#Cristina Genebat
Explore tagged Tumblr posts
Link
0 notes
Text
E.V.A.: Historia de cuatro amigas.
E.V.A.: Historia de cuatro amigas.
Hace poco fuimos al Teatre Romea a ver “E.V.A.“, escrita por Marc Artigau, Cristina Genebat y Julio Manrique, con dirección de este último, y que se nos presenta en el 25 aniversario de la compañía T de Teatre. Se trata de una coproducción de T de Teatre, Grec 2017 Festival de Barcelona y Teatre Romea. E.V.A., escala visual analógica del dolor pero también un nombre de una joven mujer, la hija…
View On WordPress
0 notes
Text
Santa nit. Una historia de Nadal
Santa nit. Una historia de Nadal #Teatro
Fui a ver esta obra el pasado miércoles y aunque ya terminado el periodo navideño, aun se puede ver esta semana.
Julio Manrique y Xavi Ricart codirigen esta divertida versión contemporánea de nuestros popularísimos y queridísimos Pastorets. Santa Nit explica, en clave de comedia, las aventuras y desventuras de un par de pastorcillos contemporáneos, una santa noche de Navidad, haciendo camino…
View On WordPress
1 note
·
View note
Text
Santa Nit
Cristina Genebat (molt ben aliada amb Julio Manrique i Xavi Ricart) es proposa versionar una de les obres més representades per nadal: els pastorets. Jugant amb bona part dels personatges de l'obra consagrada per Folch i Torres, Genebat ofereix una visió moderna d'un clàssic. La Maria no pareix per obra i gràcia de l'esperit sant, sinó per l'acció asèptica de la medicina moderna: veient que ja té 38 anys i està a punt de ser massa gran per ser mare, decideix inseminar-se per ser mare soltera. Els pastors que segueixen l'estrella que els conduirà a l'estable on hauria de nèixer Jesús, passen a ser dos amics de trenta i pocs anys que es troben passant la nit de nadal sols menjant pizza i bevent en copes de cava, a la terrassa d'un bloc de pisos del Raval. Un d'ells un astrofísic a l'atur que està convençut de l'arribada d'un cometa aquella nit. I l'altra, un autònom que, com li fa dir Genebat, en una de les moltes i encertades crítiques al moment actual, paga per treballar. Només dos exemples de les variacions aportades per Genebat que converteixen el text allargassat, lent i arcaic dels pastorets en una obra àgil i divertida i, sobretot, plena de crítiques directes com l'excés de cesàrees provocades innecessariàment als hospitals d'aquest país (segons la mateixa Genebat, un 15% superior de mitjana que a la resta d'Europa i un 40% en nits especials com Nadal o cap d'any) o la solitud dels que no tenen a ningú per Nadal i recorren a prostitutes per no sentir-se tan sols.
L'Ivan Benet i en Marc Rodríguez són els nous Rovelló i Lluquet aportant unes interpretacions convencents i encertades. L'amistat entre ells dos tant a dintre de l'obra com a l'exterior resulta molt evident i la complicitat ajuda a generar el bon ambient que desprén l'obra. Una peça ambientada a nadal, però que podria ser representada en qualsevol altra època de l'any perquè la història té un pes per ella mateixa, els jocs que es creen entre els personatges, les confussions i les presses tenen un valor propi que transcendeix el nadal. Els dubtes sobre el bé i el mal ("què és el mal, avui en dia?"), la religió i el desencant (el pare de la Marta és un ginecòleg deprimit perquè ha perdut la il·lusió de viure en una època tan poc il·lusionant com la present; el metge i l'infermera que atenen la Maria esdevenen autòmates freds i amb ganes d'enllestir la feina ràpidament) també s'obren lloc entremig de les reflexions de l'àngel Gabriel convertit en un saxofonista de carrer musulmà.
Una més que interessant versió d'un clàssic que es converteix en un elogi a l'amistat.
#els pastorets#club capitol#julio manrique#cristina genebat#ivan benet#marc rodríguez#folch i torres#teatre#nadal
1 note
·
View note
Text
"L'ànec salvatge": Saber o no saber la verdad.
“L’ànec salvatge”: Saber o no saber la verdad.
Hemos tenido el placer de ver una gran versión del clásico de Henrik Ibsen en el Teatre Lliure de Monjuïc, “L’ànec salvatge” (“Vildanden“), dirigida por Julio Manrique y adaptada por Marc Artigau, Cristina Genebat y el propio Julio Manrique. Ibsen, uno de los dramurgos más relevantes de la historia, fue un gran crítico de la cerrada sociedad noruega de finales del siglo XIX. “Vildanden” [L’ànec…
View On WordPress
0 notes