sheilamiaflamebirth-blog

[sheilamiaflamebirth-blog]

Canvi climàtic i efecte hivernacle.

QUE SÓN?

EL CANVI CLIMÀTIC:

El Canvi Climàtic és l'alteració del clima i les temperatures de la terra que afecta els ecosistemes i origina canvis que directament o indirectament són produïts per l'activitat humana.

L’EFECTE HIVERNACLE:

L'efecte hivernacle de la Terra escalfa la superfície del planeta. Sense l'efecte hivernacle natural, la temperatura mitjana a la superfície de Terra seria per sota el punt de congelació de l'aigua. Així, l'efecte hivernacle natural de Terra fa la vida possible.

Per equilibrar l'energia entrant absorbida, la Terra ha d'emetre o irradiar, de mitjana, la mateixa quantitat d'energia de tornada cap a l'espai. Com que la Terra està molt més freda que el Sol, emet a longituds d'ona molt més llargues, principalment en la part infraroja de l'espectre. Bona part d'aquesta radiació tèrmica emesa per la crosta de la Terra i els oceans és absorbida per l'atmosfera, incloent-hi els núvols, i es torna a emetre o irradiar altra vegada de tornada cap a la Terra.

PRINCIPALS CAUSES:

· L'excés dels gasos és generat per perjudicials activitats humanes.

· L'ús d'energies elèctriques.

· La dependència de les indústries pels combustibles fòssils.

· La contaminació de zones urbanes.

· La desforestació.

· El mal ús dels residus.

· Els contaminants processos industrials.

ACCIÓ INDIVIDUAL I COM AFECTARIA AQUESTES CAUSES.

Quan tenim un aparell endollat seguim gastant energia malgrat que no ho estiguem usant. Desendollar els electrodomèstics, carregadors, televisors, radio... Ens permet fer un gran estalvi d'energia i per tant es reduiria l'excés de CO2.

[sheilamiaflamebirth-blog]

Com s’obtenen les cèl.lules mare?

A) Medul��la òssia Les cèl·lules mare de la medul·la òssia s'obtenen mitjançant múltiples puncions en les crestes iliacas posteriors (ossos de la part posterior del maluc). Aquestes puncions s'efectuen a través de dos únics orificis en la pell sota anestèsia general.

B) Sang perifèrica

En condicions normals la quantitat de cèl·lules mare que circulen en la sang és molt escassa. No obstant això, és possible mobilitzar grans quantitats d'aquestes cèl·lules des de la medul·la cap a la sang d'on poden ser recollides sense necessitat d'anestèsia general. Per a això, prèviament a la recollida, els donants han de rebre durant quatre o cinc dies una injecció diària de GCSF. Aquest fàrmac, modalitat artificial d'una proteïna que es troba en el cos de forma natural, és capaç de mobilitzar les cèl·lules mare de la medul·la òssia a la sang.

C) Sang de cordó umbilical

La sang del cordó umbilical conté de forma natural una gran quantitat de cèl·lules mare que poden ser utilitzades per a trasplantament. Després del part, una vegada tallat el cordó umbilical és possible recollir la sang que queda en el cordó i la placenta i que, en condicions normals, seria rebutjada. A continuació aquestes cèl·lules són congelades per a la seva eventual utilització en un trasplantament. Aquest procediment no comporta cap risc per a la mare ni per al nounat.

MANIPULACIÓ DE CÈL·LULES MARE

Tant la medul·la òssia com la sang perifèrica contenen a més de les cèl·lules mare, altres cèl·lules acompanyants anomenades limfòcits. Els limfòcits són els responsables de la EICH. En aquells trasplantaments en els quals existeix un major risc d'aquesta complicació, la medul·la òssia o la sang es manipulen en el laboratori per eliminar parcialment o totalment els limfòcits.

[sheilamiaflamebirth-blog]

Les cèl.lules mare. Què són les cèl·lules mare?

Les Cèl·lules Mare són una sèrie de cèl·lules presents en l'organisme amb capacitat total o parcial de diferenciació a altres tipus específics de teixits cel·lulars i amb la propietat d'acte-renovar-se durant períodes llargs de temps.

Les cèl·lules mare posseeixen propietats que les fa capaces de dividir-se i diferenciar-se per originar diferents tipus de cèl·lules i teixits. La sang que flueix pel cordó umbilical dels nounats és rica en cèl·lules mare amb gran potencial terapèutic, per aquest motiu la seva conservació al moment del part és una oportunitat única.

[sheilamiaflamebirth-blog]

Células madre

¿QUÉ SON LAS CÉLULAS MADRE?

Las células madre son células que se encuentran en todos los organismos pluricelulares y que tienen la capacidad de dividirse (a través de la mitosis) y diferenciarse en diversos tipos de células especializadas, además de autorrenovarse para producir más células madre.

El cuerpo humano contiene cientos de diferentes tipos de células que son importantes para nuestra salud diaria. Estas células son responsables de mantener nuestros cuerpos en funcionamiento cada día, para hacer que nuestro corazón lata, que nuestro cerebro piense, que nuestros riñones limpien la sangre, para reemplazar las células de nuestra piel a medida que se renueva, etcétera. La función especial de las células madre es la de formar todos estos otros tipos de células. Las células madre son las proveedoras de nuevas células. Cuando las células madre se dividen pueden hacer más de sí mismas o más de otros tipos de células. Por ejemplo, las células madre de la piel pueden formar más células madre de piel o pueden formar células diferenciadas de la piel que tienen trabajos específicos como producir el pigmento melanina.

¿CÓMO SE OBTIENEN LAS CÉLULAS MADRE?

Las células madre de la médula ósea 

Se obtienen mediante múltiples punciones en ambas crestas iliacas posteriores (huesos de la parte posterior de la cadera). Estas punciones se efectúan a través de dos únicos orificios en la piel bajo anestesia general. 

En todos los casos se repone parte del volumen de sangre extraído mediante una autotransfusión que se administra durante el procedimiento. Para ello, se le realiza al donante una extracción de sangre unos días antes de la aspiración de médula ósea. Esta sangre se guarda convenientemente identificada para ser utilizada el día de la intervención. De esta forma se evita exponer al donante a productos sanguíneos no propios. Adicionalmente, los donantes reciben hierro por vía oral durante un par de meses. El efecto secundario más frecuente que provoca la donación de médula ósea es un dolorimiento en las zonas de punción que puede persistir unas 24 horas y que se controla fácilmente con analgésicos por vía oral. 

Sangre periférica

En condiciones normales la cantidad de células madre que circulan en la sangre es muy escasa. Sin embargo, es posible movilizar grandes cantidades de esas células desde la médula hacia la sangre de donde pueden ser recogidas sin necesidad de anestesia general.

Para ello, previamente a la recogida, los donantes han de recibir durante cuatro o cinco días una inyección diaria de GCSF. Este fármaco, modalidad artificial de una proteína que se encuentra en el cuerpo de forma natural, es capaz de movilizar las células madre de la médula ósea a la sangre. La mayoría de los donantes toleran muy bien el GCSF aunque puede dar molestias tales como cansancio, cefalea, dolores en los huesos y músculos o síntomas similares a una gripe. Estos efectos secundarios son transitorios.

Sangre de cordón umbilical

La sangre del cordón umbilical contiene de forma natural una gran cantidad de células madre que pueden ser utilizadas para trasplante. Tras el parto, una ver cortado el cordón umbilical es posible recoger la sangre que queda en el cordón y la placenta y que, en condiciones normales, serían desechada. A continuación estas células son criopreservadas (congeladas) para su eventual utilización en un trasplante. Este procedimiento no conlleva ningún riesgo para la madre ni para el recién nacido.

Manipulación de células madre.

En ocasiones el producto obtenido (médula ósea o sangre periférica) se manipula con la finalidad de reducir el riesgo de la llamada enfermedad del injerto contra el huésped (EICH), complicación relativamente frecuente tras el trasplante alogénico (ver a continuación). Tanto la médula ósea como la sangre periférica contienen además de las células madre, otras células acompañantes llamadas linfocitos. Los linfocitos son los responsables de la EICH. En aquellos trasplantes en los que existe un mayor riesgo de esta complicación, la médula ósea o la sangre se manipulan en el laboratorio para eliminar parcial o totalmente los linfocitos.

[sheilamiaflamebirth-blog]

Activitat OGM

Investiga i/o explica algun organisme que ha estat modificat genèticament per a obtenir un aprofitament en agricultura o ramaderia. Poseu alguna imatge de l’organisme escollit si la trobeu.

La soya RR és una varietat resistent a l'herbicida glifosato.Utilitzant un gen de resistència a aquest herbicida provinent d'un bacteri del sòl i per mitjà de transgènesis, es van obtenir les primeres plantes de soia resistents a glifosato, denominades esdeveniment 40-3-2. A partir de tal esdeveniment, es van obtenir desenes de varietats de soia que manifesten idèntica resistència El glifosato actua en totes les espècies vegetals inhibint l'activitat dels enzims que sintetitzen els aminoàcids aromàtics. Aquests aminoàcids són necessaris en la fotosíntesi i per això les plantes al no poder sintetitzar-los moren o frenen considerablement el seu creixement. La soia transgènica pot resistir al glifosato perquè posseeix un enzim provinent de bacteris que també sintetitzen aminoàcids aromàtics, però aquests enzims provinents de bacteris resisteixen l'aplicació del glifosato. Per això, en aplicar-se glifosato sobre un cultiu de soia en creixement s'assequen les males herbes i continua creixent el cultiu de soia sense veure's afectat.

I respon a la següent pregunta: T’importaria menjar d’aquests aliments que han estat modificats genèticament? Per què?

No. Investigant sobre aquest transgènic he trobat aquesta informació que m'ha deixat realment preocupada. Abans de llegir el que vaig a posar ja pensava per mi mateixa que no m'agrada la idea d'alimentar-me de productes sense els estudis suficients que em puguin indicar si són o no perjudicials per a la salut però després d'això es confirmen tots els meus dubtes. De tota manera és impossible alliberar-nos dels transgènics, estan a tot arreu i al meu entendre em sembla fatal que no sapiguem del que ens alimentem, ja que són els nostres diners i la nostra salut.

Un estudi fet al maig de 2010 mostra les evidències dels danys de la soia transgènica en l'esterilitat i mortalitat infantil en ratolins. Després d'alimentar grups de ratolins al llarg de tres anys durant més de tres generacions, aquells que van ser alimentats amb soia modificada genèticament, i especialment els del grup que van ser alimentats amb major quantitat de soia OMG, van mostrar resultats devastadors. En la tercera generació, la majoria de ratolins alimentats amb la soia transgènica van perdre l'habilitat de tenir cries. També van sofrir un creixement més lent, i una taxa de mortalitat més alta entre les cries. Més impactant encara, alguns en la tercera generació tenien pèl creixent dins de les seves boques, un fenomen rarament vist, però més prevalent entre els ratolins que van menjar soia transgènica. En 2005, Irina Ermakova, també amb l'Acadèmia Nacional Russa de Ciències, va informar que més de la meitat de les cries (50%) de les mares ratolines alimentades amb soia transgènica van morir a l'espai d'unes tres setmanes. Això va ser cinc vegades major que el 10% de la taxa de mortalitat del grup alimentat sense soia transgènica. després dels assajos d'alimentació de Ermakova, el seu laboratori va començar a alimentar a totes les rates de les instal·lacions amb menjar comercial per a rates usant soia transgènica. En el termini de dos mesos la mortalitat infantil de les rates de la instal·lació havia aconseguit el 55%.. Ermakova va trobar també canvis significatius en el color dels testicles, incloent cèl·lules danyades en espermatozoides joves. D'altra banda l'ADN dels embrions dels pares ratolins alimentats amb soia OMG, funcionava de manera diferent.

[sheilamiaflamebirth-blog]

Reproducció.

Què passa si hi ha fecundació (etapes) i què passa si no la hi ha (etapes).

Quan hi ha fecundació: La unió de les dues cèl·lules sexuals forma una nova cèl·lula que es diu zigot . El zigot es comença a dividir en moltes cèl·lules que formaran l' embrió, mentre continua baixant per la trompa. - Un cop a l'úter, l'embrió es fixa a les parets de l'uter, on es comença a desenvolupar.

Quan no n’hi ha fecundació: Si no n'hi ha fecundació llavors es produeix la mort funcional del cos groc i la mucosa uterina és desvitalitza degut a la manca d'estímuls hormonals adequats. Els elements acumulats s'alliberen i es trenquen els vasos sanguinis, produint una hemorràgia petita, que és la seva menstruació.

[sheilamiaflamebirth-blog]

Reproducció

Recorregut del òvul: Els òvuls que cauen dels ovaris són recollits per les trompes de Fal·lopi, que els condueixen fins a l'úter. Si en aquest camí són fecundats pels espermatozoides, els òvuls es queden a la paret de l'úter i comencen a desenvolupar l'embrió. Si l'òvul no és fecundat, és a dir, si durant el recorregut no s'uneix a un espermatozoide, l'òvul mor i és expulsat a l'exterior juntament amb una certa quantitat de sang. Aquesta pèrdua de sang rep el nom de menstruació o regla.

Recorregut del espermatozoide: Després de la unió sexual, els espermatozoides pugen per la vagina i l'úter, fins a les trompes de Fal·lopi. Si en una de les trompes de Fal·lopi troben un òvul, l'envolten per entrar-hi, però només un espermatozoide ho acaba aconseguint

[sheilamiaflamebirth-blog]

Activitat embaràs.

Diferències entre bessons idèntics i bessons fraterns.

Monozigots i Dizigots

El bessons poden ser de dos menes. Que durant l’embaraç d’un únic òvul hi hagi una bipartició de l’embrió. En aquestes circumstancies l’embrió seria monozigot perquè venen d’un mateix óvul. També s’anomenen bessons identics perquè comparteixen tots els seus gens. Un cas especial de bessons monozigots són els siamessos hi ha que són bessons que comperteixen alguns órgans hi ha que la partició del embrió no ha sigut completa

Per altra banda el bessons poden ser que no conparteixin óvul, que sigui una fecundació simultania de dos òvuls per dos espermatozous i comparteixen el mateix periode de gestació. També són anomenats bessons no identics.

[sheilamiaflamebirth-blog]

Activitat embaràs.

En la mitologia grega, qui eren Ificles i Heracles?

En la mitologia grega, Ificles fill d'amfitrió i Alcmena és el mig germà d'Heràcles, que el va acompanyar un temps a les seves aventures. Alcmena va donar a llum dos bessons, Ificles i Hèracles. Amfitrió desitjant saber quin d'ells dos era el seu fill, va enviar dues serps que és van aproximar al bressol dels bessons. El terror es va apoderar de Ificles, que volia fugir, però Hèracles va matar les serps demostrant amb aquest acte que era digne fill de Zeus.

[sheilamiaflamebirth-blog]

Activitat OGM

Investiga i/o explica algun organisme que ha estat modificat genèticament per a obtenir un aprofitament en agricultura o ramaderia.

En molts països del món i principalment a Estats Units, als restaurants de menjar ràpid, el preu de la patata utilitzat té una gran importància. Recentment ha començat a implementar una nova varietat. Aquesta varietat és més productiva i més uniforme; però no aconsegueix major penetració ja que es pot emmagatzemar durant molt poc temps; Negre ràpidament, que fa que sigui poc desitjable; i produeixi més quantitat de acrilamida més dolenta per a la salut-que l'antiga.

Però aquests defectes "de joves" s'han corregit per un equip d'investigadors dirigit per Rommens CM (2006). S'han descobert tres gens implicats en l'envelliment precoç i han desenvolupat una tècnica per inhibir l'expressió d'aquests gens. Amb això han aconseguit perdre els seus defectes sense danyar les seves virtuts. És a dir, que han aconseguit que els Americans puguin menjar una bossa de papes fregides sense augmentar el preu.

Encara que els gens són els mateixos, una ruta metabòlica s'ha canviat. S'ha inhibit l'expressió de tres gens. Per tant, eximeix aquestes patates noves per passar proves de seguretat alimentària.

La idea, àmpliament utilitzada en l'article que com tots els gens que intervenen són els que ja tenia la patata (intragenètic) no n'hi ha perill alimentari, és una fal·làcia. Han alterat l'activació de gens de tres (només això?) i, per tant, s'ha de presentar a les proves de seguretat alimentària.

T’importaria menjar d’aquests aliments que han estat modificats genèticament? Per què?

No és raonable que no hi hagi evidència que demostri que els aliments son segurs. Un GM és un organisme viu que ha estat creat artificialment manipulant els seus gens. Per exemple, el blat de moro d'aquest tipus que es cultiva a Espanya porta gens dels bacteris per a produir una substància insecticida. I els riscos que aquests aliments provocan els humans de alèrgies noves, aparició de tòxics nous i pèrdua d'eficàcia de certs medicaments, a l'efecte inesperat.

[sheilamiaflamebirth-blog]

Hola humanitos