#ai ho trobo molt a faltar

[joaquimblog]

I la cita anual a Waldbühne no podia mancar a IFL, diguem que és com l’inici oficial de l’estiu més popular i festiu, al costat d’altres propostes més contundents, selectes i prestigioses, però el concert estiuenc en el parc berlinès suposa alhora que trobar-nos amb artistes de nivell, una festa popular, a la que no hi poden mancar les concessions a un públic televisiu, amb un disseny de llums multicolor, mappings a l’escenari i grans angulars per fer-ho ben digerible.

En qualsevol cas si en la majoria d’anys el programa acostuma a ser variat i amb obres gens complicades, aquesta any la tria no podia ser més assequible, amb una mica d’òpera amb el “Cielo e mar” per iniciar i el Nessum dorma per concloure i un monogràfic dedicat a Cavalleria rusticana, més la concessió verdiana amb l’obertura de I Vespri sicilani escapçada, al menys a la televisió, ja que la resta van ser cançons italianes de tots els temps, que quasi van fer que el concert semblés un recopilatori de San Remo.

La gran troballa, a banda d’un Kaufmann en plenitud vocal i afinació discutible, va ser la participació de l’ètnica mezzosoprano Anita Rachvelishvili que canta una mesurada Santuzza i interpreta un Caruso de Lucio Dalla ·di tutto rispetto que dirien els italians, cantant com a vocalista i amagant de manera molt intel·ligent la impostació lírica, alhora que cantant alla Mina, un Volare de Modugno amb Kaufmann de manera simpatiquíssima i distesa. A Rachvelishvili, vists els resultats del concerts la trobo a faltar més tot i que l’estel mediàtic de Kaufmann pot amb tot i nomé faltava el Nessum dorma, degudament abaixat de to, generós i rotund per intentar fer oblidar que per poc que s’ho proposi ella s’ho menja tot i a tots amb patatones.

Musicalment no hi ha cap repta. És un repertori agraït en el que a Kaufmann malgrat el bon estat vocal, li manca aquella claredat solar que la seva veu no posseeix i aquell fraseig fresc i sincer que fa que el “cielo e mar” a banda de lleugerament desafinat quedi distant i gèlid. La italianitat de Kaufmann brilla per la seva absència, el que no vol dir que amb el seu carisma no sigui capaç d’arreplegar al seu voltant no només als seus compatriotes, sinó al gran públic que estim ai valora les personalitats vocals i ell no hi ha dubte que ho és, com ho era Domingo quan era boníssim i tants que ara l’idolatren el criticaven sense pietat. No esperem a gaudir de Kaufmann quan estigui en el seu declivi, perquè ara malgrat no s�� el tenor més idoni per fer el repertori d’aquest concert, no té rival.

Ella ja he dit que és la perla del concert, perquè sabent que la immensa majoria dels aplaudiments seran per a ell, canta de manera intensa i sincera, adequant estils i acabant sent més entranyable que l’amiga de l’emèrit, aquesta de veritat.

Una festa simpàtica com aperitiu als grans esdeveniments que ens esperen els propers dies.

Què vagi de gust

Giuseppe Verdi Obertura de I Vespri Siciliani

Amilcare Ponchielli Cielo e mar!” de La Gioconda

Pietro Mascagni Voi lo sapete, o mamma de Cavalleria Rusticana Tu qui Santuzza… No, no, Turiddu de Cavalleria Rusticana Intermezzo de Cavalleria Rusticana Mamma! Mamma, quel vino e generoso de Cavalleria Rusticana

Ernesto de Curtis Ti voglio tanto bene”

Ruggero Leoncavallo Mattinata

Lucio Dalla Caruso

Ernesto de Curtis Torna a Surriento

Romano Musumarra Il Canto

Ernesto de Curtis Non ti scordar di me

Propines Nino Rota Parla più piano Domenico Modugno Volare Giacomo Puccini Nessum dorma de Turandot

Anita Rachvelishvili (Mezzosoprano) Jonas Kaufmann (tenor)

Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin Direcció musical: Jochen Rieder

Waldbühne, Berlín 13 de juliol de 2018

Waldbühne 2018: Jonas Kaufmann i Anita Rachvelishvili I la cita anual a Waldbühne no podia mancar a IFL, diguem que és com l'inici oficial de l'estiu més popular i festiu, al costat d'altres propostes més contundents, selectes i prestigioses, però el concert estiuenc en el parc berlinès suposa alhora que trobar-nos amb artistes de nivell, una festa popular, a la que no hi poden mancar les concessions a un públic televisiu, amb un disseny de llums multicolor, mappings a l'escenari i grans angulars per fer-ho ben digerible.