#casos d'estudi

[paulasreef4]

Declaració d’intencions

Amb el bullidor, he volgut donar-li més èmfasi a el concepte de la pell, la conservació d'aquesta, de l'important que és, de com es comporta la pell en diferents situacions, tant quotidianes com adverses, els rastres visibles que recopila aquestacom si es tractés d'un diari, de les marques permanents i les més efímeres ... La pell és com el nostre primer impacte, el nostre primer contacte amb el món, ens parla, ens transmet, sovint es queden marques, com si es tractés de la nostrabiografia , com si la pell recollís tota la nostra història. I, no només la nostra història, perquè no som els únics que tenimpell, m'atreviria a dir que la majoria d'organismes vius tenen pell o almenys alguna cosa que els separa de la resta de matèria.

M'agradaria experimentar i transformar la pell de diverses maneres, tant jugant amb aquestes marques tantefímeres com permanents, i d'aquesta manera tractar la pell com a matèria, matèria escultòrica com experimentar sobre la seva conservació.

Com es reflecteix a la perfecció a la performance anomenada 'Glass on Body' (1972) de l'artista Ana Mendieta, performance en la qual l'artista pressiona diferents zones del seu cos contra un vidre per mostrar violentament deformat. Al'utilitzar el seu propi cos com a material escultòric i mal·leable, elimina els components visuals tradicionals de la creaciód'imatges, confiant en el canvi de poder del seu propi cos com a eina per reexaminar l'arquetip de l'subjecte humà i la mirada a la fotografia.

[aquisehabladerecho]

#AprendeOnline La custodia compartida es la situación legal mediante la cual, en caso de separación matrimonial o divorcio, ambos progenitores ejercen la custodia legal de sus hijos menores de edad, en igualdad de condiciones, de derechos y deberes sobre los mismos. No se debe confundir la custodia legal con la patria potestad. En el caso de custodia no compartida, y salvo casos excepcionales, los progenitores siguen teniendo los dos la patria potestad sobre los hijos. Este tipo de custodia la establece, en su caso, el juez, en la sentencia que dicte las medidas aplicables a la separación o divorcio. . 💡 En Argentina la ley y la jurisprudencia establecen el cuidado compartido de los hijos, a partir del nuevo Código Civil Comercial. . 💡 En Chile se sancionó en 2013 la ley Ley 20680. . 💡 Un estudio del Insitut Interuniversitari d'Estudi de Dones i Gènere, sobre la custodia compartida en casos en los que la pareja se separa teniendo una mala relación, analiza la repercusión que tales situaciones pueden tener sobre el bienestar de los hijos y concluye que son pocos los casos, en Cataluña, en los que el padre solicita la custodia de sus hijos. . ✏ 1. Ministerio de Justicia y Derechos Humanos. Código Civil. Argentina. Art. 206. 2. Belvehi Oliver, Gemma (septiembre de 2013). «Els efectes de la custódia compartida en casos de dones víctimes de violència de gènere» . ¿Qué dice tu legislación al respecto?⚖ . #AquiSeHablaDerecho . VISITA NUESTRO BLOG💡 AQUISEHABLADERECHO.COM . ¡Síguenos y se parte de nuestra experiencia de aprendizaje online! . #Derecho #Abogados #Lawyer #Law #lawfirm #barrister #Laws #Attorney #Attorneylife #lawstudent #Lawyerlife #Lawyerstyle #Criminallaw #Litigation #Familylaw #Lawschool #Studygram #Studytips #AprendeDerecho #Motivate #Bussiness #Forex #emprendimiento#Influencer #Ceo #instagramers #youtuber https://ift.tt/2Y2Qwra

[proyectointegrador502]

Contaminación lumínica y su regulación jurídica.

Como se ha mencionado con anterioridad, la contaminación lumínica es una de las más importantes y que más están presentes de manera global, por ende, algunos países han implementado algunas leyes que permiten reducir esta contaminación.

En México se ha implementado un derecho a observar cielos más oscuros. La propuesta puede parecer que tiene falta de incidencia política, pero es un tema que concierne a la legalidad de varios países, como es el caso de México.

México es un país con una cantidad notable de escenarios naturales que son paraíso entre ellos abunda también la oscuridad: un cielo oscuro y un recurso natural innegable.

La oscuridad es un fenómeno valioso para la sociedad pues cada vez existen más agentes de contaminación que hacen complejo acceder a este recurso. El ruido anárquico de las ciudades y sus frenéticas luces artificiales han exigido un lugar fundamental en el desarrollo de las civilizaciones , México no ha sido la excepción, de ahí que un grupo de personas de la Universidad Nacional Autónoma de México haya hecho una propuesta llamada Ley del Cielo. Es una propuesta para cuidar la oscuridad de los cielos de Baja California, uno de los mantos celestes más profundos y donde es posible ver estrellas y fenómenos cósmicos con gran nitidez. Ahí, se ubica el punto más alto de la península, el Parque Nacional de la Sierra de San Pedro Mártir, y el Observatorio Astronómico Nacional.

El departamento de la Ley del Cielo de la UNAM afirman que:

“Usando sistemas de alumbrado exterior que iluminen solamente los lugares necesarios en los horarios necesarios, es posible ahorrar hasta un 50% de energía lo cual ayudará a conservar los recursos no renovables y proteger el equilibrio ecológico de nuestro planeta.”

El pasado 26 de abril fue aprobada en la Cámara de Diputados una reforma a nivel federal en materia de contaminación lumínica: la Ley Federal del Equilibrio Ecológico y la Protección del Ambiente.

Con esta reforma se espera que en un lapso de 10 años, todos los municipios del país hayan hecho un cambio de las luminarias tradicionales a las de luz led, reduciendo hasta 80% el gasto energético del país, así como una disminución de la contaminación lumínica por la colocación de nuevas luminarias.

En 2016 se realizó una reunion internacional “Derecho a los cielos oscuros” con la finalidad de enfatizar la importancia de la preservación de los cielos oscuros y analizar sus implicaciones científicas, culturales y medioambientales.

Su principal objetivo fue el intercambio de experiencias e información para reflexionar de manera conjunta sobre la contaminación lumínica en México y en el mundo, así como definir líneas de acción para la defensa de los cielos oscuros y para continuar impulsando la investigación astronómica y el desarrollo de las comunidades astronómicas.

Entre los temas que se abordaron destacan: El cielo y el desarrollo del conocimiento; El valor cultural del cielo y el desarrollo de las civilizaciones; El valor medioambiental de los cielos oscuros; Sensibilizar y educar a través de la divulgación de la divulgación de la astronomía; Métodos de protección de los cielos oscuros y legislaciones.

En el primer día de trabajo, la Sra. Nuria Sanz, Directora de la Oficina de la UNESCO en México y Representante de la Organización, explicó en su intervención que desde hace más de una década la UNESCO, a través del Comité de Patrimonio Mundial del sector de Ciencias Sociales y Naturales, ha definido criterios para la proteger y el cielo y los lugares de observación astronómica e investigación científica.

Refirió que de los 1031 sitios Patrimonio Mundial existen 50 relacionados con la astronomía, aunque hay en el planeta muchos puntos que se distinguen por la arquitectura arqueológica e histórica dedicada a observar el cielo.

Se revisaron casos como el de Chile, o el de las Islas Canarias, España, en donde se han desarrollado políticas públicas de protección de los cielos oscuros con el fin de preservar este recurso natural y cultural e impulsar el desarrollo científico y tecnológico.

Malcom G. Smith, del Observatorio Interamericano Cerro Tololo, ubicado en Chile, explicó que le crecimiento demográfico tiene un impacto importante sobre las zonas de observación y que es necesario encontrar, a partir de la cooperación internacional, un equilibrio entre las necesidades de urbanización y la conservación de los cielos, “protegiendo así el futuro de la astronomía”.

Añadió que en esta región de Chile, que se conoce como el primer Santuario de los Cielos Oscuros, se ha promovido el conocimiento de la ciudadanía gracias a la creación de observatorios públicos.

Por ende, es cuestión para que en México se implementen más leyes.

El Instituto d'Estudis Ilerdencs (IEI) acogerá del 16 al 18 de junio del año 2020 el Congreso Artificial Light at Night, considerado como el más importante del mundo sobre contaminación lumínica y afectación de la luz nocturna.

Según han informado desde la Diputación de Lleida, el congreso espera acoger a unos 200 expertos internacionales en diversas temáticas relacionadas con la contaminación lumínica como la legislación, técnicas o tecnologías de alumbrado público, entre otras.

El director científico del Centro de Observación del Universo (COU), Salvador Ribas, ha explicado que durante los tres días de congreso se realizarán sesiones plenarias y 'workshops' específicos sobre asuntos más especializados.

El contenido del congreso lo determinará el comité científico internacional formado por especialistas de todo el mundo.

El congreso nació en Berlín el año 2013 en el marco del proyecto europeo Loss of the Night Network, del cual el Parque Astronómico del Montseny (PAM) formó parte.

La última edición se celebró del 12 al 14 de noviembre de este año en Snowbird-Salt Lake City (Utah, EEUU), y fue allí donde se anunció que la propuesta ganadora para la siguiente edición era la del PAM.

El congreso se enmarca en las acciones del tramo final del proyecto europeo POCTEFA Pirineus La Nuit (PLN), que será una de las principales fuentes de financiación para la organización. EFE

Los pasados días 16 y 17 de noviembre se celebraron en Hoyo de Manzanares (Madrid) las III Jornadas sobre Contaminación Lumínica en el Parque Nacional de la Sierra de Guadarrama, una convocatoria científico-divulgativa destinada a dar visibilidad al grave problema que supone la contaminación lumínica en este importante espacio natural protegido y en su entorno inmediato. Tras sus ediciones anteriores celebradas en Miraflores de la Sierra y en Cerceda, en esta tercera edición de Hoyo de Manzanares se ha pretendido no sólo exponer la gravedad del problema, sino también proponer soluciones técnicas y políticas.

El gran interés y el alto nivel científico y divulgativo de las ponencias programadas ha contribuido a su rotundo éxito, que se ha materializado en la alta participación ciudadana, y al que ha contribuido la asistencia de los cuatro representantes de los grupos políticos en la Asamblea de Madrid: Ángel Ramos (Grupo Popular), Rafael Gómez Montoya (Grupo Socialista), Alejandro Sánchez (Grupo Podemos) y Ana Rodríguez (Grupo Ciudadanos), así como la del viceconsejero de Medio Ambiente de la Comunidad de Madrid, Pablo Altozano.

Estas jornadas se reafirman así como uno de los eventos imprescindibles dentro del calendario ambiental de nuestra región, lo que asegura su continuidad para el futuro. Organizadas por las universidades Politécnica y Complutense de Madrid, la Red Española de Estudios sobre la Contaminación Lumínica, la Asociación Cel Fosc, el Observatorio Ciudadano para la Conservación del Patrimonio de la Sierra de Guadarrama, el Parque Nacional de la Sierra de Guadarrama y los Ayuntamientos de Hoyo de Manzanares, Boalo-Cerceda-Matalpino y Miraflores de la Sierra; han sido financiadas en su mayor parte por el proyecto europeo STARS4ALL. Con tan amplio espectro organizativo y patrocinador, han vuelto a ser un inmejorable lugar de encuentro para algunos de los más prestigiosos expertos del país sobre contaminación lumínica, en el que se han tratado aspectos como las afecciones de la luz artificial sobre la salud humana, su impacto sobre la biodiversidad, el exceso de iluminación en la planificación de la seguridad ciudadana y los graves problemas que causa a la investigación científica.

Uno de los principales objetivos de estas III Jornadas ha sido la presentación oficial de la iniciativa “Iluminación nocturna respetuosa para la Comunidad de Madrid”, que acaba de ser declarada LPI (Light Pollution Initiative) por el proyecto europeo STARS4ALL y que reclama la aprobación de una normativa autonómica sobre contaminación lumínica por parte de la Asamblea de Madrid. En esta presentación, que centró el debate con los grupos políticos, se hizo pública la carta enviada por AISGUA (Asociación Intermunicipal Sierra de Guadarrama), integrada por 18 municipios de ambas vertientes de la sierra, en la que se manifiesta su adhesión a la iniciativa y su voluntad de colaboración con el grupo promotor de la misma. Los cuatro representantes de los partidos políticos en la Comisión de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio de la Asamblea de Madrid coincidieron en la necesidad de abordar el problema de la contaminación lumínica en nuestra región para la próxima legislatura, aunque con diferentes criterios sobre cómo hacerlo. Se llegó a un consenso de mínimos con la posibilidad de elevar antes de las próximas elecciones municipales y autonómicas una proposición no de ley que incluya una adhesión conjunta a la Declaración sobre la Defensa del Cielo Nocturno y el Derecho a la Luz de las Estrellas.

Las III Jornadas sobre Contaminación Lumínica en el Parque Nacional de la Sierra de Guadarrama fueron clausuradas por el viceconsejero de Medio Ambiente de la Comunidad de Madrid, Pablo Altozano, el codirector del Parque Nacional, Pablo Sanjuanbenito, y el alcalde de Hoyo de Manzanares, José Ramón Regueiras. Aprovechando el acto de clausura, el viceconsejero manifestó la voluntad de la Consejería de Medio Ambiente de abordar el problema, manifestando que ni en el ámbito estatal ni en el autonómico existe normativa específica sobre contaminación lumínica, a pesar de lo que establece en este sentido la disposición adicional cuarta de la Ley 34/2007, de 15 de noviembre, de calidad del aire y protección de la atmósfera.

[noticierouniversal-blog]

El Institut d'Estudis Catalans defiende la expresión "corona catalanoaragonesa"

El Institut d’Estudis Catalans defiende la expresión “corona catalanoaragonesa”

El Institut d’Estudis Catalans ha reaccionado hoy ante la retirada de un instituto de Huesca, por parte del Gobierno de Aragón, de los libros de texto que utilizan el término “Corona catalanoaragonesa” por considerarlo una muestra de “tergiversación de la historia”. El IEC, en una declaración pública, ha expresado su “absoluta repulsa a lo que no es sino un caso inadmisible de censura y de ataque…

[catala5-blog]

Nova Ortografia de la llengua catalana

Nova Ortografia de la llengua catalana

Els canvis més significatius que introdueix l'Ortografia de la ¡lengua catalana són els següents: — Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per r. S'escriu rr quan el so de erra vibrant o forta apareix entre vocals: en els mots formats amb els prefixos a- privatiu i cor- (arítmia esdevé arrítmia; coresponsable passa a ser corresponsable); en el mot erradicar i derivats, i en els compostos amb els formants grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo-, -rráfia, -rrexi i -rrinc (per exemple, cefaloraquidi esdevé cefalorraquidi; otorinolaringóleg, otorrinolaringóleg, i omitorinc, omitorrinc). 2 Instii ti t d'Est (ji s Catalart s Ús del guionet en mots compostos prefixats. S'escriu un guionet quan el prefix precedeix un sintagma (exdirectora general passa a ser ex-directora general, i viceprimer ministre, vice-primer ministre); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l'adverbi no, s'escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (per exemple, el no-alineament penó la no confessionalitat de l'Estat; art no figuratiu ‘abstracte’ esdevé art no-figuratiu, però arma no reglamentària); s'escriuen aglutinats i sense guionet expressions nominals lexicalitzades com un sensepapers o una contrarellotge (per?) amb guionet déu-n'hi-do i cotó-en-pèl, amb accent gràfic en el primer component), i també compostos no reduplicatius com ara a matadegolla o clocpiu. Finalment, es posa en relleu l'ús discrecional del guionet en casos d'homonímia (co-rector, ex-portador, per a diferenciar-los de corrector o exportador) o per a evitar grafies detonants (ex-exiliat, ex-xa, en comptes de exexiliat o exxá). Mots compostos i prefixats amb el segon formant començat per s seguida de consonant. S'hi escriu una e epentética quan el segon formant coincideix formalment i semànticament amb un mot català: arterioesclerosi (esclerosi), cardioespasme (espasme), electroestátic (estàtic) o feldespat (espat); pero, en canvi, microscòpic, termòstat, atmosfera… Accentuació de les formes baleàriques de la persona 1 del present d'indicatiu dels verbs acabats en -enar, -esar, -essar, -osar i -ossar. En general, s'escriuen amb accent greu les dels verbs acabats en -enar, -esar, -osar i -ossar: anomén, esmén, remén (però berén, estrén, ordén); avés, palès (però sospés); dispós, impós, supós; desglós, destrós (però esbós, endós). En canvi, s'escriuen amb accent agut les dels verbs acabats en -essar: confés, ingrés, interés (però disfrés). Reducció de la llista de mots amb accent diacrític. S'escriu l'accent diacrític únicament en quinze mots monosíl•labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, qué/que, sé/se, sí/si, sóllsol, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S'escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats d'aquests mots, com adeu, adeu-siau, marededeu, rodamon, a contrapel, entresol o subsol. Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en el sufix -al. S'escriuen sense dièresi quan el mot primitiu no presenta un hiat: fluida! (fluid), laical (laic), col. loidal (colloide), helicoidal, trapezoidal… En canvi: prasma’ (proïsme), veïnal (veí). A banda d'aquests canvis, en el text s'han inclòs mots que han entrat recentment en el DIEC, com aiatollà, blog o cánnabis, o la grafia dels quals ja havia estat modificada, com nietzscheá (abans nietzschià) o séquia (abans sèquia). En l'exemplificació, també s'han volgut fer especialment visibles alguns noms propis que tradicionalment han estat objecte de dubte (Abigail, Débora, Raül, Rubén; el Figueró, Talteüll, la Salzadella, Binibéquer) i alguns mots i expressions de grafia vacillant que encara no recull el DIEC. És el cas d'alguns mots patrimonials com brunz, cotó-en-pèl, menysestimar o xep-a-xep, de locucions com d'arrapa-i-fuig o can penja-i-despenja, d'alguns manlleus d'ús freqüent com aiguagim, fitnes, góspel, gruyére, jacuzzi, kebab, off the record o sushi, i d'alguns compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre. 3 Institut d'Estudis Catalans Publicació i període d'implantació A partir del 25 d'octubre, el text de l'Ortografia catalana es pot consultar i descarregar des de la página web de l'IEC. El text encara está pendent del procés final de supervisió i edició. Un cop acabada aquesta fase es penjarà al web de l'IEC la versió digital definitiva. La publicació impresa en paper es farà el 2017

[catala6-blog]

Nova Ortografia de la llengua catalana

Els canvis més significatius que introdueix l'Ortografia de la ¡lengua catalana són els següents: — Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per r. S'escriu rr quan el so de erra vibrant o forta apareix entre vocals: en els mots formats amb els prefixos a- privatiu i cor- (arítmia esdevé arrítmia; coresponsable passa a ser corresponsable); en el mot erradicar i derivats, i en els compostos amb els formants grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo-, -rráfia, -rrexi i -rrinc (per exemple, cefaloraquidi esdevé cefalorraquidi; otorinolaringóleg, otorrinolaringóleg, i omitorinc, omitorrinc). 2 Instii ti t d'Est (ji s Catalart s Ús del guionet en mots compostos prefixats. S'escriu un guionet quan el prefix precedeix un sintagma (exdirectora general passa a ser ex-directora general, i viceprimer ministre, vice-primer ministre); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l'adverbi no, s'escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (per exemple, el no-alineament penó la no confessionalitat de l'Estat; art no figuratiu 'abstracte' esdevé art no-figuratiu, però arma no reglamentària); s'escriuen aglutinats i sense guionet expressions nominals lexicalitzades com un sensepapers o una contrarellotge (per?) amb guionet déu-n'hi-do i cotó-en-pèl, amb accent gràfic en el primer component), i també compostos no reduplicatius com ara a matadegolla o clocpiu. Finalment, es posa en relleu l'ús discrecional del guionet en casos d'homonímia (co-rector, ex-portador, per a diferenciar-los de corrector o exportador) o per a evitar grafies detonants (ex-exiliat, ex-xa, en comptes de exexiliat o exxá). Mots compostos i prefixats amb el segon formant començat per s seguida de consonant. S'hi escriu una e epentética quan el segon formant coincideix formalment i semànticament amb un mot català: arterioesclerosi (esclerosi), cardioespasme (espasme), electroestátic (estàtic) o feldespat (espat); pero, en canvi, microscòpic, termòstat, atmosfera... Accentuació de les formes baleàriques de la persona 1 del present d'indicatiu dels verbs acabats en -enar, -esar, -essar, -osar i -ossar. En general, s'escriuen amb accent greu les dels verbs acabats en -enar, -esar, -osar i -ossar: anomén, esmén, remén (però berén, estrén, ordén); avés, palès (però sospés); dispós, impós, supós; desglós, destrós (però esbós, endós). En canvi, s'escriuen amb accent agut les dels verbs acabats en -essar: confés, ingrés, interés (però disfrés). Reducció de la llista de mots amb accent diacrític. S'escriu l'accent diacrític únicament en quinze mots monosíl•labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, qué/que, sé/se, sí/si, sóllsol, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S'escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats d'aquests mots, com adeu, adeu-siau, marededeu, rodamon, a contrapel, entresol o subsol. Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en el sufix -al. S'escriuen sense dièresi quan el mot primitiu no presenta un hiat: fluida! (fluid), laical (laic), col. loidal (colloide), helicoidal, trapezoidal... En canvi: prasma' (proïsme), veïnal (veí). A banda d'aquests canvis, en el text s'han inclòs mots que han entrat recentment en el DIEC, com aiatollà, blog o cánnabis, o la grafia dels quals ja havia estat modificada, com nietzscheá (abans nietzschià) o séquia (abans sèquia). En l'exemplificació, també s'han volgut fer especialment visibles alguns noms propis que tradicionalment han estat objecte de dubte (Abigail, Débora, Raül, Rubén; el Figueró, Talteüll, la Salzadella, Binibéquer) i alguns mots i expressions de grafia vacillant que encara no recull el DIEC. És el cas d'alguns mots patrimonials com brunz, cotó-en-pèl, menysestimar o xep-a-xep, de locucions com d'arrapa-i-fuig o can penja-i-despenja, d'alguns manlleus d'ús freqüent com aiguagim, fitnes, góspel, gruyére, jacuzzi, kebab, off the record o sushi, i d'alguns compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre. 3 Institut d'Estudis Catalans Publicació i període d'implantació A partir del 25 d'octubre, el text de l'Ortografia catalana es pot consultar i descarregar des de la página web de l'IEC. El text encara está pendent del procés final de supervisió i edició. Un cop acabada aquesta fase es penjarà al web de l'IEC la versió digital definitiva. La publicació impresa en paper es farà el 2017

[mpanisello]

04_Investigació: La identitat en els espais virtuals

A partir del concepte d'identitat, el nostre objecte d'estudi ha estat la configuració d'aquesta en els espais virtuals, per tant, el següent pas fou cercar informació envers dos àmbits d'actuació: les xarxes socials i el món dels videojocs.

En aquest post desenvoluparem la configuració de la identitat en les xarxes socials.

Les xarxes socials es caracteritzen per ser espais públics accessibles per a qualsevol persona. Aquestes, mitjançant la creació d’un perfil, poden relacionant-se amb altres.

A causa de la idea d’espai públic  virtual i, per tant, no físic, pròpia d’aquestes plataformes, els subjectes tenen l’oportunitat de projectar aquella imatge amb la qual s’identifiquen o amb la que els agradaria ser identificats, ja que no seran jutjats. Com que no hi ha contacte cara a cara, la xarxa el que permet és que la persona tendeixi a alliberar-se i expressar coses que possiblement en un altre context no realitzaria, ja que cal no oblidar que l’ésser humà s’adapta a les circumstàncies i actua d’acord les condicions en què es trobi en un entorn específic. Per aquesta raó, la informació que revelen no se sap fins a quin punt és veritable.

Com a conseqüència, fer un ús constant de les xarxes socials fa que l’usuari s’apropiï d’aquest “jo virtual” que ell mateix ha creat i desenvolupi un nou estil de vida al seu voltant sense importar si això porta amb si conseqüències, ja que l’important en aquests espais és, sovint, mostrar-se per tal de ser reconegut pels altres.

L’impactant és veure com les publicacions sobre alguns temes específics o reconeixement de persones, es tornen patrons repetitius per als usuaris. Entenem aquests patrons per totes aquelles accions (publicacions, gustos, fotografies, estètica de les fotografies, estètica del perfil, etc.) que es repeteixen en diferents usuaris.

La postura que va adquirint el subjecte front aquests patrons va configurant la seva identitat virtual i va facilitant i incrementant la interacció amb els altres, en la que cada persona, a partir del que està recopilant del seu context virtual, iniciarà i organitzarà les identificacions, assumint el rol que vol prendre o construint, així, la seva autoimatge.

Per tant, diriem que la identitat és una construcció que es dóna socialment a partir de la interacció amb els altres.

En resum, sens dubte les xarxes socials estan canviant les formes de comunicació, per tant, cada subjecte explora un món de possibilitats d’escenificació i configuració de la seva identitat, trobant un possible refugi (save space) lliure de judicis socials, fet que confereix certa llibertat i seguretat a l’hora de prendre segons quines decisions i/o projectar una imatge que, possiblement, a la vida real no s’atrevirien a adoptar.

D’aquesta manera, podriem dir que la seva identitat es modela sota patrons virtuals i a partir de la interacció constant amb altres usuaris que possibiliten, al mateix temps, conseqüències positives i negatives per a ell.

[Conceptes extrets de l'estudi de l'espai virtual com a espai de construcció de la identitat]

León Zamora K. y Quiroga Matiz S. (2014) El espacio virtual como escenario en la construcción de identidad: caso de Facebook [en línea] http://www.contextos-revista.com.co/Revista%2011/A1_El%20espacio%20virtual%20como%20escenario%20en%20la%20construccion%20de%20identidad.pdf [Consultado 10/01/17]

[paulasreef4]

ELIASSON, Olafur. Ice Watch. 2014.

Olafur Eliasson busca la interacció amb el visitant i la seva conscienciació sobre el canvi climàtic. L'objectiu és que l'experiència artística tingui efectes més enllà de les parets del museu. Les obres, algunes de grans dimensions, recorren a la naturalesa i els seus elements: fusta, foc, llum i aigua, humitat i olors.

Una de les seves exposicions ‘A la vida real’ intenta suggerir algunes coses:

"Primer de tot, quan entres en un museu no surts de la vida real per estar en una mena de món de somni. El que fas realment és apropar-te més a la vida real. És com veure la realitat en més alta definició, amb més detall ".

"Crec que l'art sempre ha tractat això, les qüestions d'identitat i existencialisme no? Com ​​¿sóc al món? ¿Estic fora del món? Però crec que ets a la vida real, ets al món. I no tens més opció que actuar d'acord a això ", assegura l'artista. (com es cita a euronews.com)

‘Ice Watch’ tracta sobre el canvi climàtic, el projecte pretén explicar la urgència climàtica i ho fa portant trossos de gel extrets del Nuup Kangerlua que s’havien després de la capa de gel i portar-los al centre de diferents ciutats per mostrar lo ràpid que es desfan.

‘Ice Watch’ parla sobre el desglaçament dels glacials, parla també de totes les conseqüències que tindrà al planeta, una d’elles és la desaparició d'espècies d’animals, degut tant a la pèrdua de l’hàbitat com a l’escalfament de l’aigua, un altre de les conseqüències sería l’augment del nivell del mar, per lo tant les ciutats situades més a prop de la costa s'inundaran.

[paulasreef4]

Nuria Fuster Pulmó 2009

Núria Fuster, amb la seva obra Pulmó (2009) ens mostra una pell deshabitada per un cos humà. La peça està composta per diversos elements superposats: uns pantalons i les botes que els segueixen, un lonaimpermeable i l'estructura d'una cadirade metall. Això ens remet a una figura fantasmagòrica. La figura humana és absent i la roba de protecció suggereix una segona pell que actuaria de protecció si fos portada per un individu.

[paulasreef4]

Disseny per salvar-nos

SLAT, Boyan. System 001/B. 2019.

El 2011, quan tenia 16 anys, Slat es va creuar amb més plàstics que amb peixos durant una sessió de busseig a Grècia. Va consagrar un projecte de l'institut per investigar en profunditat la contaminació que el plàstic genera en els oceans i per què es considera impossible netejar-lo. Temps després, va suggerir la idea de construir un sistema passiu que empra els corrents marins al favor seu.

El jove holandès ara té 25 anys i dirigeix ​​la fundació The Ocean Cleanup, sota la qual va llançar un dispositiu que podria netejar un terç de tots els residus plàstics que es troben a la superfície de la mar.

Es tracta d'un sistema passiu de recollida d'escombraries que es mou amb els corrents. Consisteix en una canonada flotant de 600 metres de llarg i en forma d'U, a ella roman adherida a una pantalla cònica impenetrable de tres metres de profunditat que s'enfonsa en l'aigua i atrapa els plàstics.

Cada diversos mesos un vaixell recull i classifica els plàstics per al seu reciclatge. El dispositiu està equipat amb llanternes, reflectors de radar, senyals de navegació, GPS i balises anticol·lisió, per la seva seguretat i la dels vaixells que pugui trobar, a més respecta la fauna marina.

D'aquesta manera queden atrapats els plàstics, que tendeixen a surar, mentre que el corrent segueix fluint. El benestar animal no corre perill, no hi ha cap risc que s'enredin.

Slat és un innovador en el camp de netejar els oceans y els rius, retirant plàstics des dels més grans fins a microscòpics, a més aquest sistema en concret, és totalment passiu, no gasta energia per tal de funcionar, ja que utilitza les forces de la natura del seu propi context, el mar.

[paulasreef4]

JAN, Lars. Slow-Moving Luminaries. 2017.

Lars Jan plasma la complexitat i la precisió en una instal·lació per Audemars Piguet a Art Basel Miami que adverteix sobre l'escalfament global i la crescuda dels mars. Esteu avisats.

"Miami és un ecosistema molt fràgil, on l'entorn construït es troba amb el mar", assegura Jan, que va instal·lar el seu pavelló a la mateixa sorra que mesos enrere va ser devastada per l'huracà Irma i les marees altes comencen a ser preocupants. A l'interior, fotografies retroil·luminades mostren aquests mateixos esculturals edificis sent negats per les onades, com si la crescuda dels mars fos imparable. "Hi ha una part de mi que vol contemplar la realitat i una altra que cridaria demanant ajuda, viu entre aquests dos impulsos", aclareix Jan (com es cita a revistaad.es), que a més d'artista és cineasta, escriptor i activista social.

Aquesta obra explora la relació de l'home amb la natura, en concret, amb l'oceà. El resultat és una instal·lació immersiva i cinètica.

[paulasreef4]

HARPER, Ian. Imagine. Barcelona. 2100.

La foto de l’instagram de @ianherper, un fotògraf que estudia la natura, parla de la pujada del nivell del mar a conseqüència de l’escalfament global. A la descripció de la fotografia argumenta:

Els nivells marins mundials han augmentat entre 16 i 21 cm des de 1900, però els nous estudis revelen un augment accelerat. Aquesta greu acceleració es deu a l'escalfament global que condueix: la fusió de les plaques de gel i l'expansió tèrmica. Si bé la previsió de la pujada del nivell del mar és difícil, ja que el nostre sistema climàtic és tan complex, els científics del clima esperen que el ritme s’acceleri més durant el segle XXI. Uns dels impactes més visibles d’aquest augment inclouen inundacions a costes, tempestes, erosió costanera i canvis a la qualitat de l’aigua. Això podria arrasar la vida dels milions de persones que viuen en zones baixes d’arreu del món. Aquesta és una terrible injustícia, perquè no tots contribuïm a aquest problema per igual i, sovint, els que menys han contribuït, el pateixen més. Això és injust i la tasca més pertinent és fer front a aquesta injustícia. Hem de reduir les futures emissions d’efecte hivernacle, així com abordar les conseqüències del carboni ja emès. L’acció individual és crucial: les decisions que prenem cada dia tenen conseqüències reals pel nostre planeta. Tots podem fer petits canvis, per fer front a com contribuïm desigualment el problema, que fan grans diferències. Algunes de les millors coses que podeu fer són reduir la quantitat de carn i lactis que mengeu, reduir el nombre de vols que feu i reduir la quantitat d’energia que feu servir. Cada dia fa la diferència, cada àpat fa la diferència.

[paulasreef4]

CASOS D’ESTUDI

- MENDIETA, Ana. Glass on Body. 1972

- FUSTER, Núria. Pulmó. 2009.

- HEWETT, Sally. Fading to silver. 2020

- SLAT, Boyan. System 001/B. 2019

- JAN, Lars. Slow-Moving Luminaries. 2017.

- ELIASSON, Olafur. Ice Watch. 2014.

- HARPER, Ian. Imagine Barcelona 2100. 2019

[paulasreef4]

HEWETT, Sally.

"La meva pràctica se centra en idees de bellesa i lletjor i en les convencions que determinen la nostra definició de cada una.Me interessa com veiem les coses i com interpretem el que veiem: la meva manera particular de representar els cossos, utilitzant teixits, costures i brodats , afecta la forma en què es veu el contingut de l'obra? en certa mesura, veig mitrabajo com una investigació sobre la divisió entre artesania i art. " 

Entre les seves creacions veiem parts de l'cuerpofraccionado, pell que ens explica una història, cicatrius que converteixen el tros de cos representat en alguna cosa muydiferente a un cos ideal i paradigmàtic. Cossos amb relat rere seu. 

El que m'interessa i crec que té relació amb la meva feina, és que l'artista intenta explicar que normalment, només veiem les coses superficials, ens quedem amb el de fora, tot i que amb el tema de la pell, és diferent, perquè com argumenta aquesta artista, la pell ens explica moltes coses, la pell és molt més profunda del que sembla.