#Olivier Delacroix | Explore Tumblr Posts and Blogs

imoim36news · 1 year

Text

Trong tháng 4, dịp kỷ niệm 50 năm ngày mất của Picasso, hơn chục phiên đấu giá tranh của ông được tổ chức, thu về hàng trăm triệu USD. Artnews công bố danh sách các tác phẩm đắt giá nhất của ông. Les Femmes d'Alger (phiên bản O) đứng thứ nhất với 179,4 triệu USD (4,2 nghìn tỷ đồng), bán tại phiên của Christie's hồi tháng 5/2015. Người mua là Cựu thủ tướng Qatar - Hamad bin Jassim bin Jaber Al Thani. Tác phẩm được vẽ năm 1955, mô tả những phụ nữ để ngực trần trong căn phòng với các góc độ và hình dạng khác nhau, theo trường phái lập thể. Olivier Camu - Phó Chủ tịch của Christie's - nhận xét: "Bố cục như được đóng khung, sáng tác theo chủ nghĩa lập thể, phối cảnh, màu sắc dữ dội tạo nên tổng thể tuyệt vời. Đây là một trong những kiệt tác nổi tiếng nhất của danh họa". Tác phẩm lấy cảm hứng từ bức Femmes d'Alger dans leur appartement của Eugène Delacroix. Ảnh: Christie's Trong tháng 4, dịp kỷ niệm 50 năm ngày mất của Picasso, hơn chục phiên đấu giá tranh của ông được tổ chức, thu về hàng trăm triệu USD. Artnews công bố danh sách các tác phẩm đắt giá nhất của ông. Les Femmes d'Alger (phiên bản O) đứng thứ nhất với 179,4 triệu USD (4,2 nghìn tỷ đồng), bán tại phiên của Christie's hồi tháng 5/2015. Người mua là Cựu thủ tướng Qatar - Hamad bin Jassim bin Jaber Al Thani. Tác phẩm được vẽ năm 1955, mô tả những phụ nữ để ngực trần trong căn phòng với các góc độ và hình dạng khác nhau, theo trường phái lập thể. Olivier Camu - Phó Chủ tịch của Christie's - nhận xét: "Bố cục như được đóng khung, sáng tác theo chủ nghĩa lập thể, phối cảnh, màu sắc dữ dội tạo nên tổng thể tuyệt vời. Đây là một trong những kiệt tác nổi tiếng nhất của danh họa". Tác phẩm lấy cảm hứng từ bức Femmes d'Alger dans leur appartement của Eugène Delacroix. Ảnh: Christie's

0 notes

objecteiespai · 2 years

Text

De Delacroix à Signac. Dessins de la collection Dyke

Du 27 juillet au 31 octobre 2012

Dossier presse colecction dessins

2012 : De Delacroix à Signac, dessins de la Collection Dyke

2013 : Hiramatsu, le bassin aux nymphéas. Hommage à Monet

2013 : Signac, les couleurs du temps

2012 : De Delacroix à Signac, dessins de la Collection Dyke

2012 : Maurice Denis, L'Eternel Printemps

2012 : Monet intime. Photographies de Bernard Plossu

2011 : La Collection Clark à Giverny, de Manet à Renoir

2011 : Bonnard en Normandie

2010 : L’Impressionnisme au fil de la Seine

2010 : Maximilien Luce, Néo-impressionniste. Rétrospective

2010 : Olivier Mériel, Lumière argentique

2009 : Le Jardin de Monet à Giverny : l'Invention d'un paysage

https://giverny.org/museums/musees.htm

https://giverny.org/museums/impressionism/impressionnisme.htm

https://giverny.org/museums/poulain/indexfr.htm

https://giverny.org/museums/impressionism/exhibition/passees.htm

Per a l'art del dibuix, la França del segle XIX va ser un període de riquesa, diversitat, experimentació i inventiva notablement creatiu. Es pot veure a la National Gallery of Art de Washington, del 27 de gener al 26 de maig de 2013, Color, Line, Light: French Drawings, Waterquarels, and Pastels from Delacroix to Signac presenta 100 obres destacades que mostren l'ampli desenvolupament del dibuix modern durant aquest període. Les obres són de la col·lecció de James T. Dyke, incloent-hi fulls que ell i la seva dona, Helen L. Porter, han donat a la Galeria, així com d'altres adquirits per la Galeria amb fons que han donat.

Inicis:

A principis de la dècada de 1860, quatre joves pintors —Claude Monet , Pierre-Auguste Renoir , Alfred Sisley i Frédéric Bazille—

Prominent Impressionists

The central figures in the development of Impressionism in France,[52][53] listed alphabetically, were:

Frédéric Bazille (1841–1870), who only posthumously participated in the Impressionist exhibitions

Gustave Caillebotte (1848–1894), who, younger than the others, joined forces with them in the mid-1870s

Mary Cassatt (1844–1926), American-born, she lived in Paris and participated in four Impressionist exhibitions

Paul Cézanne (1839–1906), although he later broke away from the Impressionists

Edgar Degas (1834–1917), who despised the term Impressionist

Armand Guillaumin (1841–1927)

Édouard Manet (1832–1883), who did not participate in any of the Impressionist exhibitions[54]

Claude Monet (1840–1926), the most prolific of the Impressionists and the one who embodies their aesthetic most obviously[55]

Berthe Morisot (1841–1895) who participated in all Impressionist exhibitions except in 1879

Camille Pissarro (1830–1903)

Pierre-Auguste Renoir (1841–1919), who participated in Impressionist exhibitions in 1874, 1876, 1877 and 1882

Alfred Sisley (1839–1899)

Timeline: lives of the Impressionists

Aspectes destacats de l'exposició

La tradició del dibuix a França ja tenia segles d'antiguitat a principis del 1800, però al segle XIX els dibuixos es van valorar, exposar i comercialitzar cada cop més com a obres d'art independents. El seu nou estatus va ser reconegut i promogut oficialment quan se'ls va donar una categoria separada a l'exposició oficial del Saló de París.

Color, línia, llum s'organitza cronològicament en seccions que corresponen aproximadament a cinc grans moviments estilístics que van florir durant el segle XIX: romanticisme, realisme i naturalisme, impressionisme, nabis i simbolistes i neoimpressionisme. Les obres engloben gairebé tots els suports gràfics utilitzats pels artistes durant el període, la majoria dels tipus de dibuixos que van fer (esbossos compositius, estudis de figures i peces acabades que eren obres d'art completes en si mateixes) i una àmplia gamma de temes que van tractar ( paisatge, gènere, retrats i interiors).

Romanticisme : El moviment romàntic de l'art francès va prosperar durant la primera meitat del segle XIX, amb Eugène Delacroix com a principal practicant. El color va tenir un paper important en els dibuixos romàntics, amb papers d'aquarel·la, pastel i colors utilitzats amb freqüència per augmentar l'efecte visual i provocar respostes fortes en els espectadors. El poder i la bellesa de la natura eren els temes preferits, tant si es presentaven en forma de tempestes amenaçadores i mars embrasats, com es pot veure a Barques de pesca llançades abans d'una tempesta (c. 1840), una aquarel·la d'Eugène Isabey, o retratades d'una manera més suau i més manera contemplativa, com ara Posta de sol sobre un estany (data desconeguda) de François-Auguste Ravier i Posta de sol en un paisatge oriental (c. 1845) de Gabriel Hippolyte Lebas.

Realisme i naturalisme : Simultàniament amb l'auge del romanticisme a França, va sorgir un interès per dibuixar el món natural tal com apareixia realment, de la manera més objectiva i precisa possible sense idealitzar ni embellir el tema. Els artistes també van ampliar la seva temàtica per incloure pràcticament totes les facetes del món quotidià i la vida contemporània. El nou enfocament del dibuix de paisatge a França va ser desenvolupat en la seva major part per artistes que van visitar i treballar als voltants salvatges del bosc de Fontainebleau, al voltant del llogaret de Barbizon, a 35 milles al sud de París. Es poden veure dibuixos de diversos dels artistes clau de Barbizon, com ara Nu reclinat en un paisatge (1844/1845) de Jean-François Millet i Posta de sol des del bosc de Fontainebleau(1848/1850) de Théodore Rousseau.

Cap a finals de segle va sorgir una nova forma de realisme que se centrava encara més intensament en escenes de la realitat quotidiana del món modern. Aquest art "naturalista" va coincidir amb temes similars del naturalisme expressats en els escrits d'Émile Zola i altres escriptors de l'època. La clau d'aquest nou enfocament va ser l'observació detallada i la documentació desapassionada de la vida ordinària, com en el retrat de 1878 de Léon Augustin Lhermitte d'una camperola gran, el rostre de la qual està profundament trencat pel temps i la cura.

Impressionisme : molts pintors impressionistes eren dibuixants excel·lents, sobretot Edgar Degas, Camille Pissarro i Paul Cézanne. Tot i que dibuixaven en una varietat de suports, l'aquarel·la i el pastel els permetien el mateix grau de llibertat que els olis i els permetien expressar qualitats similars de color clar i brillant. Degas, representada per dues obres —entre elles un pastel monumental, Two Women Ironing (c. 1885)— va ser la més experimental i innovadora del grup. El virtuosisme de Cézanne com a aquarel·lista està ben representat per una sola peça, A Stand of Trees along a River Bank (1880-1885), mentre que el Waterloo Bridge de Claude Monet(1901) mostra amb quina eficàcia i subtilitat podia captar amb els pastels les qualitats de la llum i el color que pretenia expressar amb els olis.

Nabis i simbolistes : a finals de la dècada de 1880, un grup d'artistes francesos que s'autodenominaven "Nabis", després de la paraula hebrea per "profeta", va intentar crear un nou tipus d'art que ja no es centrava en la representació de la realitat. Els nabis es van inspirar en Paul Gauguin, que aleshores estava experimentant amb nous enfocaments per a l'ús del color, utilitzant versions diferents i més intenses de les tonalitats que observava a la natura. Entre els membres fundadors de la confraria Nabi hi havia Édouard Vuillard, Pierre Bonnard i Paul Ranson. La seva estètica va ser influenciada en part pels simbolistes, especialment Odilon Redon, que van transformar objectes naturals en visions fantasigues o combinaven allò natural i allò no natural en obres misteriosament oníriques.

Neoimpressionisme:Els neoimpressionistes van instituir una nova forma d'impressionisme basada en dues teories de les relacions de color presentades pel químic francès Michel Eugène Chevreul (1786–1889): la barreja òptica, en la qual es pot veure que dos colors juxtaposats es barregen per suggerir un tercer; i el contrast simultani, en què la percepció d'una tonalitat determinada es veu influenciada per les que es col·loquen al costat. En lloc de barrejar les seves pintures, els neoimpressionistes van intentar preservar la brillantor i la lluminositat dels seus pigments juxtaposant petits punts de color pur, que es barregen òpticament quan es veuen des de la distància. Un nombre sorprenentment gran de dibuixos neoimpressionistes són composicions tonals interpretades completament amb guix negre subtilment modulat, llapis negre o carbó vegetal sobre paper blanc amb textura. Georges Seurat, l'inventor del puntillisme,Dona passejant amb una màniga (c. 1884).

Col·lecció James T. Dyke

James T. Dyke i la seva dona Helen L. Porter col·leccionen dibuixos des de mitjans dels anys setanta. Dyke ha estat durant molt de temps un amic i un gran donant de la National Gallery of Art. Ha reunit diverses col·leccions notables, incloent un grup destacat de més de 130 obres seleccionades individualment de Paul Signac (que Jim va donar generosament a l'Arkansas Art Center); una àmplia col·lecció de diversos centenars de dibuixos contemporanis; i dibuixos, aquarel·les i pastels francesos, alemanys i americans del segle XIX i principis del XX. Si bé la col·lecció de dibuixos francesos dels segles XIX i XX també inclou exemples destacats de molts dels grans "noms" del segle: Delacroix, Manet, Degas, Gauguin, Cézanne, Monet i Seurat,

https://quaterni.es/la-influencia-de-hokusai-en-el-impresionismo/

Notable artists (selected)

Peter Seitz Adams

Frédéric Bazille

Henri Biva

Ralph Wallace Burton

Mary Cassatt

Jack Cassinetto

William Merritt Chase

Eugène Chigot

Robert Clunie

John Constable

Lovis Corinth

William Didier-Pouget

Rackstraw Downes

Carl Eytel

Francesco Filippini

David Gallup

Antonio López García

Arthur Hill Gilbert

Vincent van Gogh

I. E. Grabar

George Hetzel

Winslow Homer

George Inness

Konstantin Korovin

Henri Le Sidaner

Isaac Levitan

Theodore Lukits

The Macchiaioli

Marvin Mangus

Frederick McCubbin

Stanisław Masłowski

Willard Metcalf

Claude Monet

Berthe Morisot

Edgar Payne

Robert Antoine Pinchon

Camille Pissarro

William Preston Phelps

Vasily Polenov

Pierre-Auguste Renoir

Tom Roberts

Guy Rose

John Singer Sargent

Valentin Serov

Alfred Sisley

Matthew Smith

Tim Solliday

Joaquín Sorolla

Edward Stott

Arthur Streeton

Anthony Thieme

Tom Thomson

Henry Scott Tuke

Andrew Winter

Robert William Wood

0 notes