catala6-blog

[catala6-blog]

Nova Ortografia de la llengua catalana

Els canvis més significatius que introdueix l'Ortografia de la ¡lengua catalana són els següents: — Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per r. S'escriu rr quan el so de erra vibrant o forta apareix entre vocals: en els mots formats amb els prefixos a- privatiu i cor- (arítmia esdevé arrítmia; coresponsable passa a ser corresponsable); en el mot erradicar i derivats, i en els compostos amb els formants grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo-, -rráfia, -rrexi i -rrinc (per exemple, cefaloraquidi esdevé cefalorraquidi; otorinolaringóleg, otorrinolaringóleg, i omitorinc, omitorrinc). 2 Instii ti t d'Est (ji s Catalart s Ús del guionet en mots compostos prefixats. S'escriu un guionet quan el prefix precedeix un sintagma (exdirectora general passa a ser ex-directora general, i viceprimer ministre, vice-primer ministre); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l'adverbi no, s'escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (per exemple, el no-alineament penó la no confessionalitat de l'Estat; art no figuratiu 'abstracte' esdevé art no-figuratiu, però arma no reglamentària); s'escriuen aglutinats i sense guionet expressions nominals lexicalitzades com un sensepapers o una contrarellotge (per?) amb guionet déu-n'hi-do i cotó-en-pèl, amb accent gràfic en el primer component), i també compostos no reduplicatius com ara a matadegolla o clocpiu. Finalment, es posa en relleu l'ús discrecional del guionet en casos d'homonímia (co-rector, ex-portador, per a diferenciar-los de corrector o exportador) o per a evitar grafies detonants (ex-exiliat, ex-xa, en comptes de exexiliat o exxá). Mots compostos i prefixats amb el segon formant començat per s seguida de consonant. S'hi escriu una e epentética quan el segon formant coincideix formalment i semànticament amb un mot català: arterioesclerosi (esclerosi), cardioespasme (espasme), electroestátic (estàtic) o feldespat (espat); pero, en canvi, microscòpic, termòstat, atmosfera... Accentuació de les formes baleàriques de la persona 1 del present d'indicatiu dels verbs acabats en -enar, -esar, -essar, -osar i -ossar. En general, s'escriuen amb accent greu les dels verbs acabats en -enar, -esar, -osar i -ossar: anomén, esmén, remén (però berén, estrén, ordén); avés, palès (però sospés); dispós, impós, supós; desglós, destrós (però esbós, endós). En canvi, s'escriuen amb accent agut les dels verbs acabats en -essar: confés, ingrés, interés (però disfrés). Reducció de la llista de mots amb accent diacrític. S'escriu l'accent diacrític únicament en quinze mots monosíl•labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, qué/que, sé/se, sí/si, sóllsol, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S'escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats d'aquests mots, com adeu, adeu-siau, marededeu, rodamon, a contrapel, entresol o subsol. Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en el sufix -al. S'escriuen sense dièresi quan el mot primitiu no presenta un hiat: fluida! (fluid), laical (laic), col. loidal (colloide), helicoidal, trapezoidal... En canvi: prasma' (proïsme), veïnal (veí). A banda d'aquests canvis, en el text s'han inclòs mots que han entrat recentment en el DIEC, com aiatollà, blog o cánnabis, o la grafia dels quals ja havia estat modificada, com nietzscheá (abans nietzschià) o séquia (abans sèquia). En l'exemplificació, també s'han volgut fer especialment visibles alguns noms propis que tradicionalment han estat objecte de dubte (Abigail, Débora, Raül, Rubén; el Figueró, Talteüll, la Salzadella, Binibéquer) i alguns mots i expressions de grafia vacillant que encara no recull el DIEC. És el cas d'alguns mots patrimonials com brunz, cotó-en-pèl, menysestimar o xep-a-xep, de locucions com d'arrapa-i-fuig o can penja-i-despenja, d'alguns manlleus d'ús freqüent com aiguagim, fitnes, góspel, gruyére, jacuzzi, kebab, off the record o sushi, i d'alguns compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre. 3 Institut d'Estudis Catalans Publicació i període d'implantació A partir del 25 d'octubre, el text de l'Ortografia catalana es pot consultar i descarregar des de la página web de l'IEC. El text encara está pendent del procés final de supervisió i edició. Un cop acabada aquesta fase es penjarà al web de l'IEC la versió digital definitiva. La publicació impresa en paper es farà el 2017