#fonaments

[negreabsolut]

Viure vibrant. Crida a l'acció. Uns mots meus al final del meu article Sobre Agartha i el Rei del món.

[guillemelgat]

30 llibres en català!

Bon any! (Sí, ja sé que arribo molt tard, però necessitava un descans després dels examens i tant de viatjar durant les vacances 😅) Porto un temps volent fer algun pas més amb el català, com que ja tinc un C1 còmode i no gaire pressió per millorar. El fet és que arribat en aquest punt, encara em queda moltíssim per aprendre, i per fer el pas al C2 i més enllà he d’esforçar-me més per afinar el lèxic i aprecisar els registres. També és cert que no he tingut gaires oportunitats aquest any per utilitzar el català, i es nota. Però tot això té un remei: tornar a estudiar, verament estudiar, el català.

Amb el C1 i C2, com que depenen tant de l’ús precís i mesurat de la llengua, és molt important interactuar amb una diversitat de gèneres i estils lingüístics. Amb el català, no tinc cap problema amb la gran majoria de registres orals ni escrits, si és que són informals, però entrats en coses més formals ja hi tinc molt menys familiaritat. També cal dir que el llenguatge literari sol ser més ric, tant a nivell lèxic com estilístic, i per això és un bon punt de partida per treballar la llengua. A més a més, llegir en anglès ja forma una gran part del meu dia-a-dia, i tot i que no puc canviar-ho tot al català, fer que el català sigui una de les llengües que faig servir tindrà un impacte important en el meu nivell i també podrà ser una part fonamental de la meva vida professional en algun moment, com que em vull dedicar a la catalanística. Per totes aquestes raons, crec que posar-me a prova amb la lectura en català serà un bon repte.

He pres com a punt de partida aquest repte en castellà (que he arribat a conèixer gràcies a, i que també ha estat elaborat més per @cernuda), però he decidit rebaixar la quantitat de llibres per algunes raons: (1) la persona que ha fet el repte ha triat llibres més curtets, i jo en tinc algunes de 500 pàgines i més, per tant crec que és més que justificat, (2) tinc moltes coses que em demanen l’atenció i sé que si poso un número més alt no em trobaré amb els ànims d’acabar el repte, (3) vull tenir el temps d’assaborir alguns d’aquests llibres perquè són clàssics, i (4) ja faig moltes més coses en català, i llegir 30 llibres ja per mi són molts llibres per llegir en un any, ni que siguin en català. Crec que, vist així, té tot el sentit del món la xifra que he triat.

Tinc una llista més o menys elaborada, amb una gran varietat de llibres (no-ficció, juvenil, medieval, poesia, tant moderns com clàssics de la llengua), i espero que amb això ja tindré prou per ocupar-me fins a desembre. Si teniu recomanacions ja em direu, i moltes gràcies a @no-passaran i @quimerathetraveler per l’allau de llibres que ja m’heu recomanat, sou els millors ❤️ Si algú més s’anima a acompanyar-me, ja em diràs i podem intercanviar llistes. I amb això, apa, a llegir!

[timriva-blog]

Ràdio Vilablareix: D'emissora local a nacional programant música només en català

Una “ràdio descentralitzada” de Barcelona amb la cultura com a pilar fonamental  El control de Ràdio Vilablareix amb l’estudi a l’altre costat de la peixera i el seu director, Dídac Romagós, gravant algune dels espais que té l’emissora. Ràdio Vilablareix (Gironès) ha passat de ser una emissora local a una de nacional en tan sols una dècada de vida i apostant per una programació de música…

[kleo121212]

Guerra Digital

Que és? Implica que un estat-nació realitze atacs cibernètics contra un altre

On s'utilitza? Algunes potències en matèria de ciberguerra són els Estats Units, la Xina i Rússia, mentre que en un segon nivell es troben Israel i França.

A qui beneficia? Estats-nació i Governs

Grups Hacktivistas

Criminals Cibernètics

Empreses de Seguretat Cibernètica

Fabricants d'Armes Cibernètiques

Opinion: La guerra de la informació, també coneguda com a conflicte cibernètic, s'ha convertit en un nou i complex camp de batalla en l'era digital. Esta confrontació no és amb tancs o soldats, sinó amb codis i estratègies de xarxa. A mesura que la societat es torna cada vegada més dependent de la tecnologia, la importància de comprendre i abordar la guerra d'informació es torna crítica. En este context, no es pot negar que la guerra d'informació està redefinint la dinàmica de poder entre estats. Els ciberatacs no sols poden destruir infraestructures crítiques, sinó també soscavar la democràcia i l'estabilitat política. La capacitat de manipular informació i desinformació a través d'Internet amplifica l'impacte d'estos conflictes en influir en l'opinió pública i desestabilitzar als governs. Si bé alguns poden veure la guerra d'informació simplement com una extensió inevitable de la competència entre nacions, és vital ser conscients dels riscos i buscar solucions per a mitigar-los. La falta de normes internacionals clares en este àmbit deixa lloc a la impunitat i a l'escalada de tensions. La comunitat internacional ha de treballar en conjunt per a desenvolupar regles i protocols que definisquen el comportament acceptable en el ciberespai. A més, l'educació en ciberseguretat és essencial per a ajudar les persones i organitzacions a protegir-se contra les amenaces digitals. En un món on la informació no té preu, la prevenció i la preparació són fonamentals. S'han de prioritzar les inversions en recerca i desenvolupament de tecnologies de defensa per a reduir la vulnerabilitat de les infraestructures crítiques. En resum, la guerra d'informació és un desafiament important per a l'estabilitat global. A mesura que avancem cap a un futur cada vegada més pròxim, és fonamental abordar ràpidament estos desafiaments, promoure la cooperació internacional i enfortir les defenses cibernètiques. La guerra cibernètica no és només una qüestió de seguretat nacional; és un problema que afecta la societat en el seu conjunt i la seua solució requerix cooperació i un enfocament multifacètic.

Ejemplos:

[megustayoussef]

Guerra Digital

Que es una guerra digital?

Una guerra digital és quan s'implica que un estat-nació realitze atacs cibernètics contra un altre, no obstant això, tercers actors poden realitzar atacs en nom d'una naci��.

On ocorre la guerra digital?

La guerra digital sol ocórrer als Estats Units, la Xina i Rússia, mentre que en un segon nivell es troben Israel i França. Altres nacions amb capacitat per a la guerra cibernètica són Taiwan, l'Iran, Austràlia, Corea del Sud, l'Índia i el Pakistan, entre altres.

A qui beneficta la guerra digital?

La guerra digital no sols servix per a guanyar batalles històriques, sinó també per a realitzar millores significatives en el desenvolupament de les telecomunicacions, la creació de medicaments o vacunes.

Opinió

La guerra digital és un conflicte que s'ha emmotlat als avanços tecnològics i a la creixent dependència de les societats modernes en el món virtual. En lloc de camps de batalla convencionals, els ciberatacs i la manipulació de la informació s'han convertit en les armes clau en aquesta nova forma de conflicte.

A mesura que avancem en l'era digital, la guerra digital s'ha tornat cada vegada més rellevant i freqüent. Els ciberatacs poden paralitzar les infraestructures crítiques d'un país, com els sistemes d'energia, transport i comunicació. A més, les tècniques de seguretat cibernètica convencionals no sempre són suficients per a garantir una protecció completa enfront dels constants atacs d'actors maliciosos.

En este escenari, la guerra digital presenta tant avantatges com desafiaments. D'una banda, ofereix als països i actors no estatals una manera d'exercir poder i pressió sense l'ús de la força física. Això pot ser beneficiós per a aquells amb menors capacitats militars convencionals, ja que els brinda una eina per a anivellar el camp de joc.

No obstant això, la guerra digital també planteja desafiaments significatius. D'una banda, la dependència de la tecnologia exposa a les nacions i les organitzacions a un major risc d'atacs cibernètics. Això pot tindre conseqüències devastadores per a l'economia, la seguretat nacional i la privacitat dels ciutadans.

A més, la propagació de desinformació i notícies falses és un altre aspecte preocupant de la guerra digital. Els actors maliciosos poden utilitzar les xarxes socials i altres canals en línia per a difondre informació enganyosa i manipulada, la qual cosa posa en perill la confiança i l'estabilitat de les nostres societats.

Per a fer front a la guerra digital, és fonamental enfortir les capacitats de ciberseguretat i la col·laboració entre països. Això implica millorar les infraestructures crítiques, invertir en recerca i desenvolupament de tecnologies de defensa cibernètica i fomentar la consciència i l'educació sobre ciberseguretat en la societat.

En conclusió, la guerra digital és una realitat que hem d'enfrontar. Si bé presenta desafiaments i riscos significatius, també ofereix oportunitats per a aquells que sàpien utilitzar-la de manera ètica i responsable. Només a través d'un enfocament integral que prioritze la seguretat i la cooperació podrem mitigar els riscos i aprofitar els beneficis que l'era digital ens ofereix.

Articles de premsa

[zack-martn-art]

"Rain"

Segundo dibujo para la clase de fonaments, con la temática de salud mental.

------

Drawing 2/2 with mental health theme, for class.

[tuportavoz]

X GAME OVER: EL MOMENT DELS FETS HA ARRIBAT

La llibertat d’expressió és un pilar fonamental de qualsevol societat democràtica, però no pot ser utilitzada com a escut per justificar el foment de l’odi, la desinformació i la normalització del feixisme. X, un espai que en el seu moment (Twitter) simbolitzava la interconnexió global i la transparència, ha esdevingut avui un niu de llibertat sense límits per a difusors de bulos, negacionistes…

[actitudimuchomas]

Atenció: docents de FPO

Molt interessants i actualitzats els cursos de formació complementària per la pràctica docent que s’ofereixen a la plataforma Forma’t per formar del CONFORCAT Bastants recursos i propostes d’activitat. Igualtat de gènere en l’àmbit laboral (4h), Drets i deures a la feina (5h), Formació d’Estratègies per a la millora de l’ocupabilitat (3h) i Fonaments per a una transició ecològica al sistema…

[andreutusquets]

Fotografia Digital: Entre l'accidental i l'essencial.

Blade Runner  Fita visual postmoderna per la seva descripció realista d’un futur en decadència i per avançar-se al procés de plantejar temes, consideracions i preocupacions que seran fonamentals per al segle XXI. En la pel·lícula, Rick Deckard és un blade runner, un agent de policia destinat al “retir” de replicantes il·legals. La seva missió és donar caça a un grup de quatre…

[negreabsolut]

«La nostra memòria coŀlectiva és afaiçonada a través de la mitologia, la tradició, i la cultura.»

[canalsart]

Sant Cugat del Vallès és una ciutat amb una rica història i patrimoni, i acull una de les galeries d'art més antigues de Catalunya. La Galeria Canals, fundada el 1973 per Josep Canals, ha estat és referent en l'escena artística catalana i ha jugat un paper fonamental en la promoció d'artistes locals i nacionals. Actualment exposa a Antoni Tàpies.

[lescroniques]

El professor de Belles Arts, David Llorente, porta a Coslada l'escultura de la llengua de signes

Jaime Fernández / tribuna.ucm.es Jesús de Miguel / tribuna.ucm.es https://tribuna.ucm.es/news/profesor-david-llorente-bellas-artes-ucm-escultura-coslada-lengua-de-signosDes de que va estudiar el grau de Belles Arts i a l’assignatura de Fonaments de l’Escultura va haver de modelar la seva pròpia mà, l’ara professor David Llorente, del Departament d’Escultura i Formació Artística, hi va veure un…

[objecteiespai]

Edward C. Moore (1827–1891) —la força creativa que va portar Tiffany & Co. a una originalitat i un èxit sense igual durant la segona meitat del segle XIX— va reunir una gran col·lecció d'arts decoratives d'una qualitat excepcional i en diversos mitjans, del grec i el vidre roman i les cistelles japoneses a la metal·lúrgia del món islàmic. Aquests objectes van ser una font d'inspiració per a Moore, un conegut argenter per dret propi, i els dissenyadors que va supervisar. L'exposició Collecting Inspiration: Edward C. Moore at Tiffany & Co. comptarà amb més de 180 exemplars extraordinaris de la col·lecció personal de Moore, que va ser donada al Museu, juntament amb 70 magnífics objectes de plata dissenyats i creats a Tiffany & Co. sota la seva direcció. Extreta principalment de les participacions de The Met, la mostra també inclourà exemples poc vists d'una dotzena de prestadors públics i privats. Figura definitòria de la història de la plata americana, Moore va tenir un paper fonamental en la configuració de la llegendària estètica del disseny de Tiffany i l'evolució de la col·lecció de The Met.

[timriva-blog]

La violència com a principi

Del terror del 7 d’octubre al caire d’una gran guerra: el Pròxim Orient ha patit canvis fonamentals en el transcurs d’un any. Tot això és el que ha passat i aquest és el rol que hi ha tingut el primer ministre Benjamin Netanyahu. Per Der Spiegel Hi ha dècades en què no passa res de res. I després arriben els anys en què passen coses com si fossin dècades. L’any que ha passat d’ençà del 7…

[castellsipalaus]

Fortezza Guaita

La Fortezza Guaita fou la torre més antiga i emblemàtica de San Marino. Es va construir al segle XI sobre el Mont Titano. Aquesta torre formà part del sistema defensiu de San Marino, una de les repúbliques més antigues del món, i era fonamental per a la protecció de la seva població.

Els seus primers constructors van ser els mateixos habitants de San Marino, qui la van erigir per defensar-se de les invasions i els saqueigs medievals. Amb el pas dels segles, la fortalesa es va anar ampliant i reforçant per adaptar-se a les noves tècniques de guerra.

Durant l’Edat Mitjana, la Fortezza Guaita va tenir un paper clau en la defensa de la República, especialment contra les ciutats veïnes com Rímini, que sovint intentaven expandir el seu territori. La torre també va servir de presó, gràcies a la seva estructura robusta i inexpugnable.

A finals del segle XV, el senyor de Cesena, Cesare Borgia, va intentar conquerir San Marino, però no va aconseguir fer caure les seves defenses. I aquesta només va ser una de les vegades en què la fortalesa va ser atacada al llarg de la seva història.

San Marino va redactar les seves normes constitucionals cap al 1600 i el 1631 el Papat va reconèixer la seva independència, refrendada per la França napoleònica el 1797 i per d’altres paísos europeos al Congrés de Viena, el 1815.

Amb el temps, la Fortezza Guaita es va modernitzar en resposta als nous avenços militars, però va mantenir el seu caràcter medieval. Va seguir en ús fins al segle XVII, quan la situació política i militar a Europa va fer que San Marino ja no necessités tant les seves defenses.

Durant el segle XIX, la fortalesa va ser restaurada per preservar-ne el valor històric i arquitectònic. Aquesta restauració va permetre mantenir la seva imponent presència, convertint-la en un símbol nacional de llibertat i independència.

Avui dia, la Fortezza Guaita és una de les principals atraccions turístiques de San Marino i, juntament amb altres torres i edificis històrics de la república, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2008. La seva història reflecteix l’esperit resistent de San Marino, que ha mantingut des de la seva fundació fa més de 1700 anys, quan el sant que dóna nom al país s’hi va establir.