#PILAR DE VUIT | Explore Tumblr Posts and Blogs

objecteiespai · 5 years

Link

Expositors participants

Il·luminació

deanimadesign / felixlozal / Geometrik Design

Obres d’art

Alacalle / Balansi / Kind of Cyan / Miscelanea / Naifactory / Rockobel Art Lab / Thread Portraits / Visual Blanche

Productes d’artesania

Adarbakar / Bollo Cakery / Elomi Ceràmica / Fankfreak / JCMIRÓ Ceràmica / Listening Cups / Lucirmás / Núria Gimbernat / Taller Bugambilia / Taller Gingell / The glass apprentice

Complements

Andrea Viêntëc / Anna Rius / Aqualata BCN / CC Camilla Corsini / Cruz Ugarte / Feel Wood Watches / Nuovum / Peter & Wolf BCN / The Henten Bag / Tielokos / Urbanauta Barcelona

Elements gràfics

Delia Ruiz Malo / Drawnfeeling / Helveteeca / Mr. Tioda / Sr. Bermúdez / Trigger Cards

Joieria

Amalia Vermell by Pamela Masferrer / Anna Iturri Joies / Berta Sumpsi / Beth&Bert / Botón de Nácar / Cristina Junquero / Die Motte Jewelry / G O R D A / Isona Ten / Latonta y Larubia / Marta Alonso Design / Materia Rica / Mireia Fusté / Naida C. Castel Jewels / NufDesign / Pilar Marsà / Poco ruido muchas nueces / Purificación Díaz / Roser Martínez Joieria Creativa / SÁ Jewels / Sandra Llusà / Vianney Méndez

Mobiliari

Hoioh Design / Modo Barcelona / Nuuat

Moda

Ana Tichy / Aniz / Antonio Rodríguez / Cocoro Advanced Lingerie for Periods / Dressmadre / Enero / Ikigai Knit Studio / Modest Apparel / Nunusumu / Owl / pezPunto._ / Suindiatic / The Shearline

Objectes per a la llar i les persones

Alamar editions / AniPeople / Artika / Beamalevich / Cartoon Jocs / CitySens / De La Palma / Ecophonic / Manual Thinking / Maurizio Capannesi / MES3design / Minipicnic / Mister Karton / Octàgon Design / Olabaà / Plego / Putos Modernos / Undo Notebook

Publicacions

Coco Books / De la pulcra ceniza / Ediciones Anómalas / Evablanestaller / Hoaki Books / La Frivé / Vasito de Leche

Estudiants

Alícia Vogel (Escola Massana) / Anastasiia Kuliabina (IED Barcelona) / Elkin Muñoz (Escola d’Art La Industrial) / Whale on a tree (LCI Barcelona) / Roc Fàbrega (ESDAP) / Roger Vilaró (Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic) / Sarai Herrera (EINA Centre Universitari) / Stella Rosa Ferrazzo (IED Barcelona)

Espai infantil

DLand

El Design Market és el mercat de dissenyadors independents que el Foment de les Arts i del Disseny (FAD) organitza cada Nadal. Després de vuit anys consecutius aquest mercat s’ha convertit en una cita imprescindible per als amants del bon disseny, tant per la curada selecció dels seus expositors com pel seu entorn privilegiat, el Disseny Hub Barcelona.

https://www.fad.cat/ca/projects/3438/design-market-2019

1 note · View note

ideaimateria · 5 years

Link

23 i 24 de setembre, entrada gratuïta per les festes de La Mercè

Exposició

FEMINISMES! 19 juliol 2019 - 6 gener 2020

FEMINISMES! reuneix les exposicions «L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena» i «Coreografies del gènere» i un extens programa d’activitats per posar de manifest el diàleg, les continuïtats i les ruptures entre el feminisme radical dels anys setanta i els feminismes actuals.

Els anys setanta van marcar un punt d’inflexió en el moviment feminista. Una nova generació va irrompre en la vida pública per capgirar el món i sacsejar l’ordre simbòlic establert a través de múltiples pràctiques i representacions culturals. L’art que va sorgir llavors fou trencador, tant per l’ús dels llenguatges i les formes com pel seu desafiament de les construccions de gènere, la reivindicació del dret a decidir sobre el propi cos i la denúncia de les violències masclistes, o el descobriment crucial que el que és personal també és polític.

L’explosió de llibertat i creativitat del feminisme dels setanta ha estat una font d’inspiració constant per als feminismes actuals, que han esclatat en una riquesa i pluralitat sense precedents, però també per a molts altres moviments d’emancipació col·lectiva. En el context actual d’auge del conservadorisme i de regressió dels drets, el projecte FEMINISMES! vol reivindicar l’aportació cabdal de les lluites per la igualtat i la diversitat dels feminismes que han canviat definitivament la nostra manera d’entendre el món.

«L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena»

L’exposició destaca les fites de l’avantguarda feminista que, a la dècada dels setanta, va reescriure el cànon de la història de l’art. Mostra més de 200 obres de 73 artistes com ara Cindy Sherman, Helena Almeida, Ana Mendieta, Judy Chicago, VALIE EXPORT, Birgit Jürgenssen, Ketty La Rocca, ORLAN, Gina Pane, Martha Rosler o Martha Wilson.

El CCCB ha incorporat a l’exposició vuit artistes locals: Pilar Aymerich, Eugènia Balcells, Mari Chordà, Marisa González, Eulàlia Grau, Fina Miralles, Àngels Ribé i Dorothée Selz.

Mitjançant l’ús de llenguatges i tècniques com la fotografia, el cinema, el vídeo, la performance i els happenings, aquestes artistes van desconstruir els condicionants culturals i socials repressius de l’època, així com els mecanismes i automatismes de l’opressió a les dones. Per primera vegada en la història de l’art, les artistes començaven, com a col·lectiu, a prendre la iniciativa en la «representació de la dona» mitjançant la creació d’una pluralitat d’identitats femenines determinades per elles mateixes.

«Coreografies del gènere»

Els feminismes actuals són massa plurals per recollir-los en un sol relat. En els quasi cinquanta anys que han passat des del 1970, s’ha obert el subjecte del feminisme i s’ha imposat el terme «gènere» per tal d’indicar que la diferència sexual (homes/dones, masculí/femení) no és «natural», sinó que està condicionada per la cultura, i que les combinatòries poden anar més enllà d’aquests pols oposats. A més, el moviment feminista s’ha combinat cada cop més amb altres lluites contra les desigualtats: el sexisme no es pot destriar d’altres formes de dominació com el racisme, l’homofòbia i la transfòbia, l’especisme, el menyspreu cap a les persones pobres o les considerades discapacitades o estrangeres.

«Coreografies del gènere» vol reflectir algunes figures i moviments de la dansa dels gèneres, d’entre les moltes possibles. Els focus temàtics que l’orienten complementen i enriqueixen la visió dels anys setanta, des de Catalunya i l’Estat espanyol, amb veus d’artistes que no eren presents encara a l’escena artística d’aquella època.

Presenta l’obra de les artistes Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Lucía Egaña, Nuria Güell, ideadestroyingmuros, María Llopis, Jesús Martínez Oliva, Julia Montilla, O.R.G.I.A, Daniela Ortiz, Linda Porn, María Ruido, Anna Irina Russell i Txe Roimeser, Mireia Sallarès, Toxic Lesbian i Eulàlia Valldosera.

Un espai de documentació

Completa el recorregut un espai que presenta documentació històrica i un apartat sobre còmic i feminisme, «El cos i el conflicte», comissariat per Marika Vila, amb obres originals de Montse Clavé, Laura Pérez Vernetti Núria Pompeia, Mariel Soria i Marika Vila.

Comissariat: Gabriele Schor, Marta Segarra

https://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/feminismes/231713

2 notes · View notes

parlar-per-parlar · 7 years

Text

Primeres vegades

El mar Blai Bonet Epíleg de Xavier Pla Club Editor, 2011 (2ª edició: 2017)

Blai Bonet és un d’aquells puntals de la literatura catalana del XX que, sorprenentment, ningú em va fer llegir a la carrera. Això no el fa únic, ni té res d’especial: tampoc se’m va fer llegir Incerta glòria, ni Solitud, ni Verdaguer, ni cap títol català publicat entre 1500 i 1900, ara que hi penso. Amb prou feines sonà el nom de Blai Bonet aquí i allà, que almenys sabéssim que havia existit, però pel que fa a lectures no en tocàrem ni la poesia. Deu ser cosa del Bolonya. Sí que recordo trobar-me, farà set o vuit anys, un poema seu a les pàgines centrals d’El Periódico —a l’època que encara no s’havia convertit en un pamflet. El poema era “Gaspar Hauser nº2”, aquell d’«abans de dir home a un salvatge / i abans de dir salvatge a un salvatge» que és tan conegut. Que és tan conegut, ho sé ara: llavors no sabia ni qui era l’autor aquest, però el poema em va entrar tan bé i tan de sobte que vaig estripar la doble pàgina —El Periódico anava grapat; no sé si encara ara— i me la vaig enganxar amb cel·lo a l’habitació. I fins aquí el meu contacte amb Bonet.

Ben mirat, tampoc se’m pot culpar gaire d’haver pensat que el poeta de Santanyí —quants grans autors no haurà donat Mallorca?— era un autor obscur i estranyot, que és bàsicament el que vaig deduir. No fa gaire que els seus títols han tornat a treure el cap a llibreries: primer va ser El mar a Club Editor (2011), seguit dels dietaris publicats pel Gall Editor (2013) i de l’antològica Poesia Completa d’Edicions de 1984 (2014). Més tard Club Editor hi tornà amb la rehabilitació de Judes i la primavera (2016), i ara altre cop amb aquesta reimpressió d’El mar, que garanteix que Bonet segueixi al nostre abast. En general, les reimpressions solen ser fets del tot irrellevants, simples ajustos d’estoc, però aquesta a mi m’ha anat molt bé. No crec que hagués llegit la novel·la si no hagués sortit ara, com si d’una novetat es tractés. Imagino que és precisament això el que dóna sentit a reeditar clàssics.

En aquesta nova edició, el primer que llegim sobre El mar és que si Blai Bonet no fos català seria tan reconegut com William Faulkner. Això és el que afirma la cita del traductor Eduardo Jordá que han col·locat al text de contracoberta —«i no exagero», puntualitza. La reacció natural davant d’un elogi així és l’escepticisme, i més en una cultura com la catalana, en què aplaudim qualsevol mínima cosa perquè l’important és participar. Però, malgrat les nostres reserves, El mar de seguida absorbeix. D’entre l’elenc de personatges —que es reparteixen la narració, en primera persona— prenen paper protagonista Manuel Tur i Andreu Ramallo, dos joves maleïts que ofereixen la seva visió bèstia i irredimible de l’experiència adolescent en un sanatori antituberculós tot just acabada la Guerra Civil. Som en el temps de «la guerra que venia després de la pau, aquesta guerra que penetra en la terra, crea coves obscures i excita la luxúria. Com el mar».

El panorama és desolador. Bonet col·loca els seus personatges com a agents primer passius, després actius d’escenes cruels, dures, tèrboles i irrespirables. El vermell anguniós de la sang és omnipresent; el sexe i la mort els obsessionen. D’entrada, Ramallo veu morir el company Justo Pastor: «Féu un crit i, de les orelles i dels ulls, li va sortir un broll de sang. Jo en vaig quedar amb la cara plena». Al quart capítol, Manuel Tur relata l’arribada de la guerra i de l’afusellament del pare de Pau Inglada i les seves conseqüències. Les imatges, inoblidables, són d’una vivesa aclaparadora. Aquests fets són per a ell una mena de pecat original: «Aquesta fou la primera terra, les primeres rels, la consciència primera. No recordeu, Senyor, el vostre judici encès. Recordeu que he estat un noi de la guerra». Similarment, Ramallo va rememorant les estelles que li deixaren a la consciència els seus primers encontres amb el sexe i amb la violència. El record de la mare alcohòlica —«com una euga seca amarada d’anís de la taverna de Julià Escóbar»— esdevé una sòrdida cantarella que sobrevola tot el text i no el deixa tranquil.

El gran motiu recurrent de l’obra és la culpa, un sentiment de culpa d’arrel catòlica que inunda el relat i obsessiona els protagonistes fins a dur-los al deliri. Les vivències de Tur i Ramallo no suposen pas un enlairament, una evolució: lluny de ser una novel·la iniciàtica, El mar és un relat marcadament existencialista, tancat sobre si mateix i d’un fatalisme que ofega. S’ha enmarcat sovint dins el corrent europeu de la novel·la catòlica de mitjans del segle XX, que tingué un impacte notable —en qualitat, més que en quantitat— a la Catalunya de la postguerra. I és que, en efecte, les disquisicions religioses són un dels pilars de la novel·la.

Aquests plantejaments podrien fer dubtar a més d’un lector contemporani, però seria injust. El mar és un llibre d’una vigència incontestable gràcies a dos factors: que la radicalitat de què fa gala és encara estranyíssima de trobar a la literatura catalana (i potser ho és més ara que a l’època de Bonet), i que la prosa del de Santanyí és d’una potència poètica que tira d’esquenes. Per una banda, aquesta potència és indispensable en la creació de l’atmosfera opressiva de la novel·la. Així és com comença el dia per a Manuel Tur:

La claror cau verticalment, com un ganivet, damunt les teulades del pavelló d’infermeres. La voravia de la barana, que tanca el recinte del sanatori, llu una claror àcida, calcinada. La voravia de pòrtland deu cremar com un ferro. Les roques entre l’herba seca són blanques com pedres de calç. […] Giro el cap a l’altra banda i tinc el coixí moll i la roba interior remulla, aferrada a la pell. Damunt la taula de nit, un plat de pedra, ple d’ampolles de Trombyl, buides, llu, com deu lluir, al migdia, el fil de pua d’un camp de concentració. (p. 128-9)

Per altra banda, però, la densitat lírica serveix també de vàlvula d’escapament d’aquesta atmosfera. És el que passa en una de les converses de Ramallo amb el seu pare. El patetisme nocturn de l’escena s’il·lumina de sobte gràcies a una imatge genial:

Jo estava assegut davant seu. Damunt un sac de blat de les Índies, omplert fins a la meitat. Vaig posar la mà esquerra damunt el genoll del vell. Sense mirar-lo. Com si em donàs vergonya que el vell pogués descobrir que jo l’estimava. Vaig dir: «Hauríem de vendre el cavall.» […] A cada paraula que jo deia, suau, el vell adreçava un poc el cap. Jo parlava. Ell adreçava el cap. I era com si regassin una planta. (p. 151-2)

D’exemples, en podríem trobar tants com pàgines té El mar; el devesall d’imatges i girs lingüístics que ens hi ofereix Blai Bonet és francament impactant. Més enllà del marc filosòfic que planteja, és aquest geni expressiu el que dona al text la volada, la bellesa i el lirisme que fan d’ell una lectura imprescindible i perdurable.

Que El mar és una novel·la que no ha caducat, que manté intacta tota la seva capacitat de sacsejar i enlluernar, també ho defensa —amb molt més coneixement de causa— Xavier Pla al seu epíleg, que és excel·lent com de costum. L’edició es clou amb la reproducció de nou capítols inèdits procedents del mecanoscrit de censura. Curiosament, es tracta de fragments que no foren eliminats de la novel·la pel censor («nada fundamental que objetar»), sinó que foren sacrificats durant el procés d’edició. Segons explica Pla, la retallada fou probablement cosa de Joan Sales, «veritable Midas de l’edició», que aplicà la tisora a una obra que en origen era notablement més llarga i enfarfegada per fixar-ne la versió definitiva. En aquest sentit, podem interpretar els textos que acompanyen la novel·la com una picada d’ullet al propi ofici, de la mà precisament de Club Editor, l’editorial que Sales fundà. L’autohomenatge és merescut: així com la tasca de Sales fou clau per a fer d’El mar el que és, la tasca de Club Editor ha estat clau per fer arribar llibres d’aquesta magnitud a generació rere generació de lectors. Ara que és el torn de la nostra, imagino que no serem pocs els que haurem aprofitat aquesta reimpressió per llegir per primera vegada El mar. Seixanta anys després de la seva publicació, haurem descobert una obra fonamental, de les que fan més digna i sòlida la nostra cultura —«i no exagero».

#el mar #blai bonet #club editor #novel·la #literatura #Eduard Sepúlveda

0 notes

art-neutre · 5 years

Text

Exposició: FEMINISMES! al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

Exposició FEMINISMES! 19 juliol - 1 desembre 2019

Comissariat: Gabriele Schor, Marta Segarra

Inauguració: 18 de juliol del 2019 FEMINISMES! reuneix les exposicions «L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena» i «Coreografies del gènere» i un extens programa d’activitats per posar de manifest el diàleg, les continuïtats i les ruptures entre el feminisme radical dels anys setanta i els feminismes actuals. Els anys setanta van marcar un punt d’inflexió en el moviment feminista. Una nova generació va irrompre en la vida pública per capgirar el món i sacsejar l’ordre simbòlic establert a través de múltiples pràctiques i representacions culturals. L’art que va sorgir llavors fou trencador, tant per l’ús dels llenguatges i les formes com pel seu desafiament de les construccions de gènere, la reivindicació del dret a decidir sobre el propi cos i la denúncia de les violències masclistes, o el descobriment crucial que el que és personal també és polític. L’explosió de llibertat i creativitat del feminisme dels setanta ha estat una font d’inspiració constant per als feminismes actuals, que han esclatat en una riquesa i pluralitat sense precedents, però també per a molts altres moviments d’emancipació col·lectiva. En el context actual d’auge del conservadorisme i de regressió dels drets, el projecte FEMINISMES! vol reivindicar l’aportació cabdal de les lluites per la igualtat i la diversitat dels feminismes que han canviat definitivament la nostra manera d’entendre el món. «L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena» L’exposició destaca les fites de l’avantguarda feminista que, a la dècada dels setanta, va reescriure el cànon de la història de l’art. Mostra més de 200 obres de 73 artistes com ara Cindy Sherman, Helena Almeida, Ana Mendieta, Judy Chicago, VALIE EXPORT, Birgit Jürgenssen, Ketty La Rocca, ORLAN, Gina Pane, Martha Rosler o Martha Wilson. El CCCB ha incorporat a l’exposició vuit artistes locals: Pilar Aymerich, Eugènia Balcells, Mari Chordà, Marisa González, Eulàlia Grau, Fina Miralles, Àngels Ribé i Dorothée Selz. Mitjançant l’ús de llenguatges i tècniques com la fotografia, el cinema, el vídeo, la performance i els happenings, aquestes artistes van desconstruir els condicionants culturals i socials repressius de l’època, així com els mecanismes i automatismes de l’opressió a les dones. Per primera vegada en la història de l’art, les artistes començaven, com a col·lectiu, a prendre la iniciativa en la «representació de la dona» mitjançant la creació d’una pluralitat d’identitats femenines determinades per elles mateixes. «Coreografies del gènere» Els feminismes actuals són massa plurals per recollir-los en un sol relat. En els quasi cinquanta anys que han passat des del 1970, s’ha obert el subjecte del feminisme i s’ha imposat el terme «gènere» per tal d’indicar que la diferència sexual (homes/dones, masculí/femení) no és «natural», sinó que està condicionada per la cultura, i que les combinatòries poden anar més enllà d’aquests pols oposats. A més, el moviment feminista s’ha combinat cada cop més amb altres lluites contra les desigualtats: el sexisme no es pot destriar d’altres formes de dominació com el racisme, l’homofòbia i la transfòbia, l’especisme, el menyspreu cap a les persones pobres o les considerades discapacitades o estrangeres. «Coreografies del gènere» vol reflectir algunes figures i moviments de la dansa dels gèneres, d’entre les moltes possibles. Els focus temàtics que l’orienten complementen i enriqueixen la visió dels anys setanta, des de Catalunya i l’Estat espanyol, amb veus d’artistes que no eren presents encara a l’escena artística d’aquella època. Presenta l’obra de les artistes Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Lucía Egaña, Nuria Güell, ideadestroyingmuros, María Llopis, Jesús Martínez Oliva, Julia Montilla, O.R.G.I.A, Daniela Ortiz, Linda Porn, María Ruido, Anna Irina Russell i Txe Roimeser, Mireia Sallarès, Toxic Lesbian i Eulàlia Valldosera. Un espai de documentació Completa el recorregut un espai que presenta documentació històrica i un apartat sobre còmic i feminisme, «El cos i el conflicte», comissariat per Marika Vila, amb obres originals de Montse Clavé, Laura Pérez Vernetti Núria Pompeia, Mariel Soria i Marika Vila.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Carrer Montalegre, 5

Barcelona, Catalunya Més informació

https://1.bp.blogspot.com/-ZqZLZwwTHjM/XRYB7fbC-cI/AAAAAAAABb8/cVv57mDkJxceGV-cR1WRoIxYlsSLplZXwCLcBGAs/s640/feminismes%2521%2Bcccb%2Bbarcelona.jpg http://www.artneutre.net/2019/06/exposicio-feminismes-centre-de-cultura-contemporania-barcelona-cccb.html #Art #Catalunya #Barcelona #PaisValencià #Balears #Andorra #Occitània #Alguer #AgendArt #Valencia #Palma

#Blogger #Barcelona #Catalunya #Cinema #Dona #Exposicions #Fotografia #Inauguracions #Instal·lacions/

0 notes

monmundialdecatalunya · 6 years

Link

0 notes

noticierouniversal-blog · 7 years

Text

El PP s'oposa a la llei valenciana de la Memòria Històrica i Ciutadans s'absté

El PP s’oposa a la llei valenciana de la Memòria Històrica i Ciutadans s’absté

“No em sorprèn. Rajoy diu que no ha posat ni un sol euro i no m’estranya que el PP digui que no, que s’oposi”, són paraules de Pilar Alcorisa, després de conèixer que el PP valencià s’oposa a la Llei valenciana de Memòria Històrica. Pilar és filla de Teófilo Alcorisa, penjat el 1947 per no voler delatar al seu fill, guerriller. La seva va ser una lluita de vuit anys fins que el 2016 va aconseguir…

View On WordPress

0 notes

ernestdescalsartwok · 3 years

Video

VILAFRANCA DEL PENEDES-CONCURS-PINTURA-PILAR DE VUIT-CAFETERIAS-TRES-PRIMERS-PREMIS-HISTORIAL-CONCURSOS-CATALUNYA-PINTOR-ERNEST DESCALS por Ernest Descals Por Flickr: VILAFRANCA DEL PENEDES-CONCURS-PINTURA-PILAR DE VUIT-CAFETERIAS-TRES-PRIMERS-PREMIS-HISTORIAL-CONCURSOS-CATALUNYA-PINTOR-ERNEST DESCALS- Repasando los archivos, fotos que tienen su historia, en esta foto estoy junto a mis tres primeros premios en el CONCURS DE PINTURA PILAR DE VUIT de VILAFRANCA DEL PENEDES, los tres cuadros son de cafeterías y en todos ellos obtuve Primer Premio del concurso, ahora pertenecen a la sociedad que organiza el certamen artístico y que aquí vemos en su pinacoteca de pinturas premiadas, Fotografías del historial del artista pintor Ernest Descals en su participación en los concursos de Catalunya. Las obras refieren a una cafetería en Viena, otro cuadro con el restaurant del Mercat de la Boqueria en Barcelona y la última obra es un interior de una cafeteria de Arbucíes en Girona, pintar estos establecimientos gastronómicos es una de mis principales fuentes de inspiración.

0 notes

ideaimateria · 4 years

Link

https://www.museothyssen.org/conectathyssen/publicaciones-digitales/publicacion-cezanne-site-non-site

https://issuu.com/museothyssenmad/docs/cezanne-site-non-site/44

Title: Anamorphoses: Games of Perception and Illustion in Art

Author Name: Schuyt, Michael and Joost Eiffers

Categories: Art,

Edition: 1st

Publisher: New York, Harry N. Abrams: 1976

"The Ambassadors", 1533 Hans Holbein

https://www.georgesrousse.com/en/selections/serie/apesanteur/

https://www.georgesrousse.com/en/selections/

http://www.varini.org/varini/02indc/indant.html

http://utisz.blogspot.com/p/anamorphoses.html

https://jontyhurwitz.com/

https://vimeo.com/470145582

https://vimeo.com/jontyhurwitz

https://www.aakashnihalani.com/outdoor

http://www.emmacoulter.com.au/

https://www.pilarcorrias.com/exhibitions/22/installations/image342/

https://ocula.com/art-galleries/pilar-corrias/exhibitions/philippe-parreno/

Gnomónica

Gnomònica vídeo

Kleureyck

EXPO18.05

21.02.2021

Kleureyck

Els colors de Van Eyck en el disseny

Una exposició sobre l’ús innovador del color, en què es relacionen el passat i el present...

Una exposició que posa de manifest el nou i atrevit ús del color, vist com un nexe d’unió entre el passat i el present. L’exposició “Colors, etc. »Al Tripostal de Lille, ens convida a preguntar-nos sobre la nostra relació amb el color. Despertarà tots els nostres sentits i els visitants seran convidats a entrar en una instal·lació i moure’s per viure una experiència immersiva; olorar, sentir i tocar; per veure i escoltar ... Podem sentir un color, associar una olor a un color, un color té un "tacte" particular, podem sentir un color ...?

https://www.designiscapital.com/

D’on ve el color? Com es fa el color? Quin impacte té el color? Per a l’any Van Eyck a Gant, el museu presenta una gran exposició sobre l’ús innovador i divers del color. L’exposició parteix de les tonalitats invisibles de Jan van Eyck i mostra què significa el color per als dissenyadors contemporanis.Passegeu pels vuit grups de colors de Van Eyck en un rastre de pigments. Prop de 100 peces de disseny mostren com la llum, el material i els patrons tenen un efecte sobre el color. Passareu per passats experiments inspiradors de colors des del disseny de productes i tèxtils, ceràmica i vidre. En diversos projectes de recerca, els dissenyadors estan provant com poden influir en el color i quina influència té el color en nosaltres.Experimenteu el poder del color a les sales d’experiència per vosaltres mateixos. A cada onze dissenyadors se’ls va donar una sala per treballar el tema del color i els sentits: permeten veure, tastar i escoltar el color, entre altres coses. Els espais especialment desenvolupats desencadenen un ventall d’experiències per a grans i petits.

https://www.designmuseumgent.be/agenda/kleureyck

/colourful-kinaesthesia/

PAM

Berta Vallribera

Pam és una forma d’estampar a algú. Donar cops allibera; les paraules també descarreguen. De tot això en queda un testimoniatge: les samarretes dels combatents queden tacades de cops –com se sap, en aquests casos, guanya el qui té la última paraula.

És ben fàcil! Proveu-ho a casa! Només calen dos parells de guants de boxa, goma eva adhesiva per fer les lletres dels missatges, tinta a l’aigua i samarretes clares. Quan us vingui la ràbia podreu descarregar contra els que més us estimeu! Barat, senzill, tot un invent.

https://laboratoriedicio.tumblr.com/post/172444383864/pam-berta-vallribera-pam-%C3%A9s-una-forma-destampar-a

“K.O.”

Nuevo combate de la UFC!

Doce rings octogonales, doce asaltos. La ganadora se llevará el cinturón de la UFC. Utilizando la técnica del gravado al linóleo realizo un conjunto de estampaciones a través de las cuales puedes visualizar una lucha. El juego de manos con los guantes de boxeo aportan el dinamismo que buscaba para producir una narración visual a partir de secuencia de imágenes. Tengo contacto con el gofrado también, pero viendo el resultado juntamente con la composición, decido no darle el protagonismo que tenía pensado en un principio. Utilizo tintas al agua para el negro y el rojo y tinta al aceite para el plateado. El soporte es papel rosaspina de 220 g y de 50X70 cm.

Carol Muñoz Fernández 3r GAAD 2020-21

https://64.media.tumblr.com/6f53ae626530a553ddb7a81cd702abac/e38a2f7343c9e983-0a/s1280x1920/ec416aeee23d741de275cb09fa20d8b9e3c69c53.gifv

https://laboratoriedicio.tumblr.com/post/636123250329518080/ko-nuevo-combate-de-la-ufc-doce-rings

https://ideaimateria.tumblr.com/post/635618524156592129/arthur-cravan-el-poeta-con-guantes-de-boxeo

.cytwombly.org / artworks / paintings

.museoreinasofia.es / exposicions / cy-twombly-cuadros-treballs-sobre-paper-esculturas

elcultural.com/Cy-Twombly-Leccion-de-pintura-en-el-Prado

museum-brandhorst.de/en/collection/lepanto-ii

https://gagosian.com/artists/cy-twombly/

vídeos CY + TWOMBLY

https://youtu.be/DxKdAzYkfcI

https://ideaimateria.tumblr.com/post/635617435635023872/projekt-art-noa-im-museum-brandhorst

Robert Gober forest

Robert Gober bosc

Vue_de_Delft

…Marcel Proust a défini La Vue de Delft dans une lettre à son ami Jean-Louis Vaudoyer comme « le plus beau tableau du monde ». Il décrit le tableau dans le cinquième tome de son roman À la recherche du temps perdu, La Prisonnière, après l'avoir lui-même découvert au Jeu de Paume, à Paris, en 1921. Dans son roman, il met en scène la découverte de la toile par Bergotte en ces termes :

« Il remarqua pour la première fois des petits personnages en bleu, que le sable était rose, et enfin la précieuse matière du tout petit pan de mur jaune. Ses étourdissements augmentaient ; il attachait son regard, comme un enfant à un papillon jaune qu'il veut saisir, au précieux petit pan de mur. “C'est ainsi que j'aurais dû écrire, disait-il. Mes derniers livres sont trop secs, il aurait fallu passer plusieurs couches de couleur, rendre ma phrase en elle-même précieuse, comme ce petit pan de mur jaune”5 »…via wikipedia

…La veduta ( vedute en plural, que significa “allò que es veu”, per tant “com ho veiem”), està relacionada amb l’ escenografia (ja que l'artista escenifica una visió externa) i presenta problemes d'investigació espacial . Els dos gèneres es desenvolupen simultàniament i s’influencien mútuament. La pràctica de la perspectiva s'utilitza àmpliament en vedute , aquesta paraula també és un terme òptic que antigament designa “perspectiva natural”, està relacionat amb el llenguatge de la perspectiva artificial o geomètrica, “ prospettiva pingendi ” entre d'altres: que varien segons el “punt de vista”.

Aquest terme apareix en la història de l'art en la xviii ª segle pels pintors italians. Canaletto , Bernardo Bellotto i Francesco Guardi són els pintors més representatius del gènere. Utilitzaven un dispositiu òptic: la cambra fosca ( camera obscura ), col·locada a l’escena d’un quadre per preparar el seu marc, obrint la percepció òptica de la realitat en un paisatge natural o suburbà. Aquestes pintures estan fetes amb precisió i realisme de detalls, i són generalment de grans dimensions…via wiki

Venècia és considerada la capital de védutistes pintors ( vedutistas ) a la xviii ª segle, tot i que la representació realista de paisatges és l'especialitat dels pintors flamencs. En ser un arquetip de la veduta, la “ Vista de Delft ” de Vermeer continua sent una de les vedutes més famoses.

Védutisme Català Deutsch English Español Italiano

en-venecia-con-joseph-brodsky-sinopsis-en-marca de agua

APRENDRE FENT

BAUHAUS

Form follows function

https://artidiss.tumblr.com/archive

GENIUS LOCI

ISBN 0-8478-0287-6

gettextbooks.com/isbn/9780847802876/

En la ideologia clàssica romana, 1 genius loci (genii loci plural) era l'esperit protector d'un lloc. En ús contemporani, es refereixen generalment a l'atmosfera distintiva d'un espai, o a l ’ “esperit de el lloc”, més que necessàriament a un espíritu guardià.

Alexander Pope va fer de l’ Genius Loci un principi important en el disseny de jardins i paisatges amb les següents línies de l'Epístola IV a Richard Boyle, comte de Burlington:

Consultar a el geni de el lloc en tot; Això diuen les aigües o s'aixequen, o cauen; O ajuda al turó ambiciosa del cel a escalar, O recollir en cercles els teatres de la vall; Trucades al país, les clares captures d'obertura, S'uneix a boscos disposats, i varia ombres d'ombres, Ara trenca, o dirigeix ara, les línies d'intenció; Pintures mentre que vostè planta, i, mentre que vostè treballa, dissenya.

Sobre aquest principi els dissenys paisatgístics s'han d'adaptar a l'context en què es troben.

En el context de la teoria arquitectònica moderna, genius loci té implicacions profundes per a la fabricació de el lloc, caient dins de la branca filosòfica de la “fenomenologia”. Els diferents contextos donen diferents explicacions per a l'existència d’ genius loci . No obstant això, en la majoria dels casos, l'entitat intel·ligent, màgica, simplement es desenvolupa a partir de l'anomenat “esperit de lloc” durant molt de temps. En altres contextos, genius loci està format per poderosos esdeveniments màgics, i en altres són els resultats de les línies llei, les piscines de mannà o un equivalent.casawabi.org/genius-loci

https://en.wikipedia.org/wiki/Genius_loci

Site-specific_art

SPECÍFIC DEL LLOC

El terme específic de lloc fa referència a una obra d’art dissenyada específicament per a una ubicació concreta i que té una interrelació amb la ubicació

https://www.tate.org.uk/art/art-terms/s/site-specific

https://en.wikipedia.org/wiki/Site-specific_art

Javier Maderuelo. Conferencia sobre El campo expandido de la escultura - Medio siglo de Arte

Locus amoenus

ideaimateria.tumblr.com/search/artidiss

0 notes

ideaimateria · 5 years

Link

Expositors participants

Obres d’art

Alacalle / Balansi / Kind of Cyan / Miscelanea / Naifactory / Rockobel Art Lab / Thread Portraits / Visual Blanche

Productes d’artesania

Adarbakar / Bollo Cakery / Elomi Ceràmica / Fankfreak / JCMIRÓ Ceràmica / Listening Cups / Lucirmás / Núria Gimbernat / Taller Bugambilia / Taller Gingell / The glass apprentice

Complements

Andrea Viêntëc / Anna Rius / Aqualata BCN / CC Camilla Corsini / Cruz Ugarte / Feel Wood Watches / Nuovum / Peter & Wolf BCN / The Henten Bag / Tielokos / Urbanauta Barcelona

Elements gràfics

Delia Ruiz Malo / Drawnfeeling / Helveteeca / Mr. Tioda / Sr. Bermúdez / Trigger Cards

Il·luminació

deanimadesign / felixlozal / Geometrik Design

Joieria

Mobiliari

Hoioh Design / Modo Barcelona / Nuuat

Moda

Ana Tichy / Aniz / Antonio Rodríguez / Cocoro Advanced Lingerie for Periods / Dressmadre / Enero / Ikigai Knit Studio / Modest Apparel / Nunusumu / Owl / pezPunto._ / Suindiatic / The Shearline

Objectes per a la llar i les persones

Publicacions

Coco Books / De la pulcra ceniza / Ediciones Anómalas / Evablanestaller / Hoaki Books / La Frivé / Vasito de Leche

Estudiants

Espai infantil

DLand

https://www.fad.cat/ca/projects/3438/design-market-2019

0 notes