo do milho abafado no porão do navio. O murmúrio dos anfíbios na época da posta. Bagas e mel, açafrão brilhante e pérolas. A colisão estrepitosa das galáxias. O assovio do trem atravessando os laranjais. O adejo do ventilador na casa de Wilsnackerstraβe. O rumor do tempo na caixa do relógio. O derramar do vinho no cálice consagrado: a tigela cheia de espuma, o espelho e a navalha. Os guinchos dos coelhos nas gaiolas do jardim.

Os mergulhos dos pelicanos nas águas doces. A viagem calada do pólen pelo mar do ar. O chamariz agudo do passarinheiro. O ranger de umas pás despedaçadas. O latido do cão quando vislumbra a presa. A viração que infla as velas. O ricochete e o eco das contas ao se espalhar pelo chão. Cartografias do som, matéria de harmonias ocultas, musgo do fonema, câmara do silêncio.

Joan Navarro, “Magrana | Romã”. Tradução para o português: Veronika Paulics. (No prelo, Selo Demônio Negro).

CARTOGRAFIES DEL SO

e baten cos osos na pedra abisal

Helena de Carlos

El crepitar de la resina al bosc dels avets. El bleix del blat de moro ofegat a la bodega de la nau. El murmuri dels amfibis en l’època de posta. Baies i mel, safrà brillant i perles. La col·lisió estrepitosa de les galàxies. El xiulet del tren travessant els tarongerars. L’esbatec del ventilador de la casa de Wilsnackerstraβe. La remor del temps dins la caixa del rellotge. El vessament del vi dins el calze consagrat: el bol ple de sabonera, l’espill i la navalla. Els güells dels conills a les gàbies del jardí.

Els capbussons dels pelicans dins les aigües dolces. El viatge callat del pol·len per la mar de l’aire. El reclam agut de l’ocellaire. El xerric d’unes aspes esbocinades. El clapit del gos quan entrelluca la presa. La marinada que infla les veles. El rebot i l’eco de la granadura en escampar-se pel terra. Cartografies del so, matèria d’harmonies ocultes, molsa del fonema, cambra del silenci.

Depois da palavra tudo foi palavra. E antes da pintura? Antes da pintura foi o gesto e o ramo estilhaçado. As curvaturas dos corpos celestes. O ritmo da calma. Os gonzos rangentes do tempo. O vento. O vento. O vento. Não o escutam? O facão do ar frio. As raízes tuberosas das dálias. O olho que preenche o olhar. A tosse. Não as palavras. A tosse. Uma escuridão pura. As vozes do guincho. As montanhas imóveis. O gemido das romãs feridas. O anjo em trânsito que nunca veremos. A tossidela duma trovoada. O mar do céu atravessado pelo raio. Por que sorri? Por quê? Os excrementos das bestas de carga. O vento. Quem percebe o assobio do vento? Pesar a água com as mãos sob os vernizes da luz. O medo. O grito. A dentada da sombra. Um grunhido silvestre. A voz na carcaça. No tronco do corpo. Na ponta do voo. No seio oco do esqueleto. O medo detido no pensamento. Que pensamento? O vento lustra os ossos, as pedras preciosas. A cisterna do feitiço. Os líquidos. A cortiça. O azeite. A luz que boia. As chuvas voláteis, sem terra. Chuvas que sobem, para o alto, para as nuvens. A gota intermitente. Tac, tac. Um céu oxidado que se vigia quando dorme. Os céus insones. Um sono anguloso. A tosse. O cheiro das frutas pisadas. Um cheiro úmido. Ácido. Acre. Adubo. Um cheiro transparente. O corpo nu. O sol é uma pedra que queima. Uma pedra polida. Uma pedra? O pensamento. Um machado de sílex. Pensar a plenitude: Esfera: Cebola: Pêssego: Medronho: Laranja: Toranja terráquea. O caudal da luz que se desliza pelo desfiladeiro. Os veios da madeira. Os círculos da madeira. Os labirintos dos cupins. Um labirinto unicursal. Uma senda tortuosa. O olhar de vidro. O olho de vidro que não dorme. As costuras da névoa. A chaga. A garça-branca. Os ovos azulados. Azulados? Novelos pesados. O poço do sono. As lianas. O curare. O peixe paralisado. A flecha. O sabor áspero da língua. Mecha de esparto. Os carvões e o sal quebrado. O lugar da inquietude. Os restos da aurora por sobre os canaviais. O estranho. A aspereza. O frio dos pés frios. A mentira. A mentira? Antes da palavra? Antes da pintura? O cheiro das folhas fermentadas. Os segredos do corpo. Que corpo? O que é o corpo? A carne da alma. O vento e o cavalo. O poço. O vento. O excremento. O carrinho. O terreno. A cabana. A habitável choça de pedra seca do pensamento. A forma do peixe. A forma do pássaro. A onça. A pele da onça. As unhas da onça. Os caninos da onça. Deixar de se ter: A podridão da carne: Os ossos limpos: Ornados com plumas, os ossos: A cabaça emplumada. O arco. Um colarzinho de conchas. De pérolas. A cor dos nomes sem cor. Selvagem. À beira da linguagem. A voz. O rosto negro. Pintura preta. Pintura? A marcha regular do astro. A rotação. A sombra. As chuvas e o chão. O carvão. Onde a pintura, o tempo: Onde a pintura, a palavra: O.

Pere Salinas & Joan Navarro, “O: Llibre d’hores”. Tradução para o português de Joan Navarro & Veronika Paulics. Edicions 96, 2014.

Després de la paraula tot fou paraula. I abans de la pintura? Abans de la pintura fou el gest i la branca estellada. Les curvatures dels cossos celestes. El ritme de la calma. Els galfons grinyoladors del temps. El vent. El vent. El vent. No l’escolteu? La ganiveta del celistre. Les arrels tuberoses de les dàlies. L’ull que omple la mirada. La tos. No els mots. La tos. Una foscor pura. Les veus de l’aliret. Les muntanyes immòbils. El gemec de les magranes ferides. L’àngel en trànsit que mai no veurem. L’estossec d’una torbonada. La mar del cel travessada pel llamp. Per què somriu? Per què? El fem de les bèsties. El vent. Qui entén la siulada del vent? Pesar l’aigua amb les mans sota els vernissos de la llum. La por. El crit. El mos de l’ombra. Un gruny silvestre. La veu dins la carcassa. Dins la còrpora. A la punta del vol. Al si buit de la corpenta. La por detinguda al pensament. Quin pensament? El vent acunça els ossos, les pedres precioses. La cisterna de l’encanteri. Els líquids. El suro. L’oli. La llum que sura. Les pluges volàtils, sense terra. Pluges que pugen, cap amunt, cap als núvols. La gota intermitent. Tac, tac. Un cel oxidat que es vigila quan dorm. Els cels insomnes. Un son angulós. La tos. L’olor de les fruites trepitjades. Una olor humida. Agra. Acre. Adob. Una olor transparent. El cos nu. El sol és una pedra que crema. Una pedra brunyida. Una pedra? El pensament. Una destral de sílex. Pensar la plenitud: Esfera: Ceba: Préssec: Cirera d’arboç: Taronja: Aranja terràqüia. El cabal de la llum que s’esmuny pel congost. Les vetes de la fusta. Els cercles de la fusta. Els laberints dels tèrmits. Un laberint unicursal. Una sendera tortuosa. La mirada de vidre. L’ull de vidre que no dorm. Les costures de la boira. La nafra. La garseta blanca. Els ous blavissos. Blavissos? Cabdells pesants. El pou del son. Les lianes. El curare. El peix paralitzat. La fletxa. El gust aspre de la llengua. Manyoc d’espart. Els carbons i la sal brisada. L’indret de la inquietud. Les despulles de l’aurora damunt dels canyars. L’estrany. L’aspror. El fred dels peus freds. La mentida. La mentida? Abans de la paraula? Abans de la pintura? La sentor de les fulles fermentades. Els secrets del cos. Quin cos? Què és el cos? La carn de l’ànima. El vent i el cavall. El pou. El vent. El fem. El carretó. El terrer. La cabana. La borja habitable del pensament. La forma del peix. La forma de l’ocell. El jaguar. La pell del jaguar. Les ungles del jaguar. Els ullals del jaguar. Destenir-se: La podridura de la carn: Els ossos nets: Ornats amb plomes, els ossos: La carabassa emplomallada. L’arc. Un collaret de conquilles. De perles. El color dels noms sense color. Salvatge. A la vora del llenguatge. La veu. El rostre negre. Pintura negra. Pintura? La marxa regular de l’astre. La rotació. L’ombra. Les pluges i el terra. El carbó. On la pintura, el temps: On la pintura, la paraula: O.

NEVE E VIAGEM

A Eugenia Garnica e Pere Salinas

Tal día como hoy empezamos a andar.

Jose Ángel Valente

A dor. O peso seco da dor. A escuridão espessa. O

contorno enxuto da palavra. De que servem as

palavras? Esta luz arruinada, esta terra que tem de

ser mais uma vez lavrada e adubada. O frio dos

ossos. E o meu olho que não pode sentir com o teu,

que não pode tocar o ouro que tens tocado. O mel e

o azeite. O olho errante e os anos noturnos. O lugar

de tu. Tempo de tu que não gira. O chumbo desta

sintaxe descascada. Quietude e duração. Retina da

zona cinzenta. Neve e viagem.

Arar o oco desta terra, adubá-lo, semeá-lo, fazê-lo

germinar com a semente de tu que regressas sem te

teres ido, que voltas com a estrela nos olhos e as

órbitas dos planetas. Lavrar a luz de detrás da luz.

Desterroar as cores para cultivar a cor e o corpo do

amor indizível. É o tempo da cinza e das flores, da

madeira clara e do claro sorriso que acende o

inverno do jardim. De tornar infértil o silêncio. De

viver para viver-te. De nascer ao teu lado.

(Valência, 25 – 28 de dezembro de 2013.)

Tradução para o português de Joan Navarro & Veronika Paulics

NEU I VIATGE

A Eugenia Garnica e Pere Salinas

Tal día como hoy empezamos a andar.

Jose Ángel Valente

El dolor. El pes sec del dolor. La foscor espessa. El

contorn eixut del mot. De què serveixen els mots?

Aquesta llum arruïnada, aquesta terra que ha de ser

de bell nou llaurada i assaonada. El fred dels ossos.

I el meu ull que no pot sentir amb el teu, que no pot

tocar l’or que vas tocar. La mel i l’oli. L’ull errant i

els anys nocturns. El lloc de tu. Temps de tu que no

gira. El plom d’aquesta sintaxi escorçada. Quietud i

duració. Retina de la zona grisa. Neu i viatge.

Llaurar el buit d’aquesta terra, assaonar-lo, sembrar-

lo, fer-lo germinar amb la llavor de tu que regresses

sense haver-te’n anat, que tornes amb l’estel als ulls

i les òrbites dels planetes. Conrear la llum de darrere

de la llum. Desglevar els colors per cultivar el color

i el cos de l’amor indicible. És el temps de la cendra

i de les flors, de la fusta clara i del clar somriure que

encén l’hivern del jardí. D’ermar el silenci. De viure

per viure’t. De nàixer a la teua vora.

(València, 25 – 28 de desembre de 2013)

Joan Navarro, “El plom de l’ham”, Edicions 62, 2014.

BRANCO

A Joan Salinas Garnica

Here, above,

cracks in the buildings are filled with battered moonlight.

Elisabeth Bishop

É branca a luz ao atravessar a vida? Os bulbos tinham

germinado perto da poça. Sobre as cinzas dos ramos

moviam-se sem se mover os traços minúsculos de alguns

insetos. De que cor são os peixes que vivem sob as

águas verdes? Estendido na relva, cheiravas o verniz

dos planetas ainda sem nome, o abismo escuro das

fraturas, o sal do lago que pende do céu como num

diorama. Na vitrine, a silhueta das colinas e os gelos

milenares, os bosques de chuva e o eco das vozes. Uma

escada em espiral enchia-se de silêncio. O olho do tempo

estalava entre as estrelas fixas. Com o olhar

sovavas a sua rotação imperceptível. Em breve florirão

os lírios d’água. É branca a luz ao transitar para a luz?

(Valência 6 - 7 de janeiro de 2014)

Tradução para o português de Joan Navarro & Veronika Paulics

BLANC

A Joan Salinas Garnica

Here, above,

cracks in the buildings are filled with battered moonlight.

Elisabeth Bishop

És blanca la llum en travessar la vida? Els bulbs havien

grillat vora la bassa. Damunt les cendres de la brosta es

movien sense moure’s les traces minúscules d’alguns

insectes. De quin color són els peixos que viuen sota les

aigües verdes? Estès damunt l’herba, oloraves el vernís

dels planetes encara sense nom, el fosc abisme de les

fractures, la sal del llac que penja del cel com en un

diorama. Dins la vitrina, la silueta dels turons i els gels

mil·lenaris, els boscos de pluja i l’eco de les veus. Una

escala en espiral s’omplia de silenci. L’ull del temps

esclatava entre les estrelles fixes. Amb la mirada

fenyies la seua rotació imperceptible. Aviat floriran els

lliris d’aigua. És blanca la llum en el trànsit a la llum?

(València 6 - 7 de gener de 2014)

Joan Navarro, “El plom de l’ham”, Edicions 62, 2014.

A NOITE TRANSEUNTE

Angst war das Unbekannte dort

Medo era o desconhecido ali

DURS GRÜNBEIN

A montanha. Os jardins portáteis dos lugares inexistentes.

A calma daquele instante entre o tempo e o tempo, como

agora, extraviados no raio da pergunta, os pés sem chão,

as águas ocas, a noite transeunte do cérebro, acima da

lomba, a voz transtornada que se interroga, que nos leva,

onde a retina, atrás. Antes do colapso. No espaço dos

limites, da pergunta que explode resplandecente e áspera,

um corpo descarnado. A câmara do olho que regista a perda

do agora, a sintaxe da ausência que retorna, o branco do

tempo, o pânico, a mecânica do engano para sobreviver.

E de novo a quietude, e os jardins que não existem em lugar algum.

(13.04.15)

Tradução para o português de Joan Navarro & Veronika Paulics

LA NIT TRANSEÜNT

Angst war das Unbekannte dort

Por era allò desconegut allí

DURS GRÜNBEIN

La muntanya. Els jardins portables dels llocs inexistents.

La calma d’aquell instant entre el temps i el temps, com

ara, extraviats en el llamp de la pregunta, els peus sense

terra, les aigües buides, la nit transeünt del cervell, dalt la

coma, la veu trasbalsada que s’interroga, que se’ns endú,

on la retina, darrere. Abans del col·lapse. A l’espai dels

límits, de la pregunta que rebenta resplendent i aspra, un

cos descarnat. La càmera de l’ull que enregistra la pèrdua

de l’ara, la sintaxi de l’absència que retorna, el blanc del

temps, el pànic, la mecànica de l’engany per sobreviure.

I de nou la quietud, i els jardins que no existeixen enlloc.

(13.04.15)

Joan Navarro, poema inédito.

Joan Navarro (Oliva, País Valenciano, Espanha,1951) é poeta, narrador e tradutor. Recentemente publicou os livros de poesia em catalão Magrana (2004) (Está no prelo a versão em português, com tradução de Veronika Paulics, pelo Selo Demônio Negro), Sauvage! (2007), edição francesa de A. Salvador e A. Gato, A deslloc (2010), BWV 988 (São Paulo, 2013) El plom de l’ham (2014) e com o pintor Pere Salinas Atlas (Correspondència 2005-2007) (2008), Grafies·Incisions (2010), O: Llibre d’hores (2014) e Llum cinabri | Calma tectônica com Lila Zemborain (2015). É autor do romance Drumcondra (1991). Traduziu para o catalão, entre outros, Amado mio de P. P. Pasolini, os poetas brasileiros Orides Fontela, Esfera. Una antologia (2010) e Poesia completa (2018), Majela Colares, Vorejant el caos i altres poemes (2013), e Antônio Moura, Després del diluvi i altres poemes (2013), e, com Octavi Monsonís, Ossos de sípia, de Eugenio Montale (1988). Traduziu para o espanhol os livros da poetisa paulista Elisa Andrade Buzzo Noticias de ninguna parte (México, 2009), Canción retráctil (México, 2010) e Variado son (São Paulo, 2012). Também traduziu para o catalão A pé / A peu de Veronika Paulics, que está no prelo na editora Pruna. É editor da revista digital sèrieAlfa.art i literatura.

#Joan Navarro #Veronika Paulics #torre de babel #trad zunai vol4num1

0 notes