#DESPATX

[negreabsolut]

Despatx buit, per Dominique-van-Velsen. [font]

[ernestdescalsartwok]

MUSEU-MINES-CERCS-ART-PINTURA-OLANO-BUST-DESPATX-ARBRE DE LA VIDA-HISTORIA-MINES-CARBÓ-BERGUEDÀ-INTERIOR-PINTOR-ERNEST DESCALS por Ernest Descals Por Flickr: MUSEU-MINES-CERCS-ART-PINTURA-OLANO-BUST-DESPATX-ARBRE DE LA VIDA-HISTORIA-MINES-CARBÓ-BERGUEDÀ-INTERIOR-PINTOR-ERNEST DESCALS- Estoy pintando mucho sobre el personaje de JOSÉ ENRIQUE DE OLANO Y LOYZAGA y su decisiva influencia en la historia de las minas del carbón en la comarca del Berguedà, me faltaba Pintar su retrato, escena con su busto en su despacho en el interior del MUSEU DE LES MINES DE CERCS, acompañado por el Arbol de la Vida y el sillón de tonos rojizos. Pintura del artista pintor Ernest Descals sobre papel de 50 x 70 centímetros, acuarelas y oleos en técnica mixta, La figura central en la colección de pinturas que estoy realizando sobre la Central Térmica de Fígols, la Torre del Conde, la Colonia de la Consolació, Sant Corneli, y demás referencias sobe la minería en Catalunya.

[cryptoscamnewss]

Les presumptes estafes amb criptomonedes inunden els tribunals

Algunes empreses com Algorithms Group, Nimbus i Arbistar 2.0 podrien haver defraudat prop de mig milió d'euros

Les presumptes estafes amb criptomonedes com Bitcoin o Ethereum, han irromput amb força als tribunals espanyols, on s'acumulen denúncies i querelles de milers d'afectats que han vist evaporar-se centenars de milions d'euros mitjançant esquemes piramidals.

Les criptomonedes o criptodivisae són monedes virtuals que es basen en codis encriptats de seguretat per a certificar transaccions electròniques de compra i venda de béns i serveis, i d'elles existeixen ja prop de 5.000, tot i que, almenys de moment, només 40 d'elles presenten liquiditat dins del mercat. Al setembre de 2020, la capitalització total d'aquest mercat era de 336.000 milions de dòlars.

De moment, a l'estat espanyol el major presumpte frau per volum defraudat és el d'Algorithms Group, una empresa d'inversió en bitcoin radicada a Londres que podria haver defraudat més de 280 milions d'euros a prop de 3.000 inversors i que ja investiga l'Audiència Nacional. La querella va ser presentada per Zaballos Abogados i enumera una sèrie de presumptes delictes com a estafa, intrusisme, blanqueig de capitals, delictes societaris, apropiació indeguda i associació il·lícita. La querella és contra Javier Biosca -que es troba en cerca i captura des del passat 10 de maig-, la seva dona Paloma Gallardo, i el seu fill Javier.

Per la seva banda, l'advocada Emilia Zaballos, presidenta de l'Associació d'Afectats per Inversions en Bitcoins, advoca per la creació de tribunals especialitzats en aquestes operatives, i lamenta la desídia que, a parer seu, han mostrat tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com el Banc d'Espanya, que únicament adverteixen sobre aquestes petites estructures financeres però tampoc els impedeixen operar.

Estafa piramidal

Per sota del volum presumptament defraudat per Algorithms figura Nimbus, que segons un informe forense de la Guàrdia Civil hauria estafat prop de 136 milions d'euros. La denúncia fou presentada a un jutjat de Huelva per part del despatx Aranguez Advocats i ara l'Audiència Nacional haurà de pronunciar-se sobre la seva competència, després que el jutjat s'inhibís.

El cervell de la presumpta trama és A.Z, que entre 2009 i 2016 va ser responsable de l'àrea de riscos d'Orient Mitjà del Banc Mundial; el 2020 va crear Nimbus a Malta, i l'octubre d'aquest any la societat va deixar de fer front als compromisos amb els seus inversors, al voltant de 4.000.

Segons consta en la denúncia, Nimbus seguia un esquema d'estafa piramidal o de Ponzi, mitjançant el qual en comptes de comprar i vendre criptoactius, en realitat no va desenvolupar cap mena d'activitat financera sinó que es va limitar a abonar els interessos dels primers inversors amb el capital ofert pels següents. Aquesta operativa, que garantia retorns d'entre el 7% i el 15% mensuals, podria ser constitutiva dels delictes d'estafa, blanqueig de capitals i organització criminal.

Blanqueig i organització criminal

Un altre dels casos que ja investiga l'Audiència Nacional és el de Arbistar 2.0, el perjudici econòmic del qual supera actualment els 41 milions d'euros però aquesta quantitat podria ascendir fins als 100 milions.

El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4, José Luis Calama, va acceptar la inhibició d'un jutjat de Tenerife en entendre que els investigats, dirigits per Santiago Fuentes Jover, podrien haver incorregut en presumpta estafa agreujada, organització criminal i un delicte continuat de falsificació en document mercantil.

Arbistar hauria ordit presumptament una trama defraudatòria prometent als inversors rendibilitats d'entre el 8% i el 15% mensual, pagant-los setmanalment -sempre els dissabtes- i donant-los l'opció de sumar-ho a les quantitats inicials invertides o bé optar pel reemborsament. D'igual manera que en el cas de Nimbus, presumptament van utilitzar una part dels diners obtinguts dels inversors per lliurar-los a altres d'anteriors en paga dels alts interessos convinguts, assenyala el jutge.

També en l'Audiència Nacional, el jutge de suport del jutjat central d'instrucció núm. 6, Elías Gadea, va obrir diligències a finals d'abril després d'una querella presentada contra la plataforma de criptomonedes Kuailian, fundada al setembre de 2018 per Cristian Carmona, David Ruiz de Lleó, Javier Hermosilla i Miguel Tello. Segons l'acte del jutge, els inversors canviaven euros per Ethereum a través d'un moneder virtual amb un contracte de 1.000 dies de durada.

El jutge té indicis que, a més de l'operativa piramidal amb les criptomonedes, Kuailian podria haver comès frau fiscal, pel fet d'estar domiciliada a Estònia encara que opera a Espanya, així com blanqueig de capitals, si bé encara no ha quantificat el volum de la presumpta estafa.

[criptonewsfos]

Les presumptes estafes amb criptomonedes inunden l’Audiència Nacional

De moment, a Espanya el presumpte frau més greu per volum defraudat és el d’Algorithms Group, empresa d’inversió en bitcoin establerta a Londres que podria haver defraudat més de 280 milions d’euros a prop de 3.000 inversors i que ja investiga l’Audiència Nacional. La querella, presentada per Zaballos Abogados, enumera una sèrie de presumptes delictes com estafa, intrusisme, blanqueig de capitals, delictes societaris, apropiació indeguda i associació il·lícita, i s’adreça contra Javier Biosca –en recerca i captura des del 10 de maig passat–, la seva dona Paloma Gallardo, i el seu fill Javier.

L’advocada Emilia Zaballos, presidenta de l’Associació d’Afectats per Inversions en Bitcoins, advoca per la creació de tribunals especialitzats en aquestes operatives i lamenta la desídia que, segons el seu parer, han mostrat tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com el Banc d’Espanya, que adverteixen sobre aquests xiringuitos financers, però no els impedeixen operar.

Estafa piramidal

Per sota del volum presumptament defraudat per Algorithms figura Nimbus, que segons un informe forense de la Guàrdia Civil hauria estafat prop de 136 milions d’euros. S’ha presentat una denúncia en un jutjat de Huelva del despatx Aranguez Abogados i l’Audiència Nacional s’ha de pronunciar sobre la seva competència, després que el jutjat s’inhibís. El cervell de la trama és A. Z., que entre el 2009 i el 2016 va ser responsable de l’àrea de riscos de l’Orient Mitjà del Banc Mundial. El 2020 va crear Nimbus a Malta, i l’octubre d’aquell any la societat ja va deixar de fer front als compromisos amb els seus inversors, al voltant de 4.000.

Segons consta a la denúncia, Nimbus seguia un esquema d’estafa piramidal o de Ponzi, mitjançant el qual en comptes de comprar i vendre criptoactius, en realitat no va desenvolupar cap tipus d’activitat financera, sinó que es va limitar a abonar els interessos dels primers inversors amb el capital ofert pels següents. El funcionament de Nimbus, que garantia retorns d’entre el 7% i el 15% mensuals, podria ser constitutiu dels delictes d’estafa, blanqueig de capitals i organització criminal.

Blanqueig i organització criminal

Arbistar hauria ordit presumptament una trama defraudatoria prometent als inversors rendibilitats d’entre el 8% i el 15% mensual, pagant-los setmanalment –sempre els dissabtes– i donant-los l’opció de sumar-ho a les quantitats inicials invertides o bé optar pel reembors. Igual que en el cas de Nimbus, el que presumptament va passar va ser que van utilitzar una part dels diners obtinguts dels inversors per entregar-los a altres anteriors en paga dels alts interessos convinguts, assenyala el jutge.

El jutge té indicis que, a més de l’operativa piramidal amb les criptomonedes, Kuailian podria haver comès frau fiscal, a l’estar domiciliada a Estònia tot i que opera a Espanya, així com blanqueig de capitals, si bé encara no ha quantificat el volum de la presumpta estafa.

[historiadelart]

Despatx i Sala

oli sobre llenç

1913

Kazimir Malevitx

[diaridegironag]

Les presumptes estafes amb criptomonedes inunden l’Audiència Nacional

Per sota del volum presumptament defraudat per Algorithms figura Nimbus, que segons un informe forense de la Guàrdia Civil hauria estafat prop de 136 milions d’euros. S’ha presentat una denúncia en un jutjat de Huelva del despatx Aranguez Abogados i l’Audiència Nacional s’ha de pronunciar sobre la seva competència, després que el jutjat s’inhibís. El cervell de la trama és A. Z., que entre el 2009 i el 2016 va ser responsable de l’àrea de riscos de l’Orient Mitjà del Banc Mundial. El 2020 va crear Nimbus a Malta, i l’octubre d’aquell any la societat ja va deixar de fer front als compromisos amb els seus inversors, al voltant de 4.000.

Arbistar hauria ordit presumptament una trama defraudatoria prometent als inversors rendibilitats d’entre el 8% i el 15% mensual, pagant-los setmanalment –sempre els dissabtes– i donant-los l’opció de sumar-ho a les quantitats inicials invertides o bé optar pel reembors. Igual que en el cas de Nimbus, el que presumptament va passar va ser que van utilitzar una part dels diners obtinguts dels inversors per entregar-los a altres anteriors en paga dels alts interessos convinguts, assenyala el jutge.

[vnpress]

Les presumptes estafes amb criptomonedes inunden l’Audiència Nacional

Les presumptes estafes amb criptomonedes com bitcoin o ethereum, han irromput amb força en els tribunals espanyols, on s’acumulen denúncies i querelles de milers d’afectats que han vist evaporar-se centenars de milions d’euros mitjançant esquemes piramidals. Les criptomonedes o criptodivises són monedes virtuals que es basen en codis encriptats de seguretat per certificar transaccions electròniques de compra i venda de béns i serveis, i d’aquestes ja existeixen prop de 5.000, tot i que només 40 d’elles presenten liquiditat dins del mercat. El setembre del 2020, la capitalització total d’aquest mercat era de 336.000 milions de dòlars.

De moment, a Espanya el presumpte frau més greu per volum defraudat és el d’Algorithms Group, empresa d’inversió en bitcoin establerta a Londres que podria haver defraudat més de 280 milions d’euros a prop de 3.000 inversors i que ja investiga l’Audiència Nacional. La querella, presentada per Zaballos Abogados, enumera una sèrie de presumptes delictes com estafa, intrusisme, blanqueig de capitals, delictes societaris, apropiació indeguda i associació il·lícita, i s’adreça contra Javier Biosca –en recerca i captura des del 10 de maig passat–, la seva dona Paloma Gallardo, i el seu fill Javier.

L’advocada Emilia Zaballos, presidenta de l’Associació d’Afectats per Inversions en Bitcoins, advoca per la creació de tribunals especialitzats en aquestes operatives i lamenta la desídia que, segons el seu parer, han mostrat tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com el Banc d’Espanya, que adverteixen sobre aquests xiringuitos financers, però no els impedeixen operar.

Estafa piramidal

Per sota del volum presumptament defraudat per Algorithms figura Nimbus, que segons un informe forense de la Guàrdia Civil hauria estafat prop de 136 milions d’euros. S’ha presentat una denúncia en un jutjat de Huelva del despatx Aranguez Abogados i l’Audiència Nacional s’ha de pronunciar sobre la seva competència, després que el jutjat s’inhibís. El cervell de la trama és A. Z., que entre el 2009 i el 2016 va ser responsable de l’àrea de riscos de l’Orient Mitjà del Banc Mundial. El 2020 va crear Nimbus a Malta, i l’octubre d’aquell any la societat ja va deixar de fer front als compromisos amb els seus inversors, al voltant de 4.000.

Segons consta a la denúncia, Nimbus seguia un esquema d’estafa piramidal o de Ponzi, mitjançant el qual en comptes de comprar i vendre criptoactius, en realitat no va desenvolupar cap tipus d’activitat financera, sinó que es va limitar a abonar els interessos dels primers inversors amb el capital ofert pels següents. El funcionament de Nimbus, que garantia retorns d’entre el 7% i el 15% mensuals, podria ser constitutiu dels delictes d’estafa, blanqueig de capitals i organització criminal.

Blanqueig i organització criminal

Un altre dels casos que ja investiga l’Audiència Nacional és el d’Arbistar 2.0, el perjudici econòmic del qual supera actualment els 41 milions d’euros però que podria ascendir fins als 100 milions. El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4, José Luis Calama, va acceptar la inhibició d’un jutjat de Tenerife a l’entendre que els investigats, dirigits per Santiago Fuentes Jover, podrien haver incorregut en presumpta estafa agreujada, organització criminal i un delicte continuat de falsificació en document mercantil.

Arbistar hauria ordit presumptament una trama defraudatoria prometent als inversors rendibilitats d’entre el 8% i el 15% mensual, pagant-los setmanalment –sempre els dissabtes– i donant-los l’opció de sumar-ho a les quantitats inicials invertides o bé optar pel reembors. Igual que en el cas de Nimbus, el que presumptament va passar va ser que van utilitzar una part dels diners obtinguts dels inversors per entregar-los a altres anteriors en paga dels alts interessos convinguts, assenyala el jutge.

[practiques-oriolvilar]

21 de Març 2024

Oriol Vilar, Barcelona Health Hub, 2n semestre

Sóc l'Oriol Vilar Grau, vaig començar les pràctiques curriculars el passat 18 de març a l'empresa Barcelona Health Hub. Es tracta d'una asociació privada sense ànim de lucre que té com a missió connectar tots els agents de l'ecosistema de la salud digital, sent una entitat de contacte i d'establir sinèrgies entre tots aquests agents.

Cal mencionar que jo em vaig incorporar el 8 de gener com a pràctiques extracurriculars, no va ser fins el 18 de gener que vaig començar a exercir les pràctiques curriculars, per tant, podem dir que ja vaig començar amb experiència en l'empresa.

Per formar part d'aquesta entitat has de pagar una membresia i actualment, compta amb 500 membres d'arreu del món que formen part del ecosistema, hi formen part start-ups, universitats, hospitals, inversors, farmacèutiques, asseguradores... Barcelona Health Hub ofereix beneficis principalment de xarxa de contacte, fomenta el netoworking i facilita el contacte de petites empreses amb grans empreses.

Així doncs, d'aquests 500 membres n'hi ha 60 que són residents al Hub, és a dir, que tenen un despatx o bé un espai de co-working al espai físic que representa a Barcelona Health Hub, aquest espai és al Recinte Modernista de Sant Pau on el propi equip de l'empresa té el seu despatx i jo hi vaig cada dia de 9h a 14h.

Vaig entrar com a becari de relacions públiques, ja que aquesta entitat realitza constants esdeveniments per fomentar el networking entre els membres de l'associació, n'és un bon exemple el stand que tenen en el Mobile World Congress o bé el congrés que organizten el 16 de maig "Health Revolution Congress" que esperen a més de 2.500 assistents.

Així doncs, les meves tasques es basen en donar suport al equip de relacion públiques i ajudar a organitzar que aquests esdeveniments siguin possibles, a més a més, de donar suport durant l'event i estar en contacte mitjançant correu electrònic amb tots aquell que participen a l'event i tenen dubtes.

Durant el mes de març vaig ajudar a organitzar l'Afterwork, que consisteix en fer una sessió relaxada de networking on convidem a tots els nostres membres a anar a pendre una cervesa mentre parlen entre ells i fan networking. Així doncs, ens patrocina la empresa Moritz i tenim cerveses il·limitades pels assistents. L'event es celebra un cop cada dos mesos i es fa durant la tarda de 18:00h a 21:00h, es posa música de fons i a les 19:00 exposen 3 startups el seu projecte mitjançant una presentació, on allà aprofiten per presentar la seva idea, producte, solució... davant possibles inversos o hospitals que vulguin comprar el seu producte.

Els afterworks els fem al nostre Hub, a una sala d'uns dels 4 pavellons que tenim al Recinte Modernista, més concretament, a la sala Barcelona que la decorem amb el nostre logo i amb capses plenes de gel on les persones poden agafar ells mateixos la cervesa.

Jo em vaig encarregar de fer arribar un forms a tots els possibles assistents, en total, 92 persones de diferents sectors que van participar a l'esdeveniment. També de gestionar les presentacions de les 3 startups, així com del timing que havien de tenir per no solapar-se entre elles, per últim, de la decoració i de la llista d'assistents. Adjunt hi ha una fotografia de com va quedar i durant l'esdeveniment.

[todaypatch]

Les presumptes estafes amb criptomonedes inunden l’Audiència Nacional

Les presumptes estafes amb criptomonedes com bitcoin o ethereum, han irromput amb força en els tribunals espanyols, on s’acumulen denúncies i querelles de milers d’afectats que han vist evaporar-se centenars de milions d’euros mitjançant esquemes piramidals. Les criptomonedes o criptodivises són monedes virtuals que es basen en codis encriptats de seguretat per certificar transaccions electròniques de compra i venda de béns i serveis, i d’aquestes ja existeixen prop de 5.000, tot i que només 40 d’elles presenten liquiditat dins del mercat. El setembre del 2020, la capitalització total d’aquest mercat era de 336.000 milions de dòlars.

De moment, a Espanya el presumpte frau més greu per volum defraudat és el d’Algorithms Group, empresa d’inversió en bitcoin establerta a Londres que podria haver defraudat més de 280 milions d’euros a prop de 3.000 inversors i que ja investiga l’Audiència Nacional. La querella, presentada per Zaballos Abogados, enumera una sèrie de presumptes delictes com estafa, intrusisme, blanqueig de capitals, delictes societaris, apropiació indeguda i associació il·lícita, i s’adreça contra Javier Biosca –en recerca i captura des del 10 de maig passat–, la seva dona Paloma Gallardo, i el seu fill Javier.

L’advocada Emilia Zaballos, presidenta de l’Associació d’Afectats per Inversions en Bitcoins, advoca per la creació de tribunals especialitzats en aquestes operatives i lamenta la desídia que, segons el seu parer, han mostrat tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com el Banc d’Espanya, que adverteixen sobre aquests xiringuitos financers, però no els impedeixen operar.

Estafa piramidal

Per sota del volum presumptament defraudat per Algorithms figura Nimbus, que segons un informe forense de la Guàrdia Civil hauria estafat prop de 136 milions d’euros. S’ha presentat una denúncia en un jutjat de Huelva del despatx Aranguez Abogados i l’Audiència Nacional s’ha de pronunciar sobre la seva competència, després que el jutjat s’inhibís. El cervell de la trama és A. Z., que entre el 2009 i el 2016 va ser responsable de l’àrea de riscos de l’Orient Mitjà del Banc Mundial. El 2020 va crear Nimbus a Malta, i l’octubre d’aquell any la societat ja va deixar de fer front als compromisos amb els seus inversors, al voltant de 4.000.

Segons consta a la denúncia, Nimbus seguia un esquema d’estafa piramidal o de Ponzi, mitjançant el qual en comptes de comprar i vendre criptoactius, en realitat no va desenvolupar cap tipus d’activitat financera, sinó que es va limitar a abonar els interessos dels primers inversors amb el capital ofert pels següents. El funcionament de Nimbus, que garantia retorns d’entre el 7% i el 15% mensuals, podria ser constitutiu dels delictes d’estafa, blanqueig de capitals i organització criminal.

Blanqueig i organització criminal

Un altre dels casos que ja investiga l’Audiència Nacional és el d’Arbistar 2.0, el perjudici econòmic del qual supera actualment els 41 milions d’euros però que podria ascendir fins als 100 milions. El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4, José Luis Calama, va acceptar la inhibició d’un jutjat de Tenerife a l’entendre que els investigats, dirigits per Santiago Fuentes Jover, podrien haver incorregut en presumpta estafa agreujada, organització criminal i un delicte continuat de falsificació en document mercantil.

Arbistar hauria ordit presumptament una trama defraudatoria prometent als inversors rendibilitats d’entre el 8% i el 15% mensual, pagant-los setmanalment –sempre els dissabtes– i donant-los l’opció de sumar-ho a les quantitats inicials invertides o bé optar pel reembors. Igual que en el cas de Nimbus, el que presumptament va passar va ser que van utilitzar una part dels diners obtinguts dels inversors per entregar-los a altres anteriors en paga dels alts interessos convinguts, assenyala el jutge.

[timesnows]

Les presumptes estafes amb criptomonedes inunden l’Audiència Nacional

Les presumptes estafes amb criptomonedes com bitcoin o ethereum, han irromput amb força en els tribunals espanyols, on s’acumulen denúncies i querelles de milers d’afectats que han vist evaporar-se centenars de milions d’euros mitjançant esquemes piramidals. Les criptomonedes o criptodivises són monedes virtuals que es basen en codis encriptats de seguretat per certificar transaccions electròniques de compra i venda de béns i serveis, i d’aquestes ja existeixen prop de 5.000, tot i que només 40 d’elles presenten liquiditat dins del mercat. El setembre del 2020, la capitalització total d’aquest mercat era de 336.000 milions de dòlars.

De moment, a Espanya el presumpte frau més greu per volum defraudat és el d’Algorithms Group, empresa d’inversió en bitcoin establerta a Londres que podria haver defraudat més de 280 milions d’euros a prop de 3.000 inversors i que ja investiga l’Audiència Nacional. La querella, presentada per Zaballos Abogados, enumera una sèrie de presumptes delictes com estafa, intrusisme, blanqueig de capitals, delictes societaris, apropiació indeguda i associació il·lícita, i s’adreça contra Javier Biosca –en recerca i captura des del 10 de maig passat–, la seva dona Paloma Gallardo, i el seu fill Javier.

L’advocada Emilia Zaballos, presidenta de l’Associació d’Afectats per Inversions en Bitcoins, advoca per la creació de tribunals especialitzats en aquestes operatives i lamenta la desídia que, segons el seu parer, han mostrat tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com el Banc d’Espanya, que adverteixen sobre aquests xiringuitos financers, però no els impedeixen operar.

Estafa piramidal

Per sota del volum presumptament defraudat per Algorithms figura Nimbus, que segons un informe forense de la Guàrdia Civil hauria estafat prop de 136 milions d’euros. S’ha presentat una denúncia en un jutjat de Huelva del despatx Aranguez Abogados i l’Audiència Nacional s’ha de pronunciar sobre la seva competència, després que el jutjat s’inhibís. El cervell de la trama és A. Z., que entre el 2009 i el 2016 va ser responsable de l’àrea de riscos de l’Orient Mitjà del Banc Mundial. El 2020 va crear Nimbus a Malta, i l’octubre d’aquell any la societat ja va deixar de fer front als compromisos amb els seus inversors, al voltant de 4.000.

Segons consta a la denúncia, Nimbus seguia un esquema d’estafa piramidal o de Ponzi, mitjançant el qual en comptes de comprar i vendre criptoactius, en realitat no va desenvolupar cap tipus d’activitat financera, sinó que es va limitar a abonar els interessos dels primers inversors amb el capital ofert pels següents. El funcionament de Nimbus, que garantia retorns d’entre el 7% i el 15% mensuals, podria ser constitutiu dels delictes d’estafa, blanqueig de capitals i organització criminal.

Blanqueig i organització criminal

Un altre dels casos que ja investiga l’Audiència Nacional és el d’Arbistar 2.0, el perjudici econòmic del qual supera actualment els 41 milions d’euros però que podria ascendir fins als 100 milions. El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4, José Luis Calama, va acceptar la inhibició d’un jutjat de Tenerife a l’entendre que els investigats, dirigits per Santiago Fuentes Jover, podrien haver incorregut en presumpta estafa agreujada, organització criminal i un delicte continuat de falsificació en document mercantil.

Arbistar hauria ordit presumptament una trama defraudatoria prometent als inversors rendibilitats d’entre el 8% i el 15% mensual, pagant-los setmanalment –sempre els dissabtes– i donant-los l’opció de sumar-ho a les quantitats inicials invertides o bé optar pel reembors. Igual que en el cas de Nimbus, el que presumptament va passar va ser que van utilitzar una part dels diners obtinguts dels inversors per entregar-los a altres anteriors en paga dels alts interessos convinguts, assenyala el jutge.

[negreabsolut]

Estudi recollit, per JHAzul. [font]

[bibliotecatorrellenca]

La llum de la nit

La nit de l’11 de maig de 1888, en Paul Gravath camina pels carrers de Manhattan encara il·luminats per fanals de gas. El jove advocat anava de pressa i tenia cara de pomes agres. En Thomas Edison, el geni, el mag, l’inventor de la bombeta elèctrica, l’esperava al seu imponent despatx, disposat a lluitar per defensar la seva patent. A l’altra banda del ring hi havia el client d’en Paul, ni és ni…

[recordtoday]

Les presumptes estafes amb criptomonedes inunden l’Audiència Nacional

Les presumptes estafes amb criptomonedes com bitcoin o ethereum, han irromput amb força en els tribunals espanyols, on s’acumulen denúncies i querelles de milers d’afectats que han vist evaporar-se centenars de milions d’euros mitjançant esquemes piramidals. Les criptomonedes o criptodivises són monedes virtuals que es basen en codis encriptats de seguretat per certificar transaccions electròniques de compra i venda de béns i serveis, i d’aquestes ja existeixen prop de 5.000, tot i que només 40 d’elles presenten liquiditat dins del mercat. El setembre del 2020, la capitalització total d’aquest mercat era de 336.000 milions de dòlars.

De moment, a Espanya el presumpte frau més greu per volum defraudat és el d’Algorithms Group, empresa d’inversió en bitcoin establerta a Londres que podria haver defraudat més de 280 milions d’euros a prop de 3.000 inversors i que ja investiga l’Audiència Nacional. La querella, presentada per Zaballos Abogados, enumera una sèrie de presumptes delictes com estafa, intrusisme, blanqueig de capitals, delictes societaris, apropiació indeguda i associació il·lícita, i s’adreça contra Javier Biosca –en recerca i captura des del 10 de maig passat–, la seva dona Paloma Gallardo, i el seu fill Javier.

L’advocada Emilia Zaballos, presidenta de l’Associació d’Afectats per Inversions en Bitcoins, advoca per la creació de tribunals especialitzats en aquestes operatives i lamenta la desídia que, segons el seu parer, han mostrat tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com el Banc d’Espanya, que adverteixen sobre aquests xiringuitos financers, però no els impedeixen operar.

Estafa piramidal

Per sota del volum presumptament defraudat per Algorithms figura Nimbus, que segons un informe forense de la Guàrdia Civil hauria estafat prop de 136 milions d’euros. S’ha presentat una denúncia en un jutjat de Huelva del despatx Aranguez Abogados i l’Audiència Nacional s’ha de pronunciar sobre la seva competència, després que el jutjat s’inhibís. El cervell de la trama és A. Z., que entre el 2009 i el 2016 va ser responsable de l’àrea de riscos de l’Orient Mitjà del Banc Mundial. El 2020 va crear Nimbus a Malta, i l’octubre d’aquell any la societat ja va deixar de fer front als compromisos amb els seus inversors, al voltant de 4.000.

Segons consta a la denúncia, Nimbus seguia un esquema d’estafa piramidal o de Ponzi, mitjançant el qual en comptes de comprar i vendre criptoactius, en realitat no va desenvolupar cap tipus d’activitat financera, sinó que es va limitar a abonar els interessos dels primers inversors amb el capital ofert pels següents. El funcionament de Nimbus, que garantia retorns d’entre el 7% i el 15% mensuals, podria ser constitutiu dels delictes d’estafa, blanqueig de capitals i organització criminal.

Blanqueig i organització criminal

Un altre dels casos que ja investiga l’Audiència Nacional és el d’Arbistar 2.0, el perjudici econòmic del qual supera actualment els 41 milions d’euros però que podria ascendir fins als 100 milions. El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4, José Luis Calama, va acceptar la inhibició d’un jutjat de Tenerife a l’entendre que els investigats, dirigits per Santiago Fuentes Jover, podrien haver incorregut en presumpta estafa agreujada, organització criminal i un delicte continuat de falsificació en document mercantil.

Arbistar hauria ordit presumptament una trama defraudatoria prometent als inversors rendibilitats d’entre el 8% i el 15% mensual, pagant-los setmanalment –sempre els dissabtes– i donant-los l’opció de sumar-ho a les quantitats inicials invertides o bé optar pel reembors. Igual que en el cas de Nimbus, el que presumptament va passar va ser que van utilitzar una part dels diners obtinguts dels inversors per entregar-los a altres anteriors en paga dels alts interessos convinguts, assenyala el jutge.

[brownichu27]

#UnAnyDAutores: Coneixent la Carme Torras

#UnAnyDAutores: Coneixent la Carme Torras

Carme Torras és doctora en informàtica, profesora d’investigació al Institut de Robòtica i escriptora. Els seus interessos científics i literaris l’han dut a explorar les repercussions socials i ètiques de la robòtica i les noves tecnologies. Enxarxats Després d’haver passat uns anys en una universitat americana, la Júlia torna a Barcelona i li assignen el despatx d’una catedràtica que s’acaba…

[bodyhate]

regal del gerard

vull estampar-li una samarreta amb això però la peça de puzzle l'haig de millorar i estaria b q fos verda pq sinó no té gràcia el disseny es q la marina i la julia només li han preparat un regal a la irina i em sepa greu per ell, q sempre el volen excloure no és malintencionat, ho fan quasi sense adonar-se, però és q fer l'amic invisible sense dir-li res, a mi m'hi han inclòs i m'he enterat avui però a ell l'han deixat fora bueno, PROP per fi s'ha acabat el divendres, quan vaig sortir del despatx d'aquella senyora, vaig començar a donar salts d'alegria quin descans estem aprovats a més era tot tan simple, si ho haguessim plantejat tal i com ella volia, tal i com era raonable… l'entrevista b, una mica incòmode i a sobre la plaça sortirà a concurs, per tant no és res segur espero q m'agafin, encara q això m'obliga a quedar-me tres anys per aqui a estar tres anys amb ells i això em fa por volia marxar a frança a estudiar potser deixar-ho tot canviar de vida i això m'ho impedeix però és q es un curro de conya es cobra b, mitja jornada podré estudiar i relacionat amb les mates q més puc demanar?

quins dies portem a l'fnac… es nadal senyors el divendres vaig acabar mort i només vaig fer quatre hores però vaig estar des de les nou i mitja fins les onze i vint amb els plàstics vaig anar al sopar de nadal del sinver m'hi sento tant vell allà com que ja no hi pinto res m'encantaria tornar a estar en el mercat i sentir-me dessitjat

avui he arribat mitja hora tard a la feina com que hi havia la mireia no m'ha dit res i a sobre no m'ho han fet tornar i com que avui doblavem ens han donat un xec de 5 euros d'aquests de restaurant i avui q surto a les 7 volia aprofitar la tarda i en joan es trobava malament l'aroa no contestava en marco està a portugal al raul no el vull trucar pq no saps com es posaria en joan i l'ander o alan igual m'he adonat q no tinc ningú amb qui quedar si no hi és en joan només visc per ell i lo pitjor de tot és adonar-se de com em limita amb els seus gelos no puc quedar amb ningú pq després haig d'aguantar els seus cabreos, més q cabreos, es q li fa mal i jo no vull fer res q li faci mal així q no quedo amb ningú només amb ell no és sa no

al final he acabat a casa en joan rentant els plats de dijous a la nit (si senyor, avui es dissabte) fent una rentadora i jugant a la consola ni tan sols he estudiat quina merda de vida deu edu