alex-arpa

[alex-arpa]

21•02•23

Fa uns dies em vaig començar Frankenstein.

Ahir a classe vam xerrar de les acadèmies i de com va néixer aquest canvi (total) que ens porta al període temporal de la nostra assignatura.

Vaig per la pàgina 62 del llibre només, però vaig veure moltes similituds amb el període històric que se'ns relata: tot un seguit de passions per aprendre i millorar i deixar enrere dogmes que es creien passats de moda juntament amb l'EGOCENTRISME tan característic de l'ésser humà que el fa acabar lluitant i treballant per objectius que omplen més quan els somies i lluites que no pas quan els aconsegueixes, perquè quan ho fas, te'n adones de tot el que has deixat relliscar com a éssers i comunicat i com la idealització dona pas a la realització i allò pel que havies lluitat se't desmorona.

Això ho veiem a les revoltes, als canvis polítics, a les guerres classistes, i al relat de Frankestein, quan s'adona que després de dos anys estudiant i un altre de creació ha fet un fenòmen tan asombrós, increïble i fredament fantàstic com horripilant, degenerat i partint d'una matriu tan fosca.

"Frankenstein" crec què és un llibre que hauria de llegir-se amb Florence + The Machine sonant de fons.