#equació

[marccolomerflores]

Cap alt; Mirada llarga; Verb serè; Mà etesa. L’#equació guanyadora. Ja tinc #EsperançaiLlibertat (@arallibres), de l’#amic #estimat @raulromeva, tancat a la #presó de #Lledoners a l’espera de #judici per l’1-O. “Jo no he estat mai trist. Sempre he estat convençut del meu, del nostre gest. I és per això que sempre he demanat a tothom que m’escriu que visquin aquest pas com un més en el llarg, difícil i malauradament dolorós camí cap a la #democràcia i la #llibertat i, en definitiva, cap a la #República”. Vaig conversar amb ell fa uns dies a Lledoners. Ple de #dignitat i #fortalesa inalterables, em deia: “No em declararé innocent, negaré haver comès cap delicte”. #freedom #democracy #freepoliticalprisoners #jail #Spain #Catalonia #errepresiorikez #llibertatpresospolitics #justice #justícia #Catalunya #freeromeva #soscatalonia #selfdetermination #autodeterminació https://www.instagram.com/p/BtEF_2qlsjl/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=75x7ecqcrpuc

[guillemelgat]

In honor of National Pi Day, here’s a song in Catalan involving everyone’s favorite irrational number!

Som una de les parts de l'ordre We’re one of the parts of the order del nostre propi desordre personal, of our own personal disorder unes vides asimètriques a couple of asymmetric lives buscant la tangent d'una vida rectangular. looking for the tangent of a rectangular life

És simpàtic el reflex de la vida The reflection of life is sympathetic quan el temps la fa girar. When time makes it turn Sincronitze els meus passos I synchronize my steps amb el tic-tac del teu bategar. With the tick-tock of your heartbeat El Temps, que corre Time, which runs away dibuixant el radi d'un cercle de metall. drawing the radius of a metal circle

És curiosa la distància mil·limètrica It’s strange, the millimetric distance del silenci d’aquest guirigall. of the silence of this ruckus

Per més que ho intente As much as I try no trobe la sentència, I can’t find the lesson no torna l'essència The essence doesn’t return als teus moments d'absència. In your moments of absence

Era tan trist el meu caminar, My walk was so sad sense el teu alè i el teu compàs... Without your breath and your rhythm Per molt que ho intente, no em puc separar As much as I try, I can’t separate myself del teu bategar ni el teu tic-tac. From your heartbeat or your tick-tock

Perduts en la derivada enèsima Lost in the nth derivative d'unes ombres i la seua constant; Of shadows and their constant pensaments que canvien Thoughts that change de manera exponencial. In an exponential way

És senzilla la manera d'entendre It’s simple, the way of understanding les matemàtiques personals. Personal mathematics Superant tots aquests límits Overcoming all these limits de la nostra equació espai-temporal. Of our space-time equation El Temps, que corre Time, which runs away en l'àrea impresa pel radi i pi al quadrat. In the area covered by the radius and pi squared [sic??]

És perfecta la línia que separa It’s perfect, the line that separates el teu univers del meu espai. Your universe from my space

Per més que ho intente As much as I try no trobe la sentència, I can’t find the lesson no torna l'essència The essence doesn’t return als teus moments d'absència. In your moments of absence

Era tan trist el meu caminar, My walk was so sad sense el teu alè i el teu compàs... Without your breath and your rhythm Per molt que ho intente, no em puc separar As much as I try, I can’t separate myself del teu bategar ni el teu tic-tac. From your heartbeat or your tick-tock

[marialluna]

La primera persona que he contractat és catalana.. no tinc ni idea de les seves inclinacions polítiques i/o sobiranistes (ni m'interessen), però em sorprèn aquest fet. Sincerament, no estava en els meu plans… i alhora m'agrada moltíssim tenir algú amb qui compartir cada dia aquest petit i estimat idioma que és el que vaig aprendre dels meu pares. 
A diferencia de mi, ell té arrels americanes i ja fa molt que transita per aquest continent… l'altre dia li comentava com n'és de difícil encaixar quan vens d'una altra cultura, que quina sort que tenia ell de poder entrendre els valors i les relacions interpersonals d'una manera natural. I em deia ell: ‘és que allà a Catalunya és millor’… Però a aquestes altures del partir, amics, què sé jo el què és millor o el que és pitjor? Com podria dir jo (o ningú) si una cultura és millor que una altra? És una cultura… no és un equació matemàtica. Jo el que vull és encaixar… estar tranquil.la, entendre’m amb la gent i patir el mínim possible. 
Però sóc diferent, inevitablement… Si ja sempre m'he sentit una mica outsider, aquí ja em sento a les antípodes socials. I alhora, en aquesta trobada diaria amb allò distint, em descobreixo.
Suposo que aquesta és una altra de les múltiples fases per a les que un passa quan emigra… tan o més solitària que les altres. Segueixo viatjant enfora per coneixem cada dia una mica més. 
I us trobo molt a faltar, moltíssim. 
PD: El Leo ha començat a treballar a SpaceX de cuiner i és la persona més feliç de l'univers. Veure'l m'il.lumina els dies.

[omduart-thewriter]

Ressenya de: Més enllà de l'equació QWR

Ressenya de: Més enllà de l’equació QWR

Novel·la de Ricard de la Casa. Blog personal. Narra l’historia d’un jove esclau de la raça dominant a la terra, els Zrin. Que troba en la seva llibertat, la seva identitat. Una novel·la curta fantàstica, una aventura galàctica amb un ritme ideal. Molt visual i amb fragments de prosa poètica (o pot ser, senzillament, fragments de gran musicalitat). La equació QWR pot espantar a qui no li agradin…

[vozdelanoche]

Ciència o lletres

Amb el temps he comprès que no hi ha barrera real entre ciència i lletres, tot és un invent que ens han fet creure: 

Els artistes fan servir la proporció àuria, els científics veuen art en l'observació de la naturalesa i ho descriuen en llatí o grec, els filòlegs busquen patrons en la llengua i formulen la gramàtica com una equació...

  Con el paso del tiempo, he comprendido que no hay barrera real entre ciencia y letras, todo es un invento que nos han hecho creer:

Los artistas usan la proporción áurea, los científicos ven arte en la observación de la naturaleza y lo describen en latín o griego, los filólogos buscan patrones dentro de las lenguas y formulan la gramática como una ecuación...

[bocaccio-barcelona]

RUNA

Sempre tan “agradable i bon jan”, pensà L´Ernest Comilles mentre apurava el darrer glop del segon whisky. Si Déu existís rebotaria a tota aquesta raça de “bons” a l´infern, considerà mentre es servia el tercer doble.

Matar-lo feia anys que li rondava pel cap. S´ho havia imaginat de mil maneres. Cap el satisfeia, perquè el que també necessitava era veure´l ensorrat. Aquests i d´altres pensaments al respecte eren el que li omplia la vida, no veia millor manera d´ocupar-la; res tan sucós, res tan amargament gratificant.

Era amic d´en Tomàs Monrós des que tenia coneixement de la pròpia existència. Es portaven dos mesos, i els pares eren veïns i “grans amics”. Des de pàrvuls fins la universitat junts: ambdós Arquitectura. Una “gran amistat” que havia perdurat en el temps. Era el “seu millor amic”; desgraciadament.

El molt beneit tan sols arribà a aparellador. Tot i així ho havia acceptat amb resignació i alegria.

-S´ha d´acceptar! -exclamà aquell dia en mirar les llistes de l´examen final de carrera. Aviam tu...

-Comilles, Ernest! Senyor arquitecte! Vine als meus braços, guapo!!!

Cada vegada que recordava l´escena li venien basques -les mateixes que va sentir en aquell moment.  Per matar-lo!

I bé, tot a punt, demà serà el gran dia, pensà en engolir el darrer xarrup del tercer doble.

L´Ernest pertanyia al reduït grup de privilegiats que no es dobleguen davant dels “triomfants bons jans”. Dels que no es dobleguen davant la ”bona fe”. Un mes després de guanyar les oposicions, li fou concedida una plaça d´arquitecte municipal “de la pila” a l´Ajuntament de Barcelona. Allà s´hi passar la vida sense necessitat de ser “bondadós”; guanyant el justet per anar tirant i donar carrera d´arquitectura al seu fill, un altre “bonastre empàtic”, “pastat” a la seva mare. Sort que triomfà a Madrid i allà hi vivia. En aquella fastuosa mansió que li refregà pels nassos; una sola vegada, perquè no hi tornà. Afortunadament només rebia la seva visita per Nadal, un parell de dies nefastos tolerant la seva condescendència. “Quina caseta tan acollidora, pare, hi estic més a gust que al meu casalot”. Cabró! Tots tres eren iguals. Veure´ls junts a la sobretaula del dia 26 era superior a les seves forces. Tan sols pensar en l´hora de l´acomiadament –voluntari o a empentes- ho feia suportable.

Un toc en el gruix de les jàsseres, una tisorada en el de les bigues, una mossegada al formigó, un algoritme invertit en el càlcul d´estructura, i el gratacels “del seu millor amic” s’esfondraria com un castell de naips a la primera prova de resistència. No li costà massa trobar el “hacker” indicat al costat fosc d´Internet. Tenint intervinguts els ordinadors d´en Tomàs i en Pallarols –l´arquitecte en cap-, modificar els càlculs dels plànols una vegada visats significà una setmana de gloria. Els molt “capullos” no se´n havien adonat, i aquí el tenia. “L´Imperi”, el mes alt gratacels de Barcelona, acabat i a punt de fallida.

Havent demanat el dia per assumptes personals, seia en la terrassa d´una cafeteria a la convenient distancia com per no prendre mal; quaranta metres eren el resultat de l´equació seguretat-proximitat òptima. Eren les 10 del matí quan contemplava l´escena amb el primer whisky a la mà, i als ulls unes ulleres-binocle comprades a la Tienda del espía. Veié en Tomàs i en Pallarols xocar-se la mà “afectuosament”, i com seguiren encaixant-la al seu torn als paletes disposats a efectuar la maniobra. Observà la grua introduir els blocs de formigó de prova, mentre aquells dos imbècils no s´havien pres la molèstia de moure´s de la vorera; tan segurs n´estaven.

Mai, mai més hauria de suportar la bondat d´en Tomàs; mai més hauria de veure´l entrar a la torre de Pedralbes amb el Mercedes 500 renovat cada dos anys. Van bé aquests Ibizas, oi? li deia cada vegada que pujava al seu cotxe. Perquè collons l´havia de consolar sempre! El mal parit, sent tan sols aparellador, havia aconseguit fer-se l´amo de la constructora més gran de Catalunya, i tenia un exèrcit d´arquitectes treballant per a ell. Aclamat per la premsa especialitzada, pel públic en general, i casat amb una tia de puta mare; una altra malparida bona tia que li “tenia un carinyo especial”. Puta!

Just abans del primer tremolor veié com se´ls acostava el seu fill i s´encaixaven les mans.

El seu fill! Però que cony hi fotia allà! No era a Madrid?

L´estrèpit el sumí en un estat de serenor lisèrgica. La gran obra d’en Tomàs era una muntanya de runa calenta. Camí de casa, s´abocà a la barana del pont que creuava la Meridiana, i rememorà el “clímax”. Morts i ensorrats! Per sempre!

En arribar contemplà la seva dona d´esquena. Era a la cuina, remenant el brou.

-Ui, Ernest, amor, ja ets aquí? –li digué sense girar-se.

Ella serà la següent, pensà immediatament.

Joan Portales, 23/10/17

www.tallerelbarcodepapel.es

[jcasan23]

Equació aprendre.

Amb la següent cita vaig tancar fa uns dies una entrada dedicada a una lectura relacionada amb el que els seus creadors anomenen: “Estilo Actitudinal” (la cita, encara que excessivament simplista n’és una bona síntesi). Com es veu al peu: ja anunciava alguna continuació. Aquesta és la qüestió ara, donar continuïtat al raonament i a ser possible relacionar-lo amb la situació que hem viscut, vivim…

[adelaysuscosas]

Tweeted

Hui hem tingut molt bona classe resolent les equacions de "El casino" de S, A, H i E. La primera equació ha costat una miqueta, la maleida identitat notable🤔però han treballat en grup i s'han ajudat molt fins trobar-la i resoldre-la 😍😍😍#mhanarreglate… https://t.co/87ixb8IMJQ pic.twitter.com/ZAMFgJAiuH

— adelaysuscosas (@adelaysuscosas) February 19, 2019

[collymore]

Necessito un nou començament, no he reciclat els vestigis de la meva vida amorosa fracassada!

Per Stanley Collymore

 Em va acostar amb audàcia i em va presentar amb confiança, després de la qual cosa em va parlar molt ràpidament i interessant, una conversa en la qual em va dir amb entusiasme, mentre que en el procés em va persuadir amb tota la for��a que podia reunir per escoltar paraula del que em deia cridant i, sensiblement, amb tota la compostura, la convicció absoluta i la sofisticació sense límits d'un cavaller indiscutiblement culta i humorista que, amb sorprenent esclarició, va saber amb tota tranquil·litat, tranquil·litat i seguretat, amb una claredat sensiblement sense disminuir i certesa desenfrenada del que era clarament després. Després vaig arribar a acceptar-me totalment i sense desinhibir que, des del principi, en efecte, el moment precís que primer em vau veure, em tornaria completament i irresistiblement embolicat amb mi.

 I, en conseqüència, si la meva manera de sentir-me sobre mi era l'indubtable sensació d'amor per a mi, llavors, sense reserves i sense fonologia, el vostre motiu no mitigat pel que fa a l'exactament que em preocupava tant emocionalment com romàntic, simplement una situació combinada, en termes lògics, de ser positivament però de la mateixa manera culpable sense parar d'enamorar profundament i apassionadament de mi.

 Tanmateix, en secret, en el rebot d'un control bastant desagradable, malevolentment controlant, de manera unilateral, l'heu endeït de manera absoluta que era exclusivament el que feia tot el que donava en aquesta relació matrimonial: un particularment psicològicament irrenunciable, més perjudicials emocionalment i un sense sotmetre's a un seriós adulteri i una malson perniciosa d'un matrimoni que eventualment vaig convèncer el coratge per finalment alliberar-me de divorciar-me del meu domini brut d'un marit.

 I, després d'haver aconseguit això, la meva indubtable falta d'autoconfiança s'adheria al meu entenimentat, profundament incrustat i vergonyós intrínsecament socialment temorós de ser un fracàs com a dona que jo entenia fermament com a culpa meva i que anteriorment i col·lectivament m'havia prohibit cobrir-me d'emprendre legalment el que d'una manera natural i comprensible hauria de ser inequívocament un camí d'acció absolutament factible, comprensible i d'ordre comú per a presentar lògicament el divorci d'aquest monstre d'un home que havia casat, t va passar.

 Però amb això ara acabat, i tot i que la pràctica desacostumada de ser dona i completament per mi mateixa era encara una mica inquietant per a mi, fins i tot estava molt decidit, ja que de forma optimista feia tot el que estava al meu abast per a la cura. tranquil·litzant-me d'això, que ara estava individualment lliure de fer el que realment pensava que era millor per a mi i el meu futur. I tot i que era plenament conscient de quina missió problemàtica seria, òbviament, enterrar el passat de manera definitiva, oblidaria totalment el que, de manera terrorífica i inadequada, sempre em permetia passar-me, mentre absolutament i per sempre descartant el meu paper indiscutiblement precari però prescrit, amb el nom només vergonyosament confesso, com a esposa, encara que afortunadament i gràcies a Déu no com a mare, i en conseqüència, en aquells que es van escapar agraïts i les circumstàncies absolutament desqualificades de manera intel·ligent, pragmàtica i, amb sort, es mouen constructivament amb la meva vida.

 Aquesta és la meva ambició sincera i, en essència, el que realment m'agradaria per a les coses en la seva plenitud, però més concretament pel que fa a mi, encara que de manera realista el resultat final, estic molt conscient, podria ser molt diferent escenari, en moltes maneres complicades i fins i tot força desconcertants, de manera optimista en les meves fermes esperances i les seves aspiracions honesta, sens dubte i, sens dubte, prefereixo per a l'eventual resultat final.

 Tot i així, aquí tens, en efecte i clarament, una cosa que no he de passar per alt ni oblidar-me de manera casual, un estrany completament en realitat per a mi i el que diu més el tipus d'coses intrigants que el meu cor motivat vol veritablement, però al contrari, el meu El cap clarament cautelós, però, és molt més cautelós. I en aquest procés aparentment confús llançant amb força, podia dir amb tota sinceritat que tot el meu equilibri emocional es troba en un estat de total desordre.

 Llavors, com se suposa que he de saber honestament, i menys encara amb certesa clara, precisa i indubtablement deduir amb absoluta certesa que, òbviament i comprensiblement, és desencadenat i efectivament estimulat pels provocadors de les meves circumstàncies anteriors i infeliços, que el que vostè diu que estàs dir-me sincerament que no és fonamentalment res més que la fantasia fabricada egoistament d'una imaginació molt vívida que s'uneix a les maquinacions autocargantes, egoistes i deliberadament inequívoc, d'un Lothario completament savi, així com un Lothario perfectament experimentat, l'execució del qual, però, les declaracions afortunades sense suport d'amor imparcial per a mi no tenen cap intenció d'afinitat amb aquest últim ni, en aquest cas, convèncer de manera convincent l'existència de la realitat.

 Un estat de coses que si no ha estat examinat acuradament per mi i seriosament qüestionat si és necessari, podria ser, amb tota probabilitat, com a mínim, despiadadamente, enganyosa, intencionalmente malévolamente, totalment autoservei i, en tot això, la majoria em perjudiqués em serví sense escrúpols per retornar-me a la situació completament insostenible que, amb una dificultat considerable, però, fins i tot, finalment em vaig escapar. Una situació deplorable que abans i tot era ineludible per a mi mentre m'estava atònitament em va rendir, de forma més categòrica, com a ningú que també es percebia com a persona que només era digne de menyspreu i, per tant, la denominació desgraciada que, després, la realitat i ara, en una remembrany dolorosa, segueixo tenint les cicatrius horribles i naturalment molt ressentides.

 Quin és el meu desconegut desconegut però implacable? I abans de sortir amb una o diverses de les vostres respostes glib, m'agradaria que en aquesta ocasió pensés molt bé sobre el que voldries dir, ja que també teniu en compte seriosament aquesta veritable petició meva. Per a mi personalment m'agradaria que em proporcionés una resposta honesta i original, sigui quina sigui, en si mateixa. Per tant, només em puc satisfer realíticament amb el que heu dit o ha omès de manera crucial en la vostra explicació, ja que, com voldríeu creure, aquesta suposada adoració per vosaltres és veritablement l'aparició d'un element brillant i significatiu futur junts per als dos de nosaltres. O més possiblement l'inici convincent però meretric d'un miratge romàntic il·lusionari que podria demostrar ser immensament inimàtic per al benestar emocional d'un desconegut i, per tant, una dona molt vulnerable com jo.

 Inevitablement, en algun moment o un altre, la majoria de la gent independentment de qui són, quins poden ser els seus orígens racials o ètnics, independentment de les seves opinions religioses, agnòstiques o atees, què fan o no per guanyar-se la vida, la seva identificació personal classe, perfil social o educatiu; les seves lleialtats polítiques arrelades o cap, el poder i la influència que tenen o semblen més que no la sofocada manipulada que es poden subvertir fàcilment, de quina manera són grotescament i de comprensió rics o, generalment, patèticament i miserablement pobres; en quina mesura són els joves o els ancians que són adolorits, quin és el seu naixement o la nacionalitat adquirit posteriorment, el fort estat o no de la seva salut i la vida quotidiana, o on el món escull o està obligat a viure, ja sigui encarcelat la presó o la llibertat de viure i dirigir la seva pròpia vida, segons ho consideri oportú, desgraciadament i fins i tot emocionalment destructius per a ells es troben romànticament rebutjats per almenys un i, possiblement, fins i tot diversos amants potencials i, així, ser molt en el final destituït d'un amor que tots dos s'han ofert voluntàriament i lliurement a una altra persona, però que a canvi es rebutja rotundament, ja que és igualment irreversible.

 Bé, hi ha una dita general que no es comptabilitza el gust personal i enmig de les vicissituds de la vida quotidiana quan es tracta de factoritzar en l'aposta amorosa, aquesta veritat no pot ser més aplicable que la que ja és. I no és sorprenent en aquesta equació amorosa que cada individu afectat reacciona específicament al seu rebuig romàntic que al seu torn depèn d'una sèrie de factors tangibles i imperceptibles.

 Per exemple, hi ha qui usi les repercussions del seu rebuig, doloroses com sigui possible, per tornar a examinar amb prudència i sensibilitat el seu enfocament personal a tots els futurs assumptes romàntics que s'involucrin directament i després utilitzin la informació que han agrupat i l'anàlisi que arriben com una plataforma adequada per construir-se de manera més sòlida per a ells mateixos què és exactament que volen de la vida en termes de romanç, i que han comprovat que, en conseqüència, continuïn amb ella.

 Uns altres encara tendeixen a mantenir-se desordenadament del seu rebuig i com a conseqüència d'això es converteixen en persones amargues i retorçades durant la resta de la seva vida. Tanmateix, hi ha qui reflexiona veure el seu rebuig com una fugida providencial per a ells i agraïm gratament a les seves estrelles afortunades la situació forçada que en el moment de la seva col·locació. Però, per desgràcia, hi haurà aquells que es troben absolutament desanimats pel que fa Els va passar a buscar l'alliberament de la seva vergonya i vergonya percebudes matant-se a si mateixos.

 A continuació, hi ha una altra categoria de persones que obsessionament imbuïdes d'un sentit manifestament pronunciat i delirant de la seva pròpia importància egoista i la noció perversa de com m'atreveix a algú a fer alguna cosa així, s'exposarà malèvolament per a la resta de la seva vida patètica a una venjança exacta . I demana la pregunta òbvia, per a mi, de totes maneres, quina d'aquestes categories, o cap d'elles, es considera que pertany? O, potser, ets una d'aquestes criatures amb tipus d'Android totalment i sense importància, sense cap tipus de sentiment emocional. I els característics sentents i sans entre nosaltres Homo sapiens sabran intuïtivament el tipus d'individus als quals em refereixo específicament.

 Perquè observem rutinàriament, diàriament, injustificadament, incompetentment, corrupte i criminalment ocupant el nostre suposadament democràtic, però sabem el contrari, els parlaments, altres fòrums institucionalitzats i la influència i la postulació efectiva no només com a parlamentaris, sinó més seriosament i preocupant com a primers ministres, ministres de gabinet i fins i tot presidents dels nostres respectius països.

 De manera desproporcionada, cal dir-ho, als seus nombres reals en una població molt més àmplia que ens comprèn de manera significativa Homo sapiens i que aquests oiks alienígenes tenen manipulació i control per separat, mentre que de manera ridícula i atrevida, si no fos tal un assumpte seriós i seriós, atribuint-se a si mateix el fals epítet de les "elits privilegiades". Entre els que sovint em pregunto? I fins ara no he pogut discernir ni una resposta clara ni convincent a aquest idiota entusiasme dels seus!

r

[barcelonights]

LOVER Barcelona | Divendres 3 de febrer…. THE RETURN… tornen els GEROX, el duet de djs i productors que més ho trenquen a LOVER, i tornen al seu club amb una residència bimensual. La equació és fàcil…GEROX + LOVER = MOLTA FESTAAAA #monsterenergy #return #loverbcn #viploverbcn #barcelona http://ift.tt/2kCz4WF