#acudit

[abocador-memetic]

[anumineverumi]

#ff #finalfantasy #rpg #opinión Que alguien me dé una pistola 😂 #meme #broma #acudit #joke @ukegame #ukegame (en Matallana de Torío, Spain) https://www.instagram.com/p/CqU5ltjNI2i/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[quatregats]

Also while we're on the topic of insane musical crossovers I am fully looking forward to whatever happens when Chiara Oliver and Mushkaa do a song together

[useless-catalanfacts]

La qüestió de pel·lícules catalanòfobes té més trascendència que no pas ens pensem. A més de reforçar i expandir estereotips discriminatoris a qui ja els té internalitzats (conscientment o inconscientment), també els exporten a altres parts del món.

Fa uns quants anys, parlant amb l'admin que portava el blog de useless-venezuelafacts, em va explicar (tot entre jijis jajas) coses horribles que el seu pare deia sobre els catalans, que a l'admin li semblaven molt gracioses al no ser conscient de com això estava lligat a estereotips i la discriminació que patim. A mi em va sorprendre molt que un veneçolà-nordamericà tingués tants prejudicis i una actitud tan discriminatòria (per no dir directament etnocida) —de fet, normalment ja em sorprèn una mica quan la gent de tan lluny sap que existim els catalans, però que l'únic que sàpiguen sobre la nostra existència és que som tots males persones, que sempre enganyem i robem i que s'ha d'anar amb compte si es troben amb un de nosaltres, que som súper tancats i tractarem malament a tothom que parli castellà (sense més informació sobre el context de discriminació lingüística i la persecució que ha patit el català) i que som uns pesats que ens creiem millors que ningú, doncs bé, diguem que sorprèn més. Preguntant com és que sap aquestes coses, la resposta va ser que el seu pare havia sabut de l'existència dels catalans perquè havia mirat la pel·lícula Ocho apellidos catalanes a Netflix. I d'aquí, a fer acudits de catalans que havia tret d'Internet amb els seus amics que també havien mirat la pel·lícula.

Ara, el mateix creador de Ocho apellidos vascos i Ocho apellidos catalanes ha estrenat una nova pel·lícula seguint la seva lògica habitual de burlar-se de les minories nacionals. Aquest cop, la pel·lícula passa al Matarranya (a la Franja de Ponent), una de les comarques més fortament catalanoparlants dels Països Catalans, però que la pel·lícula fa veure que parla únicament castellà. A la pel·lícula hi van sortint com a gag recurrent grups de catalans que van a robar-los aigua i obres d'art (per si no era prou amb l'estereotip de lladres, sumem-hi referències estúpides al trauma de Sixena), i els protagonistes fins i tot insulten als catalans a crits, cosa que sembla que ha de ser divertida.

Més del mateix. Siusplau, que algú li tregui ja el finançament a aquest home.

[qdony]

Aquest llibre em fascina. L'estic llegint per tercera vegada, pel club de lectura de literatura fantàstica que porto a la Biblioteca de Montcada i Reixac, i segueix semblant un tros de novel•la de fantasia, sigui o no d'humor. Trobo brutal com en Pratchett aconsegueix crear una història versemblant, sòlida i interessant sense renunciar als acudits.

És una joia.

[lesfoteses]

La miopia i les escopetes

2 de gener del 2023

Tenir miopia és una puta merda. Poca estona abans de llevar-nos i decidir que estàvem cansadíssims i que en tot cas demà ja anirem a esquiar, ha passat una cosa que quasi em mata del susto. Eren tipo les 6:42 del matí quan un cop molt fort ens ha despertat d'un bot. Alguna cosa de vidre s'havia trencat. Tinc un gat i el primer que he pensat és que s'havia matat el gat, que algo li havia caigut a sobre i se l'havia carregat. Però ha resultat que el gat és qui s'ha carregat un got de vidre de la cuina, el deu haver tirat contra el terra perquè mira, li ha sortit de dins, i s'ha trencat en mil bocins. I quan dic mil no exagero -o potser sí, però per poc-, hi havia vidres petitíssims fins i tot al plat del pinso, a la pica, sota la nevera, fins i tot sota la taula del menjador. No entenc amb quina potència ha tirat el got, perquè tremendo merder s'ha generat en un moment. I llavors, ah, la miopia! Tinc 3,25 i 3,75 al dret i l'esquerra respectivament, i quan m'he aixecat sobresaltada a "veure" què s'havia trencat, m'he oblidat d'agafar les ulleres. PERQUÈ CLAR, QUAN PASSEN ACCIDENTS, QUI PENSA EN AGAFAR LES ULLERES? El gat podria haver estat en perill i no hi he caigut, en què soc fotudament cega sense ulleres. Total que entre la son, els ulls mig aclucats per les lleganyes i la miopia, no veia una puta merda del merder. El Marc ha vingut darrere meu intentant-me guiar fins que li he dit que em portés les ulleres, per favor, que no podia més ja amb aquesta incapacitat que tant odio. I mentre escombrava la resta de vidres de got (ex got de Nocilla), pensava operar-me els putos ulls i tornar a ser una persona funcional en aquest món de Deu, per si mai torna a passar això però greu de veritat. He d'estar preparada, i sent miop, si això fos una pel·lícula i esclatés una guerra o un problema de veritat, moriria al primer quart d'hora.

El dia quasi s'ha tornat a esguerrar poc després d'esmorzar. Un cop al llit després de recollir els vidres, hem decidit que avui no esquiaríem, "ja en tot cas veiem demà". Així doncs, com que ens hem llevat tard, hem decidit justificar aquesta pèrdua de temps sobant anant a Queralbs a esmorzar. La carretera fins allà dalt és fantàstica, des de Ribes són poques corbes i bones vistes, a més no té pèrdua, que per gent com jo que em perdo de seguida en cotxe tot i anar amb el Google maps és perfecte. Sent dilluns a més, hi ha poca gent per la qual cosa es va molt tranquil. Hem esmorzat a Cal Xix, al pis de dalt, amb bones vistes de la vall, tot i que no hem sabut identificar ni un sol cim perquè som uns primos. Llavors hem tingut LA idea. Se'ns ha acudit buscar la casa de la família dels Pujol, perquè no sabíem quina era. Només ha calgut una cerca ràpida a Google per trobar fotos del Punt Avui i altres mitjans del casoplón dels Pujol-Ferrusola. I només ha calgut fer el poble de punta a punta per trobar la casa que buscàvem, no ha estat gens difícil, un nen sense l'ESO ho podria aconseguir.

Es tracta d'una casa -sorpresa- allunyada de la resta, -sorpresa 2- mig amagada entre arbres i -tercera sorpresa- amb les millors vistes de tot Queralbs. La reixa que protegeix la mansió ens l'hem trobat oberta, i ni el Marc ni jo hem dubtat un moment. Ens hem posat la caputxa, ens hem tret les sabates per no deixar petjades i hem entrat al jardí dels Pujol Ferrusola. A poc a poc, ens hem acostat fins on hi tenen el parking, i de cop, un gos comença a bordar i em fot un susto que caic a terra i encara em fa mal el maluc, demà em sortirà un blau. I llavors, un crit "Qui hi ha? Què hi feu aquí?". I llavors, òbviament, ens hem cagat a sobre.

Era un home que s'assemblava massa al Carles Puigdemont. PERÒ MASSA. Quan dic massa em refereixo al fet que a partir d'ara tindrem la teoria que Carles Puigdemont no està a Waterloo sinó que s'allotja a Queralbs, i que només va a Waterloo quan vénen mitjans o quan l'agenda l'obliga a ser-hi. El Carles -ara li diré així- ens ha vist, perquè tot i la caputxa heu de saber que la meva jaqueta és negra i rosa i la del Marc, vermella. Per la qual cosa, encara que potser no se'ns vegi la cara, se'ns veu la roba. Joder, quina putada hem pensat. I llavors no se'ns ha acudit res millor que fer-nos passar per turistes. Hem començat a parlar anglès, per fer veure que érem turistes que ens havíem perdut anant a Núria: "sorry, sorry, where is Núria?", i el KRLS: "Fora, turistes, de casa!", i he pensat "calla, no sigui aquest d'Arran", i llavors ens ha fet por perquè s'ha tret una escopeta de darrere. Mai he vist una escopeta de veritat des de tan a prop. He de dir que una escopeta de veritat des de tan a prop és igual que qualsevol escopeta de veritat però des de lluny, l'únic que com que tinc miopia, com més a prop més detalls puc apreciar. En aquest cas d'avui, hem pogut apreciar fins i tot el color del mànec. No sé si el Carles ens hagués arribat a disparar mai, matant-nos i creient havent-se carregat dos alemanys i que mai ningú hauria repatriat els cossos.

A la tarda hem baixat a la pista a fer uns xuts amb una de les pilotes de futbol que encara guardem al garatge de casa. És la primera pilota de futbol que em van regalar els Reis quan era petita. Ara està desinfladíssima, però encara aguanta i m'ha agradat jugar-hi. Tot anava bé fins que han arribat uns nens d'uns 10 o 13 anys. El Marc en aquell moment estava a la porteria i jo xutava "a marcar". De cop i volta, no sé què ha passat, però he xutat i se m'ha desviat la pilota, amb tan mala pata que li he rebentat la cara a un dels nens. Es deia Samuel i l'he fet plorar. L'hem acompanyat a la font perquè es posés aigua i després ens hem fugat, abans que vinguessin els pares o algo. Jo patia per si li havia trencat les dents, em fotria un bon pal ara haver de pagar una ortodòncia a un menor desconegut, la veritat... Abans de gairebé carregar-me el nen, havia tingut un tendre pensament de nostàlgia: veient-los he pensat un moment "ojalá tornar a ser així de petita per jugar cada dia". Però per sort se m'ha passat ràpid. Ni de conya tornaria enrere, quina mandra. Just després de pensar això, canyardo a la cara.

Ens hem ficat al llit d'hora avui, la idea és que demà anirem a La Molina i un cop allà, in situ, valorarem si val la pena o no pagar el forfait + el material per esquiar sobre els menys de 20cm de neu glaçada que hi deu haver a aquesta hora a la Costa Rasa.

[12endigital]

El conseller Rovira anuncia un pla plurianual per a incrementar progressivament la partida d'altres despeses a la concertada

El conseller d’Educació, José Antonio Rovira, ha anunciat l’engegada d’un pla de caràcter plurianual per a anar incrementant la partida d”altres despeses‘ dels centres de la xarxa concertada i que enguany contempla una pujada d’entorn del 3%. Així ho ha avançat el titular d’Educació en l’esmorzar-col·loqui ‘Educar en llibertat‘ de Fòrum Alacant, organitzat per Informació i al que ha acudit el…

[0ctogus]

Nem a provar-ho amb cançons catalanes que m'agraden

1. L'Eva i la Jana - Ginestà

2. Fullar sempre - Oques Grasses, no se m'ha acudit res més la veritat

3. Lxs Nenxs - Roba estesa

4. Vint-i-un botons - Blaumut, la comptaré perquè està inspirada per un quadre

5. L'últim ball - Ginestà

6. Fum i Pluja - Invers

7. De Bonesh - Oques Grasses

8. Al final tot anirà bé - Doctor Prats

9. Llença't - Lax'n'Busto

10. Quan les hores no portaven enlloc - La Ludwig Band

11. Tobogan - Zoo

12. In the night - Oques Grasses

13. Volcans - Buhos

14. Jennifer - Els Catarres

15. Cargol treu banya - això té autor? és una cançó popular diria

16. Deixa - Oques Grasses

17. Estimar-te com la terra - Ginestà

18. Vida d'Oferta - Oques Grasses, volia pensar-ne una que no fos català-castellà i també (tot i que m'encanten) no repetir més oques, però no se m'ha acudit una, i aquesta m'agrada molt així que...

19. Les nits no moren mai - Doctor prats, vaig descobrir la traducció abans que la original xddd, vaig trigar anys a saber que The Nights va venir abans hahahha

20. CATEGORIA EXTRA: CANÇONS SOBRE ASSASSINS?

Trini Sánchez Mata - Ana Roig i l'ombre de ton chien, si us plau escolteu aquesta cançó, és una meravella

*Insert your language* favourite songs ask

Native or chosen language songs! (anything but English basically)(because spyld :))

Song about love

Song about sex

Song about friendship

Song about a hobby/art

Song about sadness

Song about anger

Song of happiness

Song that helps with letting go/healing

Song that is/was a top hit

Song about history/a story

Song fit for a revolution

Song for drinking/party

Best sing-along

Meme-worthy song/jingle

Children's song/lullaby

Most poetic lyrics

Favourite duet

Song in multiple languages

Song that's a translation of a song from an other language

other song category of choice 🎵

[lgdeantonio]

✅SANCHEZ VS FEIJOO😆CHISTES 🤣MEMES SABEN AQUEL QUE DIU EUGENIO ACUDITS HU...

[no-passaran]

"#why would you read fanfiction of a piece of art you're not interested enough to read/watch/listen to?" de vegades, les úniques històries que parlen d'un concepte que m'agrada són les fanficcions de [llibre que no he llegit mai]

Fascinant, gràcies per respondre. Mai se m'hauria acudit que això es fa. Té sentit, però aleshores entenc que tard o d'hora s'anirà a llegir/veure l'original, oi? Si interessen les fanfics, també interessarà l'original, no?

[jaumesclub]

⏰585 #UnHome10 La Connelly, els patinets, el resum de l'any de twitch, explotació de pobres i +!!!

En l'episodi d'avui del vídeo pòdcast diari d'entreteniment i actualitat "Un home 10", el carismàtic presentador Jau Fibla, amb la seva habilitat inigualable, ens trasllada a un món ple de diversió i informació. 🌟🎙️

És el dia de la cobertura sanitària universal, de la neutralitat, del linx ibèric i de la disfàgia! 🏥🌐🦡 Descobrim un article a La Vanguardia sobre la clau contra Franco, mai és tard si hi ha entusiasme!🔍📰 Amb un toc d'humor, qualifiquem la cimera del clima com un acudit, provocant rialles i reflexions sobre el futur del nostre planeta. 😅🌍 Les notícies internacionals destaquen les últimes informacions sobre la guerra a Ucraïna, mantenint l'audiència informada sobre els esdeveniments mundials més importants. 🌐🔍 En el panorama local, s'aborda la prohibició dels patinets elèctrics a Renfe i la controvèrsia al voltant de la gent que explota els pobres del carrer, generant debat sobre qüestions socials. 🚄🤔 La dinàmica personalitat de l'Enric Bautista és ressaltada, subratllant el seu dinamisme i el de la nova entrega del seu programa "La trobadeta" a Ràdio Gràcia. 💼💬 Les notícies més quotidianes no es queden enrere, amb la proposta de prohibir fumar a les terrasses, un tema que toca molts espectadors. 🚭🍹 Finalment, Jau Fibla comparteix el seu resum de l'any com a streamer, oferint una visió íntima de la seva experiència i connectant amb l'audiència de manera genuïna i sincera. 🎮📊 Per acabar, celebrem els aniversaris dels famosos Jennifer Connelly i Bill Nighy, recordant el seu talent, encant personal i contribució a la indústria de l'entreteniment. 🎉🎂

[anumineverumi]

#meme con la grande de #españa #LolaFlores #bizum #joke #broma #acudit (en Matallana de Torío, Spain) https://www.instagram.com/p/CptNmwaNtxL/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[mtorne8]

67 Recursos per treballar el canvi climàtic amb l'alumnat I natibergada.cat

Descobreix recursos útils per treballar el canvi climàtic amb l'alumnat: vídeos, gràfics, infografies, webs, acudits gràfics, pd

[no-hi-trobo-res]

El primer acudit terrible que em va explicar va ser després de fer-ho per primer cop, que jo tenia la recla i té qualitats de 3r de la ESO:

"Estan una parella com tu i jo ara i en acabat llencen el condó per la finestra. Al cap d'una estona passa un gitano i diu "anda! Pero si se dejan la mejor parte del chorizo"

[bybalasch]

Acudit al llibre del centenari del Club de Fútbol de Artesa de Lleida

[lesfoteses]

Els pecats de la xona

15 de març del 2023

Per primer cop a la vida he trepitjat Rubí i ho he fet acompanyada de la Laura Fa i la Marta Pontnou. Pel poc poble que he vist (només l'estació i el teatre municipal La Sala), no m'ha fet embogir i no sé si el recomanaria. Avui he moderat una conversa amb la Laura Fa i la Marta Pontnou, bàsicament presentaven el seu nou llibre 'Els pecats de la xona i tot allò que la Moreneta ens perdona' i he fet una mica doncs de moderadora de la cosa. No és la primera vegada que coincidim, a principis de mes van venir al programa. I de fet, el dia 7 de març vaig anar a la presentació que van fer del llibre a l'Ona de Pau Claris, perquè hi havia el Marc Giró i m'encanta aquest home. Quan he vist la Laura Fa li he dit "hola, te'n recordes de mi?" i em diu "Clar que me'n recordo, si no me'n recordés tindria un problema". I deu haver pensat que jo la considero una vella que no té memòria ja, però és que sempre tinc la sensació que la penya no es queda mai amb la meva cara. Crec que tinc una cara massa comuna. Total, que sí que se'n recordava i això m'ha posat contenta, sigui o bé perquè ella no ha perdut la memòria o perquè no ha passat el temps suficient com perquè s'oblidi de la meva cara comuna.

Ha anat molt bé, són maquíssimes les dues i ho han posat súper fàcil tot, m'han fet sentir molt còmode. Però durant la presentació ha passat una cosa. S'ha manifestat un esperit. Estàvem just en l'anècdota que explicava la Marta, que es veu que van escriure el llibre entre mojito i mojito a La Maquinista, cosa que em sembla top, quan de cop, allò que hi ha com una baixada de tensió. Han estat mil·lèsimes de segon, però suficients com perquè tothom se n'adonés. Llavors la Marta ha dit: "ui, que ens fan fora". I se m'ha acudit dir, perquè clar jo sempre estic pensant en forces paranormals: "ves que no sigui la Moreneta, indignada de saber que bevíeu mojitos mentre confessàveu els pecats". I llavors la Laura: "Hòstia, t'imagines? A veure si serà la Moreneta, o el diable". I clar, al públic, moltes iaies que jo des del meu lloc veia com es començaven a remoure als seus seients, pensant merda, que ara ens posseirà el dimoni. I per un instant he desitjat que es liés parda com en una pel·lícula de por, però després he pensat que millor que no perquè en aquest cas, tinc números de ser de les primeres víctimes. Perquè les iaies començarien a resar si es manifestés el diable, i aquest s'espantaria i atacaria a les que no sabem resar. Després clar, el diable sempre preferirà posseir un cos jove abans que un de vell, no? D'aquella sala devia ser la més jove de tots, ara que hi penso.

On érem? Ah sí, la baixada de tensió i la primera invocació del diable. Llavors la Marta ha dit: "Diable" -sí, perquè ja suda de la Moreneta, anem a lo gordo-, "si ets aquí, manifesta't". No ha passat res. "Marta, tia, li has de dir una cosa concreta", li fa la Fa. "Doncs diable, si estàs aquí..." i s'ha quedat pensant la Marta a veure què podia dir, i llavors la Laura ha vist que hi havia el llibre sobre la tauleta del centre, i ha tallat ella per dir: "si estàs aquí, llença el pecat de la xona a terra". I el pecat de la xona no ha caigut. I jo per alliberar tensió, que veia les iaies de primera fila ja molt neguitoses, va i no se m'acut altra cosa que dir "Ooooh, vinga, tot el públic, feu amb mi... Ooooooh". Però va i la Marta de cop ho torna a intentar: "Dimoni, si estàs amb nosaltres, deixa'm un missatge al contestador perquè ara ens va fatal parlar". I això ha fet gràcia perquè algú ha mig rigut des del públic... fins que de cop, LI SONA EL TELÈFON A LA MARTA. Se m'ha glaçat la sang sobretot quan ella ha dit, després ja un cop fora de l'escenari: "Estic emparanoiant-me. L'havia posat en silenci". I el més fort és que sí, que una trucada que no sap de qui era li havia deixat un missatge al contestador. "No me'l penso escoltar", ha dit mentre eliminava l'sms aquell de Movistar típic de llama al 22123. Ho haurà fet després? Ves a saber. Jo si fos ella no ho hagués fet perquè imagina't passa com a The Ring i una veu diu "et queden 7 dies". Uff se'm posen els pèls de punta.