saramsoldevila-blog

[saramsoldevila-blog]

Els wikis

Quaranta-quatrena nit

Segons la Viquipedia, un WIKI és un lloc web col·laboratiu que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'un wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és la Wikipedia.

Tothom pot crear un espai wiki, els programes més utilitzats són www.wikia.com o www.wikispace.com Un wiki permet organitzar-se d'una forma coordinada, sense tenir moltes còpies d'un mateix document. El procés és senzill: Editar, Escriure i Desar. En aquest video pots veure exemplificat el funcionament d'un wiki:

Jo m’he unit a la causa i he creat el meu propi wiki sobre les Aurores Boreals o Polars. Si fas click aquí, podràs anar a l’enllaç.

Font: www.upsocl.com

[saramsoldevila-blog]

Quaranta-tresena nit

Tal i com explica la Clàudia en aquest post del seu blog, aquestes són les 4 metàfores de Charles Crook per a expressar l’utilitat de les TIC a l’aula.

Espero que et sigui d’utilitat i no t’oblidis de passar-te pel blog de la Clàudia fent click aquí

Les 4 metàfores

Charles Crook, en el seu llibre “Ordenadores y aprendizage colaborativo” ens explica un sistema d’aprenentatge de l’ordinador a partir de diferents metàfores.

Aquí us presento una petit resum de la tasca que se’ns ha encarregat des de l’assignatura de Gestió de la informació i les TIC.

Avui en dia, els mestres poden utilitzar els ordinadors dins de l’aula i en l’aprenentatge de diferents maneres. En les quatre metàfores anteriors hi trobem els diferents usos de l’ordinador.

A la taula hi trobem 3 columnes: a la primera, els noms de les metàfores; a la segona, la seva explicació i per últim a la tercera hi ha un exemple dels seus usos (programes o webs per treballar amb aquests).

Aquí us deixo alguns blogs de les meves companyes on també podeu trobar informació sobre les 4 metáfores. Crec que és interessant poder veure diferents fonts d’informació que parlen d’un mateix tema, això enriqueix la nostra recerca i ens fa més crítics a l’hora de seleccionar la informació:

Pilar Tascones

Mireia Hernández

[saramsoldevila-blog]

La naturalesa del llenguatge audiovisual

Quaranta-dosena nit

Després de llegir alguns fragments del llibre 

“Vídeos y educación”, de Joan Ferrés, he respost a les preguntes que ens va plantejar el professor.

Espero que t’hagi sigut d’utilitat i mica en mica puguis apreciar la granimportància de les TIC a l’educació.

[saramsoldevila-blog]

La taxonomía de Bloom

Quaranta-unena nit

Benjamin Bloom i altres col·laboradors (1956) van classificar les activitats educatives, graduades de més senzilles a més complexes, amb el que es coneix com Taxonomia de Bloom. És una llista de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolar i, per tant, ser objecte d'avaluació. Aquestes activitats educatives han de complir el domini cognitiu, domini afectiu i psicomotor. La base d'aquesta piràmide era el coneixement, seguit de la comprensió, aplicació, anàlisi, síntesi i, en el vèrtex, l'avaluació.

El 2001, es va publicar la nova taxonomia, que va ser revisada als anys 90. Un aspecte que van considerar per canviar, va ser la síntesi. La síntesi amb un criteri més ampli i relacionar-la amb crear. A més, es va canviar l'ordre: Recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear.

Definim els conceptes d'aquesta última taxonomia:

-RECORDAR: Reconèixer i portar a la memòria informació rellevant de la memòria a llarg termini. Reconèixer, recordar, llistar, descobrir, recuperar, denominar, localitzar

 COMPRENDRE: Habilitat de construir significat a partir de material educatiu. Interpretar, exemplificar, classificar, resumir, inferir, comparar, explicar.

APLICAR: Aplicació d'un procés après. Executar, implementar, usar.

ANALITZAR: Descompondre el coneixement en parts i pensar com es relacionen amb l'estructura global. Diferenciar, organitzar, atribuir, comparar, reconstruir, delinear, estructurar, integrar

AVALUAR: Comprovació i crítica. Revisar, formular, hipòtesis, experimentar, jutjar, provar, detectar.

CREAR: Reunir coses i fer alguna cosa nova. Generar, plantejar, produir, dissenyar, construir, idear, elaborar.

L'últim canvi que s'ha produït és el 2008, on incorpora el coneixement de les noves tecnologies (TIC) dins les aules, ara és l'anomenada "Taxonomia de Bloom per a l'era digital". Aquesta és la meva taula:

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Taxonomia_de_Bloom http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3.html

[saramsoldevila-blog]

Més idees que emocions

Quarantena nit

Avui volia comentar 6 eines per a donar suport al pensament, sempre recolzant l’hemisferi dret del cervell, aquell que cuida les emocions.

1.Trello:

El Trello és una eina Online que gestiona les nostres llistes de targetes,  desplaçant-les, qualificant-les, classificant-les…

És un programa gratuit que permet treballar de manera col·lectiva i visual a l’aula, ajuda a establir ordres i treballar colze a colze amb els companys per a arribar a conclusions conjuntes.. 

Hi ha moltes extensions i programes que dia a dia milloren el Trello per a fer-lo més accessible per a nosaltres.

2. Núvols de paraules:

Segons el nostre professor Jordi Simón:

“ Un núvol de paraules és una representació condensada d'un document el qual atritueix una grandària a les paraules en funció de la freqüència d'aparició.Quan utilitzis un núvol de paraules és interessant que et plantegis que estàs transmeten al destinatari del teu missatge ja que has canviat l'ordre lògic del discurs escrit per un ordre d'importància númèrica i també hi has incorporat colors. Pensa en quina paraula ha quedat al mig del núvol, quin color té, quina és la paraula o paraules més grans...... en l'exemple que tens a continuació no cal posar títol ja que sembla que el tema més important és learning que a més està en vermell. No et conformis amb el primer núvol que et generi, treballa'l canvia els colors, extreu les paraules que distorsionin el significat.... fins que sigui el núvol que tu vols.”

3. Mapes conceptuals:

Els mapes coneptuals van ser creats per Joseph D. Novak i s’han convertit en una tècnica fonamental per representar el pensament a l’educació.

La creació d’un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. A més a més l’elaboració d’un mapa conceptual segueix un procés que passa per diversos estadis:

-Selecció i jerarquització de conceptes.

- Reflexió sobre la relació entre cada concepte amb tots els altres

-Concepció d’una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent.

La pràctica que ens ha proposat el nostre professor ha sigut la seguent:

Hem hagut de llegir el text: El dinar de Nadal

Tenir present que el fet de transformar la informació, en aquest cas d'un text redactat a un mapa conceptual, implica entendre, analitzar i relacionar correctament tots els elements del text

Creeu el mapa conceptual sobre:  El dinar de Nadal

Deseu el mapa 

Feu una exportació a jpg..

Expliqueu en una entrada del vostre bloc, com heu fet aquest procés, dificultats que heu trobat i inseriu la imatge del sopar.

Aquest és el mapa mental que he creat amb  BubblAquesta és una imatge del dia de Reis amb la meva avia.

4.Taulers d’anuncis:

Es tracta de tenir un suro on anar pujant petites idees i escrits, per anar compartint informació. Un bon exemple seria: Padlet or Wallwisher

5.Mapes mentals:

Els mapes mentals són una eina de suport que ens permet organitzar i estructurar conceptes, facilitar-nos l’expresssió de les idees, prendre apunts, etc partint d’una idea principal.  Algunes pàgines que ens permeten configurar el nostre mapa mental són exemples com aquests: Mindomo,Mindmester i Mapmyself

6.Fluxogrames:

 Font: http://www.definicionabc.com/

Segons el que en Jordi Simon explica al seu blog els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. S’utiltzen per:

Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.

Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,…

Aquesta eina té una simbologia molt definida:

Podem treballar els fluxogrames amb diferents eines, com per exemple:

- Microsoft Word.

- Write d'OpenOffice.

- Gliffy

[saramsoldevila-blog]

Citar, referenciar i fonts fiables

Trenta-novena nit

Després de llegir aquest artícle del nostre professor, m’ha quedat molt més clar com citar una informació i com assegurar-me d’utilitzar una font fiable. Us en faré cinc cèntims!

La Universitat de les Illes diu que per assegurar-nos de que una informació és una font fiable hem de tenir en compte:

Qui: l’autor de la informació ha d’estar ben identificat per donar credibilitat al contingut.

Què: és important avaluar la informació que apareix a la web tenint present: la exactitud, l’objectivitat, la cobertura (abast, profunditat…), la vigència (validesa temporal de la informació) i la relevància (pertinència de la informació per al nostre interès).

Quan: hem de tenir constància que la informació s’actualitza regularment.

On: tenir en compte les caracterìstiques de la web i el nivell d’informació que s’hi pot trobar, per exemple amb pàgines professionals, lloc web d’una universitat, públicació científica… A través de la URL es pot determinar quin organisme/institució hi ha darrere de la informació.

Per a què: és important saber el propòsit de la pàgina i identificar els usuaris potenials de la informació: públic en general, alumnes universitaris, científics, docents…

Com: cal evaluar l’eficàcia del seu funcionament.

Un cop segurs de que les nostres fonts són segures i vertaderes, les hem de citar per a atorgar-la de credibilitat i per a que ningú ens pugui acusar de plagi.

Fonts: http://biblioteca.uib.cat/digitalAssets/205/205332_avaluacio_fonts_informacio.pdf

[saramsoldevila-blog]

Els treballs colaboratius amb suport TIC

Trenta-vuitena nit

El món ha fet moltes voltes... Els alumnes no són com els d’abans... I l’escola, ha canviat!

Ultimament moltes escoles creuen en l’ús de les tecnologies per a la millora de la qualitat de l’aprenentatge i posen a l’abast dels alumnes recursos tecnològics que els ajudaran en la seva promoció social i cultural.

Aquestes escoles utilitzen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a mitjà per atendre la diversitat i potenciar l’autonomia de l’aprenentatge (aprendre a aprendre). No volen ensenyar informàtica: volen utilitzar la informàtica com a eina de treball, recerca i aprenentatge.

Els treballs colaboratius són una molt bona oportunitat per a treballar les TIC.

Font: Jesuïtes Bellvitge

Font: agora.grial.eu

[saramsoldevila-blog]

Wikipedia

Trenta-setena nit

Per a tots va ser un gran descobriment, ha solucionat infinits treballs d’estudiants, resolt dubtes i a més, ha proporcionat informació per als més curiosos, però,qui hi ha darrera de la Wikipèdia? Què és exacament?

La viquipèdia és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. 

Els seus articles estan estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. Per a evitar errades, hi ha persones que continuament vigilen les noves aportacions. Així doncs, actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet.

Per acabar m’agradaria ressaltar quins són els 5 pilars de la Viquipèdia, els pots llegir fent click aquí

Ah! I si algun dia t’animes a crear un article de Wikipedia, seria molt interessant que consultessis el llibre d’estil

Jo ja m'he animat a editar una pàgina d'un tema que m'apassiona: La Lomografia. Fa temps vaig fer un extens treball sobre això i he volgut afegir informació. Si fas click aquí, podràs veure la meva aportació.

[saramsoldevila-blog]

Copyright

Trenta-sisena nit

En contraposició a l’últim article, avui explicaré que es el Copyright.

Els drets d'autor són una forma de protecció, símbol ©, proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'obres originals incloent-hi obres literàries, dramàtiques, musicals, plàstiques i intel·lectuals. Aquesta protecció està disponible tant per a obres publicades, com per aobres que encara no s'hagin publicat. Generalment, dóna al propietari del dret d'autor, el dret exclusiu per a fer i autoritzar a altres a fer el següent: - Reproduir l'obra en còpies. - Distribuir còpies de l'obra al públic venent-les o fent un altre tipus de donació de propietat com ara llogar o presstar aquestes còpies. - Presentar l'obra públicament, en cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques i coreogràfiques, pel·lícules i d'altres produccions audiovisuals. - En cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudio digital.

A què afecta? Els drets d'autor protegeixen “obres originals” que estiguin fixades en una forma d'expressió tangible. La fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentre aquesta pugui ser comunicada mitjançant l'ajuda d'alguna màquina o aparell. Les obres amb drets d'autor inclouen les següents categories: - Obres literàries. - Obres musicals, incloent-hi la lletra. - Obres dramàtiques, incloent-hi qualsevol acompanyament musical. - Pantomimes i altres obres coreogràfiques, pel·lícules i altres obres àudiovisuals. - Gravacions sonores. - Obres arquitectòniques.

A què no es pot aplicar?

En general, hi ha materials que no poden tenir drets d'autor. Un d'ells són els treballs que no han estat fixats en una forma d'expressió perceptible, com discursos improvisats o presentacions que no han sigut escrites o gravades. Un altre, les llistes d'ingredients o continguts, tampoc poden tenir drets d'autor aquelles obres que consisteixin totalment d'informació que és de coneixement públic, i per tant, propietat comuna com calendaris, cintes o regles…

Tota la informació ha estat extreta de la Viquipèdia

[saramsoldevila-blog]

Creative Commons

Trenta-cinquena nit

Acabo de fer una autorització per a que el meu blog, aquest que estàs llegint tingui una llicència Creative Commons, així que ara explicaré que significa això.

Creative Commons (CC), com he dit anteriorment, és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.  Per tant, tenir una llicència de Creative Commons permet copiar i difondre la informació sempre i quan citem a l’autor.

Creative Commons és un entremig entre Copyright i Copyleft. Proposa mantenir alguns drets reservats, és l’autor qui acabarà de definir com vol que sigui exactament la seva llicència. 

Per exemple, Wikipedia té una llicència Creative Commons, i com ara vull utilitzar una informació que prové d’allà cito la font.

Avantatges i inconvenients

Avantatges

Ajuda en el procés d'equilibrar drets de l'autor i de l'usuari.

Relació més directa entre autor - usuari.

Llicència estandarditzada (alguns drets reservats).

Fomenta l'accés lliure i gratuït d'obres a Internet.

Compatible amb altres llicències (copyright, copyleft).

L'autor/a decideix com i en què condicions explotar la seva obra.

Contribueix a l'enriquiment dels commons.

Plataforma de llançament de l'obra d'artistes principiants.

Facilitat d'interceptar "infractors".

Compatible amb la normativa espanyola de Propietat Intel·lectual (LPI) que contempla principalment 4 drets: atribució, integritat, divulgació, explotació.

L'explotació té 4 manifestacions: reproducció, distribució, comunicació pública i transformació.

Inconvenients

Caràcter perpetu, irrevocable i gratuït.

Incoherència amb la LPI: anul·lació a l'autor de la llibertat per poder en qualsevol moment, canviar la llicència CC per altra, o inclús anul·lar-la.

No permet el control sobre l'explotació posterior de l'obra.

No estableix un termini fix en la cessió de drets que representa.

Incoherència de significat interna: es vol fomentar l'ús lliure i gratuït d'obres amb un mecanisme "propietari" la llicència. D'aquí sorgeixen dues postures:

L'autorització de drets a favor de l'accés públic en contra dels seus interessos privats.

Autors/usuaris acostumen a percebre una "patrimonialització" de les obres. És a dir, es reforça la percepció que les obres són propietats, les llicències sempre són necessàries i els usos/drets han d'estar expressament autoritzats.

Font: Wikipedia

Potser amb aquest video acabaràs de comprpendre el concepte.

[saramsoldevila-blog]

Prezi

Trenta-quatrena nit

El Prezi és una alternativa al Powerpoint que serveix per a fer presentacions d’una manera molt més senzilla i dinàmica.

Tot i que és més limitat que el Powerpoint i necessitem de connexió a internet per a utilitzar-lo, he notat que cada cop més gent utilitza el Prezi per a les seves presentacions ja que té alguns avantatges:

És més senzill d’utilitzar

Degut al seu disseny minimalista és més difícil caure en la temptació d’omplir la pàgina de text, se li dóna molta més importància a la imatge.

És gratuït i online, no cal que ens descarreguem un programa i per tant estalviem memòria del disc dur.

És més dinàmic i divertit. Té alguns efectes molt curiosos com per exemple el zoom en un punt determinat o el “viatjar”a través de la imatge de fons.

Aquest és un exemple de Prezi que vaig utilitzar per a la meva exposició de Identitat i Territori. L’efecte que comentava en l’últim punt és que sembla que explorem la caravana per dins.

Per últim, m'agradaria compartir 5 punts que la BBC a la seva secció Active de recursos educatius,va donar a conèixer els avantatges de l'ús del Prezi per a afavorir l'aprenentatge de forma visual i de manera organitzada.

 Prezi asegura el impacto visual del contenido. Con la facilidad de importar imágenes, mapas, documentos PDF y la experiencia cinematográfica de la función de “zoom”, los alumnos sentirán como si se transportarán al “mundo” que hayas diseñado.

 Prezi es una pizarra interactiva amigable. Es interesante ofrecer estas presentaciones a los jóvenes a través del iPad, pues pueden prestar especial atención con la navegación táctil.

 Prezi puede mantener en el dominio público en la Internet para que los alumnos revisen todo el material desde donde quieran.

 Prezi es una gran herramienta para las sesiones interactivas en clase o proyectos de grupo. Los estudiantes pueden colaborar en tiempo real (hasta un máximo de 10) en el aula o en casa. 

 Se puede convertir un archivo de PowerPoint a Prezi con la función “PowerPoint Import “.

Font: http://www.bbcactive.com/

Per últim vull compartir aquest video molt interessant, que resumenix el que he intentat explicar en aquesta entrada.

[saramsoldevila-blog]

El comportament ètic a la xarxa

Trenta-tresena nit

Font: http://motherdaughterandawife.blogspot.com.es/

Sovint pensem que Internet, i en general el món virtual és lliure. Que com ningú ens veu descarregar-nos una cançó, pel·lícula o copiant i enganxant al nostre blog un text amb Copyright no ens passarà res. 

Ens creiem que ningú ens podrà fer mal a través d’internet però estem molt equivocats.

Si no utilitzem adequadament internet podem cometre delictes sense adonar-nos i ens poden perjudicar molt com per exemple, robant-nos la identitat.

És per això que hauriem de vigilar molt més quan estem davant el treball d’altres persones, ja sigui físic o virtual. 

Seguint l’exemple que el nostre professor ens va posar, si bé ens incomodaria robar unes bambes d’una botiga, hauriem de sentir la mateixa sensació de rebuig quan estem davant d’un programa de descàrregues gratuites o un blog, per exemple, el qual podem consultar la seva política de drets abans d’extreure informació. Si ens interessa alguna informació potser li haurem de demanar permís al propietari i fins i tot pagar una quantitat, res més enllà del que faríem per un llibre ja publicat. 

Internet ens ofereix cada cop més alternatives per a gaudir de música i films a un preu reduit i legalment. Alguns exemples són Spotify o Netflix.

Sense anar més lluny, si robem unes bambes d’una botiga i ens enxamen, ens faran pagar una petita multa. En canvi, si cometem un delicte virtual podem anar fins i tot a la presó!

Així que ja saps, a partir d’ara intenta respectar el treball i l’esforç dels altres demanant permís, citant o si és necessari pagant com ho faries per un material físic.

[saramsoldevila-blog]

Endevinalla

Trenta-dosena nit

Ja fa uns mesos la Clàudia i jo vam fer una endevinalla per a treballar el tractament de videos online. La qualitat no és gaire bona ja que estpa gravada amb el meu mòbil i estpa editat amb el editor del Youtube.

Hi ha editors molt millors, però sens dubte aquest és una bona opció quan volem editar i penjar un video ràpidament des del nostre mòbil.

Espero que us agradi!

[saramsoldevila-blog]

La metàfora del núvol sòlid

Trenta-unena nit

Abans de començar m’agradaria citar un fragment extret d’un blog anomenat Educa con TIC. Fes click aquí per anar al blog. 

“Internet no es la nube. Dicho así tal vez suena antipático y hasta un poco socarrón, pero vamos a explicar qué queremos decir y por qué nos parece que así puede comenzar una clase. 

La nube es una de las metáforas más populares cuando se habla de "Internet" en general. Hace varios años escuché en una charla que estaba vetusto decir "lo puse en Internet" o lo subí a "Internet", y había que decir "lo puse en la nube", o lo subí "a la nube". Y hace varios años ya también, yo mismo me he descubierto diciendo mucho sobre la nube, encontrando más y más aristas de la metáfora, enseñando y escribiendo sobre la nube. No obstante la idea de nube en Español es heredada del Inglés (de los norteamericanos principalmente) que hablan hace años del cloud computing.

Por otra parte, vemos una enorme cantidad de servicios cloud que nos rodean, acechan y seducen con la promesa de tener todo siempre allí disponible, en cualquier pantalla conectada.

La nube pasó a ser en el imaginario colectivo global (de los que accedemos a la Red) casi un sinónimo deubicuidad; y esto es muy interesante -o al menos curioso- porque ese atributo, histórica y simbólicamente siempre fue atribuible sólo a Dios; y ahora se le asigna también a la nube = Internet. Entre medio no hubo personas, ni otras tecnologías, del Señor que está en todas partes y por tanto todo lo ve, a La Red, sin escalas, y sin chistar. Siempre me llamó la atención.

Fuera de ese "detalle" podemos percibir que hablar de la nube es en muchos casos suponer ubicuidad. Hasta el mismísimo Sugata Mitra, hace unos años nos sorprendió con la Nube de Abuelas, como parte de su metodología e investigación, alimentando la idea -en el caso de la Educación particularmente- de que la nube está ahí siempre disponible, es buena y nos ayuda siempre.”

El núvol no és sinònim a internet però el núvol Si que existeix. Per a entendre-ho millor pots mirar aquest video:

Actualment ja no és necessari ocupar llocs dels nostres ordinadors sinó que ho guardem al núvol, que encara que sembli mentida és físic i real. El núvol són un conjunt d’ordinadors que guarden tot el que nosaltres enviem a plataformes com Dropbox o Youtube. Per a connectar el món existeixen uns cables intercontinentals, en aquest entretingut video ho podras veure.

[saramsoldevila-blog]

Actualitat Educativa

Trentena nit

Fa unes setmanes em va tocar a mi fer l’exposició d’una notícia o article de caire educatiu que em cridés l’atenció.

Jo sense cap mena de dubte vaig escollir aquest article anomenat: España no es Finlandia.

Et recomano que te’l llegeixis! El que diu és realment interessant en una època on totes les persones de l’àmbit educatiu estem escoltant dia a dia comparacions amb Finlàndia. 

Font: https://medium.com/

Espero que t’agradi.

[saramsoldevila-blog]

Land Art

Vint-i-novena nit

Avui vull compartir amb vosaltres un treball que he fet per l’assignatura de plàstica. Ha sigut tota una experiència fer-lo i m’agrada molt el resultat. 

La tasca consistia en fer una obra de Land Art.

Land art o art de la terra és un moviment artístic que va sorgir a final dels anys seixanta, en el qual el paisatge i l’obra els troben estretament lligats. A més, també fa referència a un art creat a la natura, utilitzant materials d’aquesta, com per exemple al nostre cas les fulles. Les escultures no es situen al paisatge, sinó que el paisatge és el mitjà de la seva creació. Sovint aquestes obres es representen en espais oberts, lluny de la civilització. 

Com no els referents artístics per a aquesta obra també amb el Japó i es que  L’art té per als japonesos un gran sentit introspectiu i una relació molt estreta amb la natura. Valoren molt la imperfecció i el caràcter efímer de les coses. Per a ells la pau i la harmonia van molt lligades a la calidesa i la comoditat. Els japonesos s’enfrenten a un medi físic violent, temible i impredecible davant el qual se senten impotents. L’Ikebana és la expresió màxima d’allò efímer. En ell trobem representat el passat (amb fulles seques o flors molt obertes), el present (fulles verdes o flors obertes) i el futur (capolls de flors o rovells de les fulles). 

Tota aquesta informació em va impulsar a crear el meu land art.

L’obra va ser duta a terme al Parc de la ciutadella, lloc que sento molt meu, ja que està prop de casa meva i per a mi és com un oasis al bell mig de la ciutat. Un lloc on desconnectar de tot per a gaudir de grans extensions de gespa on seure tranquilament amb un mocador escoltant el soroll dels tambors i les cotorres.

Vaig investigar una estona els materials que hi havia i després de descartar fulles de plataner seques, petites branques, fulles de pi, la superfície de la gespa i la superfície de la sorra, una palmera em va convidar a entrar dins el niu que havia format amb les seves fulles corbes. Just davant de la palmera hi havia unes flors precioses de color groc, lluents i joves, resistint el fred de l’hivern. Es mereixien ser les protagonistes de la meva obra. Així que vaig agafar-ne unes quantes i vaig enganxar-les amb les fibres naturals del tronc de la palmera amb tota la gràcia que vaig poder.

Mentre lluitava contra la meva pròpia ombra per a fer una fotografia en condicions de la meva obra, un noi se’m va apropar i em va demanar permís per treure una foto al meu land art. Era fotògraf urbà i li apassionava la natura. Vaig respondre afirmativament encantada i en aquesta web es pot trobar el resultat: Fes click aquí

A la seva web ens dedica unes paraules a mi i la amiga que em va ajudar a crear el Land art:

“Gracias por crear esta pequeña ilusión. Dedicada a las chicas que esta tarde le dieron al parque alegria.”

El tronc sec de la palmera significaria el passat, les fulles verdes i corbes de la palmera significarien el present i les flors el futur i els diferents camins que pot adoptar aquest. En una petita metàfora diríem que allò positiu ens espera al girar la cantonada.

Fent aquest treball m’he sentit molt especial. Per una banda he hagut d’observar atentament el meu voltant, apreciant cada petit detall i estant oberta a que m’inspirés la cosa més casual. Per una altra banda, he descobert que fent art al carrer, i més el land art, podem establir un contacte únic i especial amb les persones del nostre voltant. Fent aquest treball vaig aconseguir donar llum a una palmera que fins ara potser passava desapercebuda i treure un somriure interior a tothom que hi passés pel davant.

 A més, vaig inspirar a fer art amb l’art i vaig poder conèixer un noi molt simpàtic que segur que mai hagués conegut sinó hagués sigut gràcies a l’art. 

M’agradaria transmetre als nens aquesta idea. Que comparteixin l’art, que el facin visible i alegrin la vista i la vida dels altres. Que ensenyin al món el que porten dins.  

Font: https://davidhelias.wordpress.com

[saramsoldevila-blog]

Booktrailer i recomanacions culturals

Vintivuitena nit

Recordes aquesta entrada? Fes click i sabràs de que parlo!

La meva tripulació, formada per la Clàudia, la Meri, l’Anna, la Gisela i jo ja hem arribat al port amb aquest treball i tenim el resultat! Espero que t’agradi i et motivi per llegir aquest llibre.

A mi particularment m’agrada molt aquesta autora i ja he llegit forces llibres d’ella com per exemple: Sueño profundo, Kitchen, NP i El Lago. Aquí et dono 5 motius per llegir a la Banana Yoshimoto:

Quan encara era una estudiant universitària, la Banana Yoshimoto va guanyar el premi Nercorner Writter Prize al 19987. Aquest llibre va ser publicat 2 anys després per una encara molt jove escriptora. A més, ha rebut el premi Premio Scanno i el Izumi Kyoya.

És una de les escriptores més importants de la literatura japonesa contemporània.

Alguns dels trets principals dels seus llibres son que per exemple les protagonistes són dones, la mort és un tema molt recurrent a les seves noveles ja sigui directa o indirectament. Tot i així sempre es tracta de maneres poc convencionals que ens aportaràn noves dimensions sobre un tema tant dur. Amb la mort, l’escriptora investiga sobre la vida.

Es mou entre el mon real i l’oníric i això sempre és interessant.

Són llibres curts però que deixen petjada. Llibres assossegats i molt sensiorals que ens explicaran fins l’últim detall de les històries amb imatges molt potents i que semblen reals.

I la música del video que t’ha semblat? A mi m’encanta. És un grup anomenat Tokyo Ska Paradise Orchestra el qual vaig anar a veure en directe aquest estiu a la Sala Apolo de Barcelona. Et recomano que els escoltis i si pot ser en directe, valen molt la pena i et prometo que t’ho passaràs d’allò més bé.