#combatration

[aminelm-08]

La lluita contra la desinformació

La desinformació está basada en distints procedimients retórics tal como la presuposició, la mentida, el us de buls y falacies, la sobreinformació, la generalizació y el oscurantisme.

L'ús de la desinformació pot acabar desacreditant persones, sent un vehicle per cometre delictes relacionats amb l'honor, la venjança, la imatge o el frau, manipulant els mercats financers, provocant caos social o desestabilitzar les relacions internacionals, modificant la nostra voluntat.

Hi han diversas formes de verificar i detectar si es una desinformació:

-Comproveu la font: Verifiqueu l'adreça web de la pàgina que esteu visitant.

-Comprova l'autor.

-Comprova altres fonts.

-Comprova els fets.

-Comprova els comentaris.

-Comprova els teus propis biaixos.

-Comprova si és una broma.

Es pot combatre denunciant la publicació si estas cent per cent segur de que es una desinformació, també pots afegir comentaris per a que la gent ho sapiga i juntament tots el comentaris i les denuncies es puga eliminar.

També es podria crear un altre document que fique la veritat o simplement dir que aquest autor ha fet una desinformació i compte per si ha fet mes, així la gent mirara si es ell o no.

O fer un video viral en el que es comenten les coses que he dit abans axí mes gent ho fará i axi aniriem tots a una

[amandazafiuuu]

La lluita contra la desinformació

QUE ES LA DESINFORMACIÓ?

COM ENS AFECTA?

COM ES DETECTA?

COM ES COMBATEIX?

La desinformació és informació falsa que es divulga intencionalment per a influir en l'opinió pública o ocultar la veritat. Esta informació sovint es transmet a través de les xarxes socials i pot fer que les persones desconfien de fonts de confiança. Es pot manifestar mitjançant notícies totalment falses, clickbait, manipulació dels titulars, etc.

La desinformació ens afecta molt ja que estem constantment llegint i rebent notícies en el mòbil o en l'ordinador, i moltes vegades no tenim l'habilitat de distingir com és falsa o és verdadera. Per la qual cosa, la gent sol acabar sent manipulada i es fia de la informació falsa que divulguen estes pàgines web que es dediquen a això, a difondre faules i mentides sobre les notícies més actuals.

Normalment, per a detectar una notícia falsa o una faula, solem mirar si la font és fiable i si esta sent difosa en més canals, que podria ser senyal que la notícia és falsa o no. Però hui dia existixen mitjans i ferramentes que ens faciliten este treball, anomenats detectors de desinformació, com maldita.es, que es dedica a desmentir qualsevol tipus d'informació, comprovant si és un fet o una mentida mitjançant el fact checking.

Per a combatre la desinformació, jo suggeriria que es denuciara qualsevol mitjà que difonga notícies falses o faules per a així acabar amb això i que la gent es puga fiar plenament del que llig en les notícies. En qualsevol xarxa social existix el botó de reportar o denunciar que podem polsar en qualsevol d'estos casos, ja siga informació falsa, clickbait o manipulació.

[eldumbo]

La lluita contra la desinformació

Què es la desinformació?

La desinformació consistix en la mentida, engany en les xarxes socials sobre diferents notícies, al voltant del món. Poden ser sobre famosos o gent més importants per a intentar inventar-se coses sobre ells o per a intentar deixar-los en ridícul, evidència perquè la gent pense malament d'ells o per a riure's d'ells. També es pot utilitzar per a poder aconseguir benefici econòmic, de tal manera que ho aconseguixen en fer les notícies falses, quan la gent entra en el seu link o la seua pàgina web cada visita que tenen obtenen un benefici econòmic i arran d'això van creant moltes més per a aconseguir beneficiar-se molt més.

Com ens afecta?

En les persones les afecta creant mentides sobre elles, o per a deixar-les en evidència, és a dir, intentar fer el mal a persones famoses, amb més patrimoni, o amb mes força a l'hora de parlar, clarament gent més important. això ho *have la gent que vol el mal per a cada persona i que no pensa com li podria deixar o afectar.

Com es detecta?

Per a poder identificar-ho seria comprovant la font de verificació de la pròpia notícia, eixe és un dels mètodes efectius, després també es podria comprovar l'autor i depén de qui l'haja redactat també es pot identificar si és falsa o verdadera. Una altra opció és la de comprovar altres fonts per a intentar revelar la veritat sobre ella mateixa. Després pots mantindre la mentalitat de manera crítica i fer-te preguntes amb coherència i dir-te això és veritat o és falsa, que probabilitat hi ha que això siga veritat, i com que siga mentida, fer que la teua mateix sigues un crític.

Com es combateix?

Per a combatre aquest problema la millor solució és la de no creure tot el que apareix per les xarxes socials o el que diuen.

[blogdeyuss]

LA LLUITA CONTRA LA DESINFORMACIÓ

QUÈ ÉS?

La lluita contra la desinformació es l’acció que tracte de combatre la propagació les Fake News, faules ... Mitjançant les xarxes socials o altres plataformes en línia, ja que poden tindre un impacte negatiu en la societat, S'inclouen accions com l'educació alfabetització mediàtica, la verificació de fets, la col·laboració amb plataformes en línia i, en alguns casos, la regulació governamental. L'objectiu és promoure informació precisa i fiable.

COM ENS AFECTA?

La desinformació impacta negativament molts aspectes diferents en les nostres vides. Crea confusió, manipula opinions i decisions i pot repercutir en la salut, la democràcia i en la societat. Això alimenta la desconfiança en les institucions i pot crear un pànic innecessari. A mes de que dificulta la toma de decisions informades sobre temes importants com la salut i la política. A més, repercuteix en la nostra capacitat col·lectiva per a funcionar com una societat lliure i informada en alterar el debat públic basat en fets i informació precisos i establits.

CÓM ES DETECTA?

La detecció de la desinformació implica verificar les seues fonts, els seus fets, els titulars, busque diversitat en les fonts, verifique imatges i vídeos, consultar verificar les dades. Este és un procés que requerix una anàlisi i una comparació significatius de múltiples fonts d'informació per a avaluar l'exactitud de la informació. Estes tecnologies ens permeten identificar i abordar la informació errònia i garantir informació més precisa i de confiança.

CÓM ES POT COMBATRE?

La desinformació requerix educació mediàtica per a millorar el pensament crític, verificació de fets per a desacreditar afirmacions falses, col·laboració entre plataformes per a eliminar contingut enganyós i equilibri entre la llibertat d'expressió i la protecció contra la desinformació.

Això pot combatre's mitjançant mesures reguladores i el desenvolupament tecnològic de ferramentes per a detectar i limitar la propagació. Estes estratègies ajuden a protegir la integritat de la informació i la democràcia en minimitzar l'impacte de la desinformació i fomentar el debat públic basat en informació verificada i precisa.

[alexandrudavidhagiescu]

LA LLUITA PER LA DESINFORMACIÓ

Què és la desinformació?

La desinformació es referix a la difusió d'informació incorrecta, enganyosa o falsa amb la intenció de confondre, manipular o influenciar a les persones. Pot manifestar-se en diferents formes, com a notícies falses, rumors, teories de conspiració, propaganda o informació esbiaixada. La desinformació pot propagar-se a través de diversos mitjans, incloses les xarxes socials, els llocs web, els missatges de text, els correus electrònics i els mitjans de comunicació tradicionals. Tindre consciència sobre la desinformació és important per a prendre decisions informades i evitar ser enganyat per informació falsa.

Com ens afecta?

La desinformació pot soscavar la democràcia, perjudicar la salut pública, crear divisions socials i causar mal a nivell individual i col·lectiu. És important estar alerta i ser crític amb la informació que consumim, verificant sempre les fonts i buscant informació de fonts de confiança i verificades.

Cóm es detecta?

Avaluar la coherència amb coneixements previs.

Buscar evidencia o verificació.

Tindre precaució con las xarxes socials.

En ser conscient d'aquestes estratègies i aplicar un enfocament crític en consumir informació, pots ajudar a detectar i combatre la desinformació. A més, compartir informació precisa i verificada pot ajudar a contrarestar la propagació de la desinformació en línia i en la societat en general. Hi ha que tindre MOLTA PRECAUCIÓ.

Cóm es combateix?

Verificació de drets.

Transparència i responsabilitat

Pensament crític

Regulació efectiva

Aquestes estratègies poden ajudar a combatre la desinformació de manera efectiva, però és important reconèixer que no existix una solució única i que es necessita un enfocament integral i continu per a abordar aquest problema en evolució.

[timriva-blog]

Metges pel Català edita un decàleg amb els drets dels pacients a ser atesos en català

Recull drets com ser visitat en català o rebre les citacions, els informes i els consentiments en català Sala d’espera d ‘urgències de l’hospital Germans Trias i Pujol El col·lectiu Salut-Metges pel Català ha editat un decàleg amb els drets dels pacients a ser atesos en català per combatre amb informació i legalitat els abusos per motius ling��ístics que pateixen molts pacients i familiars per…

[lruiztrullols]

Sípia a la planxa

« Les super et hypermarchés ne sont pas réductibles à leur usage d'économie domestique, à la “corvée des courses”. Ils suscitent des pensées, fixent en souvenirs des sensations et des émotions. »

El primer llibre d’Annie Ernaux que vaig llegir em va impactar molt. Durant un any va documentar tot el que passava en un supermercat als afores de París i ho va descriure. Un retrat de la gent del seu barri a partir de què i com compren a cada època de l’any.

*

Ahir vaig menjar mongeta tendra blanca per primera vegada. Vaig imitar la senyora que tenia al costat a la paradeta del mercat. Li vaig demanar com es cuinava i em va dir que només calia bullir-la, que ella la menjava amb patata i carn, que era boníssima. Inverteixo cinc minuts a buscar a la Wikipedia si és una varietat típica alemanya. No ho trobo. Vaig a petar a un bloc on es debat si les mongetes tendres són llegums o verdura. Una altra pàgina m’explica l’origen americà de la planta d’on creixen, Phaseolus vulgaris. De seguida em canso. Tenen un gust molt semblant a les verdes.

*

Un pagès de Brandenburg suava, esbufegava i es ventava amb un tros de cartró. No tothom porta bé els 30 graus, a Berlín. A mi se m’escapava el riure per sota el nas. Aquest sol, aquest ambient, em fan sentir a casa. Li vaig explicar que jo estava encantada, ich komme aus Barcelona. Em va vendre dues caixetes de nabius per 3 euros. Estaven força madurs i em va fer una oferta de gairebé 2x1. Sentir que he fet una bona compra em posa de bon humor. En un mercat on els foodtrucks no paren de guanyar terreny a les paradetes de fruita i verdura, encara més. Girl math i pensar que pots combatre el capitalisme. Deixeu-me en pau.  

*

El dia abans de la revetlla vaig menjar la millor sípia que he tastat mai. Volta i volta en una planxa, sense oli, sense sal. La peixatera d'Arenys ens la va preparar perquè no s'inflés, hi va fer uns tallets al voltant i ens va explicar com cuinar-la. Mentre esperàvem la comanda, les que ja havíem demanat i les que feien cua vam comentar la gestió de la mestressa. A ningú li passava per alt. Ho tenia tot controlat, feia trenta tasques alhora i dirigia la resta de l’equip. Una project manager amb guants i davantal. Uns dies després, la sípia de la parada del Consum em va semblar una sola de sabata. El peixater em va dir que tenien els dies comptats, que al Mercadona ja no hi ha parada. La sípia, ara, només en safata de porexpan.

*

Visc en un barri on no hi ha peixateria. Hi ha dues carnisseries, en una hi venen mortadel·la en forma de Mickey Mouse, dos tons de rosa en dibuixen la silueta, i l'altra és un local de disseny, sembla més aviat una joiera. També hi ha un forn de luxe, espaiós, cada modalitat de pa està exposada al capdamunt d’una columna, com si fos un bolso de marca o una escultura en un museu. No hi ha cap fruiteria ni verduleria. Hi ha unes quantes botigues bio, d’una cadena establerta per tot Alemanya i Àustria, i d'una cooperativa del barri. Amb un cop de bici, em puc atansar a un bon grapat de supermercats. Només un té carnisseria i una paradeta de sushi fresc. Quilòmetres de neveres. Fa poc he descobert un supermercat asiàtic amb unes gyozes congelades increïbles. Visc envoltada de restaurants vietnamesos, tailandesos, xinesos, georgians, mexicans, libanesos, sudanesos, siris i una gelateria siciliana.

Tot el que volia dir, ja ho sabeu. L’Estivill fins i tot en va fer una cançó: el teu carro de compra és una eina de combat. Però li vaig prometre al Marc que ho escriuria i per fi ho he fet.

[independenciaesrevolucio]

Sobre la desfeta electoral de l’Esquerra Independentista

El passat diumenge 12 de maig vam veure com una campanya a la que hem dedicat molt temps i esforços no s’ha vist recompensada a les urnes. Que els resultats del procés electoral han sigut decebedors és una realitat que cap de nosaltres pot negar, i ara ha arribat el moment de fer autocrítica. Més enllà de llepar-nos les ferides, enganyar-nos a nosaltres mateixes o llençar acusacions que atiin les flames de la discòrdia, l’objectiu d’aquesta reflexió és proposar un marc d’anàlisi i un seguit de conclusions per poder mirar junts cap endavant, pendents com estem de guanyar temps millors pel nostre país i la nostra classe.

Trobant-nos avui dia enmig d’un procés de refundació, congelat temporalment per aquests comicis del darrer 12 de maig, hi ha moltes converses pendents sobre la futura organització i els objectius a mig termini del nostre partit. Estar a l’espera de les ponències i els debats resultants de tota aquesta feina de mesos que les camarades del Grup Motor estan realitzant, necessàriament farà que moltes de les reflexions exposades en aquest text restin dolorosament antiquades. Malgrat això, al meu parer és necessari fer una tasca d’anàlisi per combatre el possible creixement del desencís i la dissidia entre les nostres files.

Un fet del qual en podem estar segures sobre el resultat del Procés Garbí és que els nostres quatre pilars romandran intactes, i aquests mateixos són els pilars sobre els que hauriem de construir el marc d’anàlisi. El nostre és un partit revolucionari d´ideologia independentista, socialista, feminista i ecologista. Tenint sempre present aquesta definició, quin és, doncs, l’objectiu de la participació en el parlamentarisme burgés?

Com a partit revolucionari, des de l’anàlisi marxista entenem que l’objectiu de participar és doble: fer un recompte de forces de la classe obrera nacional organitzada i mostrar a les treballadores en general les limitacions de la política parlamentària burgesa a manera de propaganda per reclutar-les a la nostra causa. Pel que fa al primer punt, ens numerem a la vora de les 130.000 ànimes al Principat, per tant comptem a la nostra causa 60.000 camarades menys que fa tres anys, lleugerament per sobre de la nostra irrupció a la política parlamentària l’any 2012. Hem construït un moviment que, malgrat trobar-se en una conjuntura adversa, encara compta amb un gens menyspreable suport entre la classe treballadora. Finalment, pel que fa al segon punt, el recorregut del Procés Independentista iniciat amb les consultes populars i culminat l’any 2017 ens hauria de servir com a font inacabable d’arguments sobre la futilitat de l’acció parlamentària en la política burgesa, com ja expandiré més endavant.

Des del punt de vista independentista, la participació en unes institucions garantistes del règim del 78 i per tant estructuralment contràries a l’alliberament del nostre poble sempre vindrà de la mà de contradiccions. Mitjançant els procediments parlamentaris, les limitacions de les que parlàvem abans queden al descobert en el plànol nacional, quan el nostre partit arriba a, o bé força, amplis consensos per dur a terme reformes en matèria social, només per xocar frontalment amb els límits de les estructures nacionals, ja sigui el Congrés dels Diputats a Madrid o, en última instancia, el Tribunal Constitucional. Aquests són arguments que ja hem creat al llarg de l’abans esmentat Procés Independentista, per tant, discursivament, no hi ha necessitat de buscar argumentari nou en aquesta línea des de l’acció parlamentària, i podem prendre un rol d’observadores mentre aprofitem una plataforma més reduïda per seguir fent arribar el nostre discurs a més compatriotes.

Com a socialistes, entenem que la força política ha de retornar a la classe treballadora i per tant entenem que només la política proletària ens portarà a un escenari de superació del sistema capitalista. Les tesis revolucionàries esmentades abans ens han ajudat també al llarg del nostre recorregut parlamentari a construir arguments de classe sobre els límits de la política burgesa, tant per part de la burgesia de Castella, sempre dominant al seu Congrés dels Diputats, com per part de la burgesia nacional, en la seva majoria declaradament espanyolista i reaccionària, per no oblidar-nos de la petita burgesia, generalment alineada amb la mateixa dreta catalana que va anar apropiant-se discursivament del Procés Independentista. Només cal mirar l’anterior legislatura per trobar una ingent quantitat d’exemples d’aquestes forces, en principi antagòniques, treballant conjuntament per fer prevaldre els seus interessos de classe. 

La mirada de la política feminista fa aflorar les estructures subjacents del cisheteropatriarcat i ens posa de manifest la naturalesa repressiva de les institucions burgeses respecte les dones, identitats dissidents de gènere i sexualitats, com hem pogut veure en el brutal assetjament que ha patit durant la campanya la nostra camarada Ortèsia Cabrera. Dins del reformisme és possible aconseguir petits guanys en drets, però malauradament com hem comprovat sempre són reversibles i condicionats a un assimilacionisme que, lluny d’acceptar la nostra diversitat, amaga les contradiccions forçant-nos a conformar a els estàndards més propers a la cisheteronorma. L’únic camí possible és l’alliberament, i aquest només es podrà aconseguir plenament des de la política proletària.

Finalment, tot i que no menys important o urgent, la situació de crisi climàtica i ecologica en la que ens trobem ha posat de manifest les mancances de la política parlamentària burgesa, que ni tan sols davant de la potencial extinció de la nostra espècie és capaç d’actuar més enllà del model capitalista de creixement infinit. Qualsevol acció que s’emprengui dins del reformisme ajudarà a pal·liar els efectes més severs del canvi climàtic, però arribades a aquest punt només unes polítiques de decreixement i un ajut incondicional als països del sud global, els principals afectats per les conseqüències del desastre ecològic causat pel nord global durant segles, aconseguiran revertir el curs d’esdeveniments catastròfic en el que ens veiem atrapades.

Tots aquests punts de vista exposats des dels nostres quatre pilars parteixen d’una concepció del nostre partit com un partit revolucionari, cosa que vistes les decisions empreses durant les anteriors dues legislatures i el procés de refundació en marxa que he esmentat abans, és possible que estigui en dubte. Per tant, em veig obligada a plantejar dues conclusions que se’n poden extreure d’aquest anàlisi:

Si som verdaderament un partit revolucionari per la classe treballadora nacional, aquests resultats no haurien de ser decebedors, perquè ja hem extret de l’experiència parlamentària tot el que podríem voler-ne. Tocaria plantejar un futur pel partit més enllà de les institucions, on ens puguem retrobar amb les nostres camarades d’altres organitzacions revolucionàries i de les diverses lluites socials, i contribuir en la tasca d’organització de la classe treballadora.

Si, contràriament, som un partit socialdemòcrata reformista, cal prendre aquesta decisió fermament i comunicar-la a la militància el més aviat possible. El més segur és que comporti un procés de baixes massiu, però cal recordar que ja ens veiem en un context de desmobilització i desencís amb la nostra militància. Pel cantó positiu, una posició obertament socialdemòcrata ens alliberaria de moltes contradiccions internes i obriria la porta a buscar fonts de finançament alternatives per poder fer campanyes més efectives i professionals en el futur.

El meu anàlisi, que no exposo en aquest text per motius de brevetat, em porta a concluir que l’alliberament tant del nostre poble com de la nostra classe van de la m��, i que aquest només és possible des de la política proletària revolucionària. Només si el nostre partit emprèn (o es manté en) aquesta lluita, eventualment triomfarem i construirem col·lectivament un món millor.

[paumm23]

LA LLUITA CONTRA LA DESINFORMACIÓ

QUE ÉS LA DESINFORMACIÓ?

La desinformació és una campanya hostil en la qual múltiples tipus d'informació i coneixement (incloent juís de valor, veritats, mentides, veritats a mig fer, exageració i descontextualització) s'usen com a arma per a manipular, explotar, o intensificar controvèrsies amb finalitats polítics, militars, o comercials

COM ENS AFECTA?

Actualment, l'us de la IA ha augmentat moltissim, pel que la cerdibilitat, ha disminuit en certs ambits. L'us d'aquesta pot deribar en actes com delictes relacionats amb l'honor, la venjança,la imatge o el frau, manipulant els mercats financiers, provocant caos social o desestabilitzant les relacions internacionals.

COM ES DETECTA?

Hi ha diferents maneres de detectar si una noticia és falsa:

La primera seria comprovant si es nombra la persona o organització que ho ha creat, si es tracta d'algú reconegut o del qual puga trobar informació en altres publicacions. Normalment la pàgina web en la qual està publicada la desinformació no és un mitjà informatiu real, fiable o reconegut.

2. Aquesta sencillament seria copiar la noticia en una pagina web que verifique si la noticia es falsa o es vertadera, com per exemple Plagiarism Cheker o Smodin

COM ES POT COMBATRE?

Jo crec que la forma més efectiva de combatre la desinformació seria il·legalitzant la IA, es a dir, que aquesta només estiguera permesa per a fins cientifics o mèdics. d'aquesta forma la gent no dispondria d'aquesta, per lo tant, no hi haurien practicament noticies falses, imatges false o audios falsos.

[elblogdemarctaus]

TREBALL EN GRUP SOBRE LA FI DE LA REALITAT VERA, MARC I NAIARA 4ESO 2EV 

Video fi de la realitat  

2023 

Ara es creen imatges per I.A sent molt complicat diferenciar-les de la realitat. Per exemple, coneixem el cas de les fotos falses del papa amb una jaqueta Moncler, i ens vam assabentar que no eren veritables per gent que el va escriure en xarxes socials. 

Microsoft crea l'app "Àudio Bali" que converteix qualsevol text en parla i Google presenta "music elm" que pot compondre música. Però cap empresa es va atrevir a obrir aquestes eines al públic ja que temen que siguin utilitzades per a activitats il·legals.  

Tots tres estem d'acord amb que les empreses no hagin permès que el públic faja servir aquestes apps. Ja que opinem que, encara que puguin servir com a entreteniment, les persones podries fer-les servir per perjudicar-ne d'altres. Amb Àudio Bali no sabríem que és el que en realitat han dit o que ha estat programat per una altra persona, i amb Music Elm. Els cantants podrien perdre la seva feina ja que una I.A programa una cançó en qüestió de minuts i ells tarden hores. 

La I.A és capaç de realitzar pel·lícules i art, cosa que fastigueja bastants artistes en el seu treball. Si la I.A programa una pel·lícula i aquesta gran excito, el director guanyaria molts diners i no se'l gastaria en actors reals, però els actors podrien quedar-se sense feina. I pensem que passaria el mateix amb els pintors. 

2024 

Apareixen pàgines web que permeten usar imatges de persones reals i fer-les protagonistes de qualsevol situació imaginable, aconseguint que un alt percentatge de gent les utilitzi per cometre actes il·legals. I sent utilitzada per a l'assetjament escolar, on els abusadors les utilitzen per humiliar i xantatge a les seves víctimes. En conseqüència, aquestes tecnologies permeten jugar amb la realitat com en el cas de denúncia falsa on s'acusa un home d'haver abusat sexualment els seus fills, i només una anàlisi forense de les suposades fotos que servien de proves aconsegueix salvar l'acusat.  

Tot això aconsegueix que les fotografies perdin el seu valor com a proves documentals, ja que cada vegada és més fàcil crear i modificar fotos perquè no es puguin distingir de la realitat. Per exemple, Rússia actualment està escampant fotos falses per les xarxes socials creant confusió i neutralitzant les fotos reals.  

2025 

Una companyia asiàtica llança una app que permet transformar tu vos en la d'una altra persona en temps real. Al principi es va utilitzar per a entreteniment, a TikTok o per a mems, però més tard comença a ser utilitzada per a actes criminals. Com, per exemple, un cas on un hackejar fa servir aquesta tecnologia per robar-li a una parella fent-se passar pel fill; o un cas que va ocórrer a Itàlia on un advocat va convèncer la policia perquè no usi les proves d'àudio ja que poden ser falses, aconseguint que els criminals surtin Gratuït. 

Aquestes tecnologies serveixen d'entreteniment, però un alt percentatge de gent les utilitza per perjudicar i infligir dany a d'altres. I estan creant força conflicte en els judicis eliminant els àudios com a proves fiscals, aconseguint que molts criminals surtin indemnes per falta de proves. 

2026 

La nova I.A empitjora la situació, ara creant fotos totalment indistingibles de les reals. Tot i que no puguem frenar completament la IA, podríem millorar la situació amb alguns petits avenços, per exemple, es podrien reglamentar aquestes tecnologies i impedir que les facin servir tot el públic, i també es podrien donar xerrades als col·legis i instituts explicant les conseqüències d'aquestes tecnologies.  

També fan servir aquestes tecnologies les organitzacions polítiques de tots els signes, ja com a grups terroristes i Estats autoritaris, com a eina de propaganda. Creant caos i les bretxes socials. Tot això aconsegueix que la I.A sigui imparable. 

Ara ja és impossible distingir la falsedat en les fotografies i en les notícies. Els periodistes i institucions intenten combatre la desinformació, que està basada en diferents mètodes retòrics, com la suposició, la mentida i l'ús de bulos. I per impedir això hi ha els verificadors, que són identitats jurídiques o persones que s'encarreguen de comprovar i verificar la informació de les xarxes. 

2029 

Apareix un cas on es puja a xarxes socials un vídeo de càmera oculta on Elon Musk diu que la seva empresa, Tesla, es quedarà sense diners. Aconseguint que tots els compradors retirin les seves comandes. Tot això ens causa por i una mica d'angoixa, ja que mostra com un simple vídeo pot deixar en banca trencada una empresa milionària. Però presentar a les notícies aquest vídeo sense saber cent per cent que és real, no ens sembla el correcte.  

Aquesta notícia causa la por en les persones, cosa que actualment també podria passar. Ja que la societat d'ara no es para a pensar i actua controlada per les seves emocions, i cada vegada li arriba més informació. 

2033 

La IA arrasa en el cinema creant pel·lícules bastant reals, aconseguint premis i ficant en les pel·lícules actors ja morts. I mentrestant apareixen falsos vídeos violents a Kashmir, que causen una enorme guerra. Creiem que aquesta situació sí que seria possible, ja que la població actua ràpidament sense pensar, creient-se tot el que vegin. 

El significat de futur distòpic prové de distòpia, que és la representació física del futur amb característiques negatives. 

En el final del vídeo, es mostra com experts i institucions educatives convoquen una reunió als líders de les empreses que desenvolupen aquestes tecnologies, governs no governamentals de drets humans i filantrops. Després de dies de debat, arriben a la conclusió que la intel·ligència artificial és imparable i no es pot controlar, però sí que es pot prevenir una crisi social. 

Per abordar aquesta situació, envien tres mesures urgents a diferents sistemes polítics: 

Estàndards mundials de certificació criptogràfica: Per verificar l' autenticitat de qualsevol contingut capturat per càmeres o micròfons digitals. 

Programes de divulgació: Perquè el públic comprengui l' abast de la I.A. 

Col·laboració governamental amb la comunitat científica: Per establir límits i protegir drets individuals. 

Per exemple, el projecte HYBRIDS a Europa s'enfoca en tècniques d'aprenentatge per combatre bulos i notícies falses, mentre que Desconfio busca solucions digitals per ajudar els usuaris a discernir la desinformació. 

 Raonament final 

No, és de Jesús Díaz 

Les tres solucions plantejades per a cobrir els problemes de la intel·ligència artificial generativa són necessàries per afrontar els possibles impactes negatius d'aquesta tecnologia en la societat. 

Però per millorar aquestes solucions, alo millor seria important implementar aquests punts: 

Posar en pràctica mecanismes de coordinació internacional per unificar les polítiques de regulació de la IA. 

Incloure la indústria tecnològica en el desenvolupament de normes i protocols de seguretat. 

Establir auditories i controls per a garantir el compliment de les normatives establertes, promovent la transparència i el lliurament de comptes a l'ús de la IA. 

[elblogdelouiejoshua]

La polarització en xarxes socials

Les xarxes socials són definides com a espais polaritzats on l'argumentació és molt comun. El text explica que, en un experiment, es demostra que la discussió entre persones que pensen de manera pareguda discuteixen, en lloc de fer que les opinions siguen més extremes, les suavitzen. S'atribueix aquesta qualitat justament als "influencers" dins de les xarxes socials, els "influencers" són les persones amb una influència molt extrema que tendeixen a filtrar o bloquejar certes idees. Finalment, es veru que en un xarxa centralitzada, l'opinió de "l'influencer" centralitza i amplifica la resta del grup i seguidors, a diferència d'una xarxa distribuïda on la circulació d'idees depén de la seua qualitat, no de les persones que les transmet. 

El concepte de "guerra digital" fa referència als conflictes que tenen lloc a Internet. Aquests conflictes poden incloure accions com ciberatacs, guerra de la informació, desinformació, propaganda en línia i altres estrategies que te la finalitat d'influir, manipular o danyar individus, organitzacions o governs utilitzant dispositius electrònics.  I, una "guerra híbrida" és un conflicte que utilitza estratègies militars, polítiques, econòmiques, socials i cibernètiques. Inclou tàctiques no convencionals com desinformació i guerra cibernètica. Aquest tipus de guerra busca aprofitar la complexitat actual, utilitzant diverses eines per assolir objectius sense depèndre només de la força militar. Aquesta naturalesa híbrida presenta reptes per a la seguretat internacional.

En relació amb la tesis anterior sobre la polarització a les xarxes socials, la "guerra digital" es pot diversificar a través de la difusió d'informació, desinformació i manipulació d'opinions en plataformes de les reds socials. Les persones poden utilitzar diferents estratègies digitals per influir en la percepció pública, polaritzar opinions i crear divisions a la societat. 

Des de la meua perspectiva, veig principalment la necessitat de tornar a considerar com socialitzem en xarxes socials. L'estructura centralitzada d'aquestes plataformes es centren en l'amplificació de opinions, influenciades per persones que son anomenats com "influencers". Establir debats entre usuaris és primari per resistir-ho. En procurar un intercanvi d'opinions senzill i semblant a les converses cara a cara, les coses poden canviar i contribuir a un ambient més just.    La crida a frenar missatges ofensius destaca la responsabilitat de cada usuari a dirigir les discussions. En un moment de debats, és crucial realitzar com funcionen les nostres xarxes virtuals. Personalment, crec que hem de canviar el comportament, principalment en les relacions que redueixen la polarització i l'odi. Pense que la clau és crear un rol actiu per intentar crear comunitats virtuals més respectuoses. 

https://en.wikipedia.org/wiki/Battle_of_Mons_Lactarius

Alexander Zick

Amb aquest imatge vuic representar una guerra de raó. Tots fent lo que puguen per atenció i combatre per el seu punt de vista.

[christophe76460]

Un chrétien a-t-il le droit de porté une arme sur lui ?

Etres armé pour un chrétien est t’il une bonne chose ?

Pour parler clairement, oui, un chrétien peut porté sur lui une arme pour ce défendre, mais attention, une seul arme de défense est autorisé,

L’arme la plus légère et la plus puissante a la fois, l’amour

Oui, l’amour, la seul arme que le chrétien est autorisé a porté et a utilisé,

L’amour est la seul arme pour combattre l’haine,

La haine peut étres aussi puissante qu’elle peut l’étres, elle ne résistera pas devant l’amour, Jésus christ D,ieu n’a pas laisser ces élus sans arme sur terre, il leurs a laisser l’amour, a la fois une arme, qui peut combatre toute forme de haine et de méchanceté, mais aussi ces un bouclier de protection contre le male,

Donc, l’amour est une arme d’attaque, et un bouclé de défense, mais pas que cela, ces aussi une boussole GPS pour trouver le chemin du royaume de D,ieu,

Et encore plus, une trousse a pharmacie pour soigné les blessures de ceux qui sont victime de la vie de ce monde de perdition

La foi accompagné de l’amour rend le chrétien invincible, tels un chevalier en armure mégatronique sub-spatiale, rien de ce monde ne le touchera, et sera indestructible,

Frère et sœurs, avec votre foi, sortez votre arme la plus puissante qui est l’amour, et combattez au nom de Jésus christ D,ieu la haine de ce monde, et gagné les bataille de l’amour dans la paix et le respect,

Amen

[mtorne8]

30 estratègies per prevenir o combatre l'estrès docent I natibergada.cat

Descobreix 30 estratègies que pots utilitzar en el teu dia a dia per prevenir o combatre l'estrès docent 😉

[audiofictionuk]

Barcelona no perdona

New Audio Drama! El Guiu i la Mariona són dos agents dels Mossos d'Esquadra que patrullen Barcelona de nit. El seu objectiu és combatre el narcotràfic que aflora a la ciutat. https://rss.com/podcasts/barcelonanoperdona RSS:https://media.rss.com/barcelonanoperdona/feed.xml

[timriva-blog]

Soldats a temps parcial

Els últims mesos, han estat cridats per combatre a Gaza uns 300.000 reservistes israelians, molts dels quals han caigut en crisis personals. En un taller prop de Tel-Aviv es busca que processin les seves vivències. Soldat israelià Per Der Spiegel En una espaiosa sala d’una ciutat del centre d’Israel, el soldat Eran Gilead deambula descalç. Cada cop que es creua amb un dels seus camarades, aixeca…