#gòtic català

[negreabsolut]

El sostre de la Llotja de la Seda, València, País Valencià, Catalunya.

[objecteiespai]

View this post on Instagram

A post shared by Teatre Arnau Itinerant (@teatrearnauitinerant)

Montjuïc és un dels grans pulmons de la ciutat, un tresor urbà amb una oferta única que combina jardins temàtics, zones d'esbarjo i de serveis, instal·lacions esportives, un castell i, fins i tot, un cementiri jueu medieval. A més, en un entorn relativament petit, com és el Parc de Montjuïc, es concentren cases de cultura punteres, amb programacions capdavanteres i complementàries. Aquesta combinació excepcional converteix el Parc de Montjuïc en un destí cultural i natural imprescindible de Barcelona.

Viu Montjuïc. El Parc de la Cultura, és una celebració on, durant tot un cap de setmana, una quarantena d’equipaments culturals que habiten Montjuïc ofereixen activitats pròpies i conjuntes en cocreació, demostrant que la muntanya és també un pulmó cultural de gran nivell.  Els objectius principals d’aquesta iniciativa son posicionar el Parc de Montjuïc com un espai obert, accessible, net  i segur, amb una oferta cultural, de natura i de lleure de qualitat per al conjunt de la ciutadania durant tot l’any, i establir sinergies entre els equipaments, amb la voluntat de recuperar l'esperit de l'Exposició Internacional de 1929.  Durant el cap de setmana del 5 i 6 d'octubre, a més de poder visitar tots els equipaments involucrats en el projecte, podràs gaudir de més de 60 activitats per a totes les edats. Des d'itineraris guiats pel parc, dinamitzats i teatralitzats, visites a les exposicions i activitats familiars, fins a concerts i espectacles de teatre i dansa. 

Una programació diversa i festiva amb la voluntat de recordar Montjuïc, amb activitats de memòria històrica; descobrir Montjuïc, amb itineraris per conèixer i cartografiar el parc; i viure Montjuïc, perquè veïns i visitants gaudeixin del parc i de totes les possibilitats que ofereix.  Consulta tota la programació i planifica-t’ho bé i allà on calgui reserva les entrades amb antelació. Informa-te’n a l’apartat “activitats” de la web.  Vine a redescobrir el Parc i deixa't seduir per l'art, la memòria, la ciència i també la natura i els tresors que t'ofereix Montjuïc. #ViuMontjuïc!

Descripció:

El dibuix és una eina molt útil per observar, pensar i gaudir de l’art i el museu és un entorn tranquil i ple de referents per practicar-lo. Descobriu-ho amb el llapis a la mà!

Veniu a dibuixar al museu pel vostre compte o en família! Amb els quaderns El Museu dibuixat, us animem a visitar el museu amb propostes per fer una “visita dibuixada” mentre gaudiu de la col·lecció.

En aquests quaderns, hi trobareu suggerides algunes obres i espais del museu on podeu estar còmodes i passar una estona dibuixant i en contacte directe amb les obres d’art. Els relleus del Romànic, les sabates del Gòtic o les escultures d’Art Modern són només un punt de partida. Dibuixeu tot allò que us interessi, engresqui o sorprengui.

#ElMuseuDibuixat #EnFamília

Informació i reserves: 

Demaneu els quaderns al taulell de l’entrada del museu. Us prestarem llapis, goma i un suport per poder dur a terme l’activitat còmodament.

Instal·lacions adaptades per a persones amb mobilitat reduïda

El material d'aquesta activitat s’ha fet amb la col·laboració d’EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Projecte coordinat per Philip Stanton en el marc del Postgrau en il·lustració creativa i tècniques de comunicació visual i el Grau de Disseny.

dd

La gran festa de #Montjuïc torna el pròxim 5 i 6 d'octubre.

11 h – Visita El Palau Nacional. Arquitectura i memòria (català).

11.30 h – Visita El Palau Nacional. Arquitectura i memòria (castellà).

12 h a 13 h - Montjuïc Dansat (Escenari exterior)

16 h - Montjuïc Dansat (Sala Oval)

16 h a 18 h – Taller El cartell dels disbarats, dins l’Espai Familiar.

Espai Familiar de creativitat, joc i lectura. Activitat gratuïta, sense inscripció.

10:30 h a 12:30 h - L'Art de caminar. Passejades sonores d'Arts i Salut pels camins de Montjuïc.

11 h – Visita Obres mestres de la col·lecció. Mil anys d’art (català).

11.30 h – Visita Obres mestres de la col·lecció. Mil anys d’art (castellà).

De 16 h a 18 h – Taller El cartell dels disbarats, dins l’Espai Familiar.

El dissabte 5 a la tarda (de 15 a 18 h) i el matí del diumenge (de 10 a 15 h), l’entrada al Museu és gratuïta!

Un any més la Fundació Joan Miró se suma a les activitats de celebració de Viu Montjuïc, amb una jornada de portes obertes i una proposta performàtica al carrer. El dia 6 d’octubre es podrà visitar gratuïtament la Fundació Joan Miró, per descobrir la Col·lecció Miró i les exposicions d’Espai 13, l’Arxiu de la Fundació i la mostra fotogràfica del vestíbul.

D’altra banda, també es podrà gaudir de forma gratuïta de M'estimaries si fos un insecte?, una proposta de Clàudia del Barrio i Anna Irina Russell, que ens proposen un recorregut d'accions participatives en diferents localitzacions del Parc Montjuïc que ens permetran observar els comportaments i encarnar els diversos cicles de l'efèmera, un insecte que, tot i tenir una vida breu, juga un paper imprescindible als ecosistemes aquàtics. M'estimaries si fos un insecte? planteja un espai de desacceleració col·lectiva dels nostres cossos i convida a reflexionar, des del joc i l'absurd de la quotidianitat, sobre la transitorietat del temps i la importància de l'afecte i l'amistat.

Una activitat en el marc de Viu Montjuïc 2024.

i

La nova exposició #MiróMatisse és a tocar! El 25 d'octubre obrirà les portes la primera exposició sobre l'obra de dos grans artistes de la història de l'art: Henri Matisse i Joan Miró.

🖼️ Un diàleg entre els dos artistes els quals, malgrat pertànyer a dues generacions diferents, es van influir mútuament a través de la seva prolífica obra.

👉 Troba a l'enllaç de la biografia tota la informació.

Exposició temporal

Dates

25/10/2024 — 09/02/2025

«Més enllà de les imatges», en primer lloc, perquè en aquesta exposició es qüestionaran clixés. I és que, a primer cop d'ull, l'aproximació entre aquests dos artistes pot semblar paradoxal. Pertanyen a dues generacions diferents (Matisse va néixer l'any 1869, i Miró, el 1893). Generalment se'ls associa a entorns artístics diferents (el fauvisme en el cas de Matisse i el surrealisme en el de Miró) i a plantejaments estètics també diferents (l'harmonia «decorativa» en el cas de Matisse i l'estranyesa inquietant en el de Miró). L'exposició, però, tindrà com a objectiu mostrar les relacions profundes, duradores i constructives entre tots dos artistes, entre les seves concepcions de l'art i entre les seves obres.

«Més enllà de les imatges», també, perquè tots dos artistes van basar la seva creació en una crítica profunda de la tradició de les imatges a Occident. La seva concepció àmplia de les pràctiques de la pintura i del dibuix estava impulsada per aquesta inquietud crítica. Per això sentien aquest reconeixement i aquesta admiració mutus.

L'exposició partirà d'una base biogràfica. Com van tenir accés Matisse i Miró a les obres de l'altre? Què van veure o què van poder veure l'un en l'altre? Quines van ser les persones que van facilitar aquest contacte? A partir d'aquí, l'exposició se centrarà en moments decisius en què aquestes mirades creuades van ser particularment productives: el pensament del fauvisme en Miró, a finals de la dècada del 1910 i a principis de la del 1940, i l'estímul que les obres de Miró van transmetre a Matisse, a partir de mitjan anys trenta.

Per acabar, l'interès se centrarà en les pràctiques compartides, comparant l'assassinat de la pintura amb l'estètica decorativa: els llibres il·lustrats, les grans composicions monumentals i, en última instància, una «confrontació» final entre grans obres, amb valor de llegat, de cadascun dels dos artistes.

@museematissenice.

View this post on Instagram

A post shared by Fundació Joan Miró, Barcelona (@fundaciomiro)

Quarta edició 2024

05/06.10.2024 Portes obertes al Pavelló Mies van der Rohe amb la intervenció “Suspendre el cel”

05/06.10.2024, 18:00 h Espectacle de Dansa: Hebra, Paula Quintana

View this post on Instagram

A post shared by Mies van der Rohe Pavilion (@fundaciomies)

dd

dd

dd

[xiuxiueig]

Magdalena a casa de Simó fariseu Panell esquerre del retaule factici de Santa Magdalena anònim s. XVI Monestir de Pedralbes. Barcelona

[elarafritzenwalden]

Exhibition about Antoni Gaudí in Salón del Tinell El Gòtic - Barcelona, Catalonia, Spain; 1953-56

Josep Maria Sostres, Joan Prats (photography by Francesc Català-Roca)

via "Sostres Arquitecto - Architect"; AAVV; Ministerio de Fomento: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya - Centre de Documentació (1999)

[useless-catalanfacts]

Some remains of the Catalan Jewish people.

Image 1: The raising of the bread basket, Barcelona Haggadah, c. 1340. Image 2: cover of a Catalan Bible printed in Hebrew, 1314-1315.

Source: MUHBA l’esplendor jueva del gòtic català

[veinsgardunya]

La memòria urbana de la Gardunya, “el cul de la Boqueria”

30 d'Agost de 2019

Pilar Parcerisas

Fascinats pel passat, oblidem sovint la memòria recent. Les ciutats són l’escenari perfecte per a la desmemòria. Una construcció n’esborra una altra, s’obre un carrer i desapareix una identitat, un espai públic que sovint s’acaba perdent a les tenebres de la Història.

El París d’Eugène Atget, que recupera Man Ray i que inspira Walter Benjamin, té a veure amb aquesta pèrdua de memòria que només un registre com la fotografia ha estat capaç de documentar des dels seus inicis a mitjan del segle XIX. Són els plecs i replecs urbans que el traç de la història deixa a l’espai públic. Quan l’Arxiu fotogràfic de Barcelona està mostrant l’exposició La ciutat dels passatges. Abans de la Via Laietana està rememorant el que havia estat aquesta via amb la seva imatge. El que hi era i que ja no hi és: un capbussament històric en la transformació de la ciutat mitjançant la imatge fotogràfica.

Jorge Ribalta. “Àngels nous. Escenes de la reforma de la plaça de la Gardunya, Barcelona, 2005-2018” La Virreina. Centre de la Imatge. Rambles, 99. Barcelona. Fins al 20 d’octubre

Paral·lelament, a les sales de la Virreina assistim a la documentació fotogràfica de la transformació de la Plaça de la Gardunya, popularment coneguda com el “cul de la Boqueria”, en què el fotògraf i teòric de la fotografia Jorge Ribalta (Barcelona, 1963) mostra el procés de transformació d’aquest indret, on s’ha instal·lat l’edifici de la nova Escola Massana i uns habitatges socials, en un registre fotogràfic de 2005 a 2018. Es tracta d’un exercici de documentació que segurament apreciarem d’aquí a molts anys, com succeeix avui amb les fotografies que mostren la transformació de la Via Laietana.

L’exposició de Jorge Ribalta es titula Àngels nous. Escenes de la reforma de la plaça de la Gardunya, Barcelona, 2005-2018. El títol fa referència al text de l’ Angelus Novus de les Tesis de la Filosofia de la Història de Walter Benjamin i a la mirada entre passat i futur que expressen els ulls de l’àngel de Klee descrit per Benjamin com l’àngel de la Història i del progrés, símbol d’esperança i anunciador de catàstrofe al mateix temps.

Jorge Ribalta albira en aquest temps present de transformació de la plaça de la Gardunya la projecció del passat. Veu en la seva transformació una espurna que desperta el passat amb l’arribada d’àngels nous – els nous habitants – que ocuparan aquest espai, històricament desemparat i força oblidat. Per aquest motiu, l’ordenació cronològica de l’exposició és a l’inrevés. Comença amb els nous tallers de l’Escola Massana i amb els nou vinguts a ocupar els pisos socials el 2018, per acabar amb l’inici de les obres el 2005. El passat emergeix amb els diversos estrats i restes de vides anteriors, com una excavació arqueològica, que recorda l’antic urbanisme de la plaça de la Gardunya: l’antic convent gòtic de Santa Maria de Jerusalem, l’Acadèmia de Medicina i el cementiri que hi havia darrere l’Hospital de la Santa Creu.

El registre d’aquest passat s’exhibeix fotogràficament, però també amb documents, materials i objectes trobats per tal d’aconseguir un relat complet i detallat d’aquesta micro-operació urbanística programada en els anys 80, quan en l’urbanisme de Barcelona, comandat per Oriol Bohigas i amb projectes com el de Lluís Clotet i Oscar Tusquets sobre “Del Liceu al Seminari”, s‘havia d’ordenar l’interior del Raval.

Pensat per quan calia esponjar i cosir la ciutat heretada del franquisme, el projecte és encara avui inacabat, i s’ha vist afectat pels nous comportaments socials i pel descontrol del turisme de la ciutat i la transformació de la Boqueria en un mercat de tapes turístiques per a passavolants. A la plaça de la Gardunya hi conviuen a estones els turistes que “tapegen” amb els sense sostre i drogaddictes que ocupen la plaça i, sobretot, l’espai dels aparadors de la sala d’exposicions de l’Escola Massana. L’ edifici, tot i els reconeixements rebuts per la seva arquitectura, obra de Carme Pinós, té deficiències en la seva construcció. I els oblidats són els “àngels nous”, els nous ocupants del habitatges socials de la plaça, que segueix mantenint aquell punt d’espai residual que la Gardunya havia tingut sempre. Potser perquè “Gardunya” és un nom amb mala fama. Explica Jorge Ribalta que, segons Julio Caro Baroja, La Gardunya va ser una societat secreta criminal mítica en la cultura popular espanyola, semblant a la Camorra napolitana i associada al robatori i a la delinqüència. També al llibre Realidad y fantasía en el mundo criminal (1986) hi consta que en català argòtic el pati de la presó s’anomena “pati de la Gardunya”, el que donava també mala reputació al mercat de la Boqueria.

El cert és que les fotografies i el treball acurat de Jorge Ribalta són un pas important per reconstruir la història d’aquesta microgeografia urbana. És una continuïtat de treballs anteriors que aquest fotògraf ha fet els darrers anys a l’entorn de Barcelona, com Trabajo anònimo (2005), sobre l’última indústria metal·lúrgica a Can Ricart, al Poblenou; Sur l’herbe (2005-2008), en relació al festival Sónar; Futurismo (2010-2011), sobre la nova economia del 22@; 1888 (2012-2013) sobre les restes de l’Exposició Universal de Barcelona el 1988 o Litoral (2009), posant el focus en l’ampliació de l’aeroport i la plata del Prat de Llobregat.

Un treball impagable per la documentació detallada d’aquestes transformacions urbanes que fan ciutat. En el cas de la Plaça de la Gardunya el treball va més enllà del document, perquè es converteix en una mirada arqueològica i alhora crítica, que demana acabar amb les parts del projecte inicial que han quedat per fer, perquè aquest “cul de la Boqueria” sigui també “la ciutat de la gent”, títol d’aquella exposició que l’artista Craigie Horsfield mostrà a la Fundació Tàpies l’any 1995, amb imatges i retrats de gent significada de Barcelona barrejades amb rostres d’altres persones el nom dels quals no ens diu res. Com Walter Benjamin, Jorge Ribalta vol donar protagonisme als éssers anònims de la Gardunya aquells que en construïren la Història i la construeixen avui, habitant-la.

Pilar Parcerisas

Crítica d'art i curadora d'exposicions independent. Doctora en Història de l'Art i llicenciada en Ciències de la Informació. Membre fundadora del diari Regió 7. Ha comissariat més de cinquanta exposicions, entre elles: Idees i Actituds. Entorn de l'art conceptual a Catalunya, 1964-1980 (1992), Dalí. Afinitats Electives (2004), Man Ray, llums i somnis (2008), Vienna Actionism (2008), Il·luminacions. Catalunya visionària (2009), Dalí, Duchamp,Man Ray. A Chess game (2014-2916), Joan Ponç. Diàbolo (2017-2018), Adolf Loos. Private spaces (2018). Ha publicat Art & Co. La màquina de l'art (2003), Barcelona Art-Zona (2007) Conceptualismo(s). Poético, políticos y periféricos. En torno al arte conceptual en España, 1964-1980 (2007) i Duchamp en España (2009). Crítica d'art del diari Avui i Elpuntavui (1982-2017). Ha escrit guions per al cinema, entre ells destaca el llarg L’última frontera (1992). Ha estat presidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

[longislandweekly-blog]

La Sagrada Familia

So, you have decided to book a trip to beautiful Barcelona. Although Madrid is the capital city, Barcelona is the cosmopolitan capital of Spain’s Catalonia region, famed for its unique architecture. With so much to do in this walkable city, Barcelona’s history, culture, art and cuisine are at your fingertips, if you know where to begin your tour.

#gallery-0-9 { margin: auto; } #gallery-0-9 .gallery-item { float: left; margin-top: 10px; text-align: center; width: 50%; } #gallery-0-9 img { border: 2px solid #cfcfcf; } #gallery-0-9 .gallery-caption { margin-left: 0; } /* see gallery_shortcode() in wp-includes/media.php */

La Rambla

(Photos by Jennifer Fauci)

La Rambla

The most famous street in central Barcelona, tree-lined La Rambla is perfect for shopping, sightseeing, or taking some time out for coffee and tapas at a local café. The street is dotted with kiosks that sell food, drinks, art, souvenirs and items such as newspapers and postcards. La Rambla stretches for 1.2 kilometers connecting Plaça de Catalunya in the centre with the Christopher Columbus Monument at Port Vell.

(Image source: Wikimeda / CC BY 2.0)

Escriba

Gran Via de les Corts Catalanes 546

Founded in 1820, this pasteleria has been sweetening Barcelona with delicious confections, chocolates, breads, cakes and coffees for decades. Many people recommend bunyols de xocolata, little round pastry balls filled with chocolate cream, but croissants, pasteles, cookies and tortas are all delicious options.

Plaça Reial

Close to La Rambla, this public square in the Barri Gòtic of Barcelona is a popular local and tourist attraction. On the plaza are a large number of restaurants and some of the city’s most famous nightclubs.

St. Josep La Boqueria

Rambla, 91 · boqueria.barcelona

Packed with fresh fruits, vegetables, fish and other local foods, La Boquería is one of the largest and freshest public markets in Barcelona. Visit the website to see a map of the vendor stalls and what they sell, but be sure to get there early, as crowds are quite large around noon. Barcelona’s crown jewel, Iberico ham awaits you as well as fresh cheeses, candied fruit, refreshing fruit juices, empanadas and other high quality market goods.

Palau de la Música Catalana

C/ Palau de la Música, 4-6 · palaumusica.cat

This stunning concert hall was built by architect Lluís Domènech i Montaner between 1905 and 1908 for the Orfeó Català, a choral society founded in 1891. A richly decorated façade includes traditional Spanish and Arabic architecture, blended with red brick and iron, tile mosaics and stained glass. The most visually stunning element is inside the concert hall where visitors can look up and see a rainbow of natural light courtesy of a massive stained glass skylight.

(Image source: Wikimedia / CC BY-SA 3.0)

Parc de la Ciutadella

Passeig de Picasso, 21

This idyllic and green oasis is located on the northeastern edge of Ciutat Vella and encompasses several attractions on the grounds including the zoo, the Catalan Parliament and the Museu d’Art Modern. Perfect for a morning stroll or to relax during lunch by the fountains, this park is not to be missed.

(Image source: Wikimedia / CC BY-SA 3.0)

Museu Nacional d’Art de Catalunya

Palau Nacional, Parc de Montjuïc · museunacional.cat

As the national museum of Catalan visual art, the Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) encompasses one thousand years of art in Barcelona. It is especially notable for its outstanding collection of Romanesque church paintings, and for Catalan art and design from the late 19th and early 20th centuries. Hang around for sunset where you can see the The Magic Fountain of Montjuïc (Font màgica de Montjuïc) water show, in which 3,620 water jets circulate 2,600 liters of water every second in the 3.1 million liter pool, spouting an array of colorful waterfalls timed to musical accompaniments.

Catedral de Barcelona

Pla de la Seu · catedralbcn.org

Also known as the Cathedral of the Holy Cross, Barcelona Cathedral is an effortless beauty constructed from the 13th to 15th centuries. A prime example of Gothic architecture, the roof is notable for its gargoyles, featuring a wide range of animals, both domestic and mythical. The cathedral is dedicated to Saint Eulalia, the co-patron saint of Barcelona, who, according to Catholic tradition, suffered martyrdom during Roman times in the city. Her body is entombed in the cathedral’s crypt.

(Image source: Wikimedia / CC BY-SA 2.0)

Museu Picasso

Carrer Montcada, 15-23 · museupicasso.bcn.cat

Another famous man in Barcelona was Pablo Ruiz Picasso, a Spanish artist whose love affair with Barcelona lasted until his death in 1973. The museum houses 4,249 of Picasso’s paintings and drawings that make up this impressive collection from his most famous to his lesser known, but equally brilliant works.

(Image by gorpol from Pixabay)

Barceloneta Beach

As the most distinguished and well-known beach in the city, this seaside oasis is located in the fishing quarter of the same name, Barceloneta, the classic neighborhood by the sea. It is thought to have inspired Miguel de Cervantes as the setting for the fight between Don Quixote and the Knight of the White Moon.

(Image source: Wikimedia / CC BY 2.0)

El Born

This trendy area of Barcelona is known for its medieval streets, designer boutiques and numerous cafés and bodegas. It is also home to some of the city’s oldest buildings like the Santa María del Mar, or “Sea Cathedral.” And if La Boqeria was too crowded for you, fear not because the Santa Caterina Market will give you that sense of local life you missed as one of the best food markets in Barcelona.

Fútbol Club Barcelona

C. d’Arístides Maillol, 12

When in Europe, take in a football match. When in Barcelona, head to Camp Nou, the home stadium of FC Barcelona and see these athletes engaged in one of the country’s famous sports.

Antoni Gaudí: One Of A Kind

The man who epitomized color, creativity and Catalan Modernism

Antoni Gaudí (June 25, 1852 – June 10, 1926) was the most famous and admired Spanish architect, known as the greatest exponent of Catalan Modernism. His works possess a highly individualized, unique style, most of which are located in Barcelona. As a leading figure of Catalan’s Art Nouveau movement, Gaudí believed in a style that transcended architectural movements. In his early life, Gaudí was inspired by the Oriental movement, which gave way to the neo-Gothic style before being fully influenced by the Gothic Revival. Barcelona is synonymous with his magic, many of which are open to the public.

(Image by CD_Photosaddict from Pixabay)

Sagrada Família (1882-present)

The most famous of all Gaudí’s works, and an iconic monument to Barcelona, Sagrada Familia has been under construction since 1882. Spanish for “Holy Family,” less than one third of the church was completed by the time of Gaudí’s death in 1926. It is scheduled to be completed in 2026, on the 100th anniversary of the architect’s death. Gaudí utilized an inverted model when designing, suspending strings and weights upside down that gave shape to the cathedral. The most visited monument in Spain, Sagrada Familia was declared a World Heritage Site in 2005.

(Image via Wikimeda Commons)

Casa Vicens (1883–1888)

One of Gaudí’s first major works is also one of his most spectacular creations. Originally built as a residential building for entrepreneur Manuel Vicens, Casa Vicens has served as a private residence ever since. In March 2014, it was purchased by MoraBanc group, which pledged to renovate and open it to the public as a museum. In 2005, Casa Vicens, too became one of the four Gaudí buildings that were added to the UNESCO World Heritage Site of “Works of Antoni Gaudí.”

(Image source: Wikimedia / CC BY-SA 3.0)

Casa Calvet (1898-1900)

The most conventional of Gaudi’s works, Casa Calvet was designed as a two part property for the industrialist Pere Calvet: one part residential and the other part commercial. While it does feature distinctive Gaudí touches, Casa Calvet blends in with other buildings in the area.

Parc Güell (1900-1914)

One of the most colorful and beautiful spots in Barcelona, a walk through Parc Güell is a walk through a dream. Created for Catalan businessman Eusebi Güell, the Park Güell is one of the most famous and beautiful public parks in the world, even though it is considered incomplete. Originally conceived as part of a housing development in Barcelona, today, the site features original Gaudí sculptures, mosaics and various structures. In 1984, it was recognized as a World Heritage Site. Gaudí also built the Güell Pavilions (1884–87) located within the park.

Palau Güell (1886–1888)

One of Gaudí’s first works and perhaps one of his greatest masterpieces of the late 1880s, Güell Palace was commissioned by one of Gaudí’s greatest admirers—Eusebi Güell, who used the home as his residence for two decades before moving to a house in Parc Güell. In 1984, the palace became one of the first three Gaudí’s works to be declared a World Heritage Site. Located on La Rambla, the palace is known for its innovative conception of space and light as well as its use of stone, wood, wrought iron, pottery and glass.

Casa Milà (1906-1912)

Also known as La Pedrera or “the stone quarry,” Casa Mila is one of the best examples of the architect’s creativity. Free of load-bearing walls, the structure is open and airy, allowing natural light to flow throughout. A part of the original UNESCO World Heritage Site since 1984, the house was built for Pere Mila i Camps and Roser Segimon i Artells. It is now home to the Fundacio Catalunya-La Pedrera.

#gallery-0-10 { margin: auto; } #gallery-0-10 .gallery-item { float: left; margin-top: 10px; text-align: center; width: 50%; } #gallery-0-10 img { border: 2px solid #cfcfcf; } #gallery-0-10 .gallery-caption { margin-left: 0; } /* see gallery_shortcode() in wp-includes/media.php */

Casa Batlló (1904-1906)

Also referred to as the “House of Bones,” Casa Batlló wasn’t actually built by Gaudí, but he made it one of the most famous building’s in Barcelona. In 1904, Gaudí was hired by Joseph Batlló to redesign the home. In 1906, Gaudí completed what became one of his most spectacular works: a trendy, eye catching building with colorful and fanciful designs. Much of the façade is decorated with a colorful mosaic made of broken ceramic tiles. Inside, the Noble Floor currently houses a museum that is open to the public. In 2005, Casa Batlló became a part of the extended UNESCO World Heritage Site of “Works of Antoni Gaudí.”

Benvingut a Barcelona! Long Island Weekly's Jennifer Fauci shares the best of Barcelona in her latest Vacation & Travel piece. So, you have decided to book a trip to beautiful Barcelona. Although Madrid is the capital city, Barcelona is the cosmopolitan capital of Spain’s Catalonia region, famed for its unique architecture.

[promopostal]

“SANT JOAN DE LES ABADESSES (Alt. 775 m). Pirineu Català. Claustre gòtic del Segle XV. Monestir i Campanar.” (3080)      

[barrocotransmoderno]

El Gòtic Català I - - - - - - - #art #arte #urban #urbanlandscape #gotic #gothic #medieval #arquitectura #architecture #pierre #piedra #barcelona #barça #catalunya (en Barcelona, Spain)

[nunoxaviermoreira]

Antic Convent de Sant Francesc, Cervera by esta_ahi Estem plenament d’acord amb el Dr. Pere Beseran en lamentar la negligència que el convent de Sant Francesc ha patit fins fa ben poc dins els estudis sobre arquitectura gòtica catalana. Aquesta construcció, l’origen llegendari de la qual està relacionat amb la presència del mateix poverello d’Assís en aquestes terres, mereix, efectivament, una consideració superior. De presència discreta, gairebé al peu de l’antic camí ral, la senzillesa de la façana amaga darrera els seus murs un espai de gran bellesa, obert gairebé únicament per la festivitat de Sant Antoni de Pàdua. Es tracta d’una església d’una sola nau, coberta amb tres trams de grans voltes de creueria, amb un cor elevat als peus, capçalera poligonal de cinc trams i diverses –i no pas simètriques- capelles laterals. Sembla que la capçalera la part més antiga de l’església i a cada trams s’hi obren sengles finestrals d’arc apuntat, avui mig tapiats, que a l’exterior estan separats per contraforts. Cal tenir en compte que el primer convent fou pràcticament destruït l’any 1465 a causa de la guerra civil que enfrontava la Generalitat amb el rei Joan II i que la major part de l’obra que avui contemplem fou executada sota l’impuls del propi rei i sota la direcció del reputat mestre d’obres Joan Barrufet, que ja havia intervingut a l’església parroquial de Santa Maria i que esdevindrà l’artífex del magnífic castell de Montcortés. Tot i això, sembla que la capçalera, una part del perímetre del temple i algunes de les capelles gòtiques de l’antic temple es van conservar i s’integraren a les obres de reconstrucció de després de la guerra. Així, Beseran considera que la primer coberta del temple hauria estat de fusta, sostinguda per arcs de diafragma i que fou substituida per Barrufet per una volta de creueria. La nau, doncs, està coberta per tres trams de volta de creueria, el primer des dels peus amb un cor elevat, sostingut per un arc carpanell. La distribució de les obertures en els murs laterals no és pas simètrica. Al costat de l’epístola s’hi obren fins a sis capelles amb alçades, amplades i profunditats variables, que responen a una cronologia moderna si exceptuem la segona des del presbiteri, coberta amb una volta de creueria poc fonda i molt baixa. Pel que fa a les capelles de la banda de l’evangeli, en tenim quatre de gòtiques, més espaioses i cobertes amb volta de creueria, a les quals hem d’afegir la monumental capella del segle XVIII dedicada a Sant Antoni de Pàdua, amb un doble atri d’entrada, coberta amb cúpula i amb un cambril posterior. El claustre el podem situar al segle XVI, tot i que de cronologia imprecisa. Aquest té dos pisos de galeries; a l’inferior es componen d’arcs de mig punt sostinguts per pilars de secció quadrada, mentre al segon pis trobem arcs de mig punt rebaixats sostinguts per columnes vuitavades. És una de les construccions renaixentistes més notables de la comarca, obra del mestre Joan Barrufet, que contrasta amb l'aspecte totalment gòtic de l’església. Si fem un repàs general a l’estructura dels convents, hem de començar dient que a les dependències conventuals s’hi accedeix habitualment des d’una porta situada a un costat de la façana principal del temple. En el primer nivell acostumem a trobar la porteria (normalment la peça que serveix de trànsit entre el carrer i el claustre, al voltant del qual es distribueixen les dependències), el de profundis, el refetor, l’aula capitular, la cuina, l’accès al celler, les cavallerisses i la infermeria, mentre que al segon eren situades les cel.les dels frares i la biblioteca en cas que el convent hi comptés. Noticies Historiques El malaurat convent de Sant Francesc de Cervera ben poc recorda avui a la gran fundació que degué ésser en el seu temps, quan els religiosos franciscans jugaren un paper important en la societat i en el desenvolupament de les ciutats de l’època, en el marc evolutiu de la Catalunya pròspera de la Baixa Edat Mitjana. Conta la tradició que el convent havia estat fundat pel mateix Francesc d’Assís, al segle XIII, damunt d’una antiga capella dedicada a Sant Nicolau, durant un dels seus viatges a la Península. A manca de consens entre els propis historiadors franciscans fa que les dates del viatge del qual en resultaria la fundació cerverina –i probablement també la de Lleida- es barallin entre 1211 i 1214. Alguns consideren que el viatge de 1211 seria el preàmbul d’un viatge més llarg, efectuat entre 1213 i 1214. No resten notícies documentals del convent durant aquests anys, però, i les primeres daten de 1235, en el testament de Joan de l’Hospital i la seva dona Ermessenda, que deixen dotze diners “et operi Sancti Francisci vel Fratibus Minoribus duodecim denarios”. Les obres, però, comencen l’any 1245, aprofitant una donació de terrenys realitzada pel rei Jaume I. Fins aquell moment, no sabem si els frares s’allotjaven en un edifici senzill i de caràcter provisional. Com comenta Webster, aplicant-ho a tot el marc geogràfic català, l’arribada dels frares coincidí amb el regnat de Jaume I, que obrí un període de gran esplendor i desenvolupament en tots els aspectes a Catalunya. Els frares franciscans, molts d’ells fills de comerciants, esdevingueren el braç espiritual del monarca i, alhora, s’intal·laven amb fermesa a tot el país i “inspiraven la creació de pintures, esglésies gòtiques i altres iniciatives artístiques”. Les donacions reials també se succeïren durant els segles XIII i XIV, d’Alfons el Liberal fins a Pere el Cerimoniós. De fet, la consciència cerverina sobre la fundació del convent per part del propi Sant Francesc ja estava ben arrelada en aquella època, ja que aquest és un dels principals arguments que s’esgrimeixen quan a finals del segle XV se sol·licita ajuda al llavors papa Alexandre XVI, el valencià Roderic de Borja, per tal de poder reconstruir el convent, que havia estat destruït durant la guerra amb Joan II, l’any 1465. La resposta del pontífex fou afirmativa i la reconstrucció de l’obra es dugué a terme en gran part pel mestre d’obres Joan Barrufet, el mateix que l’any 1485 signa el contracte de l’obra del castell de Montcortés i que també havia treballat a l’església parroquial. Part de les obres s’efectuaren en el decurs del segle XVI, tal i com ho posa de manifest la butlla papal de Lleó X de l’any 1521, que concedia indulgències a qui ajudés in opus reparationis domorum ordinis mendicatorum de Cervera. Precisament el claustre, probablement la culminació més tardana d’aquesta reconstrucció, podem situal-lo ja a començaments del segle XVII, dins la línia de la galeria superior del claustre renaixentista del també convent franciscà de Bellpuig, aquest sí fundat durant el segle XVI. Amb l’erecció de la Universitat al segle XVIII, el convent franciscà s’introduí dins l’ambient universitari i als franciscans se’ls donen dues càtedres: una de teologia i una de filosofia.El convent tenia en 1716 catorze frares que cap a afinals del segle XVIII ja eren una trentena. Al cens de Floridablanca de 1787 n'hi apuntaren trenta-dos en total: 23 professors, 3 llecs, 2 donats, 2 criatsi 2 nens. Segons Andreu de Massot, el dit convent tenia en 1789 "una huerta muy grande, que da el abasto de hortalizas, frutas y de algunas legumbres a toda la Comunidad (...)". Precisament aquesta bonança setcentista hauria estat la que hauria permés la construcció de la gran capella dedicada a un altre eminent sant francisca: Sant Antoni de Pàdua. Amb la desamortitizació de 1835, el convent va passar a mans privades i va convertir-se en fàbrica de cotó per acabar esdevenint, fins no fa gaires anys, una granja, essent avui un indret caigut en el més absolut abandó. http://ift.tt/2BSCeAY http://ift.tt/2B9SY35

[negreabsolut]

La Llotja de Palma és un edifici civil d'estil gòtic català de la ciutat de Palma, cap i casal de les Balears i de l'antic Regne de Mallorca. Erigida en l'estil gòtic català, com també ho són les llotges de Barcelona, de Perpinyà i de València, la seva construcció anà a càrrec dels arquitectes Guillem Sagrera (que la començà) i Guillem Vilasclar (que l'acabà) entre 1426 i 1447. La seva funció, com les altres llotges catalanes, era fer de borsa mercantil.

[negreabsolut]

L'interior de la Llotja de la Seda, a València, País Valencià, Catalunya. Un dels millors exemples del gòtic català civil, segles XV i XVI.

[negreabsolut]

La Llotja de la Seda és un edifici civil d'estil gòtic català de la ciutat de València, cap i casal del País Valencià. També coneguda com a Llotja de Mercaders, i Llotja de València, en contraposició a d'altres també erigides en l'estil gòtic català, com serien la de Barcelona, la de Perpinyà i la de Palma, fou erigida a cavall dels segles XV i XVI (1482 a 1548) per a servir de borsa del mercat de la seda i altres mercaderies de luxe.

Els seus arquitectes foren Pere Comte, Joan Ivarra, Joan Corbera, i Domingo Urtiaga. Conté elements arquitectònics i decoratius tant del gòtic com del Renaixement.

[negreabsolut]

La Seu Vella de Lleida al vespre. Lleida, Principat de Catalunya, Catalunya.

[negreabsolut]

La Seu Vella de Lleida a l'hivern. Murs de mel. Lleida, Principat de Catalunya, Catalunya.

[negreabsolut]

Nau amb orgue i cor al monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona de les Monges, Principat de Catalunya, Catalunya.