#a un auró

[myowncentralperk]

A un auró

Farà aviat un any que cada dia et veig per la finestra al meu costat, oh noble auró d'un jardinet, que muntes més alt que no el teulat! T'he vist perdre la fulla, trasmudar-te de gronxada pintura en fi dibuix: gran pomell d'angles, dominant el ròssec de fulles en garbuix. T'he vist, en afermada primavera, movent a flocs el teu ramatge espès, i entaforant-hi mes de cinc finestres i retallant-ne tres. Ja encambres dues merles amoroses; gais, pluja i vent vanen ton delit; mous fulles fosques i arracades tendres i el sol juga amb ta nit. I en l'alt escaig de la claror del día, quan als carrers la fosca, s'ajaçà, dalt de ton cim els falciots fressegen com dalt d'un campanar. Sovint em veus entre papers i llibres, arraconats de la cortina els plecs, o cercan ton consol en la fatiga o solament perplex.

Tu vas dir-me en hivern: —He de reviure; tu no m'hauries d'envejar aquest do: ara, en el fred i amb testa esblanqueïda, encara dones flor—.

Oh noble amic sobre lilàs i hortènsies! Si algú roba el meu nom, temps a venir, que no retreguin una tasca incerta, sinó el teu cor veí. Josep Carner (Barcelona, 9 febrer 1884 - Brussel•les, 4 juny 1970)

Source: Amics dels arbres

[listinsemanal]

Covid-19: Cataluña se adelanta un día al resto de España y retira las mascarillas en las aulas | Cataluña

Covid-19: Cataluña se adelanta un día al resto de España y retira las mascarillas en las aulas | Cataluña

Alumnos de la escuela Auró de Terrassa (Barcelona), en el primer día sin mascarillas. La medida, este martes, no afecta a los profesores.CRISTOBAL CASTRO Los niños catalanes vuelven este martes a clase sin mascarilla obligatoria en las aulas. El Govern se adelanta un día a la retirada global de cubrebocas anunciada por el Gobierno central y publica una resolución que permite levantar la medida en…

[evapelegrimargeli-blog]

SANT JORDI 2016

             SANT JORDI 2016 EVA PELEGRÍ GUANYADORA DEL III CERTAMEN LITERARI PERE CALDERS 2016 AMB L’OBRA “ESTELLES DE CEDRE I AURÓ BLANC

Aquest relat està inspirat en una d'aquelles notícies tan insòlites que inspiren per si mateixes: 29/03/2016 Austin (EEUU) (EFE).- Una empresa de demolición derribó por error una vivienda en Texas (Estados Unidos) después de que el navegador de Google Maps los condujese a una dirección equivocada.Us imagineu arribar a casa i trobar-la tota enderrocada? I per si no fos poc haver de mudar-vos a casa de la vostra filla i descobrir que el vostre gendre, un forense reputat, és un necròfil i que esteu a punt d’esdevenir la seva propera víctima?

Des de l’Ajuntament de Viladecavalls volem felicitar als premiats en aquest III Certamen Pere Calders, i també a la resta de participants. Enhorabona!

[evamarindo]

Estelles de cedre i auró blanc

Relat guanyador del III Certamen Literari Pere Calders (fragment)

De la meva casa blava, acabada de pintar, només en quedava la runa. De bon grat m’hauria posat a escridassar el jove de la demolidora, però la meva condició d’anciana no m’alliberà de sentir-me enlluernada per una bellesa com la del Sidney Poitier a Rebel·lió a les aules. Em recordà la versió “cafeïnada” del Robert, aquell jove manobre de qui jo m’havia enamorat bojament un dos de gener de feia cinquanta-dos anys. Vaig trucar a la meva filla des de la casa dels Cutter. Amb els nervis no sabia on havia ficat el mòbil. Ells es van disculpar per no haver aturat les obres a temps: “Estàvem al darrere del jardí i quan hem sentir el terrabastall ja era massa tard”. També em van oferir una de les seves habitacions buides. Vaig estar una petita estona rumiant quina de les dues opcions era la pitjor: morir d’avorriment amb dos ancians que no paraven de discutir-se o morir d’ostracisme a casa de la meva filla, i pernoctar sota el mateix sostre que el tibat del meu gendre. –No pateixis mare. Et passaré a buscar quan acabi de treballar i anirem juntes a comprar roba. Un canvi d’aires t’anirà bé. I així t’ensenyaré el nostre dúplex: és tan espaiós que ni et creuaràs amb l’Eric. –Formidable! M’acaben d’enderrocar la casa i tu fas com qui sent ploure –vaig respondre a l’altra banda del telèfon. –Mare, vius a la terra dels tornados. Tens sort que en quaranta anys no t’hagi caigut mai la casa a sobre.