#córrer

[danielgarciaperis]

La meva primera #MitjaMarató #21K de la #Garrotxa @cnolot assolida! La #cursa del #pernil en la seva 27a edició #solidària amb #Càritas Garrotxa #córrer #running #UnitedNYCHalf #NYRRVirtualRacing (at Olot) https://www.instagram.com/p/Cpr9tnlsJG8/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[ximo220550]

La Generalitat Valenciana ha suprimit aquest vídeo de les xarxes socials per a fer-lo oblidar, doncs fem-l'ho córrer !!

[alexcrementoelchido]

no aguanto.... me quiero córrer dentro de ti🥵🔥

[shintachief]

Deixa-la córrer....Bon dia gent !!! / Déjala correr...Buenos días gente !!!

•

#Girona #gironamenamora #girona_imatges #gironaexperiences #somgirona #cat_imatges #catalunya_imagina #raconsde_girona #raconsde_catalunya #ok_catalunya #ok_girona #gw_shots #instantes_fotograficos #entre_fotos #gw_water #pasion_por_catalunya #gw_landscapes #total_girona #espais_i_troballes #galaicoeuropeos #llumiombres_cat #gw_longexposure #gw_nature #ig_girona #igcatalunya #iggirona #iggrammers #catalunya_water #raw_jpeg_spain

[tanzania2023]

28 al 29 de Juliol - Kiwengwa, Zanzíbar

Dies de panxing a l'hotel White Dream, Kiwengwa, Zanzíbar. La Joana i jo hem anat a correr cada día per la platja a primera hora. Té una sorra blanca molt fina i compacta i va de conya per córrer, deixant de banda que el paisatge és paradisíac, i mai millor dit.

Pels matins, si surt el sol, que no es sempre (el temps canvia molt ràpid), el prenem i si no, anem a fer un volt platja amunt platja avall, suportant com podem tots els plastes "jambo come to my shop where are you from only look good price Hakuna Matata".

La tarda del 28 vam anar amb el cotxe llogat a la punta nord, a Nungwi, esperant trobar un mínim passeig marítim per passejar, però només hi havia sotracs, cases miserables, tendes minúscules, molta brutícia i, a la platja, hotels luxosos tot inclòs per a turistes blancs, rics i avorrits. Hem fet una petita incursió a un carrer raonablement comercial i hem tornat al White Dream.

Tot i que el paisatge de la illa és increïble, no es presta a l'exploració. No saps on anar i arribem a la conclusió que aquí es ve a l'hotel a estirar-se a les gandules i a beure pinyas coladas i mojitos.

I això és el que hem fet: prendre el sol, anar a les "botiguetes" i regatejar, fer que el venedor vagi no se on a buscar samarretes de la talla correcta, demanar a unes senyores que ens facin braçalets a mida, mirar com juguen a fútbol a la platja (el fútbol es omnipresent), i probar els restaurants dels voltants: el Poa Poa i el Il Pontile.

També hem vist com pesquen de manera molt rudimentària pops i llagostes, un bateig al mar vestits dins de l'aigua (tot i que la majoria són musulmans) i el contrast entre les noies locals vestides de cap a peus amb les guiris ensenyant el cul.

[lesfoteses]

Els runners

18 de febrer del 2023

He anat a buscar el dorsal per la mitja marató de Barcelona que té lloc demà al matí, diumenge. No és ni la primera mitja ni la primera cursa que faig, per la qual cosa ja ho havia vist abans, però sempre que vaig a buscar el dorsal no em puc estar de sorprendre’m quan veig que hi ha penya que ja va disfressada de runner per anar només a recollir el puto número en un foli que s’enganxaran amb imperdibles i la bossa cutre del corredor. ¿Per què nassos aneu disfressats ja amb les Nike Pegasus que es nota que no fa ni un mes que teniu, la rebequeta Domyos penjada de la cintura per les mànigues, els leggins i la samarreta transpirable del Decathlon? Per què aneu vestits com si la cursa hagués de començar en un parell d’hores? És que penseu dormir amb la roba ja posada per demà sortir disparats? Posats a dir tonteries, em semblaria el més intel·ligent i una justificació aparentment coherent, això d’anar vestit de runner el dia abans d’una cursa.

Això d’anar vestit així per cridar l’atenció i que els de l’entorn pensem “ah mira, aquest deu fer temps que es prepara” no deixa de ser com una indumentària per demostrar algo. Necessiten demostrar que ja van néixer preparats, que si d’ells depèn, escolta, posa una meta i una escopeta de fogueo i carda un tret a l’aire i dona la sortida, que els runners que ja van vestits de runners correran. Per coses així, em cauen malament els runners. No tots són així, per sort. Per sort hi ha gent normal, o almenys, gent que vesteix normal i va a recollir el dorsal i després tornarà a casa, es posarà el pijama, soparà, potser una dutxeta ràpida abans d’anar a dormir, i demà esmorzarà i es VESTIRÀ per anar a córrer.

Una altra cosa que no suporto dels runners són els que van a recollir el dorsal disfressats i JA FAN PUDOR DE SUAT. O que el dia de la cursa, esperant per començar a córrer, ja fan la peste que faran quan acabin. Com pot ser? Els segons deuen ser els que el dia abans van anar disfressats de runner i efectivament han dormit amb la roba ja posada, hòstia de Deu. I els que avui ja fan pudor no ho sé, però fill meu, renta a 40° la roba d’esport, que ja ets grandet per saber fer rentadores.

Jo no em considero runner, però reconec que corro a vegades curses d’aquestes. Però no em sento runner, no caço amb cap mentalitat de runner, tinc un Garmin que només em poso quan surto a córrer, detall que per mi és important a l’hora de classificar un runner. El runner porta el Garmin posat fins i tot quan dorm, per què? Per demà veure les pulsacions mentre dorm. Té algun interès? Per mi, cap ni un. Si se’t para el cor, demà tampoc ho podràs veure registrat a l’app perquè estaràs mort. Així que què t’importa saber si dissabte t’ha bategat més ràpid el cor que divendres anterior? És m��s: realment els runners s’ho miren? Fijo que no, que ho tenen per tenir registrat i si un dia d’aquí 7 anys hi pensen, o ara per exemple llegint les foteses hi pensen, potser ho consultaran. I? Res. Absolutament res, seguiran la seva vida normal i portant el Garmin. A mi l’únic que m’emprenya és quan la meva parella és aquest perfil de persona, el Marc dorm amb el cony de rellotge al canell esquerra, la banda que dona a mi. Per la qual cosa, tinc el puto rellotge allà donant-me la turra. Si anés al terapeuta segurament diria que “tot ve d’aquí”, que la meva ràbia contra els runners ve del Garmin del Marc que dorm amb nosaltres al llit. Me la suda. Continuo condemnant els qui van disfressats de runner per anar a recollir el dorsal. N’he fet un tuit, i d’aquesta manera em dono per satisfeta avui.

[yamamiya]

Ouineta - Bikini Kill

Policia de la moda Vaig caminant pel carrer Amb un bikini del 2012 La police em mira bé Perill d'estar arrestada Arrestada, arrestada Arrestada per la pasma Arrestada, arrestada Jo no vull estar Jo no vull estar arrestada Ni que em toquin amb un pal La gent escandalitzada Quan arrenco a córrer No heu vist mai algú corrent? Vaig massa sobria per córrer? I, ah, un moment Aquest és el meu flow Aquest és el meu flow Sí és aquest, sí és aquest Aquest és el meu flow Policia de la moda Vostè no em pot arrestar Vaig cordada per darrere Les tetes aguanten Les tetes aguanten Les tetes aguanten Flow piscis, però amb una mask I tot sembla tremolar Jo vacil·lo molt per dintre i per fora sweetie pie Tingues cuidado, tingues cuidado Que amb el cinisme forado Jo t'envio un pensament Com qui envia un clavell al mail Aquest és el meu flow Aquest és el meu flow Sí és aquest, sí és aquest Aquest és el meu flow Vaig caminant pel carrer Amb un bikini del 2012 La police em mira bé Perill d'estar arrestada Arrestada, arrestada Arrestada per la pasma Arrestada, arrestada Jo no vull estar Senyor policia vostè no em pot arrestar Torno Policia de la moda Vostè no em pot arrestar Vaig cordada per darrere Les tetes aguanten Les tetes aguanten Les tetes aguanten

[aroaceofthesea]

Temazoo

[elhereje]

La vida és tancar els ulls, tornar a riure

Cridar al vent, sentir-nos lliures

La vida és desitjar tornar a nàixer

Córrer tot sol, sentir-te créixer

La vida és el fred tallant les cares

I una llàgrima incendiant les galtes

La vida és entendre que he d'aprendre

Aprendre a viure

[blogrefelet]

Joc

35mm- ilford XP2 400 asa- Minolta X-700 En veure’l córrer va recordar que de menut també li semblava divertit.

[danielgarciaperis]

A punt per començar a #córrer la XXVII #MitjaMarató #21K de la #Garrotxa @cnolot La #cursa del #pernil #solidària amb #Càritas Garrotxa #Olot #running #UnitedNYCHalf #NYRRVirtualRacing (at Club Natació Olot) https://www.instagram.com/p/CprtyG2MnKy/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[badiajordi]

El Rubiales i els altres Rubiales

El president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, ha deixat tothom amb un pam de nas quan ha afirmat que no dimitiria amb un discurs delirant, mentider i delictiu. Ahir al vespre es va fer córrer que havia comunicat que plegava i avui tothom estava preparat per escoltar una renúncia i una disculpa poc o menys afortunada. El sarau que s’ha muntat és fenomenal. Tothom o gairebé hi…

[shintachief]

Deixa-la córrer... Bon dia gent !!! / Déjala correr.... Buenos días gente !!!

•

#Girona #gironamenamora #girona_imatges #gironaexperiences #somgirona #cat_imatges #catalunya_imagina #raconsde_girona #raconsde_catalunya #ok_catalunya #ok_girona #gw_shots #instantes_fotograficos #entre_fotos #gw_water #pasion_por_catalunya #gw_landscapes #total_girona #espais_i_troballes #galaicoeuropeos #llumiombres_cat #gw_longexposure #gw_nature #ig_girona #igcatalunya #iggirona #iggrammers #catalunya_water #raw_jpeg_spain

[luciamelermaura]

Que resulta que avui és el #diainternacionaldelpodenco i pensava que aquí hem tingut de tot i comparant-la amb la cosina galga, #lalocah , he arribat a la conclusió que totes dues com a bons llebrers els hi patina algo dins el cap. No és igual de pelleja però crec que ens regalarà grans moments de #nadiealvolante Per més #galgos #podencos i #perretes de sofá, per molt més temps de poder-nos-els mirar córrer, jugar, i fer coses de perretes en llibertat. #noalacaça #llebrersdesofá https://www.instagram.com/p/CbbDsnlIon5/?utm_medium=tumblr

[lesfoteses]

Sempre hi ha flors més dissortades que d’altres

Dissabte 16 de desembre del 2023

El cel, allà dalt, per sobre de la silueta que dibuixen els arbres i les muntanyes, i més amunt d’on volen els ocells, comença a blavejar. La negra nit ja no és tan negra, les estrelles s’han amagat i l’aire ja fa una estona que s’està quiet, ho sap perquè les seves fulles no es mouen gens. El silenci inunda la vall, llisca des dels cims més alts i carena les tarteres de rocallam esquerdillat, s’esmuny entre pins i avets, i més avall, entre el neret. Aquest silenci dura pocs minuts, però li basta per repetir-se que juntament amb l’espectacle visual que es va obrint pas és el seu moment preferit del dia. I des d’on és ella, enmig d’aquest prat tan gran, la vida sembla més bella.

La llum ja deixa veure on s’acaben les muntanyes i on comencen els boscos. Les minúscules gotes rodones com la lluna, incrustades a la seva tija tan dreta i tan verda, saben que desapareixeran aviat evaporades. Al seu voltant, les seves germanes també es lleven, a poc a poc, mentre de fons, els primers ocells comencen a piular. Els sent buscar-se entre les branques després d’una nit silenciosa, tranquil·la, càlida. De seguida es posaran a cercar cucs per esmorzar, cucs que ella no necessita. Ella en té prou amb l’aigua que li arriba des de les entranyes de la terra humida, que nota com infla les seves fulles blanques, a poc a poc, alhora que aquestes s'alliberen i s’estiren. El cel, d’un blau marí cada cop més clar, no deixa que cap núvol esguerri aquest matí.

L’aire també ha tornat a córrer, tan suau que només la natura el sap percebre. El silenci s’ha retirat. Ja carrisquegen els grills, ja canten els ocells, i unes vaques al sud-est mugeixen. De cop i volta, li arriba una remor llunyana. No la sap situar, no sap d’on ve, què l’ha provocat, pot haver estat un talp, un conill, una guineu, un esquirol. Mentrestant, el primer raig de llum solar, alè càlid de color groc, fa brillar les seves fulles delicades com la seda, que s’escalfen ben de pressa, igual que les petites gotes que encara eren a la tija, que de tan molles roden cap avall i se’n van. Llavors la remor torna. Ara sí que ho ha sentit bé: no són animals els que parlen, tampoc el vent ni el rierol que hi ha a uns quilòmetres a l’oest… Són veus humanes. Ho sap perquè si presta atenció, el terra vibra a cada passa que fan els bípedes. I per la quantitat de vibracions, hi deu haver almenys quatre humans. Passen uns minuts i les passes ressonen cada cop més: ara pot sentir-los fins i tot la respiració. No parlen massa, intercanvien només algunes paraules. És molt aviat per ser tan amunt, el fred alpí els deu haver expulsat d’aquestes tendes que carreguen a l’esquena. Llavors un d’ells diu “Esmorzem en aquest prat, que hi toca el sol i s’hi està molt bé”. Oh, desgraciat, i és clar que s’hi està bé, n’hi ha que hi porten tota la vida i mai han volgut marxar-ne! Els quatre individus, aleshores, amb ulls famèlics devoren el bell entorn, volen l’esplanada perfecta on deixar les motxilles, les estovalles, els coberts, els formatges i els embotits, les cantimplores, la roba i el fogonet. “Seiem aquí”, s’aventura un d’ells, amb tan mala sort que ha anat a escollir aquest precís racó, el més preciós de tot el prat, des d’on es veu tota la vall, des d’on cada dia les flors veuen aixecar-se el matí i després, caure la nit. Des d’on el món sembla tan bonic que ben mirat, es podria acabar ara i així.

[useless-catalanfacts]

A song by the Valencian band La Fúmiga for this summer. Here’s the lyrics in Valencian-Catalan and the translation to English:

Puge al tren de Rodalia ja fa hores que és de nit. Estem separats i em mira ha canviat el meu destí. Pensaves que no ho faria, que jo em quedaria allí. Preguntant-me de per vida si tu eres...

I get on the Rodalia train it’s been night for hours. We’re separated and she* looks at me my destiny has changed. You thought I wouldn’t do it, that I would stay there. Asking myself all my life if you are...

Potser no era per a sempre però sí fins al matí. Eren “rises” i diumenge i no anàvem a dormir.

Maybe it wasn’t forever but it was until morning. It was laughs and sunday and we didn’t go to sleep.

Saber que açò acabaria ens va permetre gaudir com si fora l’últim dia d’una història sense fi.

Knowing that this would end allowed us to enjoy as if it were the last day of an endless story.

Fanàtics de la Serendipitat!

Fanaticals of Serendipity!

Before sunrise per Gandia com dos guiris a l’estiu Parlaves de la Marina. Jo d’Alzira i del seu riu. Arrapant-li als temps les hores mentre feia al seu camí. L’alba sobre el nostre rostre ens dirà que fins ací.

Before sunrise around Gandia, like two “guiris” [tourists, typically from Northern countries] in summer You talked about la Marina. I talked about Alzira and its river. Snatching hours from time while it [time] goes its way. Sunrise over our faces will tell us: it ends here.

Lliures de tota la història que ens havia acompanyat vam deixar córrer l'eufòria d’una nit per recordar. Serendipitat austera d’un descobriment casual. No buscàrem la manera de tornar-nos a trobar.

Free of all the history that had accompanied us we let the euphoria of a night to remember run. Austere serendipity of a discovery by chance. We did not look for the way to meet again.

*Note: the song is gender neutral because our language doesn’t mark gender the same way English does. I translated it as “she” to be consistent with the music video.