#detectiu conan

[erikoswinoswald]

⭐ Detective Conan - 2024

[waru-chan8]

I was tagged ages ago by @fabiochampioraro and @nyehhh-hh answer some questions. Well I finally did, they are here:

Fave ship: Where do I start? Marc and Luca, Pedrenzo, Pedrossi, Joan and Rins, Alín (Alonso and Fermín), Margaró (Aleix and Martín)...

First ship: this will sound crazy, but I was like 7-8 years old, watching Dani and Jorge fight with all the craziness that the media brought and I only want them to kiss to shut their mouth. So I’m a Pedrenzo hardcorne fan. But actually the first one I really wanted and actively ship it was Dramione, although the first one I wrote was Harry and Luna.

Last Song: Sharks Love Blood by Blind Channel

Currently reading: Mary Bennet by Kate Allan and tons of fanfiction

Last movie: I watch more TV shows than films, but I think it was Patrik 1,5 in Swedish and Patrik, age 1.5 in English. It’s actually a very good film (go and watch it!).

Current watching: probably Detectiu Conan (Detective Conan) and InuYasha in the Catalan TV

Consuming: Fanfiction and music

Currently craving: ice cream?

Currently working: trying to write some stuff

Tagging: @eneabastianini23 @beerin @shieldmaiden-of-bird @collecting--stardust and @distinguishedfifty but you can all ignore this, feel free to do it.

[lesfoteses]

Un venecià i una vomitera previnguda

Dilluns 20 de març del 2023

Ha arribat la primavera i és el primer dia de la meva vida amb 29 anys, l’excusa perfecte per anar a sopar fora. Hem anat a un restaurant venecià que està al Poble sec, tipo a dalt, tipo on hi ha el famós Stop que tothom es menja quan fa pràctiques de cotxe perquè queda mig amagat dalt d’una pujada empinada, que normalment vas més pendent de no calar el cotxe la primera vegada que passes per allà fent pràctiques que de mirar amunt si veus un Stop. En el seu moment, me’l vaig saltar. En el seu moment per això, no em vaig carregar ningú. L’examen el vaig fer pel port així que no em vaig menjar aquest Stop toca-collons.

El cambrer és italià. De fet ho són tots, de fet els cuiners també i fins i tot la clientela, deu n’hi do la d’italians que hi ha a Barcelona i al món desperdigats. El cambrer va d’enrollat, ens explica amb luxe de detalls què porta cada plat en un “castelià” que s’entén prou bé. “Us convido a una copa de vi”, li hem caigut bé. Però després descobrim que convida també a la parelleta que seu a la nostra esquerra i que ha arribat més tard. Veiem que està convidant a tot Cristo.

Abans que ens el porti, la parella que seu a la nostra dreta -que evidentment també tenen el vi a què ens ha convidat l’amic cambrer- estan neguitosos. Ell beu Coca-Cola (qui polles es demana Coca-Cola en un restaurant italià bo?) però ella ha begut vi i diu que li està fent mal la panxa. Ell li diu “però de què? Si no ens han portat res”, el noi és curt, d’això ens n’adonarem tots més tard. Ella respon que no ho sap, però que li està fent molt de mal la panxa. I llavors se li escapa un rot impressionant, es disculpa i marxa pitant al lavabo. El Marc i jo ens estem aguantant fort el riure. El Coca-Cola es queda quiet, avergonyit per la seva nòvia, ens mira i la disculpa: “està malalta”. El que tu diguis. El tio llavors agafa la copa de vi, l’olora i en fa un glop. Glopeja, s’ho empassa. Li ha agradat i en beu més. La nòvia no torna i a nosaltres encara no ens porten les copes.

De cop, de dins del restaurant (ah, no he dit que sèiem a la terrassa) en surt un grupet de 4, molt mal de panxa diuen que tenen, i un dels nois s’encén un cigarro, pensant que el tabac el salvarà. Surten al carrer, fa la primera calada i patapam, un pet que flipes. No ens ho podem creure. S’ha cagat a sobre. “S’ha cagat a sobre” li dic al Marc fluixet però és que uau se’m sent segur. El Marc està tan flipant com jo. El Coca-Cola també ho ha sentit i se’ls mira. Una de les noies que també ha sortit a fumar amb el que s’ha cagat està fent molt mala cara, i quan veu que l’amic s’ha cagat no pot ni riure perquè en aquell moment li vénen ganes de vomitar. Però fa tard, no li dona temps ni a apagar el cigarro per entrar al restaurant i vomita a l’arbre del davant del restaurant. A tot això, recordo que ni el Marc ni jo hem begut ni menjat res encara.

“Què està passant?” el Coca-Cola es vol integrar i busca conversa amb nosaltres. La seva nòvia no torna. “Potser han menjat algo en mal estat”, se m’acut. “Uf, doncs potser que marxem abans no ens intoxiquem tots, haha” respon. Se’l veu inquiet, li està començant a fer mal la panxa? “Heu menjat algo vosaltres?” li pregunto al Coca-Cola. “No. Just ens han portat les begudes, i vosaltres?”. No carinyo, no tenim ni les begudes nosaltres. “Tu et trobes bé?”, li dic però amb la cara paga: s’està marejant. Mentrestant, el cagat ha tornat a entrar corrents al lavabo del restaurant i la que vomita està sent atesa pels altres dos que aparentment estan bé. “Em comença a fer com mal la panxa, però potser és per l’espectacle aquest, no?”, i li diem que sí perquè es tranquilitzi. Llavors passa que també li ve una tremenda arcada però se l’aguanta. Sua. “Heu begut tots vi?” semblo el Detectiu Conan. “Merda, el vi… sí”. Doncs ja la tenim liada: mica en mica va sortint gent del restaurant o cagant-se o amb mal de panxa, la penya pira, algú intenta insultar en un castellà italianitzat un cambrer: “figlio de puta, te lo digo en italiano para que me entiendas”. Surt el nostre amic cambrer i ens diu que no ens pot convidar al vi de la casa perquè creuen que està en mal estat. Per compensar-ho, ens ofereixen sopar gratis. Òbviament ens hi quedem i òbviament passem la nit amb aigua, per si les mosques.

[capdesuro]

╱˒ 𝗠𝗲𝗶𝘁𝗮𝗻𝘁𝗲𝗶 𝗞𝗼𝗻𝗮𝗻 (名探偵コナン) ” ꪴ 

𖥻 天才は誤解されています。

환: Mōri Kogorō + Nakamori Ginzō icons.

— Like or reblog if saving, enjoy them. 🤝

(Requested for @zerotoxicdragon)

[hidinginplainsights]

i think you all should know that in the catalan dub of Detective Conan Kaito Kid is called KID KAT

[letitrainasunnyday]

Do you think that behind that cool boy mask, Shinichi is actually an insecure person?

First of all let me apologize for being a little shit and answering your ask now, pretty much three whole ass months after you sent it. I had a lot of stuff going on back then and now that I’m in quarantine I’m reconnecting with Conan and have more free time, so I’m slowly getting to the unanswered asks lying around in my askbox. 

I actually really love this question and the minute I got it I wanted to answer it, but alas, I am lil shit. 

But fret not because I now have the time and energy. Let’s do this: 

The short answer is yes. 100% absolutely yes. 

But y’all know me by now. I’ve never been one for short answers. 

Allow me to refer back to the Ran GIRL/Shinichi BOY files because they pretty much set the basis for what I’m about to argue. I’ve mentioned numerous times before and by now I expect y’all are tired of reading it, but those files pretty significantly explain that up until Shinichi meets Ran, he has no friends. Literally. No friends. Like, at all. And so I’m not gonna bore you with the details again but it’s essentially clear that Shinichi was somewhat bullied as a kid before meeting Ran. 

Which pretty much sets you up for a life full of insecurities, let me tell you. 

So then he meets Ran --and Sonoko, she kinda also plays somewhat of a key role here-- and slowly he starts making new friends, and then the whole deduction thing starts happening and my man starts gaining confidence. 

Ah, but here’s the catch: it’s a confidence linked to detective work and detective work ONLY. 

It’s an important distinction and this is basically my point: Shinichi is pretty confident in his abilities as a detective, and yet does not at all believe in himself when it comes to matters of the heart. 

He’s 100% sure he’s a great detective: the facts back him up. A very quick check of his case records is enough to figure that much out. But his sentimental record is miles away from his case-solving record. 

Because Shinichi is pretty much a dumbass, isn’t he? The whole reason why it takes him TWENTY FUCKING YEARS to tell Ran that he likes her --despite knowing for sure that she likes him back-- is that he’s an insecure motherfucker who honestly isn’t sure a) how to say it b) when to say it and who c) actually believes Ran might’ve changed her mind about him. And this last bit is important. Really think about it: how many times, throughout the series, have we seen Shinichi doubt whether Ran still feels the same way? THOUSANDS. MILLIONS. EVERY FUCKING DAY SHINICHI KUDO WAKES UP WORRIED THAT RAN MAY HAVE SEEN THROUGH THE FAÇADE AND HAS FINALLY REALIZED HE’S NOTHING MORE THAN A GOOD FOR NOTHING GUY WHO IS HURTING HER AND MAKING HER WAIT AND CAUSING HER PAIN. 

It certainly doesn’t make matters any easier that all of that is half-true, by the way. 

Even after Kyoto, he has to recheck his messages to make sure Ran really wants to date him and that that whole conversation really took place because he can’t fucking believe that some ethereal goddess like her could love him, a stupid detective who can’t even appear before her own eyes. 

And I think I literally just quoted the conversation he has with Haibara after the Valentine’s Day Case. 

Where that insecurity comes from other than that first episode of bullying, I can’t really say. It may come from his upbringing, cause we all know that competitive relationship he’s got going on with Yusaku certainly hasn’t helped him psychologically. You could argue that that would affect him intellectually, which, yeah, certainly, I’m 100% with you on that, Shinichi still feels, on some level, that he’s constantly having to prove himself worthy when he solves shit. But that’s gotta leave an emotional scar as well. It may also be deeply buried abandonment issues stemming from the fact that his fucking parents fucking left him when he was like 14. Granted we’ve never seen much of those issues being brought up by Shinichi and we generally just assume he is a-ok about it and doesn’t really care, but that’s got to affect you somehow.

I will say this in favor of the way the Kudos brought him up though, and it’s an epiphany I once reached answering an ask, actually, and it was very revealing (and this sentence is getting out of hand at this point) but it’s the fact that they’ve always kinda shown physical affection towards him. Yukiko is more responsible for that, but I really think the Kudo household was a very physically affectionate one and so in that aspect, Shinichi is rather advanced because --more recently too-- he hasn’t let his shyness and embarrassment get in the way of being --or trying to be-- physically affectionate. 

(I mean, he tried to make out with Ran TWICE. So, you know. There’s that.) 

So anyway my point is that yes, Shinichi is actually insecure not-so-deep down, and people often don’t realize he is, and I think that’s one of the reasons he is constantly misinterpreted and misjudged. 

[useless-catalanfacts]

Pels fans de l'anime i el manga que busquin contingut en català:

Podcasts:

El Racó del Manga: podcast setmanal sobre manga i cultura japonesa. Disponible a iVoox, Apple podcast i Spotify. Enllaç al seu compte de Twitter.

LaFrikoteca.cat: podcast d'anime, manga, videojocs, star wars, nostàlgia... Disponible a Apple podcast, Spotify, Google Podcast, Overcast, Castro, Castbox, Pocket Casts, Podfriend. Enllaç al seu Twitter.

YouTube/Twitch:

La Nit Friki: directe sobre manga, anime, Bola de Drac i dibuix, fet per Magori Art. Enllaç aquí. També a Youtube.

Aventura X Japó: vídeos sobre el Japó. Enllaç aquí. També tenen Twitter, Instagram, TikTok i Twitch.

Comunitat friki/otaku:

AnimeLliure: fòrum sobre manga i anime en català. Enllaç aquí.

Discord de La Nit Friki

Telegram de La Nit Friki

Taidama: fòrum d'anime i manga en català. Web, Twitter.

Fansub:

LlunaPlena no Fansub: fansub de manga i anime en català. Durant el què portem de 2021, han publicat 50 projectes (26 d'anime i 24 de manga)! Blog, Twitter.

Fansubs.cat: novetats de fansubs d'anime i manga en català. Blog general (fansubs.cat), apartat d'anime, apartat de manga, Twitter.

CatSub: fansub d'anime i manga en català. Web, Twitter.

Ojamajo Team - La Màgica Doremi en català!: equip que està traduint les novel·les de la Màgica Doremi al català i subtitulant les pel·lícules. Twitter, Youtube.

Comptes de Twitter:

Magori Art: pàgina sobre anime (i de vegades altres pel·lícules d'animació). Enllaç aquí. També fan el directe "La nit friki" a Twitch. També a la web magoriart.com (inclou botiga), Facebook i Instagram.

Anime i manga en català: Twitter.

Doblatge d'anime en català: novetats i informació sobre l'anime doblat al català. Enllaç aquí.

Tornada 3XL: plataforma que demana recuperar el canal 3XL. Enllaç aquí.

Mononokkeee: parla sobre doblatge, programació d'anime a la tele catalana, lectura, manga... Enllaç aquí.

Doblatge en català: compte que demana la inclusió del català en les plataformes d'streaming (anime i altres). Enllaç aquí.

El Detectiu Conan en català: pàgina de fans del Detectiu Conan. Enllaç aquí.

Més anime en català: parla d'anime, comenta les decisions de TV3/Super3 sobre l'emissió i doblatge d'anime. Enllaç aquí.

Sailor Moon en català: parla de les novetats de Sailor Moon i pressiona Netflix Spain perquè pugi els doblatges catalans de la sèrie i les pel·lícules. Enllaç aquí.

One Piece Català: enllaç aquí.

One Piece Català Wiki: enllaç aquí.

InuYasha Cat Wiki: enllaç aquí.

Comptes d'Instagram:

3XLvibes: imatges i frases d'anime dels '80s, '90s i 2000s en català, estil estètic. Enllaç aquí.

Música:

Younenki Music: medleys i covers dels openings d'anime i altres sèries d'animació en català. YouTube, Twitch, Twitter, Instagram, Facebook.

Elia Periwrinkle: covers de cançons d'anime i Disney. Youtube, Twitter, TikTok.

Vidi Xuela: covers de caçons d'anime en català. YouTube.

Aida x Música d'anime en Català: Youtube.

No és japonès però també us pot interessar K-pop en català: Twitter.

Cultura japonesa:

Hana Monogatari: cultura japonesa en català: web, Twitter.

Fires:

Fira Sakura Sabadell: fira de cultura japonesa, incloent manga, anime, arts marcials, moda, gastronomia, cinema... Web, Twitter, Instagram.

Girocòmic: fira del còmic de Girona. Web, Instagram, Twitter, Facebook, Youtube.

En sabeu més? Afegiu-los al fer reblog!

Si algú s'anima a fer recopilacions d'altres temes en català etiqueteu-nos a @useless-catalanfacts i estarem encantats de compartir-ho.

[martahuai-blog]

Detectiu Conan 3/20 #20stylechallenge #illustration #procreate #ipadpro #2018

[erikoswinoswald]

{Detective Conan 2024}

[waru-chan8]

When you get this, please respond with five things that make you happy! Then, send to your last ten people in your notifications (anonymously). You never know who might benefit from spreading positivity :)

Hey there Lyanne! Thanks for this.

1) Sitting in my favourite spot doing nothing/reading. It's just a tree that has grown in between a crop field and a river. It's just so peaceful!

2) The Catalan Government paid to translate Case Closed or Detective Conan and still broadcasting it for free.

3) Getting ask

4) Getting a notification from AO3 about a story I follow

5) Being able to tell people that I have a degree in Biotechnology because apparently it's a difficult one

Thank you so much

[awakedreamerin]

ANIMATION

Avatar der Herr der Elemente

+ Avatar Korra.

Death Note

The Simpsons

Arcane

Elfen Lied

Dragon Ball

Detectiu Conan

Monster

Tantei Gakuen Q

Mirai Nikki

Sword Art Online

Tokyo Ghoul

Fairy Tail

Shingeki no Kyojin (Attack to titan)

· Shoujo:

Ranma 1/2

Ao Haru Ride

Kaichow wa Maid Sama

Inuyasha

[yushikame]

Sembla un nen però te el cerbell d'un adult i és... el Detectiu Conan! #Manga #DetectiuConan #Anime #Cómics (en Vic, Cataluna, Spain)

[letitrainasunnyday]

Nobody tell Shinichi that Sherlock once deliberately seduced a woman to get the goods on a Seriously Bad Dude... he might get Ideas...

Trust me, he knows. 

The thing that’s interesting though is that Shinichi may not have seduced anyone to get them to blab about something (the closest he ever got was in The Desperate Revival, when he sorta recreated the moments before the kiss the victim’s daughter shared with the murderer), but Shinichi is well acquaintanced with knowing what strings to pull from to get someone to spill the tea. 

Which is something he learned from Holmes, no doubt.

[my-emotions-hide-me-from-myself]

Esta mañana te he bloqueado porque no podía más conmigo mismo. Imagino que no te importará, no creo que le importase a nadie que me fuese sin dar explicaciones, pero tampoco me apetecía darlas porque se que no tengo razón en absoluto, se que no se me va a echar de menos tampoco, me da igual, doy igual.

Llevo muchos días sintiéndome mal por muchas cosas, en general por mi relación con las personas que me rodean o, mejor dicho, por la no relación. Primero el estar mal con ella, porque cada vez nos damos cuenta de que nuestras diferencias nos separan más de lo que nos unen nuestras similitudes, aunque ella no quiera darse cuenta y lo ignore, porque al fin y al cabo sólo me tiene a mi y me quiere conservar, y no quiere levantarse cada mañana sabiendo que va a ir a trabajar y de vuelta a su casa. Después, la chica esta que siempre se sentaba delante de mi en el tren decidió ignorarme, justo cuando tenía pensado presentarme y hablar de algo friki, porque iba leyendo El detectiu Conan y tal, y cuando me hice a la idea de entablar conversación y de a lo mejor ser conocidos o amigos, me ignoró, y me sentí bastante mal. Otra razón, es que no sabía que Jon había venido, habíamos hablado hace tiempo de que la próxima vez que volviese podríamos quedar un rato para hablar, que ya me avisaría él... Y no me ha dicho absolutamente nada pese a haber estado tan cerca de mi casa... Y también me sentó bastante mal... Aunque imagino que tiene lógica. Me da la sensación de que he cambiado bastante y de que la gente que nos conocía a ambos no se tomó nada bien que lo dejásemos por mi culpa, soy el malo de la peli, me han perdido el cariño y las ganas de verme, pese a que viese a Jon después de todo eso y jugásemos a cosas... Imagino que ya lo le gustaba estar conmigo y lo hacía por costumbre y por los viejos tiempos, porque yo era un buen amigo antes. ¿Me habré transformado en un monstruo sin darme cuenta?... La razón principal es que hablar contigo no es igual a como hablábamos cuando estábamos juntos. Cosa lógica, pero es lo que más echo de menos en la vida, hablar de cualquier cosa, compartir mi sexualidad con alguien y que la comparta conmigo, saber cómo te va la vida, que me cuentes tus sentimientos, contarte los míos, el día a día... Obviamente, cosas que compartirías con tu pareja, pero es que yo no las comparto con mi pareja porque no entiende esas cosas. No le gusta como vivo mi sexualidad, no quiere que lo comparta con nadie que no sea ella pese a saber que no nos complacemos, no quiere que hable de sentimientos... Pero tengo lo que me merezco. Por eso no quiero atosigarte. Y sobretodo, no quiero ver cómo siempre tienes una foto de Víctor como foto de perfil. Sencillamente no lo entiendo. No lo entiendo. Jamás te hubieses puesto una foto mía cuando estábamos genial. No te reconozco, no se quién eres, me siento inseguro, no entiendo nada, me duele... No puedo. Entro en un bucle del que no puedo salir. Me duele todo y no quiero que me duela, pero se que me lo merezco. A lo mejor de manera subconsciente sólo quiero captar tu atención, pero se que es algo que no le hará bien a ninguno de los dos. No se que quiero, no se quién me quiere ni a quién quiero, no se de qué soy digno. No se nada... Sólo quería dejar por escrito por aquí la razón por la cual te he bloqueado. A lo mejor te desbloqueo mañana porque no lo aguanto más. Pero tampoco aguanto ver esas fotos, ni no hablar de nada, ni que desaparezcas cuando vas a Mataró, ni saber que el mundo avanza sin mi, y se que no te mereces hablar con alguien tan vacío y celoso. Lo siento.

Canciones que he ido escuchando mientras escribía: Carpenter - Turbo Killer Haggard - Herr Manneling Eluveite - Epona Folknery - Karchata Goëtia - Dark Magic Music

[messybunlife]

El número 23

Un thriller, com a mi m'agrada. I no tinc paraules, la pel.lícula m'ha encantat. De fet m'agradaria molt tornar-la a veure. Vas insistir molt perquè la vegi, i t'ho agraeixo. També vam parlar de la similitud que vius (i ara jo també visc) amb el número 33. El 3, està per tot arreu. M'ha fascinat veure com el protagonista lligava caps, com tot el llibre i tot el seu voltant el duia al número vint-i-tres. Veure com la seva dona i el seu fill no el creien, com el prenien per boig, quan en realitat el que ell sentia, per ell era real. Veure tots els petits detalls que haurien de passar desapercebuts i jo en canvi, els he donat importància; com seria per exemple el moment en què la seva dona li regala el llibre. M'he arribat a imaginar en aquesta situació milers de vegades en tant poc temps. Jo, regalant-te un llibre a tu. Però no pel teu aniversari, sinó un dia qualsevol. Sóc fan de pensar que tots els nostres dies han de ser especials i ens hem de dir que ens estimem al màxim i demostrar-nos-ho per si de cas. Sempre per si de cas. I em motiva molt la idea. El moment en què pugui fer-te tots els regals que em doni la gana, i veure la cara que fas al tenir-los a les mans, i escoltar-te explicar-me com et sents en aquell instant. La pel.lícula també m'ha fet entrar en la pell de Carrey durant una estona. Com seria viure aquest malson dia rere dia, com seria no poder escapar d'ell, com seria que la teva ment te la jugués de tal forma que et sentis totalment atrapat i controlat per ella. Trobo que és un film que o et fa reflexionar d'una manera "sutil" o directament t'obsessiona. Però no et deixa indiferent, estic segura de que tothom qui la veu li dedica uns minuts a trobar explicacions, abans de que acabi la pel.li, i després també. M'he menjat el cap cada instant intentant trobar perquès, intentant trobar raons, intentar resoldre "el misteri" tal com sempre he fet quan veia "El detectiu Conan", que per cert és una sèrie que sempre m'ha deixat amb la boca oberta i m'encantaria veure des del primer al últim capítol. Quan he vist el final, he quedat impactada. No m'esperava una "resposta" d'aquest tipus ni de lluny. M'ha semblat increíble veure com la ment humana realment es caracteritza per no tenir límits ni stops, per ser incontrolable en molts dels casos, per saber fer mal, per saber donar cops que ens facin dubtar de si ens podrem aixecar i en definitiva, com es caracteritza per ser intel.ligible. Perquè crec que ni els experts poden entendre alguns caps. Estudien i estudien per finalment poder posar etiquetes i donar analgèsics mentals per fer que el dolor sigui menys i ens adormim, però crec que no tenen cap certesa 100% fiable de que saben què ens passa pel cap. N'he vist una de semblant, que també juga amb la ment, que no tracta sobre la mateixa obsessió malaltissa però és un thriller psicològic i que em va encantar quan la vaig veure per primer cop. Es diu "Limitless" en la seva versió original i diria que en la castellana és "Sin límites". Va d'una droga molt poderosa i d'un home que al prendre-la pot fer servir al màxim totes les seves habilitats o alguna cosa per l'estil. Dic que és semblant a El número 23 perquè també va sobre la ment i les seves peculiaritats. M'agrada molt i si no l'has vist espero que la puguis veure. Una curiositat és que l'actriu Abbie Cornish, que en aquesta pel.li és la novia del protagonista, és la protagonista de "W.E", de Madonna. M'ha semblat una pel.lícula molt interessant i queda a la llista de les que hem de veure junts. Recorda: t'estimo.