lletresferides-blog

[lletresferides-blog]

Diàleg (i)

Perquè…

Per què.

Dic.

Dius…

Dic, la vida a vegades no ens correspon.

A vegades?

La major part del temps.

I llavors?

Sí. Com pot ser que puguem conviurem amb tota aquesta infelicitat?

Acceptant aquest statu quo, la totalitat del sistema social.

Però, no s’adonen de l’injust i corrupta que és la realitat en la qual vivim?

No…

Maleïda sigui…

Com?

Que bé ho tenen organitzat….

Sí… Ara t’adones compte?

Vols dir?

I què importa? És que tu no vius bé?

Sí.

Llavors?

No ho sé.

Fill meu, no sé de què et queixes. No siguis hipòcrita.

Jo…

No tens excuses, agraeix el fet de viure com vius.

Però…

No hi ha cap però.

Però pare.

Que no… I ara, a dormir.

Si només són les onze!

Demà seguirem amb Kropotkin…

I després?

Potser amb Bakunin. Però ja veurem, tot depèn de com et portis.

Em portaré bé.

Ja veurem…

Bona nit, pare.

Bona nit, fill meu; bona nit.

[lletresferides-blog]

La lluita del poder del senyor Zero es ven clara i contundent, ell aspira a aconseguir el poder per sobre de tota la resta; no vull dir que sigui un senyor maquiavèl·lic –el terme maquiavèl·lic és un adjectiu que s'empra per indicar les accions o actituds d'astúcia o engany que empren algunes persones a fi d'aconseguir un propòsit específic sense importar els mitjans emprats per aconseguir-ho– o que no tingui pell o ànima. El senyor Zero és una persona de papers, vol les coses clares i menysprea aquella moral que no vol tacar-se de fang, embrutar-se amb la brossa diària de la societat. Tampoc és platonista –no obstant això, els significats popularment associats a aquesta mateixa expressió (això és, l'amor platònic com a amor no correspost o impossible) és erroni des del punt de vista filosòfic, en la mesura en què no reflecteix la concepció platònica de l'amor o Eros exposada en la seva obra– més aviat aristotèlic, per això de guanyar la batalla mitjançant la praxi, l’acció, la lluita cos a cos. Per això es reivindica al senyor Zero en la política actual, pel seu compromís amb la mentida, l’anàlisi de la retòrica maliciosa, la dialèctica astuta i la postveritat.

[lletresferides-blog]

Islàndia (i)

Com sota el volcà, l’illa misteriosa s’eleva, alta, impossible, fins  a arribar a l’infinit; fallida i malenconiosa. Miro, observo la ciutat i aquí en Islàndia, fa massa fred, se’m clava als ulls, introduint-se a les meves parpelles; congelant la meva mirada. És tot tan terrible i obscur i tremolo per tu, en un temps de cendra i còlera. Cau la nit sobre la carretera d’aquesta freda ciutat, ens dirigim al sud, potser encara ens queda una mica d’esperança; paisatge ferotge. 

[lletresferides-blog]

La nit de les parpalles

S’aproxima la nit de les parpelles, no tanqueu els ulls. S’aproxima la nit més ferotge de l’any, freda, tenebrosa; i qui plorarà per mi. Qui acollirà aquesta estranya melancolia sense precedents, no sóc ningú, no sóc ningú i tremolo davant aquesta incertesa, davant aquesta idea suprema de desesperació i còlera que ens governa. Si us plau, que demà plogui, s’ha d’esborrar tota aquesta cendra, s’ha de netejar tota la sang de les clavegueres. I quan arribi la nit i ningú ens escolti; jo pregaré per tu (ànima meva). Jo pregaré per tu, en aquesta nit d’obscuritat i poca esperança.

[lletresferides-blog]

Els nens esponja

Cauen els nens esponja, en una pluja breu, però intensa, com si fos de somni, àcida, una al·lucinació sense precedents. Un mapamundi de dies infeliços, una cartografia de les nostres il·lusions truncades, de les responsabilitats que es varen perdre més enllà i ja no tornaran. Cauen els nens, i a ningú li sembla una cosa massa important, per això cauen, sense fi, com una pluja breu, però intensa. Una al·lucinació sense precedents; quan de vegades la vida es torna tan estranya que sembla irreal.