caputxetaenmanhattan - Tumblr blog

[caputxetaenmanhattan]

Qué ens aporta el joc?

Potser no siga precís fer un llistat de beneficis, per què això el que hem sugereix un plantejament del mòdul 3 del curs de ESCAPE ROOM.

Com a reflexió, és una qüestió molt pràctica, per què tothom sap que jugar dona una diversió a la vida i en aquest cas a l’aprenentatge.  Un atractiu suprem davant l’ensenyament tradicional.  Sense dubte.  Si cliqueu als “beneficis” de més dalt, en trobareu uns quants.  Però, abans de res, he de dir que la gamificació es una qüestió de tota la educació i no tan sols d’algunes de les matèries. Pot ser este el primer benefici de tots.

Encantada de jugar!!

[caputxetaenmanhattan]

Com aprendre jugant

Els diferentes paràmetres transversals de la vida de tota persona estàn subeditades a les decisions pròpies o de altres persones.  De vegades la vida no ens fa cas, però no per això hem de quedar-nos amb els braços creuats.  Hem de fer alguna cosa!!

Per ensenyar / aprendre jugant, hem de treballar:

- mecàniques (que utilitzaré) de joc que són el progrés i evolució de les participants, 

- dins de les dinàmiques, sistemes o pautes del joc

- que tindràn una estètica molt atractiva per als candidats a aprendre amb la CAPUTXETA.

Tot siga per un aprentatge vivint la vida!

[caputxetaenmanhattan]

La Sara Allen és una nena de 10 anys que viu a Brooklyn. Cada dissabte va a veure la seva àvia a Manhattan amb la seva mare, i aquest viatge li sembla tota una aventura. Abans de marxar cap allà la mare la vesteix amb un impermeable de color vermell.La Sara és intel·ligent i curiosa, li agrada molt llegir, fer preguntes, inventar-se paraules i observar el que fan les persones del seu voltant. Una interpretació moderna del cèlebre conte de fades de la Caputxeta Vermella de Perrault.Una història aparentment infantil però que realment té un fons profund.És molt interessant veure tot el desenvolupament dels personatges i de les seves relacions. En alguns moments pot semblar que és molt previsible, però el cap de poc et sorprèn amb escenes o personatges nous.N’he llegit males crítiques que deien que era molt infantil i que per un adult no era prou interessant. Crec que això passa perquè l’obra té un to una mica naïf, però penso que és una eina que ha fet servir l’autora per donar-li aquest toc de conte de fades i per recrear una mica la història de la Caputxeta.Una novel·la que sens dubte recomano.

Ressenya del blog OLOR DE PAPER

[caputxetaenmanhattan]

Per què este títol?

És una obra literaria de ficció i... L’autora?  És una eminència de la literatura filosòfica: Carmen Martín Gaite (a vegades nomenada Carmiña i altres Calila).

[caputxetaenmanhattan]

Dietari d’una que no sap què, perquè, on i com, ès on ès.