Don't wanna be here? Send us removal request.
Statistics
We looked inside some of the posts by malbertivalls-blog and here's what we found interesting.
Average Info
Notes Per Post
14K
Likes Per Post
8K
Reblog Per Post
6K
Reply Per Post
5
Time Between Posts
14 hours ago
Number of Posts By Type
Text
10
Last Seen Tumblr Blogs
Fun Fact
Tumblr was named as a finalist in Lead411’s New York City Hot 125 in Aug 2010.
Text
tal noseque sas
Diuen que hi ha veritats de significat i veritats empíriques. La primera seria per exemple, que un observador pot saber que jo he anat a la Universitat amb la premisa confirmada de que a casa meva m’han convençut de fer-ho (una mica xurrutero però s’enten), és simplement cert perquè no pot ser fals, per el significat de la premisa.
El segon tipus de veritat és la empírica, basada en la observació, anàlisis i deducció. Un exemple serien les ciencies naturals, en general.
La frase ‘’Els gats són animals’’ és una veritat de significat o empírica? Al meu parer és empírica perquè a través de l’anàlisi de la natura hem arribat a establir uns criteris de classificació i uns marcs generals que ens permeten a simple vista dir que un gat és, efectivament un animal. No al revés
Així, si un dia ens despertessim i ens diguessin que tots els gats del món són realment robots alienigenes diríem que la frase “els gats són animals” és falsa o bé diríem que el què anomenavem fins aquell moment gat no ho era realment? El debat és en que també hem fet servir als gats com a obejcte per a poder arribar a definir què és un animal. Si abans els consideràvem animals, hauríem de continuar fent-ho?
El fet de descobrir la realitat sobre els gats només pot venir donat per una investigació més profunda en la natura dels gats, i per tant, un canvi en la veritat empírica que creiem certa, en definitiva, els gats deixarien de ser animals, però no deixarien de ser gats. El coneixement es reestrucutra, igual que la llengua.
0 notes
Text
Biocel resums: Temes 9 i 10.
TBP:
-gammaTuRC : ja descrita
-TIP: és lliga als extrems +, agilitza la polimerització i permet lligar els microtubuls a la membrana plasmàtica. Regulació negativa amb GSK3B. EB1 n’és un exemple.
-Statmina: Lliga subunitats i així evita l’ensamblatge.
-MAPs: es lliguen arreu del filament per estabilitzar el filament.
-xMAP215: accelera l’ensamblatge de manera exagerada, estabilitzant-lo tapant el pol negatiu i ajudant a la polimerització al positiu.
-Katanina: retalla els filaments. té dues subunitats: p60: hidròlisi p80: direcció de la catanina.
Els motors:
N’hi ha dos: cinesina i dineïna, ambdós molt similars a la misosina però molt més ràpids, 2 micrometres/ s i 14 micrometres/segons respectivamnt. Això sinceramnt no crec que estigui bé, és massa loco.
bueno que me la pele, a sobar ia.
2 notes
·
View notes
Text
Biocel resums: Tema 7.
El citoesquelet de tubulina:
El citoesquelet de tubulina està format per blocs bàsics dimèrics de alfa i beta tubulina. Són homòlegs gairebé indèntics que troben les seves diferències en la capcitat del beta d’hidrolitzar el seu gtp. La unió d’unn nombre indefinit de dímers crearà un protofilament, que alhora, quan s’uneixi amb 12 protofilaments més (13) crearà un microtúbul. Poden crear dímers de túbuls i en aquests casos compartiran protofilaments 13+10+10, per exemple.
La cinètica també em fa pal explicar-la, és la mateixa, amb el detall de els caps de GTP i les catastrofes i rescats.
D’on neixen? Tot i que també poden nèixer d’altres punts com axonemes, principalment sortiran de MTOC, centres organitzadors de microtubuls.Auqests centres estan creats a oartir de 9 triples de alfa + beta+ delta tubulina amb una llum repleta de gamma-tubulina (proteïna activada amb un residu de tirosina). Com va doncs la creació. Resulta que aquest MTOC crea unes estructures anomades gamma-TuRC que són dos gamma tubulines i proteïnes accessòries. La forma d’espiral d’aquest grup permet agrupar protofilaments de manera discontinua. S’ajunten 7 gamma-TuRC per a fer un microtubul.
La síntesis i ensamblatge no ha de ser necessàriament un procés que vagi d’una tirada, podem enssamblar els tubuls en diferents punts després de ja haver-los sintetizat.
0 notes
Text
Biocel resums: Tema 6.
Les miosines:
Les miosines són motors cel·lulars que operen sobre actina. Estan formades per un nombre variable de caps 1 o 2 que van per el microfliament, un coll que connecta el cap amb el cos central i una càrrega. El coll sol quedar protegit per una veina de calmodulines. En eucariotes s’han descrit més de 37 classes de misoina i 40 gens que en codifiquen.
I; un únic cap, endocitosi -;+
II; dos caps no coordinats, contracció muscular, demostra que també hi ha contraccions en musculatura no estriada.
III; visió
V; la mítica de dos caps que surt a totes les animacions del món, 1 atp: 36 nm i 5s: 72nm
VI; la única que va direcció +;- en audició, endocitosis a través de vesícules de clatrina.
VII; auditiva.
IX; plantes.
XI; la única bidireccional, plantes.
La composició de la fibra musucular és bastant senzilla. La contracció es dona en una zona que queda entre dos discs-Z i es crea un entrepa d’actina misosina. La miosina, atravesa per titina estirarà les bandes d’actina cap a un punt en comú. Les actines queden preotegides per una funda de nebulina i empalissades per tropomodulina al costat - i capZ al +
Fa pal explicar el ccile de la contracció.
0 notes
Text
Biocel resums: Tema 5.
Regulació de les ABPs:
En eucaritoes les cinases, proteïnes encarregades de la fosforilació, ataquen sempre a residus alcohòlics per a aconseguir incrementar el caràcter hidrofílic de la proteïna i fen que es desplegui, activant o inhibint la seva funció. Aquests residus són en un 99% dels casos serina o treonina, l’altre 1% és tirosina, lexemple és la gamma-tubulina.
Les principals famílies són: ras, rho, rab, arf i ran. El funcionament és molt simple hi ha una proteïna que activa els ‘switch’: GTP-exchange factor i una que els apaga: GTP-accelerating protein.
Dins de les Rho Gtpases hi ha quatre protagonistes: Rac1: xarxes -lamel·lopodis- Rho. Fibres d’estrès (formina). Cdc42: Fil·lopodis (wasp-->arp2/3 i polaritat). Wave: arp2/3--> lamel·lopodis.
La gran majoria de fosoforliacions fan servir la mateix cinasa, la PiP2, un fosfatidilinositol que a través de la fosforilació diferencial en les posicions D3, D4 o D5, del seu anell inositol podrà activar unes proteïnes o unes altres, ja que esdevindrà espècies diferents.
A quins nivells actuara PiP en la influència a proteïnes. El primer nivell és la fosforilació directa a la proteïna en qüestió. El segon nivell és el control de localització subcel·lar a través de l’activació de ‘’scaffollding proteins’’ i el tercer és activant a famílies Rho.
És important recordar que la profilina esta regulada negativament perla Pip2, i que un cop alliberada la Pip2 esdevé IP3.
0 notes
Text
Biocel resums: Temes 3 i 4.
Actin Binding Proteins:
Aquest el faré més en forma de llistat i apunts ràpids.
Proteïnes que lliguen monòmers:
-Timosina: inrevés de profilina.
-Profilina: promou un canvi de forma D (insoluble) a T (soluble)
-Twinfilina: inhibeix el canvi de forma soluble/insoluble
Proteïnes tipus cap:
-gelsolina : talla el filament i es lliga al +
-capZ: es lliga al + per evitar polimerització
-tropomodulina: es lliga a - per evitar dissociació
Proteïnes que es lliguen a filaments:
Cofilina: promou la despolimertizació dels filaments.
Proteïnes de síntesi:
-Arp2/3: Proteïna amb la funció de la síntesis de xarxes (lamel·lopodis). Activada per la següent via: Pip2--> cdc42--> WASP--> arp2/3. La proteïna WASP te tes dominis: W se’n encarrega de lligar a la nova actina per crear un filament,l’atració es dona gràcies a la riquesa en prolina del domini. Els dos dominis restants, A i C es conjuguen amb arp2/3. Amb un angle de 70 graus apareixerà un nou filament que començar a nuclear gràcies a les subunitats 2 i 3 del arp que actuaran com a homòlegs de dímer de nucleació.
- Filamina: same que arp2/3. Crea complexos de reds a partir de la repetició d’estrucures en forma de ‘V’ encaixant per l’extrem C-terminal.
-Formina: FH1 i FH2. FH1 és ric en prolina i lligarà monòmers mentres FH2 fa el filament. Crea feixos.
-Fimbrina: same que fromina.
-alfa-Actinina: same que formina.
Proteïnes de lligand:
-Complex ERM: El complex ERM consta d’un lligand, CD44 que actúa com a proteïna transmembrana i es lliga al extem N-terminal de ERM (nermad-300aa) i després d’un pont hèlix hi haurà el C-terminal (cermad-200aa) que lligarà el filament d’actina. S’activa per fosoforilació PiP2.
-Espectrines: permet ancorar el citoesquelet a la membrana plasmàtica que alhora és clau en la relació de la cèl·lula amb l’ambient. No només això sinó que també interconnecta els diferents microfilaments, creant una red de transport intracel·lular. Funciona ben bé com un sandvitx, pnemotècnicament clar. La glicoforina es lliga a la membrana, com a proteïna transmembrana que és. A continuació hi va una prot 4.1 que crearà un sistema de pinça amb l’actina, posterioriment, lliga amb l’espectrina i entre espectrines, una ancorina. La següent espectrina lligarà a una pinça 4.1 i anar fent.
Hauria de parlar del complex distrofina-glicoforina i com actúa com a enllaç ente citoesquelet i matriu, i les malalties que implica la seva malformació, però fa pal.
Hauria de aprlar de le adhesions focal, regulades per Rac1, com les fibres d’estrés btw, però fa tripal.
0 notes
Text
Biocel resums: Tema 2.
El citoesquelet d’actina.
El citoesquelet d’actina és una massa interconnectada de filaments d’actina d’aproximadament 42kDa. S’organitzen en tres maneres diferents, molt condicionades per el tipus d’actina que es fa servir en la construcció. Primerament les fibres d’estrés son filaments contràctils de ràpida formació que estan formats per actina gamma, principalment. El segon tipus són les fibres corticals, que portegiran les parets i mantindran la integritat cel·lular davant de pressions mecàniques, actina beta, proteïna ubiqüa enriquida en el cortex. La tercera serien es extensions cel·lulars com lamel·lopodis o fil·lopodis, actina alfa.
Les variacions entre les isoformes són de poc més de 25 aminoàcids d’un total de 375.
Hauria de parlar de la cinètica, però francament no en tinc ganes.
0 notes
Text
Biocel resums: tema 1.
Introducció al citoesquelet:
El citoesquelet és la base de la cèl·lula, se’n encarrega de donar forma, capcitat motrius i mecàniques a la cèl·lula, i a apart, és també un mètode d’interacció amb el medi exterior.
La conformació bioquímica és clau en el seu funcionament, dinàmic i estable alhora, gràcies a un amalgama de reds i feixos de tres proteïnes diferents: Actina, Tubulina i Filaments intermedis (una fusió de les dues anteriors). Gràcies a la combinació de les tres proteïnes la cèl·lula podrà ser prou flexible per a endocitar o exocitar cossos, dividir-se en dos i alhora mantenir una estructura poru estable com per adherirs-e a cossos externs, tenir una red de transport intracel·lular i reistir impactes físics, evitant perdre la forma.
La clau de tot plegat, és la capacitat de canviar de forma monomèrica a polimèrica de manera gairebé instantàina, ja ho veurem.
Com s’organitzen les proteïnes què hem comentat abans? Les actines creen microfilaments de 7-9 nm de diàmetre i llargada molt variable que poden també agrupar-se per crear feixos, reds 2D o inclús gels. Són polars i tenen una dinamicitat molt elevada. Les tubulines crearan microtúbuls, de 25 nm de diàmetre organitzats al voltant d’una llum, a partir de 13 protofilaments. Comparteixen característiques físiques amb els microfilaments. Els filaments intermedis tenen uns 10 nm de diàmetre i s’organitzen en forma de soga, són tot el contràri que els dos anteriors.
El control d’aquestes proteïnes rau de manera exclusiva en dos elements: les concentracions de monòmers i agents externs, com podrien ser enzims metabòlics o proteïnes variades que activaran cascades genètiques de regulació.
Hem de recordar també FtsZ, la proteïna encarregada de l’estrenyiment de la cèl·lula durant la citocinèsi i a MreB/Mre1, homòlegs d’actina en procariotes.
0 notes