#Monserrat Pons i Boscana

[tastatast]

Son Mut Nou

Dir que és una cosa mai vista és quedar-se curt. Son Mut Nou és un camp d’experimentació d’unes 130 quarterades (unes 100 hectàrees) amb 3.200 figueres de 1.436 varietats diferents (246 de les Illes Balears) provinents de 64 països de tot el món. Un centre d’investigació a l’aire lliure on tant es recuperen espècies antigues en risc d’erosió genètica com es descobreixen varietats desconegudes de figueres. Situat a Llucmajor (Mallorca), és el reflex de més de 30 anys de feina del llucmajorenc Monserrat Pons i Boscana. Farmacèutic de professió i botànic per afició, és una eminència amb un coneixement abismal. 

És un diumenge d’agost a primera hora del matí, fa vent i plou però en Monserrat, tant o més matiner que una servidora, ja és al seu camp de figueres acompanyat del reusenc Artemis Llaurador, qui l’acompanya i ajuda en bona part del projecte. Després de les presentacions pertinents, agafem un carret de golf i comencem una visita guiada plena d’història, anècdotes, llegendes i dades científiques i culturals per la seva finca que, segons ell mateix, és la plantació de figueres més gran del món. 

Iniciem el recorregut visitant un RECINTE TANCAT PER UNS MURS DE PEDRA amb una trentena de varietats de figueres emblemàtiques, cada una ben ressenyada amb el seu nom botànic al peu de l’arbre i totes amb alguna personalitat o alguna història al darrera, fins i tot n’hi ha moltes que formen part del patrimoni històric. 

Per exemple, la Ficus palmata, coneguda popularment com a figa Punjab, és la primera figuera que hi va haver, es va adaptar fa un milió d’anys. És la mateixa amb la que Adam i Eva es van tapar les vergonyes. Un arbre originari d’Eritrea (Àfrica nord-oriental) que, des del Mediterrani es va extendre pel món a través de successives hibridacions que van donar lloc a totes les plantes del gènere Ficus. De fet, la Ficus carica, la varietat més extesa, deriva de la Ficus palmata i s’anomena carica perquè prové de la regió de Caria (a l’antiga Mesopotèmia).

També ens ensenya una figuera sagrada com la Ficus sycomorus(Egipte-Líban), la figuera de la Verge Maria o de la Sagrada Família, una figuera venerada pels cristians coptes d’Egipte perquè, segons la seva tradició, Jesús de Natzaret, durant els seus primers anys de vida, es va amagar del rei Herodes en un lloc anomenat Matarella (Egipte) on hi havia aquesta figuera que, a més, apareix vàries vegades a la Bíblia. Tenia les figues petites i apretades com ramells de raïm al voltant del tronc, semblaven ben bé cigronets. A més a més, precisament un exemplar d’aquesta figuera es trobava a Efes (Turquia), on la Verge Maria va viure 32 anys després de la crucificció del seu fill.

De fet, hi té figueres de tota la seqüència de la vida de Jesús: de Betlem, on va néixer Jesús; del jardí de Getsemaní, on Jesús i els seus deixebles van anar després del Sant Sopar la nit abans de la crucifixió; i del Mont Calvari o Gòlgota de Jerusalem, a 100 metres d’on Jesús va ser crucificat. 

També té una Ficus religiosa del Nepal, la filla de la figuera de la il·luminació, on hi va haver la il·luminació divina de Buda, on es va escriure la doctrina del Budisme.

Hi té figueres d’arreu: del lloc on van afusellar el Che Guevara (La Higuera, Bolívia), de Pompeia (propera a l’actual Nàpols), del Pakistan… Té la figuera de tots els poetes espanyols que escrivien davall d’una figuera, com en Miguel Hernández, l’Antonio Machado, en García Lorca o la Rosalía de Castro.

Aquesta part la té amb sistema de rec però seria impossible implementar-lo a tota la finca.

Tot seguit, tornem a agafar el buggy i ens porta a fer una volta per la part del camp on hi té les VARIETATS DE SES ILLES I LES DELS PAÏSOS CATALANS. Anem engegant i parant, pujant i baixant del bugui. La majoria són exemplars d’uns 20-25 anys. Pateix pels depredadors (tudons, conills, llebres…). Ens dóna a provar figues acabades de collir: una Ull de perdiu, anomenada així perquè té l’ull o l’obertura de la part inferior, l’ostiol, ben vermell, una varietat molt conreada que es trova sobretot al País Valencià. També mengem una Ficus sitcelis, dels set cels, més allargada; una Bordissot negra; una Abaldufada rimada… Quins noms més bonics! Quina varietat! N’hi ha de totes les mides, colors, formes i punts de maduresa. N’hi ha que semblen una cabeça d’alls vermells, n’hi ha de ben blanques, d’altres d’un color verd ben clar… N’hi ha d’arrodonides, ovalades, més aplanades… Entre elles també tenen fulles ben diferents, fins i tot tenen un número de pàmpols diferent, entre 1 i 5 pàmpols. També hi ha figueres amb un munt de figues per terra, devoraria aquestes i tot! 

Per cert, ja ho fèiem però en Monserrat recalca que la pell de les figues es menja, que és el que té més fibra i tanins i que pràcticament el 80% de l’interior és aigua. Arrel de la composició nutritiva, comenta que només el 19% de les figueres fan figues no comestibles (que s’acostumen a destinar a l’elaboració d’incens), que la resta són totes comestibles.

És un pou de ciència i és un goig escoltar-lo. Li pregunto sobre taxonomia i temes de botànica, és per portar una gravadora. M’aclareix un munt de dubtes, que si les silvestres (les cabrafigueres) són monoiques, que si les conreades són dioiques… Identifiquem i localitzem les llavors, les flors, els fruits… Hem de tenir en compte que una figa és una infructescència que s’anomena siconi i que encercla els verdaders fruits, que són els petits pinyolets que s’anomenen aquenis. També em confirma que hi ha figueres que duen figaflors (figues de la primera floració) i figues pròpiament dites (les tardanes, les de la segona floració) i figueres que només porten figues. Parlem del tipus de terreny i el clima adequat per a les figueres; Son Mut Nou és una finca situada a 150 msnm, de terreny calcari i argilós i amb una pluviometria ben escassa. Parlem de la pol·linització, dels estadis de maduració i els estats fenològics de la figa, de plagues i malalties, de rendiments, de marcs de plantació, etc. Parlem de totes les parts que s’utilitzen de la figuera: les fulles (per a extreure’n la “llet”, per a fer-ne gelats…), la saba, la fusta de figuera, el làtex (per quallar un iogurt o quallar la llet; de fet, l’Andreu Genestra feia un aperitiu en el que quallava la “llet” de figa a davant del comensal), la ficina (un enzim que s’obté del làtex i utilitzat en la indústria de la pell)… No hi ha tema que se li escapi, fins i tot domina les propietats i els beneficis nutricionals i els usos tant culinaris com medicinals i en d’altres indústries. 

Tornem a agafar el cotxet de golfper dirigir-nos cap al SEQUER, un petit hivernacle on asseca les figues un cop collides, 3 dies per una banda i 3 per l’altra però si són dies plujosos, tarden una mica més.

Tastem una Figa dels ermitans, una Ficus carica bífera, és a dir, que fa dues collites per temporada, una de figaflors i una de figues; una Morro de bou de l’Empordà; una Albacor; una Cucurella de Manacor; i una Bordissot blanca. Que dolcetes i que diferents les unes de les altres, tant a nivell visual com a nivell organolèptic!

Seguim la ruta, ara per anar cap a una NOVA PLANTACIÓ que en Monserrat anomenarà Artemis perquè ell n’és el veritable director. Es tracta d’una plantació de figueres (algunes ja tenen 1 any i mig) on hi tindran totes les varietats de les Illes replicades, dues de cada, perquè totes aquestes varietats no es perdin.

En aquesta zona també hi tenen UN ALTRE HIVERNACLE amb tota la col·lecció de varietats desaparegudes dels conreus dels seus països: de Polònia, Eslovènia, Síria, Líban, una figuera Mwari de Cisjordània (Palestina) que curiosament fa unes figues que no són gens aromàtiques, una Sangre de Cristo de Catamarca (Argentina), de Fukushima (Japó)… Hi té les figueres amb testos i ben etiquetades com si estessin en un garden a punt per a vendre. Hi veiem una figuera Albercor de molla vermella, una Albercor comuna, una figuera de la senyora, una figuera Bordissot negre…

Tant de les figueres de la nova plantació com de les figueres d’aquest últim hivernacle no els n’interesseran les figues sinó el material genètic de l’arbre. Monserrat ens explica que, com que són varietats arbustives, en treuen esqueixos per tal de poder reproduir la varietat i fer-ne rèpliques per conservar l’arbre. La varietat de figuera, en aquest cas no els interessa per la seva producció de figues sinó, repeteixo, pel material genètic de l’arbre.

També explica que fan la reproducció per esqueix perquè, a través de la llavor, aconseguirien pràcticament una nova varietat i que no es reproduïria la mateixa espècie sinó que se’n crearia una de nova. Es generaria una hiper-hibridació: s’anirien agafant esqueixos una vegada i una altra i una altra, fins que acabaria sortint una nova varietat ja que, a mesura que s’agafen esqueixos successivament de les noves figueres, es va alterant el genome. Per posar-ne un exemple entenedor, ens explica el cas d’en Miquel del veïnat de Llucmajor, que va plantar 7 vegades amb 7 successius esqueixos la Ficus Carlina, que fa unes figues totalment blanques, i la setena figuera va fer figues negres per hibridació natural o espontània.

DEGUSTACIÓ

Som-hi, tornem a pujar al carret de golf, deixem el camp i anem a degustar!

Comencem pel vi de figa. “Vi” entre cometes perquè és un d’aquells productes sense nom propi com la llet d’ametlla o la llet de civada. Es tracta d’un suc de figa fermentat que mantenen 6 mesos macerant amb figues seques. Una vegada filtrat, li afegeixen un 8% d’un arrop que també elaboren ells. En Monserrat ens recomana beure’l amb una figa seca de la varietat Paratjal encistada, les que fala seva dona Hortènsia. El resultat és un “vi” d’uns 12% vol. que realment sembla molt menys alcohòlic. És equilibrat, té volum, no deixa de ser un concentrat de figa, força lleuger, dolcet i, servit fresc, agradable.

El que no ha pogut comercialitzar és el cava de figa, diu que de 100 kg de figues només en treu 3 litres d’escumós, un escumós elaborat amb la segona fermentació en ampolla. Diu que és el primer cava de figa de la història, que l’ha catalogat i tot. Ens l’ensenya, encara el té en una ampolla amb placa de cervesa, sembla rosat (veiem el color a través de l’ampolla) i no sembla que hi hagi mares ni que hagi fet pòsit. Diu que és molt sec, que no té pas sucre residual. 

Pel que fa a la figa seca encistada, he de dir que només vaig fer l’onomatopèia culinària internacional que fem els humans quans ens agrada un plat, un producte o un ingredient: mmm! Tenia un punt anisat ideal i no es feia pas empalagosa. Explica que es mengen per postres, amb ametlles, amb formatge tendre (potser amb un mató o un recuit) o amb sobrassada. Ja em vaig imaginar unes postres fetes per en Joan Marc o en Santi Taura. Però, per a mi, ja brillen totes soles i són prou excepcionals com per respectar-les sense afegi’ls hi res més. 

De fet, cuiners de Mallorca com la Marga Coll, la Maria i la Teresa Solivellas, en Pau Navarro, la Maca de Castro o l’Andreu Genestra li compren figues des de fa anys i en fan uns plats exquisits com aquell formatge fresc instantani, la sobrassada vegetariana amb polpa de figues seques o l’almívar que acompanya la guatlla, tots ells plats de l’Andreu. La Maca fins i tot li va fer tot un menú dedicat a les seves figues! I a Catalunya, la Carme Ruscalleda li havia comprat cafè de figues per a fer-ne un pastís.

BOTIGA

I és que en Monserrat Pons no només ofereix figues fresques i la possibilitat d’anar a la finca a collir un mateix les figues per tant sols 5€/kg sinó que també elabora un munt de productes com les figues seques encistades, tota mena de melmelades, confitures i chutneys de figues, figues en almívar, arrop de figues, vinagre de figues, aiguardent i licor de figues, mostassa, pa de figues, xocolata blanca i xocolata negra… Fins i tot fa samarretes amb l’arbre geneològic de les varietats de figueres i també ven un dels seus 7 llibres “Les figueres a les Illes Balears”. També ofereix la possibilitat d’apadrinar una figuera i ser-ne el propietari, permetent-te anar-la a cuidar i a collir-ne la seva producció. I, en cas de ser de lluny, envien la seva producció en forma de confitures o productes elaborats perquè “fresques no arribarien pas bé”. A la botiga també hi té un petit museu amb diferents productes fets amb figues que li porten els estrangers que el visiten des de terres llunyanes, n’hi havia de tot el món!

VISITES

Vista l’excepcionalitat i la magnitud del projecte no sorprèn que el visiti gent de tot el món: del Pakistan, de Rússia, de Califòrnia… una gent de Taiwan que li van portar un esqueix de la seva terra perquè també en tingui un exemplar… Científics, botànics, periodistes, curiosos de la naturalesa, cuiners, gent desitjosa de conèixer les característiques agronòmiques i les possibilitats gastronòmiques de les seves figueres… Aprofita per explicar que té 3 fills i, de moment, cap el segueix i que no rep ajudes de la Conselleria, que tot just aquest serà el primer any que tindrà un conveni perquè el visitin totes les escoles públiques de Mallorca, amb al·lots d’entre 3 i 18 anys.

CONCLUSIONS

La passió i el coneixement d’aquest senyor és inqüestionable. En Monserrat és amable, afable, obert, proper, culte. Tristament, moltes vegades, conegut com “el de les figues” o tractat d’il·luminat i bitxo rar enlloc de lloar-lo i animar-lo en la seva interminable i faraònica tasca. Tant ell com el seu camp de figueres són increïbles, fascinants, captivadors, singulars, meravellosos, un tresor amagat. Diu que no hauria de créixer més, que hauria de mantenir el que té i prou, que aquest any posarà punt i final a la seva dèria. Però jo, com l’Artemis diu, “no m’ho crec”.

Monserrat és un enamorat de la seva terra, del seu país, del seu poble. Aprecia el lloc on va néixer i la seva gent, com el fotògraf Toni Catany o la cantant Maria del Mar Bonet, amics de Monserrat i qui sovint visitaven el figueral. Per tant, per a ell, el seu camp de figueres només n’és la conseqüència. El verdader cor del seu projecte són les varietats llucmajoreres, mallorquines i illenques. La resta són dèries i quimeres. El veig com el Pompeu Fabra de les figueres, o potser seria més adequat dir-ne l'Antoni Maria Alcover (de l'Alcover-Moll)?

Els arbres i concretament les figueres formen part de la identitat dels seus pobles. La figuera és un arbre de la nostra cultura, ancestral, amb una història que ve de molt antic. De fet, a les primeres civilitzacions de la Mediterrània, la figuera, la vinya, l’olivera i la palmera constituïen els cultius més importants. Sí, sí, la palmera, tan oblidada que la tenim a casa nostra avui en dia però quina quantitat de dàtils boníssims que fan a Israel o al Marroc! Aquí no tenim cultura de del fruit de la palmera. Després, la figuera, l’olivera i el garrover han format part de la trilogia de la ruralia de les Illes durant molts anys, com a cultius tradicionals dels secans dels nostres països mediterranis. A Mallorca la figuera ha marcat la història de l’agricultura, 11.000 anys aC ja hi havien figueres. És un arbre emblemàtic, sempre ha sigut l’Arbre; en canvi, ara tenim la visió i pensem que és l’olivera (introduïda a Mallorca el 1715), el taronger (l’any 1700), el garrofer (el 1500) o l’ametller, però aquests són arbres “moderns”.

Les figueres d’en Monserrat són la seva segona família, el seu altre motiu de viure, li encanten, són les seves 3.200 filles, els hi dóna vida, les ha parit, les poda, les toca, les cuida, les palpa. Podria escriure un llibre de cada figuera del seu camp, de cada anècdota de com la va aconseguir. Dir que és un apassionat és quedar-se curt. Diu que ha anat a 22 congressos internacionals de figues, sempre amb la mateixa conferència i el mateix nom “les figueres a les Illes Balears”. És innegable que és un gran embaixador de la cultura mallorquina. Sigui com sigui, és la seva manera de fer país i això sol ja és la seva màxima satisfacció personal.