#trencat

[negreabsolut]

El pont trencat i el somni, per Salvador Dalí. Oli en llenç, 66 x 86'4 cm; 1945.

[vsnotresponding]

🖤 Are there any book series that you’ve been meaning to start but haven’t gotten around to yet? Which ones are they?

And then the blue one about classics, because I know you’ve been reading those! (it’s been a long day—)

hi lyn!

ask here

🖤 Are there any book series that you’ve been meaning to start but haven’t gotten around to yet? Which ones are they?

yes. there are. so many. my tbr is never ending. i have such a hard time starting new books it's unbelievable. i read 0 new books and add 10 to the tbr (which consists on a bunch of screenshots and books i do own)

but in short, i want to finish reading all of Jane Austen by the end of the year (i'm using this app called serial reader which has a bunch of classics for free and delivers 10 minutes of reading per day. it's been really useful so far) (i'm also doing the dracula daily but i gotta catch up after finals).

i also want to catch up with my favorite spanish writers, Iria G Parente and Selene M Pascual (3 standalones and a space opera trilogy, and finishing a steampunk biology). i'd also like to reread their fantasy sagas (one they are reprinting with revisions and i'm waiting for all three books to be out, the other i'm afraid to reread because i know i will cry so much. i'm also on a reread the grishaverse project. it started great but then i bought a special edition of SoC and CK and im waiting for it to arrive to continue (it has in line comments by the author). same issue with the folk of the air. because i only have the energy to reread if that

📘Which classic book or author do you think everyone should read at least once in their lifetime, and why?

classic wise, i haven't read much actually. we read some spanish and catalan classics in school (they all sucked so much except for one, but i dont think everyone should read it) (one day i'll go on a rant about the books we were made to read because why would you do this to us)

in english class we read adapted versions of classics (say, 2k very poorly written summaries that were a pain in the ass to get through), so i can't judge them for that

but yeah, six months ago, the only english classic i'd read was pride and prejudice (which im like. very normal about. but i also wouldnt recomend it? idk. i enjoy the trainwreck and seeing my parents in mr and mrs bennet because it's literally them). since december i've read a christmas carol, hamlet, and northanger abbey. and, honestly, i think the only one i think everyone needs to read is northanger abbey, for the only reason that sometimes you need to calm the fuck down and see the world from the pov of a very agressively 17 year old girl, you know?

also also. i haven't read the play but like... mar i cel. everyone should watch it. 10/10 not biased at all

[nuruns]

please share what is happening in valencia... there's at least 200 people confirmed dead and many others missing

[tornoaserjo]

I'm on a mission to cry on every and each doctor's room in the country and so far im winning it

[useless-catalanfacts]

I'm going to university now (in Germany) and the uni i'm at offers catalan as a side course. Tomorrow i'll finally be at an event where they introduce the subject among others. I'M SO EXCITED!!!!! ^^ Finally! >< Sadly, there won't be a class for catalan literature (omg actually - if you have recommendations of important works from the recent centuries, i'd love to hear, but i'm just rambling, no pressure xD). There will be linguistics and speech praxis. I can't wait! :D

That's great!! I hope you enjoy it very much ☺️

Some of the modern classics (from the late 19th century to the present):

L'Atlàntida (Atlantis, 1877) by Jacint Verdaguer. Epic poem that re-interprets history and legends. Jacint Verdaguer is the most representative poet of the Renaixença/Romanticism movement in Catalan literature.

Other poems by Jacint Verdaguer (1845-1902) and Joan Maragall (1860-1911) are the most important poetry of the Renaixença.

The theatre plays Terra Baixa (usually published in English with the title Martha of the Lowlands, 1896) by Àngel Guimerà. Also Mar i cel ("Sea And Sky", 1888) by him.

La febre d'or ("The gold fever", 1892) by Narcís Oller, the most representative of the realist movement.

The monologue La infanticida ("The Child Murderer", 1898) by Víctor Català (pseudonym of Caterina Albert). And her novel Solitud ("Loneliness", 1905), which is considered the most representative book of the modernist and naturalism movement in Catalan literature.

The satirical theatre plays by Santiago Rusiñol like L'auca del senyor Esteve (1917) —personally I really like his play El bon policia ("The Good Policeman", 1905).

The theatre play El cafè de la Marina ("The Marina Café, 1933) by Josep Maria de Segarra.

Poetry by Pere Quart (1899-1986)

La Plaça del Diamant (it has been translated to English with the titles In Diamond Square and The Time of the Doves, 1962) by Mercè Rodoreda. Her novels Mirall trencat ("Broken Mirror", 1974), La mort i la primavera (Death in Spring, 1986) and Aloma (1938) are also iconic.

The short stories books by Pere Calders, most famously Cròniques de la veritat oculta ("Chronicles of the Hidden Truth", 1955).

The short stories book El cafè de la Granota (1985) by Jesús Montcada,

Poetry: Josep Carner (1884-1970), J.V. Foix (1893-1987).

The novel Bearn, o la sala de les nines ("Bearn, Or The Doll Room", 1961) by Llorenç Villalonga.

Poetry: Vicent Andrés Estellés (1924-1993), Salvador Espriu (1913-1985), Maria Mercè Marçal (1952-1998), Miquel Martí i Pol (1929-2003).

The essays by Joan Fuster, most importantly Nosaltres, els valencians ("We, the Valencians", 1962).

Mecanoscrit del Segon Origen (Typescript of the Second Origin, 1974) and Totes les bèsties de càrrega ("All The Load Beasts"?, 1967) by Manuel de Pedrolo, also personally by him I really liked the sci-fi short stories collection Trajecte Final ("Final Journey", 1975), and I will add my dad would be upset if I didn't mention his theatre play Homes i no ("Men and no", 1957).

Incerta glòria (Uncertain Glory, 1971) by Joan Sales.

Les veus del Pamano (Voices of the Pamano, 2004) and Jo confesso (I Confess, 2011) by Jaume Cabré.

I know some of them, at least Jaume Cabré's novels, Àngel Guimerà's plays, Uncertain Glory, and some Mercè Rodoreda novels have been published in German and/or English. In fact, Voices of the Pamano was a huge success in Germany.

I hope you enjoy the class very much!

[hakkiest]

rereading mirrall trencat by merce rodoreda for the 4th time like its going to fix me. It will

[guillemelgat]

I'm posting this because it's a bop and I haven't been able to stop listening to it for the past week. The title and song reference Mercè Rodoreda, who is possibly the most famous Catalan author ever, she's certainly one of the most important writers in 20th century Catalonia. The protagonist of the video is reading her novel Mirall trencat (Broken Mirror), and there are several lines in the song which reference her works, hence the title. I'd try to mark the quotes, except that I would probably miss half of them, but if someone wants to take a stab at it I'd love to see that!

Deixa’m dir en la meva defensa Let me say in my defense que trobar-te aquí no estava a l’agenda, That finding you here wasn’t on my agenda que tinc més que coll avall que això de tu, de mi, That I’m in over my head, that this thing with you, with me que res: que era remoure la merda. That whatever, that it was fueling the fire Sé que no em convens, que és perdre el temps, I know you’re not good for me, that it’s a waste of time que no vals ni un dels segons que encara tinc. That you’re not worth even one of the seconds I still have Que l’amor, amb tu, com més lluny, més bonic, That love, with you, is better the further away it is citant Mercè Rodoreda. To quote Mercè Rodoreda

Deixa’m dir en la meva defensa, Let me say in my defense que trobar-te aquí no estava a l’agenda. That finding you here wasn’t on my agenda Que m’agrada caminar de nit, carrers petits. That I like to walk at night down small streets Hi ha màgia en la cosa de perdre’t. There’s magic in the act of losing yourself Dius: em puc quedar una estona amb tu? You say, Can I sit with you a while? I somric perquè se’t veu d’una hora lluny: And I smile because I can see you from a mile off Si fas nosa no ho has mai de preguntar, If you get in the way you never need to bother asking això s’ha de saber veure, You’ve got to be able to see that citant Mercè Rodoreda. To quote Mercè Rodoreda

[ TORNADA: Deixa’m dir que encara no estic bé, Let me say that I’m still not okay i que intento no passar pel teu carrer, And that I try not to go down your street i que hi ha cançons que salto molt sovint. And that there’s songs that I often skip Ets tu, record per tota la vida. It's you, you're a memory for the rest of my life Deixa’m dir que encara no soc jo, Let me say that I’m still not myself que ara em falta temps per endreçar-te a lloc, That now I need time to tuck you away in your place que només hi ha vida si la vius a poc a poc, That there’s only a life if you live it slowly citant Mercè Rodoreda. To quote Mercè Rodoreda ]

Deixa’m dir en la meva defensa, Let me say in my defense que trobar-te aquí no estava a l’agenda. That finding you here wasn’t on my agenda que, a vegades, surto així, del plan conèixer gent, That sometimes I go out like this, to meet people que funciona. Hauries de veure That it works—you should see com he anat guanyant soltura, How I’ve been gaining independence com he esporgat pors paralitzants, gegants, i tant: How I’ve cast away paralyzing, gigantic fears; indeed les coses importants són sempre les que no ho semblen, The important things are always the ones that don’t seem it citant Mercè Rodoreda. To quote Mercè Rodoreda

[ TORNADA ]

Deixa’m dir que encara no estic bé, Let me say that I’m still not okay i que intento no passar pel teu carrer, And that I try not to go down your street i que hi ha cançons que salto molt sovint. And that there’s songs that I often skip Ets tu, record per tota la vida. It’s you, a memory for the rest of my life Deixa’m dir que encara no soc jo, Let me say that I’m still not myself que ara em falta temps per endreçar-te a lloc, That now I need time to tuck you away in your place que ara tot és fràgil, tot tremola. That right now everything is fragile, everything is shaking Tinc una autoestima en construcció. My self-love is under construction

Deixa’m dir que hauria estat pitjor, Let me say that it could have been worse que era un gran deliri aquella set d’amor. That it was all a great delusion, that thirst for love Quan et llances a estimar i surts escaldat, què fas? When you throw yourself into loving someone and you end up getting burnt, what do you do? Has de canviar de manera. You have to change something

Deixa’m dir que encara no soc jo, Let me say that I’m still not myself que ara em falta temps per endreçar-te a lloc, That now I need time to tuck you away in your place que només hi ha vida si la vius a poc a poc, That there’s only a life if you live it slowly citant Mercè Rodoreda. To quote Mercè Rodoreda

[tanzania2023]

17 Juliol: Llac Manyara

Aviam, això va així:

Jambo: Hola

Asante: Gràcies

Karibu: Benvinguts / de res

Raca Raca: depressa

Pole Pole: A poc a poc

Tafadhali: Si us plau

Habari za asubuhi: Bon dia

Usiku mwema: Bona nit

Hakuna Matata: cap problema

Avui després d'esmorzar hem fet el checkout del Olerai Lodge i ja hem tingut problemes per pagar. La Visa no l'acceptava la màquina i hem de pagar amb dòlars. I aquí tenim el problema: bitllets petits? No. Bitllets una mica trencats o arrugats? No. Bitllets d'abans del 2009? No. I així hem anat passant l'estona, triant els bitllets un per un fins que als senyors els agradin.

Un cop passat el tràngol, enfilem cap a Napuru Waterfalls. La carretera surt desde la principal i té tants sotracs que sembla el Shambala. Passem pel mig de poblats amb carrers estrets, avançant un munt de nens uniformats que van al cole. La carretera es cada cop més verda, més selvàtica i més elevada.

Arribem a una esplanada on ahir hi havia l'arribada d'una maratón i encara queden restes de la carrera.

Hi ha una guixeta on una noia amb un entusiasme zero ens cobra 10 dòlars per cap.

Havent pagat, tres xavals apareixen per fer-nos de guies i ens acompanyen per un camí verd, humit i preciós. Sembla un bosc del Pirineu però amb plantes selvàtiques.

El camí rellisca i fa molta baixada, no es fàcil. Es molt dret i complicat, però aviat arribem a baix de tot on corre un riuet de muntanya preciós. Anem caminant pel riu, sortejant pedres, rocs i l'aigua. Els guies ens ajuden.

I, una estona després, arribem al final del camí: un salt d'aigua molt alt envoltat de verd i roca. Es preciós i ha valgut la pena venir.

A la tornada ja som amics de tota la vida amb els guies, que son molt bons nanos. Un es Massai i va descalç.

Un cop al cotxe de nou, anem a l'oficina de Roadtrips a recollir l'entrada al Serengeti, que ens costa gairebé 2000 dòlars pels 4, el guía i el cotxe, per 3 dies.

Dinem a una pizzería i enfilem cap el Llac Manyara, al Maramboi Tented Lodge

A mig camí ens trobem un mercat rollo encants dels Massai i li demanem al xòfer de parar. Es un mercat impressionant, no hem vist mai res així. Ple de Massais vestits de forma tradicional venent de tot: taronges, patates, cebes, llavors, sabates, roba, radios, i fins i tot cabres. En serio, hi havia un camió ple de cabres i els Massais feien cua per comprar-ne.

Hem fet fotos però no els hi agradava gaire i fins i tot una noia ens ha renyat.

Ha estat molt impactant i autèntic

Seguim cap al Lodge i en arribar ja ens hem trobat jirafes, impalas, monos babuins, ñus, i més bitxos.

El Lodge es espectacular, a prop del llac. Ens reben amb un suc boníssim i anem a veure la posta de sol a la piscina, des d'on truquem a l'Arnau.

Les habitacions són tendes i no tant impressionants

Només entrar ens surt un porc senglar (Pumba) de sota l'habitació, que marxa espantat.

Sopem a la terrassa del Lodge amb espelmes.

[petxina]

i was tagged by @tucurui <33

favorite color: lately red

currently reading: mirall trencat by mercè rodoreda

last song: senglar atropellat scooter club by fetus

last series: currently watching community in 2023 🥴

last movie: escape room (2022) (it's a catalan comedy) i saw it some days ago with my mom :-)

sweet/savory/spicy: savory

currently working on: i'm crocheting a sweater vest rn and it's almost finished!

i tag @gaystevenstills @bichopalo @sarduy @persephonese @honeychiles @thispersonlovesoatmilk if you wanna do it!! also sorry if you’ve been tagged already lol

[vsnotresponding]

first line tag

i was tagged by @on-noon and @my-cursed-prince. thank you so much for the tag!

tagging @sunset-a-story @e-klair @oh-no-another-idea and @aquil-writes. share the first line of your stories (all of them or just some)

i'll include some from my short stories because i can ngl (also with their corresponding original version also because i can)

short stories

a white death (2018)

El cel col·lapsa, i sé que el fi està a prop.

The sky collapses onto itself, and I know the end is near.

the revolution of silence (2019)

Cada dia s’aturava per a escoltar la seva cançó.

They stopped every day to listen to their song.

conseqüències (2021)

(consequences: a the revolution of silence sequel)

Aliè al dolor de les cremades seguia rebuscant entre els vidres trencats coberts de cendra i sang.

Oblivious to the pain of their burns, they rummaged in between the broken glasses covered by ash and blood.

event horizon (2020)

L'eternitat. Un cercle viciós. La serp que es mossega la pròpia cua buscant satisfer la seva gana.

Eternity. A vicious circle. The snake that bites its own tail attempting to satisfy its hunger.

microwave background (2021)

L’existència. La via de tren morta. La caiguda a la vora d’un precipici, el mar fora de l’abast de la humanitat i el sol cegant les seves passes.

Existence. The dead train rail. The fall off a cliff, the sea out of humanity's reach and the sun blinding their steps.

la societat dels homes cocodril (2018)

(the society of crocodile men)

En estat natural els homes cocodril, cap de cocodril, cos d’home, es guien per les seves necessitats primàries: sexe, aliment i por.

In their natural state, the crocodile men—crocodile head, human body—are guided by their primary needs: sex, sustenance, and fear.

kaos (2017)

Ell era el caos i la serenitat que el cel necessitava, imparable plugim que enfonsava els seus cors en un profund desconsol.

He was the chaos and the serenity the sky needed, an unstoppable drizzle that sank their hearts in deep despair.

novels

cor vitae (2017)

Fue rápido, la verdad. Cuando el monstruo le mordió se hizo a la idea de morir.

It was fast, to be honest. When the monster bit him, he'd accepted the fact that he was going to die.

nemesis (2017)

Llovía. Hacía frío. Pero eso no lo detenía. Tenía que llegar-no, debía llegar.

It was raining. And cold. But that wasn't stopping him. He needed to get there—no. He had to.

project:nemesis (2017)

Enzo estaba sentado en su jardín.

Enzo sat at his garden.

genesis (2017)

Camino por la fina grava del camino, pensativo.

I walk through the fine gravel of the path, deep in thought.

púlsar (2020)

Resbalo al saltar de un tejado a otro, la lluvia oscureciendo el mundo a mi alrededor, los pasos de la guardia de los imitadores detrás de mí a punto de alcanzarme.

I slip as I jump from roof to roof, the rain darkening the world around me, the steps of the imitators' guard almost upon me.

untitled project (2021)

“I'm ready” the old man says.

[lesfoteses]

La miopia i les escopetes

2 de gener del 2023

Tenir miopia és una puta merda. Poca estona abans de llevar-nos i decidir que estàvem cansadíssims i que en tot cas demà ja anirem a esquiar, ha passat una cosa que quasi em mata del susto. Eren tipo les 6:42 del matí quan un cop molt fort ens ha despertat d'un bot. Alguna cosa de vidre s'havia trencat. Tinc un gat i el primer que he pensat és que s'havia matat el gat, que algo li havia caigut a sobre i se l'havia carregat. Però ha resultat que el gat és qui s'ha carregat un got de vidre de la cuina, el deu haver tirat contra el terra perquè mira, li ha sortit de dins, i s'ha trencat en mil bocins. I quan dic mil no exagero -o potser sí, però per poc-, hi havia vidres petitíssims fins i tot al plat del pinso, a la pica, sota la nevera, fins i tot sota la taula del menjador. No entenc amb quina potència ha tirat el got, perquè tremendo merder s'ha generat en un moment. I llavors, ah, la miopia! Tinc 3,25 i 3,75 al dret i l'esquerra respectivament, i quan m'he aixecat sobresaltada a "veure" què s'havia trencat, m'he oblidat d'agafar les ulleres. PERQUÈ CLAR, QUAN PASSEN ACCIDENTS, QUI PENSA EN AGAFAR LES ULLERES? El gat podria haver estat en perill i no hi he caigut, en què soc fotudament cega sense ulleres. Total que entre la son, els ulls mig aclucats per les lleganyes i la miopia, no veia una puta merda del merder. El Marc ha vingut darrere meu intentant-me guiar fins que li he dit que em portés les ulleres, per favor, que no podia més ja amb aquesta incapacitat que tant odio. I mentre escombrava la resta de vidres de got (ex got de Nocilla), pensava operar-me els putos ulls i tornar a ser una persona funcional en aquest món de Deu, per si mai torna a passar això però greu de veritat. He d'estar preparada, i sent miop, si això fos una pel·lícula i esclatés una guerra o un problema de veritat, moriria al primer quart d'hora.

El dia quasi s'ha tornat a esguerrar poc després d'esmorzar. Un cop al llit després de recollir els vidres, hem decidit que avui no esquiaríem, "ja en tot cas veiem demà". Així doncs, com que ens hem llevat tard, hem decidit justificar aquesta pèrdua de temps sobant anant a Queralbs a esmorzar. La carretera fins allà dalt és fantàstica, des de Ribes són poques corbes i bones vistes, a més no té pèrdua, que per gent com jo que em perdo de seguida en cotxe tot i anar amb el Google maps és perfecte. Sent dilluns a més, hi ha poca gent per la qual cosa es va molt tranquil. Hem esmorzat a Cal Xix, al pis de dalt, amb bones vistes de la vall, tot i que no hem sabut identificar ni un sol cim perquè som uns primos. Llavors hem tingut LA idea. Se'ns ha acudit buscar la casa de la família dels Pujol, perquè no sabíem quina era. Només ha calgut una cerca ràpida a Google per trobar fotos del Punt Avui i altres mitjans del casoplón dels Pujol-Ferrusola. I només ha calgut fer el poble de punta a punta per trobar la casa que buscàvem, no ha estat gens difícil, un nen sense l'ESO ho podria aconseguir.

Es tracta d'una casa -sorpresa- allunyada de la resta, -sorpresa 2- mig amagada entre arbres i -tercera sorpresa- amb les millors vistes de tot Queralbs. La reixa que protegeix la mansió ens l'hem trobat oberta, i ni el Marc ni jo hem dubtat un moment. Ens hem posat la caputxa, ens hem tret les sabates per no deixar petjades i hem entrat al jardí dels Pujol Ferrusola. A poc a poc, ens hem acostat fins on hi tenen el parking, i de cop, un gos comença a bordar i em fot un susto que caic a terra i encara em fa mal el maluc, demà em sortirà un blau. I llavors, un crit "Qui hi ha? Què hi feu aquí?". I llavors, òbviament, ens hem cagat a sobre.

Era un home que s'assemblava massa al Carles Puigdemont. PERÒ MASSA. Quan dic massa em refereixo al fet que a partir d'ara tindrem la teoria que Carles Puigdemont no està a Waterloo sinó que s'allotja a Queralbs, i que només va a Waterloo quan vénen mitjans o quan l'agenda l'obliga a ser-hi. El Carles -ara li diré així- ens ha vist, perquè tot i la caputxa heu de saber que la meva jaqueta és negra i rosa i la del Marc, vermella. Per la qual cosa, encara que potser no se'ns vegi la cara, se'ns veu la roba. Joder, quina putada hem pensat. I llavors no se'ns ha acudit res millor que fer-nos passar per turistes. Hem començat a parlar anglès, per fer veure que érem turistes que ens havíem perdut anant a Núria: "sorry, sorry, where is Núria?", i el KRLS: "Fora, turistes, de casa!", i he pensat "calla, no sigui aquest d'Arran", i llavors ens ha fet por perquè s'ha tret una escopeta de darrere. Mai he vist una escopeta de veritat des de tan a prop. He de dir que una escopeta de veritat des de tan a prop és igual que qualsevol escopeta de veritat però des de lluny, l'únic que com que tinc miopia, com més a prop més detalls puc apreciar. En aquest cas d'avui, hem pogut apreciar fins i tot el color del mànec. No sé si el Carles ens hagués arribat a disparar mai, matant-nos i creient havent-se carregat dos alemanys i que mai ningú hauria repatriat els cossos.

A la tarda hem baixat a la pista a fer uns xuts amb una de les pilotes de futbol que encara guardem al garatge de casa. És la primera pilota de futbol que em van regalar els Reis quan era petita. Ara està desinfladíssima, però encara aguanta i m'ha agradat jugar-hi. Tot anava bé fins que han arribat uns nens d'uns 10 o 13 anys. El Marc en aquell moment estava a la porteria i jo xutava "a marcar". De cop i volta, no sé què ha passat, però he xutat i se m'ha desviat la pilota, amb tan mala pata que li he rebentat la cara a un dels nens. Es deia Samuel i l'he fet plorar. L'hem acompanyat a la font perquè es posés aigua i després ens hem fugat, abans que vinguessin els pares o algo. Jo patia per si li havia trencat les dents, em fotria un bon pal ara haver de pagar una ortodòncia a un menor desconegut, la veritat... Abans de gairebé carregar-me el nen, havia tingut un tendre pensament de nostàlgia: veient-los he pensat un moment "ojalá tornar a ser així de petita per jugar cada dia". Però per sort se m'ha passat ràpid. Ni de conya tornaria enrere, quina mandra. Just després de pensar això, canyardo a la cara.

Ens hem ficat al llit d'hora avui, la idea és que demà anirem a La Molina i un cop allà, in situ, valorarem si val la pena o no pagar el forfait + el material per esquiar sobre els menys de 20cm de neu glaçada que hi deu haver a aquesta hora a la Costa Rasa.

[fortunetellersdilettante]

Sembla que va ser ahir quan vaig veure la teva cara Em vas dir que estaves orgullós, però em vaig allunyar Si només sabés el que sé avui Ooh, ooh Et tindria en braços Em trauria el dolor Gràcies per tot el que heu fet Perdona tots els teus errors No hi ha res que no faria Per tornar a escoltar la teva veu De vegades vull trucar-te Però sé que no hi seràs Oh, em sap greu culpar-te Per tot el que no podia fer I m'he fet mal a mi mateix fent-te mal Alguns dies em sento trencat per dins, però no ho admetré De vegades només vull amagar-me perquè ets tu el que trobo a faltar I és tan difícil acomiadar-se Quan es tracta d'això, ooh, ah Em diries que m'equivocava? Ajudaries a entendre-ho? Em menysprees? Estàs orgullós de qui sóc? No hi ha res que no faria Per tenir una oportunitat més Mirar-te als ulls I et veig mirant enrere Oh, em sap greu culpar-te Per tot el que no podia fer I m'he fet mal, oh Si tingués un dia més Et diria quant tinc

[useless-catalanfacts]

Gràcies policía!

Anar ràpid en una emergència o arremangar-se per ajudar no ho porteu bé però fotre'ns d'hòsties al poble que hem respost a l'auxili de la nostra gent?

No m'importa que m'hagin trencat una costella a cops de porra l'únic que vull són responsabilitats polítiques, orgàniques i institucionals. Han deixat morir els nostres veïns, han mentit cada dia i ens han impedit ajudar amb excuses inexistents

Això es un marrón tremendo, visca València i visca tots els que hi ajudeu! I avall els f***s de p***!

!!!!!!!!!!!!!!!!

[hakkiest]

@napo-con-fritas tageóme but i already answered all the questions in another tag game EXCEPT the To Be Read one SO!!! let me answer that one in excrutiang detail:

Next TBR:

Imáginários da Terra, ensaios sobre natureza e arte na contemporaneidade (Earth Imaginaries, essays on nature and art on contemporary times) by Louise Ganz

Thus was Adonis murdered by Sarah Cadwell

Sorelle Materassi (the Materassi sisters) by Aldo Palazzeschi

Culture in a Liquid Modern World by Zygmunt Bauman

Moça Deitada na Grama (young woman laying in the grass) by Carlos Drummon de Andrade

Mística e Razão, Dialética no Pensamento Judaico (Mysticism and Reason, dialectis in Jewish thinking) by Alexandre Leone

Merchands d'Art (Artsellers) by Daniel Wildenstein

Mirall Trencat (Shattered Mirror) by Mercé Rodoreda)

Le Sel de la Vie (the salt of life) by Françoise Héritier

Historie de l'art et lutte des classes (History of art and class struggle) by Nicos Hadjinicolaou

Baudelaire - compilations, organized by Plínio Augusto Coelho

Clarissa by Erico Veríssimo

tagging any mutuals that have been reading tbh!!! also @misa-ndry eonni you seem you've read a lot im curious on your next ones!

[communitymanagerandorra]

La nostra llagosta amb ous trencats i patates fregides és un homenatge als sabors autèntics amb un toc d'elegància. Vine a tastar-la i deixa't sorprendre per la seva qualitat i frescor!

☎️ +376 847 700

📍 C/ Costes de Teixidó, 4

La Massana

#AndreaRestaurant #Llangosta #OusTrencats #Gastronomia #MenjarGourmet #LaMassana

#RestauranteAndorra

#RestauranteLaMassana

#Llagostaambous

#Llamàntolblau

#Marisqueria