#córrer

[danielgarciaperis]

La meva primera #MitjaMarató #21K de la #Garrotxa @cnolot assolida! La #cursa del #pernil en la seva 27a edició #solidària amb #Càritas Garrotxa #córrer #running #UnitedNYCHalf #NYRRVirtualRacing (at Olot) https://www.instagram.com/p/Cpr9tnlsJG8/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[ximo220550]

La Generalitat Valenciana ha suprimit aquest vídeo de les xarxes socials per a fer-lo oblidar, doncs fem-l'ho córrer !!

[alexcrementoelchido]

no aguanto.... me quiero córrer dentro de ti🥵🔥

[shintachief]

Deixa-la córrer....Bon dia gent !!! / Déjala correr...Buenos días gente !!!

•

#Girona #gironamenamora #girona_imatges #gironaexperiences #somgirona #cat_imatges #catalunya_imagina #raconsde_girona #raconsde_catalunya #ok_catalunya #ok_girona #gw_shots #instantes_fotograficos #entre_fotos #gw_water #pasion_por_catalunya #gw_landscapes #total_girona #espais_i_troballes #galaicoeuropeos #llumiombres_cat #gw_longexposure #gw_nature #ig_girona #igcatalunya #iggirona #iggrammers #catalunya_water #raw_jpeg_spain

[tanzania2023]

28 al 29 de Juliol - Kiwengwa, Zanzíbar

Dies de panxing a l'hotel White Dream, Kiwengwa, Zanzíbar. La Joana i jo hem anat a correr cada día per la platja a primera hora. Té una sorra blanca molt fina i compacta i va de conya per córrer, deixant de banda que el paisatge és paradisíac, i mai millor dit.

Pels matins, si surt el sol, que no es sempre (el temps canvia molt ràpid), el prenem i si no, anem a fer un volt platja amunt platja avall, suportant com podem tots els plastes "jambo come to my shop where are you from only look good price Hakuna Matata".

La tarda del 28 vam anar amb el cotxe llogat a la punta nord, a Nungwi, esperant trobar un mínim passeig marítim per passejar, però només hi havia sotracs, cases miserables, tendes minúscules, molta brutícia i, a la platja, hotels luxosos tot inclòs per a turistes blancs, rics i avorrits. Hem fet una petita incursió a un carrer raonablement comercial i hem tornat al White Dream.

Tot i que el paisatge de la illa és increïble, no es presta a l'exploració. No saps on anar i arribem a la conclusió que aquí es ve a l'hotel a estirar-se a les gandules i a beure pinyas coladas i mojitos.

I això és el que hem fet: prendre el sol, anar a les "botiguetes" i regatejar, fer que el venedor vagi no se on a buscar samarretes de la talla correcta, demanar a unes senyores que ens facin braçalets a mida, mirar com juguen a fútbol a la platja (el fútbol es omnipresent), i probar els restaurants dels voltants: el Poa Poa i el Il Pontile.

També hem vist com pesquen de manera molt rudimentària pops i llagostes, un bateig al mar vestits dins de l'aigua (tot i que la majoria són musulmans) i el contrast entre les noies locals vestides de cap a peus amb les guiris ensenyant el cul.

[objecteiespai]

 El Raval “és com un gran plató“, afirma Sarramia

ÒSCAR SARRAMIA (Lleida, 1972). Graduat en Arts i Oficis a l’Escola Massana de Barcelona i llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Des de fa uns quants anys, desenvolupa dos vessants artístiques paral·leles: d’una banda, la il·lustració per a diferents diaris i revistes, i, de l’altra, la il·lustració infantil/juvenil i publicitària. Pel que fa a la segona vessant, en el terreny dels dibuixos animats, treballa des de fa anys en diferents sèries, pel·lícules i anuncis. És el creador de la sèrie Horaci l’inuit, de dos temporades i emesa per TV3. També ha estat professor en diverses escoles d’art i ha publicat uns quants llibres.

En una escala de veïns hi cap el món. No un món, sinó el món sencer. Especialment si és al Raval, barri que condensa costums i llengües i cultures d’arreu. Sense edulcorants ni mala sang, amb la profunditat de qui ha volgut estimar el barri on ha viscut —i no ha estat gens fàcil—, Sarramia i Ramon Pardina refl ecteixen la complexitat i les contradiccions d’un lloc que és alhora el centre de la ciutat i un espai al marge. Un lloc on hi ha tantes interrupcions que difícilment les muses t’hi trobaran treballant, i encara més difícil serà dur-hi una vida familiar tranquil·la. Tendre i crític, afectuosament irònic, bèstia a estones, perplex i divertit, lúcid i lúdic, sense nostàlgia però amb la melancolia dels amors impossibles, aquest còmic és un retrat brillant d’aquella escala que era el món, on va viure el president de Barcelona.

Aquesta novel·la gràfi ca explica les vivències d’un dibuixant lleidatà en un pis del Raval, entre la tardor de 1993 i l’estiu de 2006, els anys que van des de la Barcelona post-olímpica a la Barcelona pre-crisi.

La novel·la explica les vicissituds d'un edifici, a mig camí de la quotidianitat i el surrealisme, que podria ser tot un país. O tot un món.

RAMON PARDINA (Barcelona, 1977). Ha estat guionista de programes de televisió com Polònia, El Foraster, diversos programes d’Andreu Buenafuente o el documental Les set vides del Perich, a banda de sotsdirigir el late night Zona Franca a TV3. Com a escriptor, ha publicat els llibres de contes La novel·la que no he escrit mai (Premi Miquel Àngel Riera de narrativa breu 2005), El jugador de futbolí que volia córrer la banda (Premi Joan Santamaria de narració 2007), L’home més feliç del món (Premi Recvll de narració Joaquim Ruyra 2010), El club dels homes amb bigoti (2016) i, darrerament, El gran circ domèstic (Premi 7 Lletres 2021) també publicat per Pagès editors. Així mateix, ha coescrit, juntament amb Quim Masferrer, el Dietari d’El Foraster (2014). En castellà, ha escrit el guió de la novel·la gràfica La furgo (finalista del Premi Junceda 2019), amb dibuixos de Martín Tognola, que ha estat traduïda al francès i l’alemany. Sempre ha viscut a Barcelona, però mai al Raval.

El president de Barcelona - Doble Tinta - Libro gráfico - Categorías - Catálogo | Pagès Editors

[yamamiya]

Ouineta - Bikini Kill

Policia de la moda Vaig caminant pel carrer Amb un bikini del 2012 La police em mira bé Perill d'estar arrestada Arrestada, arrestada Arrestada per la pasma Arrestada, arrestada Jo no vull estar Jo no vull estar arrestada Ni que em toquin amb un pal La gent escandalitzada Quan arrenco a córrer No heu vist mai algú corrent? Vaig massa sobria per córrer? I, ah, un moment Aquest és el meu flow Aquest és el meu flow Sí és aquest, sí és aquest Aquest és el meu flow Policia de la moda Vostè no em pot arrestar Vaig cordada per darrere Les tetes aguanten Les tetes aguanten Les tetes aguanten Flow piscis, però amb una mask I tot sembla tremolar Jo vacil·lo molt per dintre i per fora sweetie pie Tingues cuidado, tingues cuidado Que amb el cinisme forado Jo t'envio un pensament Com qui envia un clavell al mail Aquest és el meu flow Aquest és el meu flow Sí és aquest, sí és aquest Aquest és el meu flow Vaig caminant pel carrer Amb un bikini del 2012 La police em mira bé Perill d'estar arrestada Arrestada, arrestada Arrestada per la pasma Arrestada, arrestada Jo no vull estar Senyor policia vostè no em pot arrestar Torno Policia de la moda Vostè no em pot arrestar Vaig cordada per darrere Les tetes aguanten Les tetes aguanten Les tetes aguanten

[aroaceofthesea]

Temazoo

[elhereje]

La vida és tancar els ulls, tornar a riure

Cridar al vent, sentir-nos lliures

La vida és desitjar tornar a nàixer

Córrer tot sol, sentir-te créixer

La vida és el fred tallant les cares

I una llàgrima incendiant les galtes

La vida és entendre que he d'aprendre

Aprendre a viure

[lesfoteses]

Sempre hi ha flors més dissortades que d’altres

Dissabte 16 de desembre del 2023

El cel, allà dalt, per sobre de la silueta que dibuixen els arbres i les muntanyes, i més amunt d’on volen els ocells, comença a blavejar. La negra nit ja no és tan negra, les estrelles s’han amagat i l’aire ja fa una estona que s’està quiet, ho sap perquè les seves fulles no es mouen gens. El silenci inunda la vall, llisca des dels cims més alts i carena les tarteres de rocallam esquerdillat, s’esmuny entre pins i avets, i més avall, entre el neret. Aquest silenci dura pocs minuts, però li basta per repetir-se que juntament amb l’espectacle visual que es va obrint pas és el seu moment preferit del dia. I des d’on és ella, enmig d’aquest prat tan gran, la vida sembla més bella.

La llum ja deixa veure on s’acaben les muntanyes i on comencen els boscos. Les minúscules gotes rodones com la lluna, incrustades a la seva tija tan dreta i tan verda, saben que desapareixeran aviat evaporades. Al seu voltant, les seves germanes també es lleven, a poc a poc, mentre de fons, els primers ocells comencen a piular. Els sent buscar-se entre les branques després d’una nit silenciosa, tranquil·la, càlida. De seguida es posaran a cercar cucs per esmorzar, cucs que ella no necessita. Ella en té prou amb l’aigua que li arriba des de les entranyes de la terra humida, que nota com infla les seves fulles blanques, a poc a poc, alhora que aquestes s'alliberen i s’estiren. El cel, d’un blau marí cada cop més clar, no deixa que cap núvol esguerri aquest matí.

L’aire també ha tornat a córrer, tan suau que només la natura el sap percebre. El silenci s’ha retirat. Ja carrisquegen els grills, ja canten els ocells, i unes vaques al sud-est mugeixen. De cop i volta, li arriba una remor llunyana. No la sap situar, no sap d’on ve, què l’ha provocat, pot haver estat un talp, un conill, una guineu, un esquirol. Mentrestant, el primer raig de llum solar, alè càlid de color groc, fa brillar les seves fulles delicades com la seda, que s’escalfen ben de pressa, igual que les petites gotes que encara eren a la tija, que de tan molles roden cap avall i se’n van. Llavors la remor torna. Ara sí que ho ha sentit bé: no són animals els que parlen, tampoc el vent ni el rierol que hi ha a uns quilòmetres a l’oest… Són veus humanes. Ho sap perquè si presta atenció, el terra vibra a cada passa que fan els bípedes. I per la quantitat de vibracions, hi deu haver almenys quatre humans. Passen uns minuts i les passes ressonen cada cop més: ara pot sentir-los fins i tot la respiració. No parlen massa, intercanvien només algunes paraules. És molt aviat per ser tan amunt, el fred alpí els deu haver expulsat d’aquestes tendes que carreguen a l’esquena. Llavors un d’ells diu “Esmorzem en aquest prat, que hi toca el sol i s’hi està molt bé”. Oh, desgraciat, i és clar que s’hi està bé, n’hi ha que hi porten tota la vida i mai han volgut marxar-ne! Els quatre individus, aleshores, amb ulls famèlics devoren el bell entorn, volen l’esplanada perfecta on deixar les motxilles, les estovalles, els coberts, els formatges i els embotits, les cantimplores, la roba i el fogonet. “Seiem aquí”, s’aventura un d’ells, amb tan mala sort que ha anat a escollir aquest precís racó, el més preciós de tot el prat, des d’on es veu tota la vall, des d’on cada dia les flors veuen aixecar-se el matí i després, caure la nit. Des d’on el món sembla tan bonic que ben mirat, es podria acabar ara i així.

[danielgarciaperis]

A punt per començar a #córrer la XXVII #MitjaMarató #21K de la #Garrotxa @cnolot La #cursa del #pernil #solidària amb #Càritas Garrotxa #Olot #running #UnitedNYCHalf #NYRRVirtualRacing (at Club Natació Olot) https://www.instagram.com/p/CprtyG2MnKy/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[blogrefelet]

Joc

35mm- ilford XP2 400 asa- Minolta X-700 En veure’l córrer va recordar que de menut també li semblava divertit.

[badiajordi]

El Rubiales i els altres Rubiales

El president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, ha deixat tothom amb un pam de nas quan ha afirmat que no dimitiria amb un discurs delirant, mentider i delictiu. Ahir al vespre es va fer córrer que havia comunicat que plegava i avui tothom estava preparat per escoltar una renúncia i una disculpa poc o menys afortunada. El sarau que s’ha muntat és fenomenal. Tothom o gairebé hi…

[shintachief]

Deixa-la córrer... Bon dia gent !!! / Déjala correr.... Buenos días gente !!!

•

#Girona #gironamenamora #girona_imatges #gironaexperiences #somgirona #cat_imatges #catalunya_imagina #raconsde_girona #raconsde_catalunya #ok_catalunya #ok_girona #gw_shots #instantes_fotograficos #entre_fotos #gw_water #pasion_por_catalunya #gw_landscapes #total_girona #espais_i_troballes #galaicoeuropeos #llumiombres_cat #gw_longexposure #gw_nature #ig_girona #igcatalunya #iggirona #iggrammers #catalunya_water #raw_jpeg_spain

[luciamelermaura]

Que resulta que avui és el #diainternacionaldelpodenco i pensava que aquí hem tingut de tot i comparant-la amb la cosina galga, #lalocah , he arribat a la conclusió que totes dues com a bons llebrers els hi patina algo dins el cap. No és igual de pelleja però crec que ens regalarà grans moments de #nadiealvolante Per més #galgos #podencos i #perretes de sofá, per molt més temps de poder-nos-els mirar córrer, jugar, i fer coses de perretes en llibertat. #noalacaça #llebrersdesofá https://www.instagram.com/p/CbbDsnlIon5/?utm_medium=tumblr

[useless-catalanfacts]

A song by the Valencian band La Fúmiga for this summer. Here’s the lyrics in Valencian-Catalan and the translation to English:

Puge al tren de Rodalia ja fa hores que és de nit. Estem separats i em mira ha canviat el meu destí. Pensaves que no ho faria, que jo em quedaria allí. Preguntant-me de per vida si tu eres...

I get on the Rodalia train it’s been night for hours. We’re separated and she* looks at me my destiny has changed. You thought I wouldn’t do it, that I would stay there. Asking myself all my life if you are...

Potser no era per a sempre però sí fins al matí. Eren “rises” i diumenge i no anàvem a dormir.

Maybe it wasn’t forever but it was until morning. It was laughs and sunday and we didn’t go to sleep.

Saber que açò acabaria ens va permetre gaudir com si fora l’últim dia d’una història sense fi.

Knowing that this would end allowed us to enjoy as if it were the last day of an endless story.

Fanàtics de la Serendipitat!

Fanaticals of Serendipity!

Before sunrise per Gandia com dos guiris a l’estiu Parlaves de la Marina. Jo d’Alzira i del seu riu. Arrapant-li als temps les hores mentre feia al seu camí. L’alba sobre el nostre rostre ens dirà que fins ací.

Before sunrise around Gandia, like two “guiris” [tourists, typically from Northern countries] in summer You talked about la Marina. I talked about Alzira and its river. Snatching hours from time while it [time] goes its way. Sunrise over our faces will tell us: it ends here.

Lliures de tota la història que ens havia acompanyat vam deixar córrer l'eufòria d’una nit per recordar. Serendipitat austera d’un descobriment casual. No buscàrem la manera de tornar-nos a trobar.

Free of all the history that had accompanied us we let the euphoria of a night to remember run. Austere serendipity of a discovery by chance. We did not look for the way to meet again.

*Note: the song is gender neutral because our language doesn’t mark gender the same way English does. I translated it as “she” to be consistent with the music video.